Catalunya mostra el seu potencial de treball en equip amb l’assaig clínic REVASCAT de Trombectomia mecànica en l’ictus isquèmic greu

21 maig

Sònia AbilleiraSònia Abilleira Castells, neuròloga. Pla Director Malaltia Vascular Cerebral

Un assaig clínic realitzat íntegrament a Catalunya i amb participació de 4 hospitals terciaris d’ictus i el suport del Pla director de la malaltia vascular cerebral demostra que el tractament mitjançant catèters en fase aguda de l’ictus isquèmic greu és cabdal per aconseguir bons resultats clínics

L’ictus isquèmic ocasiona, a Catalunya, al voltant de 8500 ingressos anuals. Es calcula que als 5 anys de l’ictus, el 70% dels pacients són morts o bé es troben en situació de dependència i necessiten ajuda d’altri. Fins ara, l’únic tractament de què disposàvem és un fàrmac que administrat per via intravenosa en les primeres 4,5 hores de l’ictus aconsegueix la lisi o el trencament del trombe en una part dels pacients, augmentant la probabilitat de sobreviure sense seqüeles neurològiques significatives. Aquest tractament, conegut com trombòlisi intravenosa, té una eficàcia molt reduïda quan el trombe se situa en una artèria principal del cervell, cosa que succeeix en un 25% dels casos, i que clínicament es tradueix en ictus més greus.

Raons clíniques a banda, el temps també juga un paper fonamental a l’hora de determinar tant la idoneïtat com l’efectivitat del tractament trombolític intravenós i, com en d’altres patologies temps dependents, l’organització dels diferents nivells assistencials que integren el sistema sanitari és clau per garantir que el pacient arriba d’hora a un hospital adequat que disposa de la tecnologia necessària i els professionals experts. Així, el maig de 2006 el Pla director de la malaltia vascular cerebral va posar en marxa un model territorial organitzat basat en un sistema de Codi Ictus amb l’objectiu de millorar l’accés dels pacients a la trombòlisi intravenosa, l’únic tractament basat en l’evidència científica, des d’una perspectiva territorial àmplia. Fruit d’aquest model assistencial, a Catalunya entre el 2006 i el 2014 s’ha produït un augment molt important tant del nombre de malalts aguts que es gestionen via activació del Codi Ictus com del nombre de malalts que reben tractaments de reperfusió. Des del 2011 tota aquesta activitat terapèutica es recull de forma prospectiva en el registre de reperfusió poblacional “Sistema Online d’Informació de l’Ictus Agut”.

És en aquest context territorial ben organitzat que es va plantejar la realització de l’assaig clínic aleatoritzat REVASCAT (clinicalTrials.gov, NCT01692379), en un moment en què si bé molts ja creien que el tractament mitjançant catèters dels ictus més greus era efectiu, el cert és que l’efecte encara no havia estat demostrat en cap dels assaigs clínics realitzats. REVASCAT va aleatoritzar el primer pacient el 24 de novembre de 2012 i en un temps rècord de només 2 anys i amb tan sols 4 hospitals implicats ha aconseguit reclutar 206 pacients. Els objectius principals de REVASCAT varen ser (1) determinar l’eficàcia i seguretat de la trombectomia mecànica amb Solitaire realitzada en les primeres 8 hores de l’ictus en front del millor tractament mèdic i (2) establir la proporció de malalts elegibles tractats fora de l’assaig. REVASCAT ha demostrat que els pacients tractats amb trombectomia mecànica multipliquen per quatre les possibilitats de tenir més autonomia en la seva vida diària, augmenten un 70% les opcions de recuperació de la capacitat funcional; redueixen a més de la meitat la mida final de l’infart cerebral causat per l’ictus, i tenen una percepció de la qualitat de vida post-ictus significativament millor. Per últim, l’aspecte únic i distintiu de REVASCAT és que la coexistència del registre de reperfusió de Catalunya va permetre detectar només 8 fugues de l’assaig. Aquest fet és de cabdal importància doncs garanteix que els resultats són generalitzables a la població objectiu.

Els resultats de REVASCAT es van presentar en primícia al congrés de l’European Stroke Organisation (17-19/4/15, Glasgow) coincidint amb la seva publicació a the New England Journal of Medicine.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada