L’envelliment actiu i satisfactori com a element clau de l’avenir

3 set.

Sense títolLa tendència demogràfica actual converteix les persones majors de 65 anys en el grup poblacional en major creixement. Per a l’any 2060, el nombre de persones grans de més de 65 anys a Europa serà el doble d’ara i 1 de cada 8 persones tindrà 80 anys o més.

Les persones grans poden tenir un paper social molt més actiu a tots els nivells i aportar a les noves generacions la seva experiència de vida i saviesa. Així doncs, el concepte “mantenir-se actiu” involucra directament als tres components del benestar de la persona: el físic, el cognitiu i el social, i aquestes millores en la qualitat de vida alhora repercuteixen sobre els estalvis de despesa sanitària per al conjunt de la societat.

Amb tres objectius clau sobre la millora del paper de la persona gran en la societat, la Unió Europea va llançar, el 2012, l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu i la Solidaritat Intergeneracional; i com un dels punts clau, es destacava la importància de promoure l’envelliment actiu i saludable, i la vida independent.

En aquest context, l’activitat física entesa segons l’OMS com «un procés que atorga als individus i a les poblacions el mitjà per assegurar un major control sobre la seva pròpia salut i per millorar-la», posseeix clarament un paper clau a desenvolupar en matèria d’envelliment actiu, sa i digne, i separar per fi l’edat cronològica de l’edat funcional per canviar el concepte que la societat té sobre la “persona gran”.

No obstant això el context reglamentari i legislatiu a Europa és divers i demostra una percepció de l’activitat física que difereix d’un país a un altre. És aquesta una eina d’animacions recreatives? o una eina de prevenció que permet mantenir l’autonomia i la salut de les persones grans? Molt pocs països trien innovar i atorgar a l’activitat física un paper clau en el «envellir bé» és a dir el «envellir millor».

L’estudi clínic HAPPIER (Healthy Activity & Physical Programa Innovations in Elderly Residences) ha avaluat l’eficàcia de programes grupals i protocol·litzats d’activitat física adaptada en residències per a gent de la tercera edat, i el seu impacte a nivell de l’entorn humà i organitzacional.

L’estudi ha demostrat beneficis significatius en la implementació de programes d’exercici físic elaborats per Siel Bleu, una organització sense ànim de lucre experta en el disseny i desenvolupament de programes d’activitat física adaptada per prevenir la pèrdua d’autonomia, i en particular les caigudes més greus que en els dos casos generen les despeses de salut més elevades.

L’estudi podria, per tant, generalitzar-se fàcilment en el marc d’un programa de salut pública europea, i podria contribuir de forma directa als objectius en matèria d’envelliment actiu que defensa la Initiative Phare Europe 2020 «Una Unió de la Innovació».

Mantenir la inclusió social i l’autonomia física de les persones grans durant més temps, són els reptes per a les pròximes dècades. HAPPIER mostra que l’activitat física forma part de les solucions per aconseguir un envelliment reeixit.

Fundació Siel Bleu

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada