Conferència de la European Health Management Association 2015 (EHMA): Sessió de grup d’especial interès sobre les millors pràctiques en gestió

9 jul.

Montse MoaharraMontse Moharra, OIGS AQuAS

La Conferència anual d’EHMA va tenir lloc aquest any a Breda (Holanda). El tema principal va ser sobre la Gestió Basada en l’Evidència que s’inspira en l’ús d’evidències en el procés de presa de decisions dels professionals de la salut que assumeixen que l’ús sistemàtic de la millor evidència disponible en la presa de decisions de gestió millorarà l’assistència sanitària. El programa d’aquest any va incloure diverses presentacions orals dins de la sessió del Grup d’Especial Interès (SIG en anglès) sobre les millors pràctiques en la gestió. L’objectiu va ser familiaritzar els participants amb les diferents aproximacions per a resoldre problemes en els diferents països europeus.

L’Observatori d’Innovació en Gestió Sanitària a Catalunya va presentar les tres millors pràctiques seleccionades a partir de les experiències innovadores durant aquesta sessió de GIS: Continue reading

Mesurar l’impacte de la recerca: un repte actual

2 jul.

MaiteSolansMaite Solans, Grup ISOR

La societat espera molt de la recerca i vol conèixer quins són els seus beneficis socials, en la presa de decisions, en la salut, econòmics, etc., i per poder donar resposta a aquesta inquietud és important poder-ne avaluar el seu impacte. Un aspecte important a considerar quan volem avaluar l’impacte de la recerca seria triar quin és el nostre punt de partida: un projecte o un impacte?

Considerarem la primera opció. El nostre punt de partida és un projecte de recerca. Ara volem buscar si aquest ha propiciat un benefici en salut concret. En la majoria dels casos, aquest no serà immediat sinó que haurà de passar força temps perquè es dugui a terme. Ens trobarem aleshores que, a mesura que passa el temps, aquest projecte va contribuint d’alguna manera a un major nombre d’impactes i que, a més a més, altres projectes de recerca van intervenint entre mig. Si en canvi el nostre punt de partida és un impacte concret, ens passarà el contrari. És a dir, ens serà difícil trobar la relació amb un projecte concret ja que a mesura que ens allunyem en el temps, molts altres projectes de recerca hauran contribuït al nostre impacte. Continue reading

Telemedicina: 18 pistes per evitar l’excés de proves pilot

25 juny

Tino MartíTino Martí, Economista de la salut

Els serveis de telemedicina, igual que altres innovacions intenses en valor tecnològic, acostumen a funcionar bé en entorns controlats, a manera de laboratori, on les variables més determinants estan ajustades. A aquests experiments en diem pilots i són l’avantsala de l’extensió de la innovació. Els pilots solen tenir les característiques de l’efecte Hawthorne, el biaix de resultat que apareix quan l’observat és conscient de ser observat i en conseqüència adopta el millor de les seves maneres. Sota llum i taquígrafs tot funciona, però quan s’estén el projecte, fracassa. El fenomen és tan comú que les administracions sanitàries han abusat dels pilots com a mitjà d’implantació i es parla actualment de pilotitis.

 

Però, què fa que un projecte superi la fase pilot i es converteixi en habitual? I quines característiques tenen aquells projectes que fins i tot arriben a ser implantats a gran escala? Amb aquestes preguntes en ment i el suport de la Comissió Europea, es va llançar el projecte Momentum el 2012. El seu objectiu era elaborar una guia per a la implantació reeixida de telemedicina a Europa i la setmana passada va publicar la llista provisional dels 18 factors crítics d’èxit identificats mitjançant l’anàlisi de casos d’èxit de telemedicina, entesa com la relació entre professionals i pacients que no es troben al mateix lloc. Aquests factors cobreixen els següents blocs:

 

Continue reading

Es poden evitar les hospitalitzacions innecessàries?

18 juny

Jordi VarelaJordi Varela, Editor del blog “Avenços en Gestió Clínica

Diuen que el millor estalvi, en sanitat, és el de l’ingrés hospitalari evitable que no es produeix, sobretot perquè l’ús de llit d’hospital és el recurs sanitari més car de tota l’oferta sanitària; però també perquè si una persona, imaginem que gran i amb diverses patologies cròniques, es pot estalviar el tràngol de l’ingrés, la seva salut patirà menys situacions de compromís. Per aquest motiu tots els sistemes sanitaris estan molt actius intentant posar en marxa tota mena d’accions encaminades a reduir els ingressos de pacients crònics i de pacients fràgils.

La Dra. Sara Purdy, metge de família i Consultant Senior de la Universitat de Bristol, va publicar, sota l’empara de King’s Fund, a finals de 2010, una anàlisi sobre quines actuacions aconsegueixen reduir els ingressos hospitalaris innecessaris i quines no. El treball de la Dra. Purdy se centra només en accions organitzatives tipus hospitalització a domicili o gestió de casos, i no inclou, en canvi, situacions estrictament clíniques com l’impacte d’un nou fàrmac per a l’asma. Continue reading

Com es fa efectiva la participació? Èxits, beneficis i riscos

11 juny

Marta MillaretMarta Millaret, Unitat de Comunicació i Documentació, Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS)

Una consideració atenta i no ingènua sobre qui participa, per què ho fa i des d’on ho fa, és necessària per continuar l’anàlisi sobre la participació de la ciutadania en polítiques de salut. Anem una mica més enllà. L’informe del 2012 del Belgian Health Care Knowledge Centre i l’informe de l’Australian Commission on Safety and Quality in Healthcare de 2010, tracten aquestes qüestions. Aquest article publicat a la revista The Milbank Quarterly i aquest article publicat a la revista Health Policy també aporten llum i ombres a la qüestió. Veiem-ho en termes d’èxits, beneficis i riscos.

i(Image courtesy of nonicknamephoto at FreeDigitalPhotos.net) Continue reading

Participació: la quadratura del cercle de l’heterogeneïtat

4 juny

Marta MillaretMarta Millaret, Unitat de Comunicació i Documentació, Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS)

Més enllà del tòpic que diu que l’important és participar, els temps actuals suggereixen un debat a fons de les qüestions, les controvèrsies i els reptes que els nous models participatius, amb la promesa de la participació a l’horitzó, posen damunt de la taula en molts diversos àmbits, no només en salut.

Què vol dir participar?

Corria l’any 1969, quan amb l’article A ladder of citizen participation, Arnstein presentava vuit nivells, de menys a més participació.

foto

Font: Vancouver Community Network Continue reading

Biblio PRO: Un recurs per mesurar els resultats de salut informats pel pacient

28 maig

JORDI ALONSO PHOTO DEFJordi Alonso és director del Programa d’Epidemiologia i Salut Pública de l’IMIM-Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques de Barcelona. Va ser president del Comitè Científic de AQuAS (2006-2012)

 

Els resultats informats pels pacients (PRO, de l’anglès Patient-Reported Outcomes) permeten incorporar activament la perspectiva del pacient en la presa de decisions clíniques. Els PROs són mesures de salut percebuda pels pacients i la població que inclouen (no exclusivament) símptomes, funcionalitat, percepció de salut, qualitat de vida relacionada amb la salut i satisfacció amb el tractament. La seva incorporació a la investigació clínica i epidemiològica està consolidada. No obstant això, tot i les evidències de beneficis potencials [Valderas JM, Alonso J & Guyatt GH, 2008], s’utilitzen poc en la pràctica clínica. Mesurar en temps real el benestar, la funcionalitat i les preferències dels pacients té un potencial molt important per informar l’atenció de salut, a més de contribuir a l’avaluació comparativa de l’efectivitat. Des de fa uns 5 anys, el National Health Service d’Anglaterra ha promogut l’ús rutinari de PROs en determinades patologies amb una intenció addicional: permetre comparar proveïdors sanitaris, amb l’esperança que la informació aportada incrementés tant la productivitat, evitant tractaments innecessaris, com la qualitat, a través del redisseny de serveis o l’elecció del pacient [Black N, 2013]. Continue reading

Catalunya mostra el seu potencial de treball en equip amb l’assaig clínic REVASCAT de Trombectomia mecànica en l’ictus isquèmic greu

21 maig

Sònia AbilleiraSònia Abilleira Castells, neuròloga. Pla Director Malaltia Vascular Cerebral

Un assaig clínic realitzat íntegrament a Catalunya i amb participació de 4 hospitals terciaris d’ictus i el suport del Pla director de la malaltia vascular cerebral demostra que el tractament mitjançant catèters en fase aguda de l’ictus isquèmic greu és cabdal per aconseguir bons resultats clínics

L’ictus isquèmic ocasiona, a Catalunya, al voltant de 8500 ingressos anuals. Es calcula que als 5 anys de l’ictus, el 70% dels pacients són morts o bé es troben en situació de dependència i necessiten ajuda d’altri. Fins ara, l’únic tractament de què disposàvem és un fàrmac que administrat per via intravenosa en les primeres 4,5 hores de l’ictus aconsegueix la lisi o el trencament del trombe en una part dels pacients, augmentant la probabilitat de sobreviure sense seqüeles neurològiques significatives. Aquest tractament, conegut com trombòlisi intravenosa, té una eficàcia molt reduïda quan el trombe se situa en una artèria principal del cervell, cosa que succeeix en un 25% dels casos, i que clínicament es tradueix en ictus més greus. Continue reading

La Central de Resultats busca capturar experiències innovadores de gestió en cardiologia, traumatologia, part, ictus i hospitalitzacions evitables. Vols participar, compartint la teva experiència innovadora?

14 maig

INFERIOR

Un dels objectius que persegueix la Central de Resultats és el de ser un estímul per a la millora de la pràctica clínica a partir del benchmarking i mitjançant la identificació i compartició de les millors pràctiques.

Així com la Central de Resultats permet tenir un marc de referència per fer benchmarking, l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya és la plataforma on poder compartir aquelles experiències que donin millors resultats.

Amb aquest objectiu i de manera “pilot”, es durà a terme una sèrie de cinc tallers per impulsar la discussió ordenada dels valors dels indicadors de Central de Resultats entre els responsables de centres i serveis hospitalaris semblants, per tal de poder conèixer i beneficiar-se mútuament de les millors experiències existents en un determinat àmbit. Continue reading

Recerca i política sanitària: “to blog or not to blog”

7 maig

Tino MartíTino Martí, Economista de la salut

Aquesta és la qüestió. La força del vincle entre recerca i política sanitària es veu diferent segons la perspectiva. Els investigadors de serveis sanitaris esperen més ressò del seu treball en les decisions dels polítics mentre que aquests requereixen ser informats de la manera més efectiva per facilitar la configuració de polítiques sanitàries basades en l’evidència científica disponible. És un pont de difícil trànsit la superfície del qual és eminentment comunicativa.

A la secció “Web first” de la influent Health Affairs apareix aquest mes un treball sobre l’ús dels mitjans socials i les percepcions dels investigadors que mereix la pena revisar (Gran D et al, 2014). Durant el Academy Health Annual Research Meeting, es va entrevistar a 215 investigadors utilitzant un mix de tècniques (casos, valoració d’eficàcia de la disseminació i preguntes qualitatives obertes). A la secció de casos es presentaven tres formes de comunicar els resultats d’una investigació als decisors polítics: mitjans tradicionals, mitjans socials i contacte directe amb els decisors. Mitjans socials (social media) inclouen la blogosfera i les diferents xarxes socials, particularment Twitter. Continue reading