L’avaluació és encara l’assignatura pendent de les apps de salut?

22 març

Recentment s’ha publicat un article a la revista JAMA on es presenta el primer rellotge intel·ligent aprovat per la FDA per a predir atacs d’epilèpsia. Es tracta d’Embrace, un dispositiu connectat que detecta convulsions a partir del moviment i les fluctuacions elèctriques en la pell de la persona i envia un senyal d’alerta per tal de poder generar atenció mèdica.

El passat mes de febrer, es va celebrar el Mobile  World Congress a Barcelona. Entre les diferents activitats que s’organitzen al voltant d’aquest congrés, destaca l’anomenat 4 Years From Now (#4YFN18), la part del Mobile que connecta empreses, inversors i institucions per a què col·laborin en el desenvolupament de diferents idees, models de negoci i solucions tecnològiques.

El Digital Health & Wellness Summit 2018, organitzat per 4YFN Connecting Startups, el Mobile World Capital Barcelona i el Mobile World Congress amb col·laboració amb ECHAlliance, l’European Connected Health Alliance, és el punt de trobada de temes tecnològics i de salut. Aquest any, entre altres, hi van participar Neil Gomes, Maria Salido i Elena Torrente.

Neil Gomes de Thomas Jefferson University dels Estats Units va destacar que un dels reptes de l’mHealth és facilitar el feedback entre pacients i professionals de la salut.

Maria Salido, cofundadora i CEO de l’app de salut SocialDiabetes, va plantejar elements clau per a l’èxit de les apps de salut: regulació + indústria + usuaris. I molt especialment va destacar la importància dels usuaris finals. Va ser molt comentat aquí un article publicat a The Economist amb un títol provocatiu:

Elena Torrente, Coordinadora de Salut Digital a DKV, va comentar Digital Doctor, una app de salut que incopora un detector de símptomes i una eina per demanar hora al metge. Va destacar que en el perfil d’usuari de l’app hi havia més dones que homes.

En general, va haver-hi consens sobre el fet que abans del desevolupament d’una app cal fer una anàlisi d’identificació de necessitats. És a dir, el primer pas hauria de ser detectar necessitats de l’usuari i després, a partir d’aquest mapeig de necessitats, vindria el moment de desenvolupar solucions tecnològiques.

El contingut de totes les presentacions es troba disponible i també podeu llegir un recull de les principals idees destacades aquí i aquí.

Malgrat que no era el tema principal de les seves presentacions, sí que en el debat posterior es va plantejar la necessitat i conveniència de l’avaluació. Actualment, ja hi ha 320.000 apps de salut al mercat. Però… Com s’avaluen? Qui ho fa? Amb quins criteris? Podem parlar ja de prescripció segura d’apps de salut?

Tanquem el cercle amb el marc conceptual d’avaluació d’mHealth publicat a la revista JMIR mHealth and uHealth (l’any 2016 en el primer quartil en les categories “Health Care Sciences & Services” i “Medical Informatics”, respectivament, del Journal Citation Reports) amb el qual l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) aporta la cultura de l’avaluació a aquesta realitat quotidiana on ens trobem. Cada cop hi ha més apps de salut i el debat sobre la seva avaluació continua obert.

Cap a una recerca infermera amb (més) impacte

15 març
Núria Radó

Què fa que una recerca determinada tingui un impacte a la societat més enllà de l’estrictament acadèmic i sigui, realment, transformadora? Es poden planificar tot una sèrie d’accions que, com qui segueix una recepta de cuina, ens portin directament a l’impacte social desitjat? Lamentablement, la resposta és no. L’impacte és multifactorial i depèn de tants elements i actors diversos que es fa difícil d’establir una fórmula per garantir-lo.

Ara bé, això no vol dir que el fet que hi hagi recerca que obtingui un impacte social determinat sigui un fenomen totalment aleatori i que no hi hagi cap manera de preveure’l, facilitar-lo o promoure’l. Ja fa anys, des del grup d’Avaluació de la Recerca de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) i amb l’ajuda i complicitat de la comunitat de pràctica internacional ISRIA vam identificar una sèrie de facilitadors de l’impacte de la recerca.

Un facilitador fonamental són les persones i els valors, cultura i capacitat de lideratge que tinguin. Dos resultats de recerca exactament iguals poden tenir impactes diferents si la capacitat de lideratge, empenta i voluntat d’arribar més enllà de l’impacte acadèmic és diferent. Però amb això tampoc n’hi ha prou. L’estratègia, organització, col·laboracions i obertura que tinguin i promoguin les institucions seran un enorme facilitador o bloquejador pels investigadors que han realitzat la recerca.

Finalment, tant les persones com les institucions requeriran de dos elements indispensables per aspirar a l’impacte: d’una banda, una comunicació propera i eficaç amb els diferents actors socials que puguin jugar un paper en traslladar els resultats de la recerca, i de l’altra, una aproximació enfocada cap a la participació de tots aquests actors clau.

Parafrasejant Confuci quan deia allò de “explica-m’ho i me n’oblidaré, mostra-m’ho i potser me’n recordaré, implica-m’hi i ho entendré”, es tracta d’implicar tots els actors necessaris per produir el canvi real i fer que la recerca sigui transformadora.

És en aquest context que neix el SARIS, el Sistema d’Avaluació de la Recerca i Innovació en Salut, un instrument estratègic que aflora del PERIS (Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut 2016-2020) amb l’objectiu d’avaluar la recerca en salut de Catalunya des de la perspectiva de voler, sempre, facilitar i influir per tal que aquesta tingui un impacte més enllà de l’acadèmia. Per fer-ho, s’ha definit la motivació i la implicació dels actors com un eix determinant per al seu desenvolupament.

El mes de novembre passat vam començar un seguit de sessions participatives amb les infermeres beneficiàries de la convocatòria PERIS 2017 en la qual es va finançar un línia d’intensificació de professionals d’infermeria.

Cal destacar que estrenar aquest eix amb la recerca infermera té tot el sentit per tres motius: per una banda, una de les prioritats temàtiques del PERIS és clarament “el desenvolupament de la recerca clínica i translacional que permeti incrementar els coneixements científics i tecnològics, fent èmfasi especial en els agents de l’atenció primària i la recerca en infermeria”. A més, l’ajut PERIS 2017 d’infermeria ha estat el primer en finalitzar i era adequat adreçar-nos a elles abans que ningú.

Per últim (last but not least), l’estadi en el qual es desenvolupa la recerca infermera, amb el pacient i la seva cura al centre dels seus objectius, fa especialment adient potenciar que aquesta recerca tingui un impacte directe en la salut. Així doncs, és important que la recerca en infermeria sigui capaç de demostrar l’impacte del que fa aquest col·lectiu professional, ja que el pot situar en un avantatge comparatiu amb altres disciplines de la biomedicina. En aquest sentit, la recerca infermera és intrínsicament translacional.

La primera sessió es va desenvolupar al voltant de la identificació dels actors influents i l’apoderament de la infermera per dur a terme una comunicació efectiva que amplifiqui les interaccions productives que calen per traslladar els resultats obtinguts en beneficis de més i millor salut per als pacients.

Volem agrair infinitament la participació (predisposició i motivació) de les infermeres que, de manera voluntària i fora del seu horari laboral, van assistir-hi i van fer que la sessió tingués una gran acollida, demostrant que des d’AQuAS tenim marge d’influència per donar suport a aquells investigadors que estan motivats per afavorir l’impacte de la seva recerca.

En aquests moments ja estem preparant altres sessions que serveixin d’aprenentatge mutu entre els investigadors i els agents d’avaluació d’AQuAS.

Post elaborat per Núria Radó Trilla (@nuriarado).

Pròximament: Jornada SARIS: Participación en recerca Barcelona, 4 d’abril de 2018.

Construïm equitat de gènere

8 març
Iria Caamiña

Sistemàticament els mitjans de comunicació ens mostren exemples de la persistència de situacions de discriminació de les dones, la bretxa salarial de gènere, la baixa presència de dones en càrrecs directius, la violència exercida vers les dones, entre d’altres.

Aquestes situacions responen a la construcció d’un model social basat encara en l’androcentrisme que fa de l’home el subjecte de referència de valors i concepció del món, al mateix temps que subordina i invisibilitza les dones.

Aprofitant que avui és 8 de març, Dia Internacional de les Dones, volem fer un repàs i reflexionant com estem abordant aquesta realitat des de polítiques públiques de la Generalitat de Catalunya.

La trajectòria de les polítiques de gènere de l’Administració de la Generalitat no és pas curta, fa gairebé 30 anys que va néixer l’Institut Català de les Dones i que es van començar a formular els plans d’igualtat, amb l’objectiu de garantir la igualtat efectiva entre homes i dones. En aquest context el concepte d’igualtat s’ha anat reinterpretant i ampliant, actualment multidimensional:

  • Igualtat formal: afirmació de la igualtat de drets en la normativa
  • Igualtat de tracte: absència de discriminació de directa i indirecta per raó de sexe
  • Igualtat d’oportunitat: compensació de les desigualtats existents en les condicions i posicions de dones i homes
  • Equitat de gènere: valoració i presa en consideració de la diversitat i les diferències entre dones i homes

L’evolució del concepte d’igualtat ha anat acompanyada de l’evolució de les estratègies d’intervenció dels poders públics. Els primers plans de polítiques de dones es van centrar en garantir la igualtat de drets i a la no discriminació entre homes i dones. Posteriorment, un cop constatades les mancances d’aquesta concepció, es comencen a introduir les mesures d’acció positiva per garantir la igualtat d’oportunitats. Per últim, s’ha incorporat i prioritzat la transversalització de gènere.

La transversalització de gènere (gender mainstreaming), és un concepte que neix a Suècia al començament dels anys noranta per la promoció de polítiques de dones, i que passa a l’agenda internacional el marc de la IV Conferència Mundial de la Dona celebrada a Beijing l’any 1995. La incorporació aquesta estratègia per desenvolupar les polítiques de dones va significar un punt d’inflexió.

La transversalitat en l’àmbit de la Generalitat fa necessària la incorporació de la perspectiva de gènere a totes les polítiques i la promoció d’accions específiques per les dones des dels diferents àmbits de l’Administració de la Generalitat. És en aquest marc en el que s’està treballant actualment des de la Generalitat de Catalunya. El Departament de Salut ha participat en els sis plans liderats pel l’Institut Català de les Dones i en l’elaboració dels quatre informes de transversalització de gènere.

D’altra banda, l’impuls i l’operativització de les mesures i actuacions vinculades a les polítiques de gènere en el Departament de Salut es realitza en el marc del Grup de treball de transversalitat de gènere. Aquest grup està integrat per referents de totes les unitats i ens del departament, també l’l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), i coordinat pel Gabinet tècnic de Secretaria General.

A banda de les fites assolides a partir de les mesures i accions desplegades, alguns dels avenços més significatius s’han produït a través de la regulació, destaquen especialment:

Entre els aspectes més destacats de la llei d’igualtat (2015) hi ha la regulació d’òrgans de coordinació interdepartamental, responsables d’aplicació de la transversalitat, consultius i assessors i mecanismes de col·laboració, cooperació, control i sanció. A través de la llei es preveu la creació de l’Observatori d’Igualtat de Gènere, òrgan que va entrar en funcionament el passat mes de juny i del que l’AQuAS forma part.

Tot i els avenços, queda molta feina per fer que hem de fer plegats, no només com una obligació legal, sinó com un compromís amb la construcció d’una societat més justa. Cap política és neutra, afecta de manera diferent a homes i dones, i per això és imprescindible posar-nos les “ulleres de gènere” en la nostra tasca diària, per identificar les possibles diferències i abordar-les.

Tal com ja sabeu, l’abordatge de gènere és una de les línies editorials del blog AQuAS (amb col·laboracions de Mercè Piqueras, Esther Vizcaino Dolores Ruiz Muñoz) i properament s’aprofundirà en aquesta línia en el marc de l’activitat de l’AQuAS.

