La salut i la pobresa són hereditàries: intentem posar-hi remei?

17 maig
Anna Garcia-Altés
Anna García-Altés

En els darrers anys la pobresa infantil ha augmentat a Catalunya com a conseqüència de la crisi econòmica. Segons dades de l’Idescat de 2016 -les darreres disponibles-,i des del 2009, els infants són el col·lectiu amb un major risc de pobresa, per sobre de la població adulta i per sobre també de la població de 65 anys i més.

“Salut i pobresa infantil. Què ens diuen les dades?” va ser el nom de la conferència que es va impartir en el marc de l’Acte de celebració del Dia Mundial de la Salut 2018.

A la conferència es van posar de relleu les dades relatives als infants del darrer informe sobre els efectes de la crisi en la salut de la població publicat per l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya: els infants amb menor nivell socioeconòmic presenten fins a 5 vegades més morbiditat, consumeixen més fàrmacs (el triple de psicofàrmacs) que la resta de la població infantil, visiten amb més freqüència els centres de salut mental (5,9% de les nenes i un 11,4% dels nens enfront de l’1,3 i del 2,2% en les nenes i nens de major nivell socioeconòmic) i ingressen més als hospitals (45 nenes i 58 nens per cada 1.000 enfront de 13 i 26, respectivament) i especialment per causes psiquiàtriques.

L’estat de salut dels infants depèn en bona part de l’economia dels seus progenitors i els que pertanyen a famílies amb menor nivell socioeconòmic presenten més problemes de salut, un fet que pot tenir conseqüències nefastes en altres àmbits com l’educatiu i el social, i que condiciona el seu futur. Aquest fet s’agreuja en el cas dels infants que tenen discapacitats o malalties cròniques i que encara pateixen més l’impacte de la pobresa en la seva salut perque en alguns casos la seva cura requereix de productes específics que les famílies no poden comprar.

Aquest és un dels problemes que tenim ara mateix sobre la taula. Hi ha evidència científica creixent, tant des de la biologia com des de les ciències socials, de la importància dels primers anys de vida (inclosa l’exposició a l’úter) en la formació de les capacitats que promouen el benestar al llarg del cicle de vida. La infància també és un transmissor estructural de les desigualtats, tant des del punt de vista de la salut com des del vessant socioeconòmic. Els nens i nenes que pertanyen a famílies amb pocs recursos, si no s’actua, corren el risc d’arribar a adults amb pitjor salut, menor nivell educatiu i socioeconòmic que la resta.

Què podem fer? Per descomptat cal enfortir l’estat de benestar, amb reformes estructurals i institucionals que ara més que mai són necessàries. La política educativa és fonamental, sobretot reforçant l’educació primària, garantint la igualtat d’oportunitats i posant el focus en aquells infants en situacions desavantatjoses. Un cop a l’edat adulta, calen també polítiques actives de treball. I des de les polítiques de salut, tot i el seu caràcter eminentment pal·liatiu, és especialment important l’atenció primària i comunitària, i garantir l’atenció a tots els infants.

Entrada elaborada per Anna García-Altés (@annagaal).

Converses sobre gènere en el context infermer

10 maig
Marc Fortes, Núria Rodríguez-Valiente, Mercè Salvat

Com cada 12 de maig es celebra el Dia Internacional de la Infermera i en commemoració d’aquesta data tres companys de professió, la Mercè Salvat, el Marc Fortes i la Núria Rodríguez, ens hem trobat per conversar sobre la relació entre el gènere i cuidar.

Volem compartir les nostres reflexions sobre com socialment la professió s’ha relacionat amb aspectes vocacionals, altruistes, de submissió i d’invisibilitat…, en definitiva, amb els estereotips socials del gènere femení.

Durant aquesta conversa sorgeixen preguntes com per què a la nostra societat el terme cuidar està associat a la dona, per què aquest cuidar no té ni ha tingut reconeixement social quan la valoració és positiva durant els processos de salut-malaltia, com ho viuen els homes que han triat aquesta professió i, finalment, com seria possible “deconstruir” aquest constructe social i cultural.

Anem a pams.

Per què a la nostra societat el terme cuidar està associat a la dona?

És conegut que històricament i a la nostra societat patriarcal, la dona ha estat vinculada a la funció reproductora i a la cura domèstica. Aquesta cura l’hem de contemplar en el seu sentit més ampli: des de les feines rutinàries del manteniment de la llar, al guariment i manteniment de la salut de la gent gran, infants i familiars malalts. A la vegada, se li han atribuït tot un seguit de connotacions de servitud, abnegació, entrega incondicional, i en conjunt de poc valor. Per una altra banda, en aquest context, a l’home se l’ha relacionat amb la producció i el sosteniment econòmic de la unitat domèstica associat amb la professionalitat i el prestigi social.

Per què aquest cuidar no té ni ha tingut prestigi social?

Aquest constructe social profundament arrelat ha naturalitzat el fet del cuidar com allò femení, portant-ho encara més enllà amb l’assignació d’estereotips com la relació entre allò femení, el cuidar i amb la vocació-intuïció-servilisme-invisibilitat social, per a finalment, fer també l’associació simbòlica de professions fonamentades en l’atenció a les persones; aquest seria el cas de la professió infermera.  De fet, la identificació estereotipada de la professió es replica socialment i el rol infermer és una continuïtat professionalitzada de la cura domèstica (Germán, 2004).

A més a més, a aquest imaginari col·lectiu, mencionat prèviament, també li hem d’afegir la perspectiva sexo-lúdica de la professió, que malauradament continua estant present, com per exemple i entre els casos més recents,  la campanya de la grip de l’any 2017 del Ministerio de Salud i El programa Telepasión – El Musical 2017.

Quina és la vivència dels homes que han triat aquesta professió?

Aquesta és la pregunta que els infermers ens hem fet sempre: Quin problema hi ha per desenvolupar aquesta professió? Algú m’hagués qüestionat la decisió si hagués decidit ser metge o farmacèutic? Aquesta és la primera de les batalles que ha de lliurar un home que decideix dedicar-se professionalment a cuidar d’altres persones. Una batalla no pas amb ell mateix, sinó amb els prejudicis socialment establerts. Intentarem matissar breument, alguns d’aquests prejudicis:

“Per cuidar cal una sensibilitat especial que només tenen les dones”. Sembla ser que els homes són forts, no perden el temps en sensibilitats i per descomptat mai ploren. Per sort molts hem demostrat que les cures professionalitzades requereixen d’una sèrie d’habilitats que en primer lloc es poden entrenar i que en segon lloc no depenen del gènere en cap cas, o com ho exposa la politòloga Joan Tronto: “Cuidar no és més natural per a les dones, ho fan pel privilegi dels homes”

-Tal i com hem comentat abans, el constructe social diu que “els homes són el puntal econòmic de la família”. Actualment, el sou mig d’un infermer potser no permet sustentar una família, en la nostra societat actual cal fer el plantejament de la responsabilitat compartida envers la gestió familiar.

“Els homes que trien una professió d’aquest tipus, no són tan masculins”, el constructe social fa que alguns homes no desenvolupin aquestes professions perquè des de l’imaginari social es creu que es pot posar en dubte la seva masculinitat i conseqüentment, la superioritat de gènere. A més a més, aquest imaginari condueix a l’atribució de l’orientació sexual pel fet de pertànyer a aquest col·lectiu.

Com seria possible deconstruir aquest constructe social i cultural?

La “deconstrucció” d’aquest constructe social l’hauríem d’encaminar cap a la revolució d’equiparar el cuidar amb el curar, des d’una perspectiva humanitzada i no des de la perspectiva de gènere. Sense cap dubte, per cuidar és necessària una predisposició cap a la solidaritat, el compromís emocional i la flexibilitat però, aquests grans valors pertanyen a la humanitat i no a cap gènere ni a cap professió. La perspectiva de gènere per si mateixa és enriquidora i hauria de contribuir a homes i dones la condició d’igualtat al desenvolupar la professió triada independentment del seu gènere.

Per tal de “deconstruir” l’estereotip de gènere en la nostra societat patriarcal, hauríem d’aprendre que cuidar és una habilitat que tenim les persones i no té a veure amb la dicotomia del gènere (Barragán, 2009). La mirada femenina o masculina independentment del sexe és necessària per a l’abordatge històric i de futur de la nostra professió (Chamizo, 2004) i és més, pensem que caldria afegir que és necessària per a abordar el present i el futur de la societat.

En aquest sentit, les nostres propostes es dirigeixen cap a la definició d’una línia estratègica comuna proposada pels col·legis professionals sanitaris, on es promoguin els valors democràtics impregnats en el tenir cura i en el cuidar.

Entrada elaborada per Núria Rodríguez-Valiente, Marc Fortes i Mercè Salvat.

Qui parla de què a EUnetHTA?

3 maig
Marta Millaret

AQuAS està analitzant les activitats de disseminació del projecte EUnetHTA, Joint Action europea integrada per 81 organitzacions de 29 països i coordinada des del Zorginstituut Nederland d’Holanda. Es tracta de la xarxa europea d’avaluació de tecnologies sanitàries.

