El projecte VISC+ és una oportunitat per a la millora de la qualitat de l’atenció sanitària

26 febr.

Josep Maria ArgimonJosep Maria Argimon, Director AQuAS

VISC+ és un projecte emmarcat en el Big Data, la nova metodologia de la recerca observacional que aprofita la gran disponibilitat de dades que sorgeixen de la digitalització massiva de les activitats de la societat moderna, afegida a la potencialitat analítica de la tecnologia actual. La Unió Europea està destinant fons, en l’àmbit general i en el sanitari, a aquesta línia estratègica, tant per al valor afegit que pot aportar en la millora dels serveis públics com per a la dinamització en l’àmbit de l’emprenedoria. A tall d’exemple, entre els anys 2016 i 2020 la UE invertirà 500 milions d’euros en projectes relacionats amb el Big Data (en l’àmbit de la salut, l’energia i la fabricació), en els que les empreses privades n’hi aportaran 2.000 milions.

En el context europeu, una altra iniciativa a tenir en compte és la KIC Health (comunitats del coneixement i de la innovació) del European Institute of Innovation and Technology. Aquesta té un dels seus nodes a Barcelona, del qual l’AQuAS n’és membre associat. KIC Health té un pressupost de 2.100 milions per als propers anys i compta, com a exigència de la iniciativa, amb la participació del sector públic i privat. En aquest viver entre la iniciativa pública i l’empresa innovadora és on la metodologia abans referida hauria de trobar el seu terreny més prolífic, essent una de les línies estratègiques del KIC Health, al costat d’altres com el càncer o l’envelliment.

Continue reading

L’atenció sanitària sensible a les preferències: les causes de les variacions

19 febr.

Jordi VarelaJordi Varela. Editor del blog “Avenços en Gestió Clínica

Hi ha una part de la casuística (un 25% segons Wennberg), com l’hèrnia inguinal, les cataractes, les metrorràgies o l’artrosi de genoll, per la qual la medicina moderna té una resposta quirúrgica eficaç, malgrat que en l’aplicació de la tècnica sovint hi ha un marge per a la interpretació del metge, un altre per a la subjectivitat del malalt, com la percepció del dolor o l’adaptació a la manca d’agudesa visual, a més d’un factor importantíssim: la decisió del propi malalt. Hi ha homes que prefereixen portar un braguer abans que operar-se d’hèrnia i dones que volen viure amb la seva matriu, sempre que les molèsties i les metrorràgies els ho permetin.

Després d’aquesta introducció, vegem l’informe “Variations in Health Care, the good, the bad and the inexplicable” de John Appleby i col·laboradors, editat per King’s Fund el 2011, on s’afirma que les variacions en les taxes d’hospitalització són omnipresents i persistents, i fins i tot afecten a intervencions comunes de reconeguda eficàcia com el recanvi de maluc per a casos d’artrosi evolucionada.

Continue reading

L’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya: present i futur

12 febr.

Montse MoaharraMontse Moharra. OIGS AQuAS

El sistema sanitari català neix d’una realitat històrica singular que afavoreix la consolidació d’un sistema caracteritzat pel finançament públic, la provisió plural i la integració de tots els recursos en una xarxa d’utilització pública, la qual cosa fa que sigui un referent i font d’innovació en gestió. En aquest context, l’any 2012 es va crear l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya (OIGS) amb l’objectiu de recollir i donar valor al coneixement generat a partir de les iniciatives innovadores: les experiències innovadores, les aliances estratègiques i les millors pràctiques. Actualment, l’OIGS recull un total de 181 experiències, de les quals un 56% estan relacionades amb la gestió de processos assistencials i estratègics, un 14% amb pacients crònics, un 14% amb TIC i un 7% amb fàrmacs.

L’OIGS ofereix a més un espai d’aprenentatge sobre innovació a través d’un portal públic i una comunitat d’innovació que facilita la interacció entre els més de 400 professionals usuaris que ja estan compartint les seves experiències. Continue reading

InnoLife, una bona oportunitat per posicionar Catalunya en l’àmbit de la recerca i la innovació en salut

5 febr.

Cristina AdroherCristina Adroher. Oficina Tècnica AQuAS

Ben entrats al segle XXI la innovació és una de les claus de la generació de coneixement, de la millora de la competitivitat de l’economia i de l’augment del benestar de la nostra societat. La capacitat d’una societat per innovar és fonamental en una economia cada vegada més intensiva en coneixement. En aquest context, Europa s’enfronta a un repte important, ja que malgrat que disposa d’una base d’investigació d’excel·lència, d’empreses pioneres i de molt talent creatiu, sovint és difícil que aquestes bones idees es transformin en nous productes o serveis. Tal com s’apunta en un recent informe del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC), hi ha dificultat en la transferència del coneixement.

Per capgirar aquesta situació la Unió Europea ha establert l’Estratègia Europea 2020 que prioritza la consolidació dels resultats de la recerca i la promoció i la transferència del coneixement. Un dels instruments destacats en el marc d’aquesta estratègia és l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (EIT), creat l’any 2008. Aquesta institució té com a objectiu millorar la capacitat d’Europa per innovar i, a través de les anomenades comunitats de coneixement i innovació (KIC), integra els tres vessants del coneixement: la formació, la recerca i la innovació.

Continue reading