InnoLife, una bona oportunitat per posicionar Catalunya en l’àmbit de la recerca i la innovació en salut

5 febr.

Cristina AdroherCristina Adroher. Oficina Tècnica AQuAS

Ben entrats al segle XXI la innovació és una de les claus de la generació de coneixement, de la millora de la competitivitat de l’economia i de l’augment del benestar de la nostra societat. La capacitat d’una societat per innovar és fonamental en una economia cada vegada més intensiva en coneixement. En aquest context, Europa s’enfronta a un repte important, ja que malgrat que disposa d’una base d’investigació d’excel·lència, d’empreses pioneres i de molt talent creatiu, sovint és difícil que aquestes bones idees es transformin en nous productes o serveis. Tal com s’apunta en un recent informe del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC), hi ha dificultat en la transferència del coneixement.

Per capgirar aquesta situació la Unió Europea ha establert l’Estratègia Europea 2020 que prioritza la consolidació dels resultats de la recerca i la promoció i la transferència del coneixement. Un dels instruments destacats en el marc d’aquesta estratègia és l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (EIT), creat l’any 2008. Aquesta institució té com a objectiu millorar la capacitat d’Europa per innovar i, a través de les anomenades comunitats de coneixement i innovació (KIC), integra els tres vessants del coneixement: la formació, la recerca i la innovació.

Continue reading

Email this to someoneShare on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn

Noves perspectives d’avaluació: bons resultats en salut en comunitats amb atenció no satisfactòria

29 gen.

Mireia Espallargues Mireia Espallargues. Responsable Qualitat Atenció Sanitària AQuAS

Identificar pacients amb bons resultats en comunitats amb atenció no satisfactòria pot ser clau per descobrir factors d’èxit

Són diverses les iniciatives que advoquen per una atenció de major valor (high-value care) per contribuir a una major eficiència i sostenibilitat dels sistemes de salut. Aquest valor s’interpreta com l’obtenció de millors guanys en salut en relació als costos, quelcom que es tradueix en un millor ús dels recursos disponibles (1). L’aproximació més tradicional per detectar aquest valor potencial s’ha basat en la identificació de pacients amb un mal estat de salut per poder establir les posteriors mesures correctores que condueixin a un bon resultat.

En un article publicat a la revista New England Journal of Medicine, Sequist i Taveras (2) proposen analitzar el problema des d’una òptica diferent:

  1. Identificar els pacients que van bé (“positive outliers“)
  2. Analitzar quins factors poden influir en el seu bon estat de salut
  3. Disseminar els factors d’èxit detectats i fer-los extensius a la resta del sistema.

Continue reading

Email this to someoneShare on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn

Pràctica mèdica: fer molt o fer el necessari?

22 gen.

Joan-PonsJoan MV Pons. Responsable Avaluació AQuAS

La medicina, que és una ciència imperfecte (per això allò de l’art), però també un ofici, ha tendit sempre, potser més pel segon que pel primer, a actuar, a fer quelcom, malgrat això no servís de res, causés un greu perjudici (les sagnies) o, si tenia un efecte beneficiós, aquest no s’aclarís fins molts anys desprès (la mateixa vacuna de la verola de Jenner). Fer, per mostrar que alguna cosa s’ha fet o, encara més, afegint successives intervencions, per mostrar que s’ha fet tot el que es podia fer. Per què aquest afany de fer i fer més cada vegada?

Les raons poden ser diverses. Una, ben simple, lligada a l’ofici i a la pràctica privada (les d’assegurances privades), és que, si et paguen per fer, acabes fent més del necessari, especialment proves diagnòstiques. Sempre amb la millor intenció, per a no oblidar res, recollir la màxima informació, fins i tot per cobrir qualsevol possibilitat remota d’un diagnòstic inversemblant. La medicina defensiva sorgeix d’aquí i es dóna més en els països sobrats d’advocats on el temor al litigi -fonamentat per una casuística creixent- porta a una inflació de proves i més proves. El cas de Dr. Daniel Merenstein, un resident de 3r any, amb un pacient i el PSA és ben notori (el poden llegir a “Winners and Losers“, un article de la Secció A piece of my mindde JAMA).

Continue reading

Email this to someoneShare on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn

Pot un indicador sintètic resumir la qualitat de l’atenció prestada per un hospital?

14 gen.

Josep Maria ArgimonJosep Maria Argimon, Director AQuAS

La Central de Resultats té la missió de mesurar, avaluar i difondre els resultats assolits, en l’àmbit de l’assistència sanitària, pels diferents centres del sistema sanitari públic. L’objectiu és facilitar una millor presa de decisions al servei de la qualitat de l’atenció sanitària prestada a la ciutadania. Els resultats en els que es centren els informes inclouen des de la satisfacció dels pacients fins a l’eficiència en l’ús dels recursos. La finalitat última és fomentar un examen intern dels elements que influeixen en els resultats, especialment en aquelles organitzacions que mostren uns indicadors repetidament pitjors que d’altres. Per a incitar a aquesta tasca, es fa una identificació nominal de les institucions: no pas per penalitzar, sinó per contribuir a millorar.

Continue reading

Email this to someoneShare on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn

Fàrmacs cars d’efectivitat minsa: què estem disposats a perdre per poder-los pagar?

8 gen.

AAnna Garcia-Altésnna Garcia-Altés. Responsable de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya

Alguns fàrmacs biotecnològics d’última generació com Sovaldi (sofosbuvir) per a l’hepatitis C, o com Avastin (bevacizumab) per al càncer de mama estan posant al sistema sanitari en una cruïlla. Encara que segueixi sense estar clar el preu de Sovaldi, projectant el preu obtingut en altres països sobre la prevalença d’hepatitis C en el nostre context, es perfila una xifra escandalosament elevada. Per la seva banda, des de la seva sortida al mercat el 2004, Avastin ha estat un fàrmac supervendes que en pocs anys ha obtingut l’aprovació per al tractament de cinc tipus de tumors i s’està investigant en cinquanta altres.

Als Estats Units s’estima que els fàrmacs biotecnològics són responsables del 70% de l’augment de la despesa en farmàcia dels darrers anys. La rellevància del volum de negoci queda reflectida molt sovint en les pàgines salmó dels diaris. En aquest conjunt, s’engloben també els fàrmacs per a l’artritis reumatoide i l’esclerosi múltiple.

Continue reading

Email this to someoneShare on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn

Novetats metodològiques de la Central de Resultats 2014

1 des.

Josep Maria ArgimonJosep Maria Argimon, Director AQuAS

Els informes de la Central de Resultats consoliden unes dades i unes anàlisis basades en: atenció centrada en el pacient, adequació, seguretat clínica, eficiència, sostenibilitat econòmica i docència. Aquest és, doncs, un pòsit de coneixement que cal afinar cada any comptant amb l’experiència i la innovació. Pel que fa a l’edició de la Central de Resultats 2014 (amb dades 2013) es destaquen les següents novetats metodològiques:

  1. Novetats de l’informe d’atenció primària. La novetat tècnica més destacada per a l’atenció primària és que per primer cop les dades de la Central de Resultats s’alimenten del CMBD-AP, la qual cosa obre un nou ventall de possibilitats per a les futures explotacions. També és novetat haver incorporat a aquest informe la segmentació en base a Clinical Risk Group diferenciada per a la població asignada a cadascun dels 369 equips d’atenció primària de la xarxa pública.
  2. Monogràfic de la diabetis. Des que l’any 1993 es va iniciar el programa de millora contínua de la qualitat assistencial a partir dels indicadors del “Grup d’estudi de la diabetis a l’atenció primària” (GEDAPS) que s’ha observat una progressiva millora de l’atenció a la diabetis, tant dels indicadors de procés com de resultat. Per aquest motiu, aquest any s’ha cregut oportú encarregar un informe monogràfic al “Grup de Recerca Epidemiològica en Diabetis des de l’Atenció Primària – IDIAP J. Gol”, amb l’objectiu de confirmar que l’estratègia de potenciar la competència dels equips d’atenció primària en aquest procés clínic és la més apropiada.
  3. Índex sintètic d’adequació de l’activitat hospitalària. L’ús apropiat dels hospitals, el recurs més costós de tots els sistemes sanitaris, és la clau de volta per a la sostenibilitat general del sector salut. Després d’un parell d’anys de proves internes, ara es presenta un monogràfic sobre aquest nou indicador sintètic, compost de 10 indicadors específics, que són el reflex de: a) hospitalitzacions potencialment evitables per a 5 patologies cròniques, b) ús apropiat de les urgències hospitalàries, c) consum exagerat d’estades hospitalàries en fractures de fèmur i ictus, i d) sobreactuació quirúrgica (taxa de cesàries). Els resultats de l’índex sintètic d’adequació es mostren tant per als hospitals com per a cada àmbit territorial.
  4. Mortalitat a 30 dies de l’alta hospitalària. La manera tradicional de mesurar la mortalitat hospitalària és la que emana del CMBD-AH, quan la circumstància d’alta enregistra “defunció”. És evident, de totes totes, que aquesta és una font molt limitada per a l’anàlisi de la mortalitat, donat que, després d’un ingrés hospitalari per certes patologies severes, les persones poden morir en un sociosanitari, a domicili o en un altre ingrés hospitalari diferent del primer. Motivades per aquesta limitació de l’indicador tradicional de mortalitat, diverses agències, entre les que destaca Medicare a EUA i Dr Foster Intelligence al Regne Unit, han promogut l’encreuament de bases de dades per detectar la mortalitat a 30 dies de l’alta, al marge del lloc del decés. Seguint aquesta mateixa estel·la, aquesta edició de la Central de Resultats, després d’haver creuat, des de MSIQ del CatSalut, el CMBD amb el registre central d’assegurats, ofereix la novetat de la mortalitat hospitalària a 30 dies de l’alta, degudament ajustada per edat, sexe i morbiditat, per a un grup de malalties seleccionades, però també, de manera específica, per a 5 patologies.
  5. Nous indicadors específics per a 3 processos clínics: codi infart, codi ictus i fractures de fèmur. De les fonts de dades pròpies dels codis infart i ictus i del registre d’artroplàsties (RACat), aquest any la Central de Resultats incorpora dades d’eficàcia dels circuits (temps transcorregut fins a la intervenció clínica efectiva: angioplàstia, fibrinolisi o intervenció quirúrgica).
  6. Mapa de tendències de les tecnologies de la informació i la comunicació. L’informe d’hospitals integra, aquest any, el mapa de tendències en tecnologies de la informació i la comunicació de TICSalut. A destacar l’indicador compost eHealth Benchmarking IC-EU27, que situa els hospitals catalans en un nivell alt de desplegament d’aquestes tecnologies i, específicament, de la història clínica electrònica.
  7. Novetats a l’informe de l’àmbit sociosanitari. Aquest segon informe de l’àmbit sociosanitari és més dinàmic i funcional que el primer, en el sentit que ja no només es donen dades del funcionament i de la sostenibilitat dels proveïdors, sinó que a més s’han obert línies d’anàlisi que tenen sentit per a grups ben definits de pacients: final de vida, demències i malalties neurològiques amb discapacitat. L’informe també conté un apartat per a la gent gran amb malalties cròniques, que aporta una novetat metodòlogica significativa degut a que combina les estades hospitalàries i sociosanitàries en els pacients amb fractura de fèmur i amb ictus.

Agraïments. L’exercici de transparència de la Central de Resultats emana d’una decisió política del Departament de Salut, però per fer-ho possible ha calgut el treball i l’enginy innovador dels professionals que treballen en els diferents sistemes d’informació del propi Departament, del CatSalut i de l’Observatori de Salut d’AQuAS. També s’ha comptat amb els experts dels plans directors en els informes específics. A tots ells els envio el meu agraïment i el desig de no afluixar en l’empenta imprescindible per consolidar l’experiència, al mateix temps que continuar afinant en les propostes d’anàlisis.

 

Email this to someoneShare on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn