Experimentació amb animals (no humans)

18 febr.
Joan MV Pons
Joan MV Pons

Ja resulta cridaner que pugui haver-hi més dades sobre els animals utilitzats en experimentació que sobre humans (pacients o no) que participen en assaigs clínics. Ben cert que, tant en un cas com en l’altre, la regulació és estricta i hi ha diferents òrgans col·legiats que vetllen pel benestar dels participants en l’experimentació.

Recentment s’han fet públiques les dades d’usos d’animals en experimentació a l’estat espanyol. En conjunt, el nombre d’usos ha estat de 808.827 al llarg del 2014: 526.553 rosegadors (la major part ratolins), uns 190.354 peixos (més d’un terç peixos zebra), 44.169 aus i 23.881 conills per esmentar aquelles espècies d’animals més utilitzats. Val a dir que una quarta part de tot el conjunt, tot i tractar-se majoritàriament de ratolins, són animals alterats genèticament. La gran majoria (75%) s’utilitzen pel que s’anomena investigació bàsica o investigació traslacional i aplicada.

Informes anuales de la utilización de animales en la investigación y docencia

Són molts o pocs? Quines tendències hi ha al darrera? Tot i als canvis recents en la manera de recollir la informació, les dades mostren un increment respecte anys previs la qual cosa no sembla anar massa a favor dels principis en que s’hauria d’inspirar la experimentació en animals, que també recollia el RD 53/2013, les anomenades 3R: reemplaçament, reducció i refinament.

Més que la quantitat, que també, resulta important parlar de la qualitat i en això crida l’atenció el retard respecte a la recerca clínica en humans de les iniciatives per a la millora i recollida de les revisions dels estudis experimentals. Ens referim a CAMARADES (Collaborative Approach to Meta-analysis and review of animal data in experimental studies), element imprescindible abans d’iniciar un nou estudi, com les guies ARRIVE (Animal Research: Reporting In-Vivo Experiments) per tal de millorar el disseny i la publicació de l’experimentació animal, en definitiva, per tal de reduir el risc de biaixos.

Hom es podria preguntar, quantes agències finançadores de la recerca biomèdica, en els seus processos de revisió per consemblants, demanen o exigeixen l’ús d’aquestes guies a l’hora d’avaluar projectes d’experimentació animal? Ben cert que també podríem parlar de l’aplicació de les guies CONSORT (Consolidated Standards of Reporting Trials)  i PRISMA (Preferred Reporting Items for Systematic Reviews and Meta-analysis) pel cas d’estudis clínics en humans.

Sembla clar que a major risc de biaixos, major sobreestimació d’efectes amb la qual cosa no ha de sorprendre que les propostes subsegüents de translació a l’experimentació humana acabi donant resultats decebedors.

El camp de les neurociències n’està ple d’aquesta mena de casos fallits de translació, en general per tractar-se de models animals imperfectes o dissenys d’estudis poc acurats i massa propensos als biaixos.

Un recent article de Malcolm R. Macleod del Centre for Clinical Brain Sciences de la Universitat d’Edinburgh a la revista PLoS Biology insistia en aquests aspectes qualitatius de molta de l’experimentació animal. També posava de manifest que informar sobre el risc de biaixos no guarda relació amb el factor d’impacte de la revista, la qual cosa torna a posar de manifest que aquesta mesura és un pobre indicador de qualitat de la recerca.

Entrada elaborada per Joan MV Pons.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.