El benestar desigual, present i futur dels drets i beneficis socials

10 des.

foto_portadaGuillem López-Casasnovas

A El benestar desigual analitzo l’estat de malestar en què es troba avui el nostre Estat de benestar. El títol no és un joc de paraules, sinó la constatació de la realitat d’una ciutadania descontenta que s’havia acostumat a esperar més i més de la protecció social.

La crisi econòmica viscuda ha suposat un cert retorn al passat. La manca de creixement de la renda i la conseqüent disminució dels ingressos fiscals han fet que les cotes de serveis ja consolidats, així com les noves prestacions que es consideraven merescudes, no siguin financerament sostenibles. Si la despesa social havia crescut abans, fins i tot per damunt del que ho havia fet la renda, la recessió soferta va alentir si més no el seu ritme de creixement.

La indignació que ha causat el repartiment dels costos de la crisi, la creixent desigualtat de la seva incipient sortida i la percepció que poc o res s’ha fet per immunitzar l’economia enfront d’una altra pandèmia futura, han focalitzat en les retallades de despeses socials les ires ciutadanes. Es clama així en mitjans polítics i ciutadans contra l’austeritat, sense valorar el que s’ha aconseguit, sense qüestionar la manera en què s’ha assolit, si el mateix o menys pot ser millor i més raonable davant d’un potencial malbaratament; factors tots ells que erosionen la sostenibilitat financera i alimenten corporacions professionals que volen decidir per compte propi i cobrar com a compte d’altri. Continue reading

Angus Deaton: el Nobel a qui li interessen les desigualtats en salut

22 oct.

Sense títolAnna García-Altés, @annagaal. Responsable de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya

Dilluns de la setmana passada vàrem saber que la Reial Acadèmia Sueca de Ciències atorgava el premi Nobel d’Economia a l’escocès de 69 anys Angus Deaton. 

El Dr. Deaton, matemàtic de formació, va fer el doctorat a la Universitat de Cambridge, però ha desenvolupat la seva carrera acadèmica a la Universitat de Princeton. El comitè li ha donat el premi pel seu treball en l’anàlisi del consum, la pobresa i el benestar, i per les seves aplicacions en microeconomia, macroeconomia i economia del desenvolupament, que ha tingut influència tant en els polítics (en tant que policy-makers) com en la comunitat científica.

deaton A

Un dels seus principals assoliments ha sigut el desenvolupament del sistema per estimar la demanda de diferents béns, que actualment és l’eina estàndard per mesurar els efectes de la política econòmica, per construir els índexs de preus i per comparar el nivell de benestar entre països i entre períodes. D’altres estudis seus relacionen consum i ingressos, i el seus treballs més recents mesuren el benestar i la pobresa principalment –però no exclusivament- en els països en vies de desenvolupament. A banda dels seus temes de recerca, el Dr. Deaton també destaca per l’amplitud dels enfocs metodològics que ha utilitzat: des dels models teòrics, a l’us de mètodes economètrics utilitzant principalment enquestes de llars, en les que és un expert, i el seu coneixement de la qualitat de les dades comunament disponibles i la seva cura en la construcció de mesures ajustades de resultat. Continue reading

Invertir en salut és òptim econòmicament

25 set.

Josep Maria ArgimonJosep Maria Argimon, Director AQuAS

Un total de 267 economistes de 44 països -entre els quals es troben els doctors Andreu Mas-Colell, Guillem López Casasnovas i Irma Clots-Figueras- han signat un manifest en el que reivindiquen l’interès general d’invertir en salut, com a instrument de transformació, que contribueix en l’eradicació de la pobresa extrema i en la promoció del creixement econòmic. En aquest sentit, el manifest assenyala l’oportunitat històrica d’assolir una gran convergència (Grand convergence) en salut global, amb la finalitat de reduir la mortalitat materna, la infantil i la deguda a malalties infeccioses, a nivells inferiors als actuals, per a l’any 2035.

En la línia de la declaració de l’Assemblea General de les Nacions Unides del 12 de desembre de 2012, aquest grup d’economistes demana als líders polítics mundials avançar en la cobertura sanitària universal, com a element clau d’un desenvolupament econòmic sostenible. La cobertura sanitària universal permet l’accés de tota la població a serveis de salut essencials d’alta qualitat sense que això suposi un daltabaix financer. Tal com diu el manifest, actualment cada any 150 milions de persones cauen en la pobresa per haver d’assumir despeses en salut. La cobertura universal permetria als països poder oferir serveis de major qualitat de manera gratuïta o a un menor cost (more value for money). Els experts estimen que els beneficis d’invertir en una cobertura bàsica de salut són 10 vegades més grans que els costos. Continue reading