“En cinc anys, els especialistes podran fer les visites junt amb el metge de capçalera de manera virtual”

7 gen.
Frederic Llordachs
Frederic Llordachs

Frederic Llordachs (FL en el text), metge i fundador del portal digital Doctoralia, en una entrevista de Montse Moharra (MM en el text), coordinadora de l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya (OIGS), defensa que els professionals de la sanitat aprofitin el boom actual de les noves tecnologies per millorar el seu servei i confia que en uns anys es consolidaran les teleconsultes, l’atenció a distància i fins i tot el triatge virtual.

 

MM: Com valores la innovació a la sanitat pública catalana a dia d’avui?

FL: És un gran servei al ciutadà i la població encara no és conscient de l’avantatge social que representa. De totes maneres, crec que el model sanitari actual no és l’ideal i que hauria d’evolucionar cap a models més sostenibles, com l’holandès o l’alemany.

MM: I en el camp de la Salut 2. 0, creus que s’està avançant a bon ritme? 

FL: S’està fent un gran esforç i la digitalització dels recursos públics a l’escala HIMSS (Healthcare Information and Management Systems Society) n’és una bona mostra. També hi ha un avanç per posar a l’abast del ciutadà les seves dades amb el canal La Meva Salut. Tanmateix, no hi ha una integració amb la sanitat privada, que suposa gairebé el 30% dels serveis que el ciutadà fa servir. Però segur que s’aconseguirà.

MM: Iniciatives com les que impulsa l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat  a Catalunya (OIGS) ajuden a treballar per la innovació? 

FL: Com va dir Lord Kelvin: “El que no es defineix no es pot mesurar; el que no es mesura, no es pot millorar; el que no es millora, es degrada sempre”. En aquest sentit, l’Observatori ajuda a definir i mesurar les millores potencials pel sector, i dóna idees per tal que el sector les implementi.

MM: Quina de les seves experiències t’ha cridat més l’atenció a nivell pràctic? 

FL: Sens dubte, l’avaluació preoperatòria online de l’Hospital de Viladecans, una pràctica multipremiada internacionalment des de 2012 que inexplicablement encara no s’ha estès a la resta de centres de la xarxa pública.

MM: Com ha d’afrontar el professional sanitari els canvis que porta la innovació al seu dia a dia? 

FL: Fa tres anys, el tecnòleg multimilionari Vinod Khosla va anunciar que en 10 anys el 80% de la feina dels metges la farien màquines i aquesta profecia es pot estendre fàcilment a altres professions sanitàries. La millor manera de creuar un riu és fer-ho a favor del corrent, així que el millor per sobreviure al tsunami innovador que ens ve ha de ser formar-ne part. Cal pensar què es pot millorar i liderar la innovació des de les nostres posicions: a vegades els canvis semblen insignificants, però poden tenir un impacte brutal. Ja ho deia el Capità Enciam: “Els petits canvis són poderosos!”.

MM: Com t’imagines que haurà evolucionat la sanitat pública catalana en termes d’e-health d’aquí a cinc anys?

FL: Imagino un pacient amb accés a la seva informació pública i privada connectada mitjançant un estàndard com el Blue Button americà, i que els sanitaris tinguin accés a aquesta informació. Imagino una sensorització i uns serveis de telemedicina que puguin resoldre a distància qüestions sobre pacients crònics. Imagino que la població no s’hagi de desplaçar innecessàriament per a serveis rutinaris, com controls de ferides quirúrgiques, i que es pugui fer fisioteràpia des de casa. Fins i tot imagino un triatge virtual fet amb algoritmes per reduir la càrrega assistencial i potenciar l’autocura, però potser imagino massa…

MM: I la feina del metge com serà? 

FL: De la mateixa manera que fa domicilis, farà teleconsultes, perquè per fi el sistema les remunerarà. I els especialistes podran fer les visites junt amb el metge de capçalera de manera virtual, com ja ho estan fent asseguradores de salut i mútues d’accidents a escala nacional, com Sanitas o Mutua Universal. I el que segur que passarà és que seguirà fent de metge.

Els 25 anys de la LOSC i els sistemes d’informació sanitaris

30 des.

 

Veva Barba

Anna Garcia-Altés

 

 

 

 

Veva Barba i Anna García-Altés (@annagaal)

L’evolució dels sistemes d’informació en els darrers 25 anys: del paper al benchmarking*

Des de l’aprovació de la LOSC (Llei d’ordenació sanitària de Catalunya) hem estat testimonis de profunds canvis que s’han produït dins i fora del context sanitari. Les necessitats de salut de la població i la manera d’expressar-les han canviat la forma de relació dels ciutadans amb els serveis de salut. La maduresa de la societat actual comparada amb la dels anys noranta ha fet emergir conceptes com el dret a la informació o a les decisions compartides que fa vint-i-cinc anys eren poc imaginables. D’altra banda, s’ha obert un ampli ventall d’oportunitats per als professionals i les organitzacions sanitàries que veuen la informació com una eina de competència insubstituïble per afrontar el repte d’atendre les necessitats de salut de la població amb els recursos disponibles.

La transformació dels sistemes d’informació de salut dels darrers 25 anys és el resultat dels canvis que s’han produït a la societat i al propi sistema sanitari però no haurien estat possibles sense l’espectacular avenç de les tecnologies de la informació i de les comunicacions. Els sistemes d’informació actuals s’han anat construint d’acord a les oportunitats i prioritats de cada moment i, tot i no haver tingut sempre un full de ruta clar, han anat dibuixant un model de sistema que cada vegada és més adequat per complir el seu objectiu, permetre relacionar l’estat de salut de la població amb la utilització de recursos i els costos corresponents, i poder avaluar la consecució dels objectius del sistema sanitari en termes d’efectivitat, eficiència i seguretat.

El sistema d’informació actual, amb les seves mancances i les seves fortaleses, no s’entendria sense l’existència d’alguns dels seus elements. La implantació de la targeta sanitària individual i el registre de ciutadans assegurats permeten situar a les persones en el centre del sistema, tant pel que fa referència a la gestió assistencial com a l’anàlisi de la utilització de serveis. La història clínica informatitzada amb utilitats com la història clínica compartida ha sigut un element de millora de la continuïtat assistencial i l’eficiència. Tampoc s’entendria el procés de compra i provisió de serveis sense els CMBD o els registres de farmàcia.

A un altre nivell, el Pla de salut i l’enquesta de salut han facilitat el canvi d’un sistema de salut basat en la malaltia i en l’activitat assistencial curativa a una nova manera d’entendre la salut i d’orientar els serveis. A nivell de la gestió i la presa de decisions estratègiques la Central de balanços als anys 90 i la Central de resultats en els darrers anys han permès compartir informació per avaluar diferents aspectes del sistema de salut. En el context de la Central de resultats, una de les decisions més transcendents ha estat la de publicar indicadors nominalitzats.

En alguns àmbits assistencials encara conviuen les més sofisticades tecnologies de digitalització i transmissió d’imatges i els formularis manuals, amb la més absoluta manca de registre, emmagatzematge i utilització de les dades més elementals. Als àmbits de planificació i gestió també hi conviuen sistemes de tota mena. Els sistemes d’informació econòmica permeten un bon coneixement de la comptabilitat pressupostària però encara no estan prou desenvolupats pel que fa a l’anàlisi de costos. En general, resulta massa complicat aconseguir informació sobre les necessitats de salut i sobre els resultats dels serveis. Segurament, el repte de millorar en la mesura dels resultats dels serveis ens acompanyarà encara molt de temps.

Queden encara, però, uns quants reptes de futur. Cal desenvolupar subsistemes d’informació en àrees relativament deficitàries com és el de l’oferta de serveis, cal treballar per millorar l’equilibri entre transparència i protecció de dades personals, cal rendibilitzar la informació disponible facilitant l’accés a les dades al màxim d’usuaris possible.

El camí recorregut és llarg i extens, però la societat i el context tecnològic també s’han transformat. El sistema d’informació ha de ser prou dinàmic per adaptar-se als requeriments futurs i haurà de ser capaç de fer-ho en un entorn de recursos necessàriament limitats. Els canvis que es facin en el futur haurien de ser coherents amb un model de sistema d’informació conegut i consensuat per tots el agents del sistema.

*Aquest post ha sigut adaptat de: Barba V, García-Altés A. 25 anys de LOSC. L’evolució dels sistemes d’informació en els darrers 25 anys: del paper al benchmarking. El Referent 2015.

L’article acaba de sortir públicat al darrer número de Referent, dedicat a fer balanç de 25 anys de LOSC.

Professionals d’infermeria amb més responsabilitats

17 des.

Sense títol

Montse Moharra (@mmoharra), Dolors Benítez i Anna García-Altés (@annagaal)

El Departament de Salut posa les bases perquè el col·lectiu pugui prescriure medicaments

Els infermers i infermeres tenen cada vegada més reptes sobre la taula. El sector està permanentment immers en processos innovadors que milloren els serveis i l’atenció als ciutadans.

Des de l’estiu passat, una comissió de treball formada per membres del Departament de Salut, el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermeres de Catalunya i els Col·legis oficials d’Infermers i Infermeres de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona està elaborant una proposta per regular que aquest col·lectiu pugui indicar, usar i autoritzar la dispensació de medicaments i productes sanitaris.

A més, el Departament de Salut, el CatSalut, l’Institut Català de la Salut i les entitats infermeres i infermers han signat un altre conveni per millorar aspectes d’autonomia de gestió necessaris perquè l’efectivitat i els avantatges d’aquesta siguin exercits i percebuts pels professionals d’infermeria. Així, entre d’altres aspectes, es pretén avançar en millorar la participació d’aquests professionals a la gestió clínica amb més presència als òrgans de participació, reconèixer el lideratge professional infermer a l’atenció primària i millorar en la simplificació i racionalització de l’organització i gestió del sector.

Innovacions en la gestió infermera des de l’OIGS

L’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya (OIGS), que recull els avenços de les organitzacions del sistema sanitari català per innovar en diferents àmbits de gestió, compta amb diverses experiències que se centren en millores que afecten els professionals d’infermeria. Precisament, dues dels iniciatives que van rebre el certificat de qualitat de l’AQuAS el passat setembre durant la III Jornada de l’OIGS estaven centrats en innovacions dins d’aquest col·lectiu.

Una de les experiències reconegudes va ser ‘Integració d’infermeria especialitzada a l’equip d’anestèsia per a la sedació profunda en l’àmbit de l’endoscòpia digestiva’, impulsada pel servei d’anestesiologia i la secció de malalties digestives i unitat d’endoscòpia digestiva de l’Hospital Clínic de Barcelona. Aquest projecte ha consolidat una unitat específica formada per anestesiòlegs i infermers especialitzats en sedació que ha millorat el servei i atenció, garantint una major seguretat en aquest tipus de processos, atorgant més responsabilitats als infermers i infermeres.

També va ser guardonada amb el certificat de qualitat l’experiència ‘Infermera de la demanda’ de Castelldefels Agents de Salut (CASAP). Aquest projecte ha aconseguit millorar l’agilitat i augmentar la resolució a l’atenció primària fomentant la infermeria com a porta d’entrada al sistema. Així, ha pogut resoldre una sèrie de consultes, com ara casos de traumatismes, vòmits i diarrees, lesions a la pell, problemes genitourinaris o d’anticoncepció d’urgència. Aquesta iniciativa permet donar una atenció més ràpida i eficaç al ciutadà i que el metge de família pugui destinar més temps a altres serveis.

A més d’aquests dos projectes certificats, entre els més de 180 projectes registrats a l’Observatori, hi ha altres iniciatives que posen èmfasi en els infermers i infermeres com a protagonistes de la millora en la gestió sanitària. És el cas, per exemple, de projectes d’implantació de serveis preoperatoris online o de telemedicina per curar úlceres, de l’activació d’una unitat específica d’alta resolució en malalties reumàtiques i de l’aparell locomotor que doni més capacitat resolutiva al col·lectiu infermer o d’estandardització de sistemes de cures. Podeu consultar aquests projectes i altres experiències innovadores al portal de l’OIGS.

El benestar desigual, present i futur dels drets i beneficis socials

10 des.

foto_portadaGuillem López-Casasnovas

A El benestar desigual analitzo l’estat de malestar en què es troba avui el nostre Estat de benestar. El títol no és un joc de paraules, sinó la constatació de la realitat d’una ciutadania descontenta que s’havia acostumat a esperar més i més de la protecció social.