Entrada elaborada per Iria Caamiña.

L’experiència de l’avaluació de la innovació

1 març
Clàudia Pardo

Clàudia Pardo, consultora d’innovació oberta a Induct es dedica a acompanyar les entitats del sector salut a adaptar-se a les noves necessitats del futur. Clàudia Pardo, juntament amb la Dolors Benítez, van liderar la primera edició de la formació Innova i Avalua de l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya (OIGS).

És per això que avui presentem una entrevista de Clàudia Pardo d’Induct a Francesca Moya, metge especialista en reumatologia, actualment Directora de Processos i Qualitat de l’Àmbit de Servei Assistencial de Mútua de Terrassa. Volem compartir la seva experiència amb l’OIGS en el context del taller Innova i Avalua perquè pensem que pot resultar útil per a molts altres professionals.

Francesca Moya

Què destacaries de l’OIGS pel que fa a l’avaluació de la innovació?

L’observatori ha estat una palanca molt important per introduir el concepte d’innovació en microgestió i pràctiques assistencials entre els professionals i les direccions. Personalment, l’OIGS m’ha ofert la metodologia i el suport necessari per identificar possibles pràctiques innovadores i incorporar l’avaluació en el procés de desenvolupament dels projectes que els propis professionals plantegen. També m’ha servit per conèixer experiències d’altres centres, aprendre’n i fomentar la relació amb altres professionals.

Per què consideres que l’avaluació de la innovació en les pràctiques assistencials és important?

L’única manera d’objectivar una millora clínica o organitzativa posada en pràctica és avaluar-la. Això hem après en aquest curs de l’OIGS. A vegades l’interès científic dels professionals per la innovació, per incorporar noves pràctiques o tecnologies per apropar-nos a una millor atenció sanitària, pot fer que es dirigeixin recursos a pràctiques que no aporten valor i això pot tenir un alt cost, no només econòmic, sinó d’oportunitat i portar a la no equitat del sistema.

Com va sorgir la necessitat de començar avaluant les bones pràctiques assistencials que portaveu a terme al centre?

La innovació en les pràctiques assistencials és necessària per millorar-les, i la seva avaluació és imprescindible per objectivar la millora. Diria que la necessitat d’avaluar va sorgir de la curiositat i de la necessitat de conèixer si el que estem fent, les novetats que implementem i els recursos de tot tipus que hi destinem realment aporten alguna cosa rellevant als nostres clients i a l’organització. Però també hi ha un altre aspecte important, i no menor, que ens va motivar, que és el de donar visibilitat i de compartir tot allò que fem, així com reconèixer l’esforç i la contribució dels professionals que fa possible la millora del sistema de salut. L’OIGS és una eina que treballa per facilitar tot aquest procés.

Quin consell donaries a l’hora d’incorporar l’avaluació en la innovació?

En la meva experiència, crec que la primera cosa a plantejar quan vols avaluar el que s’està fent, és pensar en aquest fet des de l’inici de qualsevol dels projectes a implementar. M’explico: un dels problemes més importants que he tingut personalment en el moment de voler avaluar una pràctica, experiència o projecte, ha estat la manca de les dades necessàries, els problemes de disseny i el desconeixement de la metodologia adequada per fer-ho. Per tant, el consell seria iniciar qualsevol projecte nou planificant què és el que volem assolir i què necessitarem mesurar per saber si ho hem aconseguit. La metodologia és bàsica en el terreny de l’avaluació, i aquesta és l’expertesa d’AQuAS.

Quins són els motius que donaries al centre per apostar per aquesta àrea?

Considero que conèixer els resultats del que fem és bàsic per les nostres organitzacions per saber el valor que té, el que ens aporta, si hem de seguir fent-ho, si ho podem aplicar a altres àmbits de servei, si ho hem d’oblidar i canviar per altres pràctiques o si ho podem millorar.

Entrevista elaborada per Clàudia Pardo (@Claudiia_Pardo), Induct (@InductES).