Participació: la quadratura del cercle de l’heterogeneïtat

4 juny

Marta MillaretMarta Millaret, Unitat de Comunicació i Documentació, Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS)

Més enllà del tòpic que diu que l’important és participar, els temps actuals suggereixen un debat a fons de les qüestions, les controvèrsies i els reptes que els nous models participatius, amb la promesa de la participació a l’horitzó, posen damunt de la taula en molts diversos àmbits, no només en salut.

Què vol dir participar?

Corria l’any 1969, quan amb l’article A ladder of citizen participation, Arnstein presentava vuit nivells, de menys a més participació.

foto

Font: Vancouver Community Network

Segons això, la participació, entesa com a la implicació dels individus en les decisions que els afecten i l’efecte d’aquesta participació, pot anar des de la informació (totalment passiva), passant per la consulta i fins a la participació en la presa de decisions (on realment la participació és efectiva). Trobem un bon resum de l’escala d’Arnstein a la pàgina canadenca The Citizen’s Handbook: a practical assistance for those who want to make a difference.

Però centrem-nos en salut, i encara més concretament, en participació i polítiques de salut. És interessant l’aproximació que es presenta a l’informe de RAND Europe de 2010 sobre models de participació de pacients i ciutadans en polítiques de salut.

Actualment, el pas d’un model assistencial més paternalista cap a un model més participatiu centrat en els drets i deures dels pacients informats representa un canvi significatiu en les polítiques públiques de salut i, justament en aquest context, és bàsic no confondre els termes d’informació, consulta i participació, i és bàsic que hi hagi una certa traçabilitat de com la participació s’acaba integrant en l’espai de decisió on s’ha planificat comptar amb aquesta participació. Cal explicitar, abans i després, de quina manera la participació s’ha dut a terme; és a dir, per anar bé hi ha d’haver un retorn d’aquesta participació i aquest retorn ha de ser públic.

Qui participa?

foto

(Image courtesy of Photostock at FreeDigitalPhotos.net)

Bona part de la literatura científica fa referència a públic, ciutadans, consumidors o usuaris, més que no pas a pacients. Cadascun d’aquests conceptes implica una sèrie de condicionants i d’interessos en joc. Per exemple, la distinció entre pacient i consumidor de serveis de salut sovint s’ha relacionat amb un component més passiu pel que fa al concepte de “pacient” i d’un matís més actiu, de mercat i d’elecció lligat al de “consumidor”. En el nostre cas, en el context d’un sistema públic de finançament amb impostos progressius, els principals partícips són els contribuents des dels seus diferents rols.

Per què justament ara es parla tant de participació?

foto

(Image courtesy of Stuart Miles at FreeDigitalPhotos.net)

Les noves tecnologies, amb els canvis tecnològics i en els estils de relació entre individus i organismes, han fet aparèixer arreu nous espais de comunicació, de coneixement i de debat tant des d’un punt de vista assistencial com des d’un punt de vista no-assistencial. Entenem aquests canvis tecnològics i relacionals com a potencials facilitadors de processos de participació.

Amb quin objectiu participen els que participen?

foto

(Image courtesy of David Castillo Dominici at FreeDigitalPhotos.net)

Els objectius de la participació són diversos i poden anar des d’un sentit de la responsabilitat comunitària fins a un interès personal, o pot ser una combinació d’ambdós elements. Un mateix individu pot exercir diferents rols en moments diferents; tothom pot ser pacient i usuari d’un servei de salut.

Ras i curt, pensar en participació és pensar és una superposició de rols i de conceptes, certa confusió i interessos lligats, fàcils d’entendre però que convé tenir en compte en tot moment a nivell global, a nivell comunitari i a nivell personal. L’alfabetització en salut ha de considerar tots aquests nivells i les polítiques de transparència, també.

Quin és l’objectiu de la participació?

A partir de tots els elements presentats, deixem obertes tres preguntes: què es fa, què es pot fer i què es vol fer amb el coneixement que es deriva de la participació. Comencem per aquí.

foto

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.