La crisi econòmica viscuda ha suposat un cert retorn al passat. La manca de creixement de la renda i la conseqüent disminució dels ingressos fiscals han fet que les cotes de serveis ja consolidats, així com les noves prestacions que es consideraven merescudes, no siguin financerament sostenibles. Si la despesa social havia crescut abans, fins i tot per damunt del que ho havia fet la renda, la recessió soferta va alentir si més no el seu ritme de creixement.

La indignació que ha causat el repartiment dels costos de la crisi, la creixent desigualtat de la seva incipient sortida i la percepció que poc o res s’ha fet per immunitzar l’economia enfront d’una altra pandèmia futura, han focalitzat en les retallades de despeses socials les ires ciutadanes. Es clama així en mitjans polítics i ciutadans contra l’austeritat, sense valorar el que s’ha aconseguit, sense qüestionar la manera en què s’ha assolit, si el mateix o menys pot ser millor i més raonable davant d’un potencial malbaratament; factors tots ells que erosionen la sostenibilitat financera i alimenten corporacions professionals que volen decidir per compte propi i cobrar com a compte d’altri. Continue reading

Estratificació i bases de dades de morbiditat

3 des.

Foto Emili VelaEmili Vela, Responsable dels Mòduls per al Seguiment d’Indicadors de Qualitat (MSIQ) Àrea d’Atenció Sanitària, CatSalut

En els darrers anys s’ha observat un increment de la prevalença de malalties cròniques degut, en part, a l’increment de l’esperança de vida, a l’envelliment de la població i a la millora de l’atenció sanitària. Aquests factors també han propiciat l’aparició de pacients amb un elevat nombre de patologies concomitants amb un elevat risc de descompensació. Aquests pacients representen un percentatge relativament petit de la població, però realitzen una elevada utilització dels recursos sanitaris. De fet, es pot afirmar que, pel que fa als pacients crònics, la multimorbiditat és la norma, no l’excepció.

Atenent a aquestes circumstàncies, l’estratificació de la població en grups de risc, que permeti conèixer i preveure les seves necessitats futures de recursos sanitaris, és un objectiu contemplat en diverses línies estratègiques definides en el Pla de Salut de Catalunya (2011-2015) i resulta especialment rellevant en la transformació dels models assistencials (fent-los més proactius), en el tractament de la cronicitat (establint poblacions diana per a determinades actuacions) i en la integració dels nivells assistencials, tant sanitaris com socials. Continue reading

10 anys del Registre d’Artroplàsties de Catalunya (RACat)

26 nov.

Olga Martínez-Laia DomingoOlga Martínez i Laia Domingo. Àrea d’Avaluació, AQuAS

L’any 2005 es posava en marxa el Registre d’Artroplàsties de Catalunya (RACat), una iniciativa impulsada pel Servei Català de la Salut (CatSalut), la Societat Catalana de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia (SCCOT) i l’AQuAS (en aquell moment, l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut).

Naixia així un registre poblacional dissenyat per avaluar l’efectivitat i seguretat de les artroplàsties de maluc i genoll i que ha permès conèixer la variabilitat en les hospitalitzacions, els procediments i els models emprats per les artroplàsties, la supervivència de les pròtesis implantades, així com tenir la traçabilitat dels implants i generar indicadors per avaluar la qualitat assistencial (performance i benchmarking).

Diferents experiències prèvies internacionals apuntaven a que l’existència de registres d’artroplàsties havia contribuït a la reducció de la variabilitat i a la millora de l’efectivitat, seguretat i qualitat de les artroplàsties1. Aquest fet, sumat a la creixent necessitat de donar resposta a diverses preguntes de recerca i gestió clínica, van posar de manifest la necessitat de posar en funcionament el RACat. Continue reading

COMSalut (Comunitat i Salut: Atenció Primària i Comunitària)

19 nov.

Andreu SeguraAndreu Segura, Secretari del Pla Interdepartamental de Salut Pública de Catalunya

Aviat farà trenta anys de la primera conferència internacional de promoció de la salut que va tenir lloc a Ottawa. Entre les seves recomanacions destacava la conveniència de reorientar els serveis sanitaris i la necessitat que les persones i les comunitats assumissin el control dels determinants de la seva salut; se’n fessin responsables.