L’avaluació, com comentava Emmanuel Giménez en aquest post, “pot ajudar directament a la pràctica, a la gestió i a la sostenibilitat dels diferents sistemes de salut” al facilitar el millor coneixement disponible per a la presa de decisions en diferents nivells.

Justament sobre aquest tema, recentment s’ha publicat una proposta de regulació sobre avaluació de fàrmacs i productes sanitaris en el marc de la Comissió Europea que s’està debatent i perfilant per a la seva posada en funcionament.

L’objectiu del projecte EUnetHTA és facilitar la cooperació entre diferents institucions en l’àmbit de l’avaluació de tecnologies sanitàries per aprofitar experteses i coneixement útil per als sistemes sanitaris i, per tant, amb potencials beneficis per a la salut de la ciutadania. Es tracta de generar coneixement de qualitat utilitzant metodologies comunes d’una manera sistemàtica i transparent, i es tracta de fer-ho treballant col·laborativament i evitant duplicitats.

AQuAS té una forta participació en diferents grups de treball del projecte (avaluació, implementació, generació d’evidència, disseminació) i avui posarem el focus en el grup de disseminació, liderat per Iñaki Imaz de l’Instituto de Salud Carlos III de Madrid. Aquest grup de treball té com a repte comunicar més i millor què és el projecte EUnetHTA.

Per fer-ho, hi ha diferents estratègies i una d’elles és l’avaluació de la pròpia disseminació, tasca liderada per AQuAS. En aquest sentit, s’estan recollint les diferents activitats i s’ha realitzat una primera anàlisi que està previst repetir cada 4 mesos amb la idea que se’n puguin derivar recomanacions i accions concretes.

En aquesta primera fotografia s’han recollit gairebé 100 activitats. El 78% es corresponen amb activitats en reunions científiques (workshops, ponències, comunicacions orals i pòsters); el 5% són articles en publicacions científiques amb factor d’impacte en el Journal Citation Reports i la resta (17%) són altres publicacions, e-meetings i activitat en xarxes socials.

Aquesta anàlisi permetrà estudiar qui difon, què es difon, on es difon, així com el contingut i el públic majoritari a qui van destinades les activitats de disseminació en el marc del projecte EUnetHTA. Els resultats de la primera anàlisi es presentaran en la propera assemblea general del projecte a Colònia (Alemanya) a finals de mes.

Pensem que és interessant buscar la manera d’implicar i facilitar la disseminació del projecte per part de tots els seus participants per aconseguir una comunicació més activa del projecte EUnetHA. Implicar en la disseminació significa aconseguir que les persones que treballen en un projecte difonguin, al mateix temps, la seva feina i el projecte. Així tots hi surten guanyant.

Aconseguirem implicar més a tots els participants en les activitats de disseminació? Aconseguirem que la nostra avaluació serveixi per millorar? Ho anirem veient.

Entrada elaborada per Marta Millaret (@MartaMillaret).

Post post Sant Jordi 2018

26 abr.

Els temes que es comenten en el blog AQuAS sovint incorporen enllaços a informes, articles, webs i llibres. Tenim tendència a citar articles i informes recents.

El blog és un espai des d’on presentar a grans trets idees i temes que després el lector pot aprofundir segons els seus interessos -professionals i personals-, temps disponible i entusiasme.

Avui presentem un recull dels llibres dels quals n’hem dit alguna cosa en els darrers 12 mesos.

Gràcies per llegir-nos i compartir coneixement i lectures.

Les altmètriques: mètriques complementàries centrades en l’article

19 abr.
Ernest Abadal

El sistema tradicional d’avaluació de la qualitat d’una publicació científica (un article de revista, per exemple) s’ha basat, fonamentalment, en el recompte de les citacions que ha generat. Va ser Eugene Garfield (1925-2017), en un article publicat a Science (1955),  qui va proposar els índexs de citacions com un sistema que serviria per ajudar els autors a trobar articles d’una temàtica. Va ser, sens dubte, una gran innovació. Posteriorment, amb la creació de l’Institut for Scientific Information (actual Web of Science) i els Journal Citation Reports aquest sistema va agafar molt de relleu i es va orientar cap a l’avaluació de les revistes ja que servia als autors per decidir en quina revista publicar (a partir del factor d’impacte que es calculava per a cada una d’elles). Ha estat un sistema criticat des de les humanitats i ciències socials i també pel fet que no se centra en l’article sinó que dona el valor de referència a la revista en la qual es publica (i dona per suposat que un article ha d’”heretar” el factor d’impacte de la revista).

