La Central de Resultats busca capturar experiències innovadores de gestió en cardiologia, traumatologia, part, ictus i hospitalitzacions evitables. Vols participar, compartint la teva experiència innovadora?

14 maig

INFERIOR

Un dels objectius que persegueix la Central de Resultats és el de ser un estímul per a la millora de la pràctica clínica a partir del benchmarking i mitjançant la identificació i compartició de les millors pràctiques.

Així com la Central de Resultats permet tenir un marc de referència per fer benchmarking, l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya és la plataforma on poder compartir aquelles experiències que donin millors resultats.

Amb aquest objectiu i de manera “pilot”, es durà a terme una sèrie de cinc tallers per impulsar la discussió ordenada dels valors dels indicadors de Central de Resultats entre els responsables de centres i serveis hospitalaris semblants, per tal de poder conèixer i beneficiar-se mútuament de les millors experiències existents en un determinat àmbit. Continue reading

Recerca i política sanitària: “to blog or not to blog”

7 maig

Tino MartíTino Martí, Economista de la salut

Aquesta és la qüestió. La força del vincle entre recerca i política sanitària es veu diferent segons la perspectiva. Els investigadors de serveis sanitaris esperen més ressò del seu treball en les decisions dels polítics mentre que aquests requereixen ser informats de la manera més efectiva per facilitar la configuració de polítiques sanitàries basades en l’evidència científica disponible. És un pont de difícil trànsit la superfície del qual és eminentment comunicativa.

A la secció “Web first” de la influent Health Affairs apareix aquest mes un treball sobre l’ús dels mitjans socials i les percepcions dels investigadors que mereix la pena revisar (Gran D et al, 2014). Durant el Academy Health Annual Research Meeting, es va entrevistar a 215 investigadors utilitzant un mix de tècniques (casos, valoració d’eficàcia de la disseminació i preguntes qualitatives obertes). A la secció de casos es presentaven tres formes de comunicar els resultats d’una investigació als decisors polítics: mitjans tradicionals, mitjans socials i contacte directe amb els decisors. Mitjans socials (social media) inclouen la blogosfera i les diferents xarxes socials, particularment Twitter. Continue reading

Visualització de dades de salut: una eina per millorar la comunicació cap a la ciutadania

30 abr.

Que la informació, les dades, seran l’element transformador de la societat del segle XXI, ja ho hem comentat en aquest blog.

accc1El periodisme científic és un reflex del creixent paper que tenen les dades numèriques en la producció i distribució d’informació en l’era digital. Reflexa la interacció entre els productors de continguts (periodistes) i d’altres camps com el disseny, la informàtica i l’estadística. La primera empresa de notícies en adoptar el terme va ser el The Guardian, el 2009, amb el seu Datablog. L’objectiu últim del periodisme científic és fer arribar a la ciutadania les informacions més quantitatives de manera comprensiva, sovint utilitzant visualitzacions que faciliten la interpretació. És, per tant, un magnífic exemple d’element que contribueix a la transformació de la societat, facilitant la divulgació, el retiment de comptes i la transparència. Continue reading

Pros i contres de la Medicina (inclosa la preventiva) o els perills de la futilesa

23 abr.

Andreu SeguraAndreu Segura, Secretari del Pla Interdepartamental de Salut Pública de Catalunya

Em deia la meva avia que tot té avantatges i inconvenients, pros i contres. Sense cap pretensió filosòfica trobo que, almenys pel que fa a la medicina, tenia raó. I, per que no hi hagi dubtes, vull deixar clar que valoro el saldo net de les intervencions mèdiques com a clarament positiu. Fins i tot en alguns casos en els que la medicina s’ha aplicat a circumstàncies més aviats naturals com ara l’embaràs i el part o a la menopausa. Tot i que la malaltia i la mort també ho siguin de naturals. Per a mi, doncs, la medicalització no té perquè ser perjudicial. Però tampoc es tracta de menystenir els efectes adversos que genera la pràctica mèdica, i per extensió sanitària. Continue reading

“The Poverty Hypothesis” versus “The Capacity Hypothesis”

16 abr.

Jordi VarelaJordi Varela, Editor del blog “Avenços en Gestió Clínica

El nivell socioeconòmic influeix sobre el consum de béns i serveis de cada comunitat de manera molt evident, fenomen que inclou, lògicament, les taxes d’hospitalització. Però, en quin sentit la pobresa, o la riquesa, determinen el consum hospitalari? I quin paper hi juga, en les taxes d’hospitalització, l’accessibilitat als llits instal·lats a la pròpia comunitat?

Per intentar respondre aquestes dues preguntes analitzaré dos treballs, un anglès i l’altre nordamericà, que posen l’èmfasi en dues hipòtesis diferents, el primer ho fa sobre la influència de la pobresa i el segon sobre la capacitat instal·lada.

El treball anglès. Hipòtesi: la pobresa és determinant Continue reading

Avançant cap a la caracterització de l’impacte social dels centres de recerca biomèdica de Catalunya: anem bé?

9 abr.

Paula AdamPaula Adam, Responsable d’Avaluació de la Recerca AQuAS

Mentre va proliferant el nombre global d’agents que s’interessen per l’avaluació de l’impacte de la recerca dels organismes d’R+D, sobresurt repetidament una inquietud comú: la declaració de la necessitat de definir una bateria d’indicadors de resultats o d’impacte comparable i internacionalment acceptada. Una de les propostes amb vocació global la dugué a terme l’any 2009 un panel d’experts canadenc amb un conjunt d’indicadors acompanyat d’un model teòric i una crida a la comunitat global per avançar en la millora i refinament dels mateixos. Des d’aleshores, altres organismes han declarat interessos similars. Tanmateix, no coneixem cap iniciativa reeixida d’ampli abast. Més aviat, han destacat en la literatura les posicions a favor d’una visió mixta d’indicadors mètrics quantitatius combinat amb aproximacions qualitatives. Continue reading

Implementar i avaluar l’impacte de les recomanacions d’Essencial

2 abr.

carialmazanCari Almazán, Responsable del Projecte Essencial

Essencial és un projecte pioner en el nostre context. Presentat el març del 2013 va ser la primera iniciativa a Catalunya i a l’Estat espanyol creada amb l’objectiu d’identificar i fer recomanacions per evitar pràctiques clíniques de poc valor. Aquest objectiu no se circumscriu a generar una llista periòdica de recomanacions. Essencial va néixer també amb la voluntat de promoure un canvi real en la pràctica clínica. Per assolir-ho s’han elaborat estratègies complementàries per implementar les recomanacions i mesurar el seu impacte.

Què entenem per pràctiques clíniques de poc valor?

És ben clar que, al costat de pràctiques d’efectivitat contrastada, n’hi ha d’altres d’escàs valor o, fins i tot, n’hi ha que no aporten cap valor substancial a la pràctica clínica. En parlar de pràctiques clíniques de poc valor ens referim a intervencions sanitàries inapropiades en circumstàncies determinades, bé perquè són inefectives, no hi ha evidència científica sobre la seva efectivitat, els riscos superen els beneficis o hi ha alternatives més cost-efectives. Les conseqüències d’una pràctica inapropiada són l’increment del sobrediagnòstic i del sobretractament, tal com fa esment l’article recent Update on medical overuse publicat a la revista JAMA. Continue reading

Les lliçons que vam aprendre d’en Cy Frank

26 març

Cy FrankCyril Frank, o Cy, com li agradava que l’anomenessin, era un visionari amb vocació transformadora que va fer molt per la sanitat i salut dels habitants d’Alberta i del Canadà. Cirurgià de professió, sempre es va interessar per reptes molt semblants als d’AQuAS en quant a la qualitat dels serveis i sistema sanitari. Era un líder a casa seva i serà recordat per molts a Alberta i al Canadà, com així ho demostra la llarga llista de missatges, records, pensaments, històries i notes de condol que s’estan penjant cada dia al taulell de la Universitat de Calgary, on ell va ser professor. Destaca l’obituari que el periodista André Picard ha escrit en el diari The Globe and Mail on explica la varietat de ‘barrets’ que va dur en Cy Frank al llarg de la seva vida. Continue reading

A favor de la variabilitat

19 març

Joan EscarrabillJoan Escarrabill. Director del Programa de Malalties Cròniques de l’Hospital Clínic de Barcelona

John Wennberg ens il·lumina sobre com és de difícil justificar la variabilitat de la pràctica clínica. L’atenció sanitària que reben les persones està més relacionada amb el lloc on viuen (codi postal) que amb el seu estat de salut. Aquesta variabilitat està més influïda per la pràctica clínica local (l’empremta o la signatura característica de cada lloc, és a dir, el codi postal) que per la prevalença de les malalties o les preferències del pacient. A més, als llocs on hi ha més intensitat de prestacions sanitàries, la satisfacció, la qualitat i la supervivència solen ser pitjors. Com que aquesta variabilitat (caòtica, diu en Wennberg) no s’explica per raons sanitàries, també és un element que incrementa les desigualtats en salut.

Els exemples són múltiples. Des de l’Observatori de Teràpies Respiratòries a Domicili, cada any s’analitzen les prestacions d’aquests tractaments a domicili. Hi ha paradoxes relacionades amb el nombre de tractaments. A Catalunya hi ha més de 65.000 persones que reben tractament amb pressió positiva contínua (CPAP) a la via aèria per a tractar l’apnea del son. En canvi n’hi ha poc més de 2.000 que necessiten ventilació mecànica a domicili. Hi ha menys variabilitat en el grup de pacients tractats amb CPAP (la diferència és de 2,5 vegades entre el territori amb la prevalença més baixa i la més alta) que en el grup de pacients amb ventilació (la diferència és de 22 vegades). Els mapes de variabilitat de l’oxigenoteràpia domiciliària fan paleses les diferències d’ús d’aquest tractament entre els diferents barris de Barcelona. Continue reading

La reutilització de les dades: un element transformador de la realitat social i econòmica

12 març

Anna Garcia-AltésAnna García-Altés, Responsable de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya

La informació que genera el contacte dels ciutadans amb l’Administració és d’una gran magnitud, abastant des del registre de naixements, al sistema educatiu, el món laboral, el transport, l’habitatge i els equipaments, el desenvolupament d’activitats econòmiques, el pagament d’impostos, el sistema sanitari, el sistema judicial, i fins al registre de mortalitat. Aquesta informació és imprescindible per al desenvolupament de les responsabilitats que li són atribuïdes a l’Administració, però esdevé un actiu d’enorme valor per a usos secundaris.

El context econòmic actual ha posat de manifest la necessitat, sempre existent, de fonamentar les polítiques públiques en l’avaluació, per tal de garantir que els objectius establers s’acompleixen i, per tant, que es fa una assignació eficient dels recursos públics. La disponibilitat de dades és l’element que facilita la implementació de la cultura avaluativa a l’Administració. L’anàlisi de les dades de cadascun dels àmbits permet conèixer l’efectivitat i eficiència de les polítiques, i és tremendament enriquidora per a la planificació.

Continue reading