Ambdues propostes son a l’arrel del projecte COMSalut i dels seus antecedents més directes, com ara el Pla Interdepartamental de Salut Pública (PINSAP), una de les innovacions de la llei de Salut Pública de Catalunya del 2009, que feia palesa la importància dels diversos sectors de la societat i de les administracions públiques sobre la salut i, en conseqüència, els reconeixia com elements decisius de les polítiques de salut i, per això, del pla de salut mateix. Un pla de salut que, pel que fa al sistema sanitari, promou el desenvolupament de fórmules organitzatives i de finançament dels serveis més conseqüents amb la dimensió comunitària i la cooperació entre proveïdors, com els pactes territorials a les agrupacions de gestió assistencial (AGA) del CatSalut. Continue reading

La necessitat de la bioinformàtica en el marc del sistema sanitari

12 nov.

AnaRipollAna Ripoll, Presidenta de l’Associació Bioinformatics Barcelona – BIB

Vivim en una societat que és capaç de generar ingents quantitats de dades en pocs segons. De fet, s’estima que en dos dies generem tantes dades com les creades des del naixement de la civilització fins a la finalització del Projecte Genoma Humà el 2003. El sistema sanitari no escapa a l’era del big data, ja que actualment disposa de dades que provenen d’una gran varietat de fonts, com ara de les històries clíniques electròniques, laboratoris, sistemes d’imatge mèdica o anotacions dels metges. A més d’aquestes fonts més clàssiques, s’hi afegeixen les que genera el pacient a través de dispositius electrònics de monitoratge a temps real, aplicacions mòbils, xarxes socials o fòrums de pacients. Actualment aquestes dades es troben disperses, desconnectades, en diversos formats i, fins i tot, en alguns casos, sense digitalitzar, i en conseqüència és complicat el seu processat i anàlisi. Extreure la informació valuosa que contenen totes aquestes dades del sistema sanitari ajudarà a augmentar el coneixement biomèdic per avançar cap a una medicina preventiva, personalitzada, predictiva i participativa. Continue reading

Necessitat d’accelerar la innovació en salut

5 nov.

Manel BalcellsManel Balcells, comissionat del Departament de Salut al Centre Tecnològic LEITAT

Un dels reptes de qualsevol país que aposti per l’economia del coneixement és, sens dubte, situar la innovació com a eix estratègic de creixement i desenvolupament, i aconseguir que aquesta innovació reverteixi en valor econòmic. És a dir, que es retornin a la societat els beneficis de la inversió en recerca bàsica i aplicada realitzada.

Tanmateix, qualsevol país prioritza els sectors productius on hi té importants fortaleses, afavorint les condicions per fer-ho possible –el que s’anomena ecosistema innovador-, i completant així la cadena de valor des de la recerca fins al mercat.

A casa nostra, Catalunya, és ben sabuda la notable dissociació entre l’elevat nivell de la recerca biomèdica, que és puntera a Europa i té rellevància mundial (es poden consultar els resultats dels centres a l’informe de Central de Resultats) i el moderat grau d’innovació reflectit pels estàndards europeus i publicats per la Comissió Europea en els Regional Innovation Scoreboards. Continue reading

21 experiències reben el certificat a la III Jornada de l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya

29 oct.

Sense títol

Montse Moharra (@mmoharra), Dolors Benítez i Anna García-Altés (@annagaal)

Els estudiants de la Universitat Pompeu Fabra podran respondre als reptes que es plantegin des de la comunitat d’innovació de l’OIGS

Més de 600 professionals de la sanitat es van reunir a Barcelona el passat dilluns 21 de setembre en el decurs de la III Jornada de l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya (OIGS), que va comptar amb la presència del conseller de Salut, Boi Ruiz. Durant l’acte 21 experiències innovadores van rebre el certificat de qualitat.

El conseller va agrair la implicació dels professionals de la salut “per donar resposta a allò que ens preocupa, que és millorar l’atenció” i va donar les “gràcies a la gent que creu que la millor manera de canviar les coses és fer-ho des de dins”. Tanmateix va considerar que l’OIGS és un projecte “d’una dimensió extraordinària” i que les seves xifres actuals (189 experiències i més de 500 usuaris) denoten la seva consolidació. A més, va destacar que, en moments de dificultats pressupostàries, s’estiguin endegant projectes pioners en el sistema sanitari que ajudin a millorar l’atenció a la ciutadania. Continue reading