Dona i ciència: de la fotografia 51 al gràfic de la tisora. Hem avançat gaire?

28 abr.

Dolores Ruiz-Muñoz

El 15 de desembre de 2015 l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar l’11 de febrer com a data per a commemorar el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència. Amb tots els dies mundials que tenim per commemorar és inevitable pensar si aquest dia era necessari, o no.

Avui, des d’aquest espai, voldríem convidar-vos a acompanyar-nos en aquesta reflexió.

Quan es tracta del tema de la discriminació de les dones en la ciència, la pregunta típica que se sol fer habitualment per evidenciar aquesta discriminació és: quantes dones científiques coneixeu? I aquí, Marie Curie sol ser una de les científiques més mencionades. Semblaria que anem bé.

Anem una mica més enllà: què passa si la pregunta la fem sobre científiques actuals? Potser ens trobem en un context on nosaltres mateixes som científiques, o estem rodejades i rodejats de científiques, i trobar uns quants noms no ens seria tan difícil.

Però… i fora del nostre entorn de feina? Sembla que ja comencem a no anar tan bé. Fora dels cercles on aquestes dones científiques es mouen sembla que la ciutadania no coneix tant les dones que fan ciència i que la icona de la Rosalind Franklin i la seva fotografia 51 segueix avui tan actual com sempre.

Imatge de la fotografia 51 del blog Centpeus de Daniel Closa (@nielo40)

Una raó per explicar la invisibilitat de la dona en la ciència la trobem en el fet que durant molts anys hi ha hagut barreres importants perquè les dones accedissin a la formació acadèmica. Les dones estaven relegades a desenvolupar únicament un treball reproductiu dintre de la societat, era pràcticament impossible que accedissin a una formació acadèmica en igualtat de condicions que els homes i era, per tant, normal que després no destaquessin com a científiques o que ni tan sols arribessin a ser-ho.

Naturalment, tot i això, hi ha hagut dones com Nettie Maria Stevens, que han pogut deixar la seva empremta. Això sí, sempre des d’un segon pla de la història de la ciència, sense el reconeixement clar que han rebut els homes científics de la seva època.

I ara? Serveix encara l’excusa del gap o desfasament acadèmic? Aquest raonament ja no és vàlid si pensem que hi ha més dones que homes estudiant carreres de ciència. Per què les dones actualment segueixen estant absents dels llocs científics de responsabilitat? Què està passant pel camí? Com pot ser que a Catalunya hi hagi més dones que homes estudiant ciència i només 2 dels 42 centres de recerca catalans estiguin dirigits per dones?

Imatge de la web Women in Science de la UNESCO

El que passa actualment es coneix com el gràfic de la tisora. Les dones es van quedant pel camí en la carrera científica. Tot i que en els últims anys la presència entre dones i homes ha tendit a convergir una mica, la diferència encara és clara i enorme, sobretot en els llocs de més responsabilitat i això és un clar reflex del sostre de cristall (o sostre de vidre), com una barrera invisible, que les dones es troben en la majoria dels àmbits del mercat laboral per arribar a llocs de responsabilitat.

Gràfic de la tisora (Mujeres y ciencia, CSIC)

Però el resultat que les dones vagin poc a poc abandonant la seva presència en la ciència va més enllà d’una qüestió d’injustícia social. A no ser que a hores d’ara encara algú pensi que ho fan per ser menys competents, i no pels entrebancs socials que van trobant-se pel camí, molt més enllà de la més que demostrada bretxa salarial, això suposa una pèrdua de talent clara per la ciència, per la societat; en definitiva, per a tothom.

Imatge de l’informe Dones, desigualtat de gèneres i desenvolupament.

Font: Carme Poveda; Observatori Dona Empresa i Economia, de la Cambra de Comerç de Barcelona.

Tal vegada això no passi a les ciències de la salut, es podria pensar. De fet, és un dels àmbits científics més feminitzats que coneixem. Segur? Només pensant en quins són els llocs que ocupen les dones en les ciències de la salut  ja queda clar que aquest àmbit no està exempt d’aquesta, diguem-ne, desfeminització del poder. De fet, les ciències de la salut és un dels àmbits on la bretxa entre dones i homes és més que present.

Ahir mateix el Ministerio de salud va iniciar una campanya dirigida a la població general per promoure la vacunació i immediatament es va generar una forta polèmica en els mitjans de comunicació. En el vídeo destaca que l’únic professional de la salut amb un uniforme que no representa la seva realitat és el de la infermera que apareix amb còfia i minifaldilla. Què va passar? Potser l’explicació la trobaríem en el fet que s’han usat imatges d’un banc d’imatges gratuït que clarament no reflecteix la realitat del nostre context actual.

Ens reservem per a una altra ocasió escriure sobre les quotes per sexe, un concepte que no està mai lliure de polèmica ni sol deixar indiferent. Però de moment sembla que potser el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència no està de més i, sobretot, no està de més que també sigui de la Nena en la Ciència perquè elles seran les científiques del futur que esperem que aconsegueixin tancar la tisora.

Tanquem aquest apunt amb una pregunta ben senzilla: encara hi ha algú que pensi que ja hem arribat a la paritat?

Entrada elaborada per Dolores Ruiz-Muñoz, dona i científica.

Voleu llegir més sobre el tema? Esther Vizcaino va publicar Igualtat de gènere, hi guanyem tots.

Igualtat de gènere, hi guanyem tots

3 nov.
esther-vizcaino

Esther Vizcaino

Fa uns mesos vam parlar des d’aquest mateix blog de la publicació de l’article A global call for action to include gender in research impact assessment, on  l’equip d’impacte de la recerca d’AQuAS hem participat.

La inversió en recerca biomèdica ha crescut de manera exponencial durant els darrers anys, de manera que governs, indústria, centres de recerca i ciutadans esperen veure el retorn d’aquesta inversió convertida en un augment dels guanys en salut. Invertir en recerca de manera equivocada pot provocar pèrdues econòmiques i en salut. A més a més, aquesta inversió pot ser també malgastada si no es distribueix igualitàriament per gènere.

No és cap novetat dir que les dones estan poc representades en l’àmbit de la recerca en salut, i amb aquest poc representades ens referim com a investigadores i també com a participants en estudis de recerca. Les dones reben menys finançament, apareixen menys freqüentment que els homes com autors de publicacions en revistes científiques i són guardonades amb menys premis científics. Per exemple, d’entre els 210 premis Nobel de fisiologia i de medicina, només hi ha 12 dones (un 5.7%).

A més, hi ha evidència que les diferències de sexe (biològiques) i de gènere (socioculturals) no s’inclouen de manera rutinària dins del disseny d’estudis de recerca. Aquest fet pot comportar que les dones es trobin en desavantatge respecte als homes com a  beneficiàries de la recerca en termes de l’impacte en salut, econòmic i social  associat a la recerca. S’ha demostrat que incorporar la perspectiva de gènere en recerca estimula la innovació i l’excel·lència en recerca i tecnologia.

Atès el caràcter global i fragmentat de la recerca, ens trobem davant de la necessitat ineludible que totes les administracions, institucions de recerca i agències avaluadores promoguin polítiques científiques que maximitzin l’impacte de la recerca a través de la igualtat de gènere.

article-pavel

Considerant aquesta necessitat (és a dir, que a partir d’incorporar la perspectiva de gènere a la recerca es podrà aconseguir que aquesta recerca pugui tenir encara més impacte), investigadors de 15 països diferents provinents de 6 continents fem una “crida a l’acció” en l’article per incorporar la perspectiva de gènere en l’avaluació de l’impacte de la recerca amb l’objectiu de maximitzar l’impacte científic, econòmic i social de la recerca. En l’article s’ofereixen recomanacions per a tots els actors implicats en la recerca sobre com incloure i reforçar l’anàlisi de gènere dins de l’avaluació de l’impacte de la recerca.

L’any 2014, Nacions Unides va  iniciar la campanya HeForShe per combatre el biaix de gènere a nivell global. Aquesta campanya vol implicar tothom, inclosos homes i nens, com a defensors i agents del canvi en la consecució de la igualtat de gènere i dels drets de les dones.

Pot ser que històricament la igualtat de gènere hagi estat principalment assumida com un tòpic d’interès per a les dones però incloure la igualtat de gènere en tots els àmbits és cosa de tots.

Entrada elaborada per Esther Vizcaino Garcia, AQuAS.