A partir de 2010 es comença a parlar de les altmètriques, d’un conjunt d’indicadors (com ara el nombre de comparticions, de redifusions d’un article, els comentaris que ha generat, les mencions (likes), etc.) que mesuren la presència d’una publicació a les xarxes socials i acadèmiques i complementen de manera notable els índexs de citacions. Les altmètriques, per altra banda, valoren el ressò a nivell de l’article i no pas d’una revista en el seu conjunt (com fa el factor d’impacte, per exemple).

Actualment són diversos els editors científics que han incorporat aquesta informació. Un dels primers exemples va ser la revista PLOS, i després la van seguir Nature i altres. També s’ha estès el seu ús a bases de dades (p.e. Scopus) i a xarxes acadèmiques (p.e. ResearchGate). Les dades altmètriques que acompanyen un article solen tenir els apartats que apareixen en les figures 1 i 2, tot i que hi pugui haver petites diferències en funció del programa que s’hagi utilitzat (ImpactStory, PLUM, Article Level Metrics, altmetrics.com, etc.).

Figura 1. Exemple d’altmètriques d’un article a PLOS

Així doncs, veiem que s’inclouen no només les estadístiques de presència a les xarxes socials (mencions, blogs, etc.) sinó que també hi consten les dades d’ús (visualitzacions i descàrregues) així com les citacions que ha tingut l’article (a Scopus, CrossRef, PubMed, GoogleScholar, etc.). Es tracta d’una informació quantitativa molt completa tant per al lector com també per a l’autor de l’article.

Figura 2. Exemple d’altmètriques d’un article a Nature

En el cas de Nature (figura 2) hi consta també una representació gràfica en forma de cercle o de “rosco” en la qual cada color és un tipus de canal (twitter, blogs, facebook, viquipèdia, etc.), s’ofereix una contextualització percentual en relació a articles d’una antiguitat similar i també s’indica quina és la presència concreta a mitjans de comunicació generals (“news articles”) i blogs científics.

Fem una valoració ràpida de les altmètriques. Com a principals punts forts cal destacar que mesuren l’impacte de les publicacions més enllà dels àmbits acadèmics en sentit estricte, que es poden aplicar a tot tipus de document (sigui article, llibre o tesi doctoral), que els resultats són immediats (no cal esperar el valor anual del factor d’impacte) i que se centren en l’article (i no pas en la revista).

Pel que fa als punts febles, cal dir que els indicadors s’han de recollir de manera molt ràpida (són molt volàtils), que els indicadors són difícils de comparar entre sí (què val més un retweet o un “m’agrada”?), que hi ha moltes dificultats en la normalització i homogeneïtat en la recollida de dades (cosa que no passa en el cas de les citacions) i que normalment diferents eines de mesura ofereixen resultats diferents (p.e. ImpactStory o Altmetrics).

Les altmètriques, doncs, ajuden a mesurar l’impacte d’una publicació en concret a les xarxes socials. És per això que més que mètriques alternatives, les hem de qualificar de mètriques complementàries. Respecte el tradicional factor d’impacte –que s’aplica a una revista— les altmètriques centren el seu focus en l’article i això és una important innovació. Malgrat que tenen alguns punts febles, estan en fase de consolidació i  tindran recorregut.

Des del punt de vista de l’investigador, està clar que actualment no n’hi ha prou amb publicar un article en una revista, sinó que cal implicar-se a fons en la seva difusió a les xarxes socials (en especial, Twitter, blogs, etc.) i també a les xarxes acadèmiques (Researchgate, Mendeley, etc.) per tal de donar visibilitat als continguts publicats. En aquest nou escenari, les altmètriques són fonamentals perquè tenen la capacitat de mesurar aquest impacte a les xarxes i oferir als autors (i també als lectors) una visió general sobre la difusió de les seves publicacions.

Entrada elaborada per Ernest Abadal, facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.

Debat sobre el valor de la pràctica clínica i la formació dels metges amb Vinay Prasad

12 abr.
Jordi Varela

Vinay Prasad (Universitat d’Oregon) i Adam Cifu (Universitat de Chicago), autors d’Ending Medical Reversal: Improving Outcomes, Saving Lives (Johns Hopkins University Press, 2015), assenyalen 146 pràctiques clíniques que s’haurien de deixar de fer perquè s’ha demostrat que no aconsegueixen allò que prometien. La llista d’aquestes pràctiques afecta tot el ventall de l’activitat sanitària, però, fent-hi una lectura detallada, s’ha observat que hi ha quatre especialitats significades: cardiologia, ginecologia, ortopèdia i medicina familiar.

És per aquest motiu que la Secció de Gestió Clínica de la Societat Catalana de Gestió Sanitària, en la seva Jornada Anual que celebrarà el proper 18 de maig, de comú acord amb l’equip del projecte Essencial d’AQuAS, ha organitzat un debat entre un dels autors del llibre, Vinay Prasad, i representants de les 4 especialitats esmentades: Xavier Viñolas, president de la Societat Catalana de Cardiologia, Juan José Espinós, ginecòleg de l’Hospital de Sant Pau, Joan Miquel, ortopedista de l’Hospital d’Igualada i Marta Expósito de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària.

Vinay Prasad

El debat, que comptarà amb la moderació de Sandra García Armesto, directora del Instituto Aragonés de Ciencias de la Salud, té per objecte, no només conèixer de primera mà el treball de Vinay Prasad, sinó saber també què en pensen d’aquestes pràctiques els especialistes relacionats i quin és l’impacte en el nostre entorn, en tants aspectes diferenciat del d’Estats Units.

Per altra banda, Prasad i Cifu, en el llibre, fan una proposta per modificar de manera significativa els programes formatius de les facultats de medicina, amb la finalitat de formar uns nous metges més exigents amb el rigor científic, més crítics amb les pràctiques d’escàs valor, més sensibles a les necessitats dels pacients i més orientats a l’avaluació dels resultats. La fórmula proposada és ben senzilla: les ciències clíniques haurien de ser la prioritat, mentre que les bàsiques (com les entenem avui) haurien de ser complementàries.

No es tracta d’estudiar models per després comprovar-los (sistema actual), sinó de fer-ho al revés: a partir dels aprenentatges de la clínica s’haurien de revisar (o acceptar) les teories.

Donada la transcendència de la proposta, hem cregut oportú organitzar, en el mateix marc de la Jornada, un segon debat moderat per Xavier Bayona, comptant amb tres autoritats acadèmiques en la formació de metges: Francesc Cardellach (Universitat de Barcelona), Ramon Pujol (Universitat de Vic) i Milagros García Barbero, presidenta de la Sociedad Española de Educación Médica, a més, lògicament, d’invitar a Vinay Prasad a afegir-s’hi.

S’adjunta programa de la Jornada, amb el clar propòsit d’animar a tots els lectors d’aquest  blog a inscriure-s’hi, ja que si tenim l’oportunitat d’escoltar i preguntar a Vinay Prasad, i a tots els ponents convidats, no l’hauríem de deixar escapar.

Entrada elaborada per Jordi Varela (@gesclinvarela), president de la Secció de Gestió Clínica de la Societat Catalana de Gestió Sanitària.

Les infermeres de Barcelona adopten la cultura del diàleg per definir el seu futur professional

5 abr.
Glòria Novel i Núria Cuxart

Fer-se preguntes, refer les preguntes, replantejar-se com volem ser, què necessitem i com volem que la societat ens conegui i reconegui. Aquest és, sens dubte, un exercici difícil de fer com a individus però encara és més complicat fer-ho com a professió.

Posar-se d’acord no és gens fàcil. Cal entrenament, mètode i ganes de fer-ho. Amb aquestes premisses clares, des del Col·legi d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) vam endegar el projecte RESET.

De la mà de l’empresa Diàlegs, especialitzada en mediació en salut, vam posar en marxa un procés de participació inèdit en el si de la professió infermera en què hem anat al territori a conèixer les inquietuds, les necessitats, els desitjos, les queixes i les propostes de les infermeres de Barcelona.

Un procés, que ha durat tot l’any 2017, i que ens ha aportat a la corporació l’encàrrec de les línies estratègiques que les col·legiades i col·legiats de Barcelona volen que treballem i milers d’idees que proposen processar.

La dificultat del projecte era important. A la dispersió territorial i les dificultats per aconseguir la implicació de les infermeres, s’hi sumava plantejar una dinàmica que havia de ser participativa que possibilités entorns de conversa, de discussió i de consens entre centenars d’infermeres i infermers amb realitats professionals diferents i, per tant, amb prioritats diverses.

L’empresa Diàlegs va assumir el repte de fer-ho possible a través d’un procés de 12 mesos en què es va treballar amb metodologies participatives, per tal de definir l’estat actual de la professió i el futur desitjat. El marc inspirador del projecte es va sustentar en els principis, valors i metodologies mediadores, fet que va impulsar una visió àmplia i necessàriament inclusiva de les diferències i sensibilitats del col·lectiu infermer.

El projecte RESET es va dur a terme en tres fases diferenciades: En la primera etapa es va començar amb debats oberts mitjançant cercles de diàleg. Els cercles van suposar una recollida exhaustiva d’informació molt valuosa que va servir de base per desenvolupar les següents etapes que van consistir en dues jornades de consens: una per acordar el diagnòstic de situació de la professió i una altre per definir el futur amb els objectius i línies d’acció a desenvolupar.

Com a resultats d’aquestes tres etapes del projecte RESET, es van realitzar 52 cercles de diàleg amb un total de 925 participacions, és a dir, persones que van participar una o més vegades. Es van recollir 3.762 idees i unes propostes de futur amb 9 eixos temàtics i 65 línies d’acció consensuades. El nivell de satisfacció va ser molt elevat i les participants van mostrar un alt grau d’interès en continuar en el projecte, repetint participacions al llarg de les tres etapes.

Cal dir que una de les claus de l’èxit del procés ha estat el gran nombre de persones que des dels inicis es van comprometre amb el projecte. Ens referim al que vam denominar Grup Impulsor format per 208 persones (amb representació de tot el territori, posició i sensibilitats) que van treballar des dels inicis tant en el co-disseny d’aspectes específics com en la difusió, organització dels cercles de diàleg i participació en les jornades de consens.

Més enllà dels resultats del projecte RESET, que són a la fi un compromís de canvi amb implicacions en els propers anys, ens queda un aprenentatge important, segurament extrapolable a les disciplines professionals de la salut que ens organitzem de forma col·legial. Cal seguir fent-nos preguntes des de dins i des de fora de les organitzacions col·legials per impulsar el canvi i el desenvolupament en positiu de tots els aspectes que ens cohesionen com a professionals. La continuïtat en la cultura del diàleg és un dels reptes amb més pes dels recollits en aquest emocionant procés. Així ens ho han fet saber les infermeres que han participat en el projecte RESET. I per tant, des del COIB, aquest és el compromís.

Entrada elaborada per Núria Cuxart Ainaud, directora de programes del COIB, i Glòria Novel Martí, directora fundadora de Diàlegs.

L’avaluació és encara l’assignatura pendent de les apps de salut?

22 març

Recentment s’ha publicat un article a la revista JAMA on es presenta el primer rellotge intel·ligent aprovat per la FDA per a predir atacs d’epilèpsia. Es tracta d’Embrace, un dispositiu connectat que detecta convulsions a partir del moviment i les fluctuacions elèctriques en la pell de la persona i envia un senyal d’alerta per tal de poder generar atenció mèdica.

El passat mes de febrer, es va celebrar el Mobile  World Congress a Barcelona. Entre les diferents activitats que s’organitzen al voltant d’aquest congrés, destaca l’anomenat 4 Years From Now (#4YFN18), la part del Mobile que connecta empreses, inversors i institucions per a què col·laborin en el desenvolupament de diferents idees, models de negoci i solucions tecnològiques.

El Digital Health & Wellness Summit 2018, organitzat per 4YFN Connecting Startups, el Mobile World Capital Barcelona i el Mobile World Congress amb col·laboració amb ECHAlliance, l’European Connected Health Alliance, és el punt de trobada de temes tecnològics i de salut. Aquest any, entre altres, hi van participar Neil Gomes, Maria Salido i Elena Torrente.

Neil Gomes de Thomas Jefferson University dels Estats Units va destacar que un dels reptes de l’mHealth és facilitar el feedback entre pacients i professionals de la salut.

Maria Salido, cofundadora i CEO de l’app de salut SocialDiabetes, va plantejar elements clau per a l’èxit de les apps de salut: regulació + indústria + usuaris. I molt especialment va destacar la importància dels usuaris finals. Va ser molt comentat aquí un article publicat a The Economist amb un títol provocatiu:

Elena Torrente, Coordinadora de Salut Digital a DKV, va comentar Digital Doctor, una app de salut que incopora un detector de símptomes i una eina per demanar hora al metge. Va destacar que en el perfil d’usuari de l’app hi havia més dones que homes.

En general, va haver-hi consens sobre el fet que abans del desevolupament d’una app cal fer una anàlisi d’identificació de necessitats. És a dir, el primer pas hauria de ser detectar necessitats de l’usuari i després, a partir d’aquest mapeig de necessitats, vindria el moment de desenvolupar solucions tecnològiques.

El contingut de totes les presentacions es troba disponible i també podeu llegir un recull de les principals idees destacades aquí i aquí.

Malgrat que no era el tema principal de les seves presentacions, sí que en el debat posterior es va plantejar la necessitat i conveniència de l’avaluació. Actualment, ja hi ha 320.000 apps de salut al mercat. Però… Com s’avaluen? Qui ho fa? Amb quins criteris? Podem parlar ja de prescripció segura d’apps de salut?

Tanquem el cercle amb el marc conceptual d’avaluació d’mHealth publicat a la revista JMIR mHealth and uHealth (l’any 2016 en el primer quartil en les categories “Health Care Sciences & Services” i “Medical Informatics”, respectivament, del Journal Citation Reports) amb el qual l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) aporta la cultura de l’avaluació a aquesta realitat quotidiana on ens trobem. Cada cop hi ha més apps de salut i el debat sobre la seva avaluació continua obert.

Cap a una recerca infermera amb (més) impacte

15 març
Núria Radó

Què fa que una recerca determinada tingui un impacte a la societat més enllà de l’estrictament acadèmic i sigui, realment, transformadora? Es poden planificar tot una sèrie d’accions que, com qui segueix una recepta de cuina, ens portin directament a l’impacte social desitjat? Lamentablement, la resposta és no. L’impacte és multifactorial i depèn de tants elements i actors diversos que es fa difícil d’establir una fórmula per garantir-lo.

Ara bé, això no vol dir que el fet que hi hagi recerca que obtingui un impacte social determinat sigui un fenomen totalment aleatori i que no hi hagi cap manera de preveure’l, facilitar-lo o promoure’l. Ja fa anys, des del grup d’Avaluació de la Recerca de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) i amb l’ajuda i complicitat de la comunitat de pràctica internacional ISRIA vam identificar una sèrie de facilitadors de l’impacte de la recerca.

Un facilitador fonamental són les persones i els valors, cultura i capacitat de lideratge que tinguin. Dos resultats de recerca exactament iguals poden tenir impactes diferents si la capacitat de lideratge, empenta i voluntat d’arribar més enllà de l’impacte acadèmic és diferent. Però amb això tampoc n’hi ha prou. L’estratègia, organització, col·laboracions i obertura que tinguin i promoguin les institucions seran un enorme facilitador o bloquejador pels investigadors que han realitzat la recerca.

Finalment, tant les persones com les institucions requeriran de dos elements indispensables per aspirar a l’impacte: d’una banda, una comunicació propera i eficaç amb els diferents actors socials que puguin jugar un paper en traslladar els resultats de la recerca, i de l’altra, una aproximació enfocada cap a la participació de tots aquests actors clau.

Parafrasejant Confuci quan deia allò de “explica-m’ho i me n’oblidaré, mostra-m’ho i potser me’n recordaré, implica-m’hi i ho entendré”, es tracta d’implicar tots els actors necessaris per produir el canvi real i fer que la recerca sigui transformadora.

És en aquest context que neix el SARIS, el Sistema d’Avaluació de la Recerca i Innovació en Salut, un instrument estratègic que aflora del PERIS (Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut 2016-2020) amb l’objectiu d’avaluar la recerca en salut de Catalunya des de la perspectiva de voler, sempre, facilitar i influir per tal que aquesta tingui un impacte més enllà de l’acadèmia. Per fer-ho, s’ha definit la motivació i la implicació dels actors com un eix determinant per al seu desenvolupament.

El mes de novembre passat vam començar un seguit de sessions participatives amb les infermeres beneficiàries de la convocatòria PERIS 2017 en la qual es va finançar un línia d’intensificació de professionals d’infermeria.

Cal destacar que estrenar aquest eix amb la recerca infermera té tot el sentit per tres motius: per una banda, una de les prioritats temàtiques del PERIS és clarament “el desenvolupament de la recerca clínica i translacional que permeti incrementar els coneixements científics i tecnològics, fent èmfasi especial en els agents de l’atenció primària i la recerca en infermeria”. A més, l’ajut PERIS 2017 d’infermeria ha estat el primer en finalitzar i era adequat adreçar-nos a elles abans que ningú.

Per últim (last but not least), l’estadi en el qual es desenvolupa la recerca infermera, amb el pacient i la seva cura al centre dels seus objectius, fa especialment adient potenciar que aquesta recerca tingui un impacte directe en la salut. Així doncs, és important que la recerca en infermeria sigui capaç de demostrar l’impacte del que fa aquest col·lectiu professional, ja que el pot situar en un avantatge comparatiu amb altres disciplines de la biomedicina. En aquest sentit, la recerca infermera és intrínsicament translacional.

La primera sessió es va desenvolupar al voltant de la identificació dels actors influents i l’apoderament de la infermera per dur a terme una comunicació efectiva que amplifiqui les interaccions productives que calen per traslladar els resultats obtinguts en beneficis de més i millor salut per als pacients.

Volem agrair infinitament la participació (predisposició i motivació) de les infermeres que, de manera voluntària i fora del seu horari laboral, van assistir-hi i van fer que la sessió tingués una gran acollida, demostrant que des d’AQuAS tenim marge d’influència per donar suport a aquells investigadors que estan motivats per afavorir l’impacte de la seva recerca.

En aquests moments ja estem preparant altres sessions que serveixin d’aprenentatge mutu entre els investigadors i els agents d’avaluació d’AQuAS.

Post elaborat per Núria Radó Trilla (@nuriarado).

Pròximament: Jornada SARIS: Participación en recerca Barcelona, 4 d’abril de 2018.

Construïm equitat de gènere

8 març
Iria Caamiña

Sistemàticament els mitjans de comunicació ens mostren exemples de la persistència de situacions de discriminació de les dones, la bretxa salarial de gènere, la baixa presència de dones en càrrecs directius, la violència exercida vers les dones, entre d’altres.

Aquestes situacions responen a la construcció d’un model social basat encara en l’androcentrisme que fa de l’home el subjecte de referència de valors i concepció del món, al mateix temps que subordina i invisibilitza les dones.

Aprofitant que avui és 8 de març, Dia Internacional de les Dones, volem fer un repàs i reflexionant com estem abordant aquesta realitat des de polítiques públiques de la Generalitat de Catalunya.

La trajectòria de les polítiques de gènere de l’Administració de la Generalitat no és pas curta, fa gairebé 30 anys que va néixer l’Institut Català de les Dones i que es van començar a formular els plans d’igualtat, amb l’objectiu de garantir la igualtat efectiva entre homes i dones. En aquest context el concepte d’igualtat s’ha anat reinterpretant i ampliant, actualment multidimensional:

  • Igualtat formal: afirmació de la igualtat de drets en la normativa
  • Igualtat de tracte: absència de discriminació de directa i indirecta per raó de sexe
  • Igualtat d’oportunitat: compensació de les desigualtats existents en les condicions i posicions de dones i homes
  • Equitat de gènere: valoració i presa en consideració de la diversitat i les diferències entre dones i homes

L’evolució del concepte d’igualtat ha anat acompanyada de l’evolució de les estratègies d’intervenció dels poders públics. Els primers plans de polítiques de dones es van centrar en garantir la igualtat de drets i a la no discriminació entre homes i dones. Posteriorment, un cop constatades les mancances d’aquesta concepció, es comencen a introduir les mesures d’acció positiva per garantir la igualtat d’oportunitats. Per últim, s’ha incorporat i prioritzat la transversalització de gènere.

La transversalització de gènere (gender mainstreaming), és un concepte que neix a Suècia al començament dels anys noranta per la promoció de polítiques de dones, i que passa a l’agenda internacional el marc de la IV Conferència Mundial de la Dona celebrada a Beijing l’any 1995. La incorporació aquesta estratègia per desenvolupar les polítiques de dones va significar un punt d’inflexió.

La transversalitat en l’àmbit de la Generalitat fa necessària la incorporació de la perspectiva de gènere a totes les polítiques i la promoció d’accions específiques per les dones des dels diferents àmbits de l’Administració de la Generalitat. És en aquest marc en el que s’està treballant actualment des de la Generalitat de Catalunya. El Departament de Salut ha participat en els sis plans liderats pel l’Institut Català de les Dones i en l’elaboració dels quatre informes de transversalització de gènere.

D’altra banda, l’impuls i l’operativització de les mesures i actuacions vinculades a les polítiques de gènere en el Departament de Salut es realitza en el marc del Grup de treball de transversalitat de gènere. Aquest grup està integrat per referents de totes les unitats i ens del departament, també l’l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), i coordinat pel Gabinet tècnic de Secretaria General.

A banda de les fites assolides a partir de les mesures i accions desplegades, alguns dels avenços més significatius s’han produït a través de la regulació, destaquen especialment:

Entre els aspectes més destacats de la llei d’igualtat (2015) hi ha la regulació d’òrgans de coordinació interdepartamental, responsables d’aplicació de la transversalitat, consultius i assessors i mecanismes de col·laboració, cooperació, control i sanció. A través de la llei es preveu la creació de l’Observatori d’Igualtat de Gènere, òrgan que va entrar en funcionament el passat mes de juny i del que l’AQuAS forma part.

Tot i els avenços, queda molta feina per fer que hem de fer plegats, no només com una obligació legal, sinó com un compromís amb la construcció d’una societat més justa. Cap política és neutra, afecta de manera diferent a homes i dones, i per això és imprescindible posar-nos les “ulleres de gènere” en la nostra tasca diària, per identificar les possibles diferències i abordar-les.

Tal com ja sabeu, l’abordatge de gènere és una de les línies editorials del blog AQuAS (amb col·laboracions de Mercè Piqueras, Esther Vizcaino Dolores Ruiz Muñoz) i properament s’aprofundirà en aquesta línia en el marc de l’activitat de l’AQuAS.

Entrada elaborada per Iria Caamiña.