Com millorar la medicació del pacient crònic… en només 9 casos!!

17 set.

ArantxaArantxa Catalán, Cap de l’Ambit d’Avaluació de Farmàcia de l’AQuAS

Fins a la data més de 900 metges i farmacèutics d’atenció primària han realitzat el curs on-line sobre “Maneig de la medicació en el pacient crònic (MMPC)” reconegut amb 11,7 crèdits pel Consell Català de Formació Continuada de les Professions Sanitàries, que acaba de finalitzar la seva 3ª edició.

Sense títolEl curs MMPC consta de 3 mòduls i 9 casos clínics reals de pacients polimedicats i pluripatològics (figura 1) i té una durada de 60 hores lectives. Durant aquest temps, i mitjançant la resolució de cada cas, els alumnes adquireixen els coneixements i habilitats necessàries sobre els processos de conciliació, revisió i desprescripció de la medicació en pacients crònics. Coneixements i habilitats de les que l’aplicació sistemàtica promourà sens dubte canvis rellevants a la pràctica clínica habitual.
Continue reading

Cal millorar el control de pacients amb insuficiència cardíaca i incrementar l’activitat dels hospitals de dia

10 set.

Captura de pantalla 2015-09-09 a las 18.21.46Antoni i Beatriu Bayés (B&B en el text), Cap de Servei de Cardiologia i Directora Mèdica de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (HUGTiP) respectivament, en una entrevista d’Anna García-Altés (AGA en el text), Responsable de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, expliquen el seu treball de millora amb pacients amb insuficiència cardíaca i exposen cap on ha d’avançar la innovació en medicina cardiològica.

AGA: Vau assistir al taller de la Central de Resultats a l’Hospital de Sant Pau sobre experiències innovadores en el camp de la cardiologia. Quina valoració en feu?

B&B: Creiem que la iniciativa de fer reunions d’aquest tipus és molt interessant i necessària, donat que és clau que es comparteixin totes aquelles experiències innovadores que permetin millorar aspectes relacionats amb l’assistència i la gestió de processos.

AGA: Què és el que més destacaríeu d’aquest taller?

B&B: El que més destacaríem del taller va ser la transparència en la presentació dels indicadors i l’anàlisi individual que els professionals o directius dels centres en feien a fi de poder explicar-ne les diferències. També destacaríem les ganes de compartir aquelles idees i projectes que havien permès millorar els indicadors o bé que podrien suposar una acció de millora. Continue reading

L’envelliment actiu i satisfactori com a element clau de l’avenir

3 set.

Sense títolLa tendència demogràfica actual converteix les persones majors de 65 anys en el grup poblacional en major creixement. Per a l’any 2060, el nombre de persones grans de més de 65 anys a Europa serà el doble d’ara i 1 de cada 8 persones tindrà 80 anys o més.

Les persones grans poden tenir un paper social molt més actiu a tots els nivells i aportar a les noves generacions la seva experiència de vida i saviesa. Així doncs, el concepte “mantenir-se actiu” involucra directament als tres components del benestar de la persona: el físic, el cognitiu i el social, i aquestes millores en la qualitat de vida alhora repercuteixen sobre els estalvis de despesa sanitària per al conjunt de la societat.

Amb tres objectius clau sobre la millora del paper de la persona gran en la societat, la Unió Europea va llançar, el 2012, l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu i la Solidaritat Intergeneracional; i com un dels punts clau, es destacava la importància de promoure l’envelliment actiu i saludable, i la vida independent. Continue reading

Central de Resultats. Àmbit salut mental i addiccions. Dades 2014.

27 ag.

Anna Garcia-AltésAnna García-Altés, Responsable de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya

Aquest informe presenta els resultats de tots els centres de la xarxa de salut mental del SISCAT per a l’any 2014. L’estructura dels informes d’aquest any és lleugerament diferent de la dels anys anteriors. S’ha optat per tractar menys temes, però més concrets i amb més profunditat. També s’ha fet un esforç especial per incloure nous indicadors com l’edat de la primera visita, o el percentatge de pacients amb TMG dels CSMA que requereixen ingrés hospitalari durant l’any. Tot i això, les taules amb els valors de tots els indicadors centre per centre –el tret diferencial de la Central de Resultats– segueixen presents. Com a altres anys, tots els informes inclouen experiències innovadores que permeten obtenir bons resultats assistencials, incloses a l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya, així com l’opinió de persones expertes. Continue reading

Central de Resultats. Àmbit sociosanitari. Dades 2014.

20 ag.

Anna Garcia-AltésAnna García-Altés, Responsable de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya

Aquest informe presenta els resultats de tots els centres sociosanitaris del SISCAT per a l’any 2014. L’estructura dels informes d’aquest any és lleugerament diferent de la dels anys anteriors. S’ha optat per tractar menys temes, però més concrets i amb més profunditat. Com l’any passat, es presenten resultats fruit del creuament de la informació dels conjunts mínims bàsics de dades d’hospitalització d’aguts i de recursos sociosanitaris, que permeten avaluar la coordinació entre nivells assistencials i derivació precoç a un recurs de convalescència. Les taules amb els valors de tots els indicadors centre per centre –el tret diferencial de la Central de Resultats– segueixen estant presents. Com a altres anys, tots els informes inclouen experiències innovadores que permeten obtenir bons resultats assistencials, incloses a l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya, així com l’opinió de persones expertes. Continue reading

Central de Resultats. Àmbit d’atenció primària. Dades 2014.

13 ag.

Anna Garcia-AltésAnna García-Altés, Responsable de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya

Aquest informe presenta els resultats de tots els equips d’atenció primària (EAP) del SISCAT per a l’any 2014. L’estructura dels informes d’aquest any és lleugerament diferent de la dels anys anteriors. S’ha optat per tractar menys temes, però més concrets i amb més profunditat. També s’ha fet un esforç especial per incloure indicadors d’avaluació de les cures infermeres, una àrea fins ara poc tractada en els informes de la Central de Resultats, i indicadors nous provinents de registres fins ara no analitzats en els informes. Alguns exemples d’aquests indicadors són el percentatge de pacients diabètics amb diagnòstics d’infermeria relacionats o els indicadors relatius al CMBD-UR. Tot i això, les taules amb els valors de tots els indicadors centre per centre –el tret diferencial de la Central de Resultats– segueixen presents. Com a altres anys, tots els informes inclouen experiències innovadores que permeten obtenir bons resultats assistencials, incloses a l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya, així com l’opinió de persones expertes. Continue reading

Central de Resultats. Àmbit hospitalari. Dades 2014.

6 ag.

Anna Garcia-AltésAnna García-Altés, Responsable de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya

Aquest informe presenta els resultats de tots els hospitals del SISCAT per a l’any 2014. L’estructura dels informes d’aquest any és lleugerament diferent de la dels anys anteriors. S’ha optat per tractar menys temes, però més concrets i amb més profunditat. També s’ha fet un esforç especial per incloure indicadors d’avaluació de les cures infermeres, una àrea fins ara poc tractada en els informes de la Central de Resultats, i indicadors nous provinents de registres fins ara no analitzats en els informes. Alguns exemples d’aquests indicadors són: la mortalitat en GRD de baixa mortalitat, la mortalitat en pacients que han desenvolupat complicacions, les úlceres per pressió, o els indicadors relatius al registre de donació i trasplantament i el CMBD d’urgències. Tot i això, les taules amb els valors de tots els indicadors centre per centre – el tret diferencial de la Central de Resultats – segueixen presents. Com a altres anys, tots els informes inclouen experiències innovadores que permeten obtenir bons resultats assistencials, incloses a l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya, així com l’opinió de persones expertes, i indicadors específics de resultats d’un hospital monogràfic, enguany l’Hospital Maternoinfantil de la Vall d’Hebron. Continue reading

De vegades no fer res és l’acció més correcta

30 jul.

Joan-PonsJoan MV Pons, Responsable Avaluació AQuAS

Fer, actuar, és irresistible i deu formar part de l’espècie humana, com un ressort sempre a punt de ser utilitzat, fora que es tracti de contempladors, eremites i estilites (Sant Simeó). En la medicina i salut pública es temen més les fallides per omissió, per deixar de fer, que per comissió. Sovint s’actua demanant proves analítiques o d’imatge, pensant que aquestes, fora de la lleu punxada o d’una mica de radiació (bastant més si és una tomografia computada), no poden causar cap perjudici, no tenen efectes adversos. Però no és així. Deixem al marge que qualsevol prova innecessària (que no aportarà nova informació i que si ho fa no modificarà el maneig del malalt) és tirar els diners (de tots). Qualsevol intervenció mèdica, preventiva, diagnòstica o terapèutica, de la mena que sigui, aportant els seus beneficis, comporta els seus riscos. No pot ser de cap altre manera. La qüestió no cal dir-ho, és saber sospesar correctament els pros i contres i escollir amb saviesa. Continue reading

Promoure l’activació del pacient en la cura de la seva malaltia, pot generar més desigualtats?

23 jul.

Joan EscarrabillJoan Escarrabill, Director del Programa de Malalties Cròniques de l’Hospital Clínic de Barcelona

Les persones que formem part d’una societat madura som responsables dels nostres actes i és clar que els actes tenen conseqüències. Assumir hàbits saludables forma part d’aquesta posició responsable. Des del punt de vista de la salut, aquesta actitud de responsabilitat individual ens porta a valorar extraordinàriament el paper del “pacient actiu”. I a més, sabem que els pacients actius tenen més bons resultats de salut.

Ara bé, aquest fil argumental té algun punt feble. No hi hauria cap fissura si tots juguéssim en les mateixes condicions. Però allò que matisa, en part, aquest argument són les desigualtats socials. Sayer i Lee, en un article del 2014 al NEJM, ho expliquen molt bé això dels condicionants socials i la salut. No tots els ciutadans (pacients) comencen la cursa des del mateix punt de partida i en les mateixes condicions. Les desigualtats socials fan que ni tant sols “llevant-se ben d’hora, ben d’hora…” es puguin compensar aquests desequilibris. Naturalment des del punt de vista de l’organització de l’atenció sanitària no podem tenir la pretensió de resoldre les desigualtats socials. En tot cas, podem aspirar a mitigar-les. Des del meu punt de vista, per mitigar les desigualtats socials caldria actuar en tres direccions simultàniament: Continue reading

La col·laboració entre professionals i ciutadania, factor clau per fer visibles i útils les dades de salut

16 jul.

CrisRibasCristina Ribas, Presidenta de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC). Professora de Periodisme a Internet, Universitat Pompeu Fabra

L’AQuAS i l’ACCC han organitzat fa poc un taller de visualització de dades adreçat a tècnics de salut i a periodistes científics. El resultat de la sessió ha estat engrescador i enriquidor per ambdós perfils. Sense dubte, la compartició de coneixement entre disciplines incentiva la innovació i el creixement professional.

La sessió, impartida per Eva Domínguez i Paula Guisado, va mostrar exemples de visualització aplicats, sobre tot en periodisme, però les institucions, cada cop més, estan avançant en aquesta mateixa línia. I és que la ciutadania poques vegades sap com interpretar i tractar les dades que té a la seva disposició sinó s’acompanyen de gràfics i eines interactives. L’Observatori del Sistema de Salut, per exemple, fa un gran esforç en aplegar en un sol portal totes les dades de la xarxa d’institucions catalanes i, com va explicar Anna Garcia Altés, estan investigant com usar les eines de visualització per donar un millor servei. Continue reading