Els 25 anys de la LOSC i els sistemes d’informació sanitaris

30 des.

 

Veva Barba

Anna Garcia-Altés

 

 

 

 

Veva Barba i Anna García-Altés (@annagaal)

L’evolució dels sistemes d’informació en els darrers 25 anys: del paper al benchmarking*

Des de l’aprovació de la LOSC (Llei d’ordenació sanitària de Catalunya) hem estat testimonis de profunds canvis que s’han produït dins i fora del context sanitari. Les necessitats de salut de la població i la manera d’expressar-les han canviat la forma de relació dels ciutadans amb els serveis de salut. La maduresa de la societat actual comparada amb la dels anys noranta ha fet emergir conceptes com el dret a la informació o a les decisions compartides que fa vint-i-cinc anys eren poc imaginables. D’altra banda, s’ha obert un ampli ventall d’oportunitats per als professionals i les organitzacions sanitàries que veuen la informació com una eina de competència insubstituïble per afrontar el repte d’atendre les necessitats de salut de la població amb els recursos disponibles.

La transformació dels sistemes d’informació de salut dels darrers 25 anys és el resultat dels canvis que s’han produït a la societat i al propi sistema sanitari però no haurien estat possibles sense l’espectacular avenç de les tecnologies de la informació i de les comunicacions. Els sistemes d’informació actuals s’han anat construint d’acord a les oportunitats i prioritats de cada moment i, tot i no haver tingut sempre un full de ruta clar, han anat dibuixant un model de sistema que cada vegada és més adequat per complir el seu objectiu, permetre relacionar l’estat de salut de la població amb la utilització de recursos i els costos corresponents, i poder avaluar la consecució dels objectius del sistema sanitari en termes d’efectivitat, eficiència i seguretat.

El sistema d’informació actual, amb les seves mancances i les seves fortaleses, no s’entendria sense l’existència d’alguns dels seus elements. La implantació de la targeta sanitària individual i el registre de ciutadans assegurats permeten situar a les persones en el centre del sistema, tant pel que fa referència a la gestió assistencial com a l’anàlisi de la utilització de serveis. La història clínica informatitzada amb utilitats com la història clínica compartida ha sigut un element de millora de la continuïtat assistencial i l’eficiència. Tampoc s’entendria el procés de compra i provisió de serveis sense els CMBD o els registres de farmàcia.

A un altre nivell, el Pla de salut i l’enquesta de salut han facilitat el canvi d’un sistema de salut basat en la malaltia i en l’activitat assistencial curativa a una nova manera d’entendre la salut i d’orientar els serveis. A nivell de la gestió i la presa de decisions estratègiques la Central de balanços als anys 90 i la Central de resultats en els darrers anys han permès compartir informació per avaluar diferents aspectes del sistema de salut. En el context de la Central de resultats, una de les decisions més transcendents ha estat la de publicar indicadors nominalitzats.

En alguns àmbits assistencials encara conviuen les més sofisticades tecnologies de digitalització i transmissió d’imatges i els formularis manuals, amb la més absoluta manca de registre, emmagatzematge i utilització de les dades més elementals. Als àmbits de planificació i gestió també hi conviuen sistemes de tota mena. Els sistemes d’informació econòmica permeten un bon coneixement de la comptabilitat pressupostària però encara no estan prou desenvolupats pel que fa a l’anàlisi de costos. En general, resulta massa complicat aconseguir informació sobre les necessitats de salut i sobre els resultats dels serveis. Segurament, el repte de millorar en la mesura dels resultats dels serveis ens acompanyarà encara molt de temps.

Queden encara, però, uns quants reptes de futur. Cal desenvolupar subsistemes d’informació en àrees relativament deficitàries com és el de l’oferta de serveis, cal treballar per millorar l’equilibri entre transparència i protecció de dades personals, cal rendibilitzar la informació disponible facilitant l’accés a les dades al màxim d’usuaris possible.

El camí recorregut és llarg i extens, però la societat i el context tecnològic també s’han transformat. El sistema d’informació ha de ser prou dinàmic per adaptar-se als requeriments futurs i haurà de ser capaç de fer-ho en un entorn de recursos necessàriament limitats. Els canvis que es facin en el futur haurien de ser coherents amb un model de sistema d’informació conegut i consensuat per tots el agents del sistema.

*Aquest post ha sigut adaptat de: Barba V, García-Altés A. 25 anys de LOSC. L’evolució dels sistemes d’informació en els darrers 25 anys: del paper al benchmarking. El Referent 2015.

L’article acaba de sortir públicat al darrer número de Referent, dedicat a fer balanç de 25 anys de LOSC.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada