Estratificació i bases de dades de morbiditat

3 des.

Foto Emili VelaEmili Vela, Responsable dels Mòduls per al Seguiment d’Indicadors de Qualitat (MSIQ) Àrea d’Atenció Sanitària, CatSalut

En els darrers anys s’ha observat un increment de la prevalença de malalties cròniques degut, en part, a l’increment de l’esperança de vida, a l’envelliment de la població i a la millora de l’atenció sanitària. Aquests factors també han propiciat l’aparició de pacients amb un elevat nombre de patologies concomitants amb un elevat risc de descompensació. Aquests pacients representen un percentatge relativament petit de la població, però realitzen una elevada utilització dels recursos sanitaris. De fet, es pot afirmar que, pel que fa als pacients crònics, la multimorbiditat és la norma, no l’excepció.

Atenent a aquestes circumstàncies, l’estratificació de la població en grups de risc, que permeti conèixer i preveure les seves necessitats futures de recursos sanitaris, és un objectiu contemplat en diverses línies estratègiques definides en el Pla de Salut de Catalunya (2011-2015) i resulta especialment rellevant en la transformació dels models assistencials (fent-los més proactius), en el tractament de la cronicitat (establint poblacions diana per a determinades actuacions) i en la integració dels nivells assistencials, tant sanitaris com socials. Continue reading

10 anys del Registre d’Artroplàsties de Catalunya (RACat)

26 nov.

Olga Martínez-Laia DomingoOlga Martínez i Laia Domingo. Àrea d’Avaluació, AQuAS

L’any 2005 es posava en marxa el Registre d’Artroplàsties de Catalunya (RACat), una iniciativa impulsada pel Servei Català de la Salut (CatSalut), la Societat Catalana de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia (SCCOT) i l’AQuAS (en aquell moment, l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut).

Naixia així un registre poblacional dissenyat per avaluar l’efectivitat i seguretat de les artroplàsties de maluc i genoll i que ha permès conèixer la variabilitat en les hospitalitzacions, els procediments i els models emprats per les artroplàsties, la supervivència de les pròtesis implantades, així com tenir la traçabilitat dels implants i generar indicadors per avaluar la qualitat assistencial (performance i benchmarking).

Diferents experiències prèvies internacionals apuntaven a que l’existència de registres d’artroplàsties havia contribuït a la reducció de la variabilitat i a la millora de l’efectivitat, seguretat i qualitat de les artroplàsties1. Aquest fet, sumat a la creixent necessitat de donar resposta a diverses preguntes de recerca i gestió clínica, van posar de manifest la necessitat de posar en funcionament el RACat. Continue reading

COMSalut (Comunitat i Salut: Atenció Primària i Comunitària)

19 nov.

Andreu SeguraAndreu Segura, Secretari del Pla Interdepartamental de Salut Pública de Catalunya

Aviat farà trenta anys de la primera conferència internacional de promoció de la salut que va tenir lloc a Ottawa. Entre les seves recomanacions destacava la conveniència de reorientar els serveis sanitaris i la necessitat que les persones i les comunitats assumissin el control dels determinants de la seva salut; se’n fessin responsables.

Ambdues propostes son a l’arrel del projecte COMSalut i dels seus antecedents més directes, com ara el Pla Interdepartamental de Salut Pública (PINSAP), una de les innovacions de la llei de Salut Pública de Catalunya del 2009, que feia palesa la importància dels diversos sectors de la societat i de les administracions públiques sobre la salut i, en conseqüència, els reconeixia com elements decisius de les polítiques de salut i, per això, del pla de salut mateix. Un pla de salut que, pel que fa al sistema sanitari, promou el desenvolupament de fórmules organitzatives i de finançament dels serveis més conseqüents amb la dimensió comunitària i la cooperació entre proveïdors, com els pactes territorials a les agrupacions de gestió assistencial (AGA) del CatSalut. Continue reading

La necessitat de la bioinformàtica en el marc del sistema sanitari

12 nov.

AnaRipollAna Ripoll, Presidenta de l’Associació Bioinformatics Barcelona – BIB

Vivim en una societat que és capaç de generar ingents quantitats de dades en pocs segons. De fet, s’estima que en dos dies generem tantes dades com les creades des del naixement de la civilització fins a la finalització del Projecte Genoma Humà el 2003. El sistema sanitari no escapa a l’era del big data, ja que actualment disposa de dades que provenen d’una gran varietat de fonts, com ara de les històries clíniques electròniques, laboratoris, sistemes d’imatge mèdica o anotacions dels metges. A més d’aquestes fonts més clàssiques, s’hi afegeixen les que genera el pacient a través de dispositius electrònics de monitoratge a temps real, aplicacions mòbils, xarxes socials o fòrums de pacients. Actualment aquestes dades es troben disperses, desconnectades, en diversos formats i, fins i tot, en alguns casos, sense digitalitzar, i en conseqüència és complicat el seu processat i anàlisi. Extreure la informació valuosa que contenen totes aquestes dades del sistema sanitari ajudarà a augmentar el coneixement biomèdic per avançar cap a una medicina preventiva, personalitzada, predictiva i participativa. Continue reading

Necessitat d’accelerar la innovació en salut

5 nov.

Manel BalcellsManel Balcells, comissionat del Departament de Salut al Centre Tecnològic LEITAT

Un dels reptes de qualsevol país que aposti per l’economia del coneixement és, sens dubte, situar la innovació com a eix estratègic de creixement i desenvolupament, i aconseguir que aquesta innovació reverteixi en valor econòmic. És a dir, que es retornin a la societat els beneficis de la inversió en recerca bàsica i aplicada realitzada.

Tanmateix, qualsevol país prioritza els sectors productius on hi té importants fortaleses, afavorint les condicions per fer-ho possible –el que s’anomena ecosistema innovador-, i completant així la cadena de valor des de la recerca fins al mercat.

A casa nostra, Catalunya, és ben sabuda la notable dissociació entre l’elevat nivell de la recerca biomèdica, que és puntera a Europa i té rellevància mundial (es poden consultar els resultats dels centres a l’informe de Central de Resultats) i el moderat grau d’innovació reflectit pels estàndards europeus i publicats per la Comissió Europea en els Regional Innovation Scoreboards. Continue reading

21 experiències reben el certificat a la III Jornada de l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya

29 oct.

Sense títol

Montse Moharra (@mmoharra), Dolors Benítez i Anna García-Altés (@annagaal)

Els estudiants de la Universitat Pompeu Fabra podran respondre als reptes que es plantegin des de la comunitat d’innovació de l’OIGS

Més de 600 professionals de la sanitat es van reunir a Barcelona el passat dilluns 21 de setembre en el decurs de la III Jornada de l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya (OIGS), que va comptar amb la presència del conseller de Salut, Boi Ruiz. Durant l’acte 21 experiències innovadores van rebre el certificat de qualitat.

El conseller va agrair la implicació dels professionals de la salut “per donar resposta a allò que ens preocupa, que és millorar l’atenció” i va donar les “gràcies a la gent que creu que la millor manera de canviar les coses és fer-ho des de dins”. Tanmateix va considerar que l’OIGS és un projecte “d’una dimensió extraordinària” i que les seves xifres actuals (189 experiències i més de 500 usuaris) denoten la seva consolidació. A més, va destacar que, en moments de dificultats pressupostàries, s’estiguin endegant projectes pioners en el sistema sanitari que ajudin a millorar l’atenció a la ciutadania. Continue reading

Angus Deaton: el Nobel a qui li interessen les desigualtats en salut

22 oct.

Sense títolAnna García-Altés, @annagaal. Responsable de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya

Dilluns de la setmana passada vàrem saber que la Reial Acadèmia Sueca de Ciències atorgava el premi Nobel d’Economia a l’escocès de 69 anys Angus Deaton. 

El Dr. Deaton, matemàtic de formació, va fer el doctorat a la Universitat de Cambridge, però ha desenvolupat la seva carrera acadèmica a la Universitat de Princeton. El comitè li ha donat el premi pel seu treball en l’anàlisi del consum, la pobresa i el benestar, i per les seves aplicacions en microeconomia, macroeconomia i economia del desenvolupament, que ha tingut influència tant en els polítics (en tant que policy-makers) com en la comunitat científica.

deaton A

Un dels seus principals assoliments ha sigut el desenvolupament del sistema per estimar la demanda de diferents béns, que actualment és l’eina estàndard per mesurar els efectes de la política econòmica, per construir els índexs de preus i per comparar el nivell de benestar entre països i entre períodes. D’altres estudis seus relacionen consum i ingressos, i el seus treballs més recents mesuren el benestar i la pobresa principalment –però no exclusivament- en els països en vies de desenvolupament. A banda dels seus temes de recerca, el Dr. Deaton també destaca per l’amplitud dels enfocs metodològics que ha utilitzat: des dels models teòrics, a l’us de mètodes economètrics utilitzant principalment enquestes de llars, en les que és un expert, i el seu coneixement de la qualitat de les dades comunament disponibles i la seva cura en la construcció de mesures ajustades de resultat. Continue reading

Seria ideal que els professionals poguéssim prescriure app’s i webs amb continguts de confiança i qualitat

15 oct.

mireia sansMireia Sans (MS en el text), metgessa de família i directora de la Unitat de Gestió Hospitalet Nord de l’Institut Català de la Salut, en una entrevista d’Anna García-Altés (AGA en el text), exposa les avantatges de les noves tecnologies per al món sanitari i defensa la importància de la identitat digital

 AGA: Què s’entén per identitat digital?

MS: És el conjunt d’informació que hi ha exposada sobre nosaltres a internet, ja siguin dades personals, imatges, registres, notícies, comentaris… Tot això confereix la nostra descripció a nivell digital. És important tenir present que no es tracta d’inventar una identitat falsa, sinó de destacar aquelles virtuts-valors-coneixements- habilitats que un té i vol donar a conèixer.

AGA: És necessari que els professionals sanitaris tinguin una identitat digital cuidada? Quins són els seus beneficis?

MS: Sí, és fonamental. Treballar aquesta identitat és el primer pas per a una gestió correcta i proactiva de la nostra reputació digital, que és la que ens ve donada pel que nosaltres fem, ensenyem i diem de nosaltres mateixos i també pel que els altres diuen de nosaltres. Continue reading

Xarxes socials i sanitat, una oportunitat i molta feina per fer

8 oct.

Josep Vidal AlaballJosep Vidal Alaball, Metge de Família. EAP Artés (ICS)

Sigui en el camp que sigui, les xarxes socials obren un ventall d’oportunitats. Les seves funcionalitats porten anys canviant la vida de moltes persones, començant per les relacions amb els més pròxims, però també amb les organitzacions, empreses i marques que ens envolten o fins i tot amb el personal sanitari.

En el camp de la salut, no tinc clar que les xarxes socials hagin de servir per millorar la relació i la interacció amb els pacients perquè això ja s’hauria de fer en les consultes del dia a dia. El que sí que és veritat és que haurien de servir perquè els pacients puguin consultar o reforçar aspectes mèdics que de vegades no es poden desenvolupar del tot en una consulta mèdica. Un bon exemple d’això té a veure amb l’ús d’inhaladors. De vegades, per a un professional pot ser més fàcil recomanar un vídeo sobre com les persones amb malalties respiratòries l’utilitzen que ensenyar a corre cuita la tècnica correcta. Continue reading

Pressupostos públics en sanitat a deu anys vista (segona part)

1 oct.

Joan-PonsJoan MV Pons, Responsable Avaluació AQuAS

Si a l’anterior post examinàvem l’evolució a la darrera dècada (2005-2015) del pressupost públics en sanitat i comparàvem la seva distribució segons línies principals de serveis, en aquesta segona part ho mirarem per patologies (problemes de salut) d’acord amb la Classificació Internacional de Malalties (CIM) de l’OMS que categoritza els diagnòstics segons òrgans (aparells o sistemes) o segons origen.

Sense títol Continue reading