Parlant amb gent gran a Anglaterra i Catalunya: iguals i diferents?

27 set.
Lina Masana

Durant la meva trajectòria professional com a investigadora en l’àmbit de la recerca qualitativa aplicada en salut, he participat en dos projectes de recerca amb gent gran en dos contexts ben diferents: Anglaterra i Catalunya.

El projecte anglès SoReLL (Study of Resourcefullness in Later Life) ‒emmarcat dins el programa d’atenció a la fragilitat del NIHR CLAHRC Yorkshire and Humber‒ volia conèixer quines necessitats i quins  recursos tenen la gent gran amb fragilitat que viuen a casa, i els seus cuidadors informals, i com es pot millorar l’atenció sanitària i social que reben.

El projecte català, emmarcat dins el projecte europeu Horizon2020 anomenat SUSTAIN (Sustainable Integrated Care for Older People in Europe) on AQuAS ha treballat activament, volia conèixer les necessitats i proferències d’atenció de gent gran amb necessitats de salut i socials complexes que viuen a casa, i els seus cuidadors informals, de cara a poder dissenyar i oferir un model d’atenció integrada centrada en la persona.

Ambdós projectes tenen línies comunes d’interès per al mateix grup d’edat, i per tots dos he tingut la sort de dur a terme entrevistes en profunditat amb gent gran anglesa i catalana. Abans d’emprendre la recerca a Anglaterra, tenia una curiositat: com seran els avis i les àvies angleses? Seran semblants als catalans o molt diferents? I en tornar a Catalunya, pensava: Què em diran els avis i les àvies catalanes sobre la seva experiència amb la malaltia i l’atenció que reben? Em diran coses semblants o diferents als anglesos?

Foto de mensatic www.morguefile.com

Si bé anglesos i catalans som cultures amb trets diferenciats, la meva sorpresa ha estat comprovar certes similituds insospitades. No podré aportar dades comparatives concloents donat que no he dut a  terme cap recerca cross-cultural. Tampoc pretenc generalitzar donat que ambdues recerques s’han donat en contextos locals concrets i amb una mostra reduïda. Tanmateix, he pogut observar certes pautes de conducta i de resposta davant la malaltia, la cura i el procés d’envelliment que serien significatives (des del punt de vista etnogràfic, que no estadístic) i que resumeixo a grans trets.

Tenen en comú que, en la majoria dels casos, no volen anar al metge i esperen molt abans d’anar-hi o de demanar ajut a algun familiar per anar-hi; fet que pot conduir a ingressos per urgències i descompensacions que es podrien evitar amb una atenció i seguiment més de prop (objectiu compartit en els dos projectes). Tanmateix, això contrasta amb els que van sovint al metge (freqüentadors) per petites coses o sense motiu aparent d’empitjorament de salut, fet que sovint respon a una necessitat de contacte social i de ser escoltat; això només ho he observat amb la mostra catalana però no amb la anglesa.

Foto de lauramusikanski www.morguefile.com

Tant anglesos com catalans reconeixen que els costa (bastant, molt) demanar ajut i que no volen ser una càrrega per als fills, que ja estan prou ocupats amb les seves feines i famílies, alhora que ambdós coincideixen en pensar o donar per fet (el deure moral de la cura) que els fills o la família els cuidaran quan no es puguin valdre per ells mateixos. Les reticències a demanar ajut s’expliquen, en part, per la voluntat expressa de mantenir l’autonomia al màxim possible i durant el major temps possible; esdevenir depenent es percep com a negatiu i el sol fet de pensar que podrien anar a parar a una residència de gent gran els genera molt neguit, rebuig i malestar.

Pel que fa a l’actitud davant del procés d’envelliment, la meva percepció és que es porta amb més “elegància” (aparent?) en el cas anglès, amb resignació en ambdós casos, i amb certa actitud més queixosa i demandant d’atenció en el cas català. He observat com l’autocura de la salut es gestiona de manera similar, amb dificultats d’adaptació a les dietes alimentàries en ambdós casos i amb certa “mandra” a l’hora de realitzar algun tipus d’activitat o exercici físic recomanat (caminar, usar l’aparell de pedalejar assegut, etc.), però amb cert grau de responsabilitat individual en la gestió de la malaltia.

Foto de Geert www.morguefile.com

Si hagués de destacar un tret diferencial significatiu entre ambdós contextos, és el fet que a Anglaterra compten amb una llarga tradició en recerca participativa i, per tant, no els sembla estrany que investigadors d’una universitat o centre de recerca, treballant en aquest o altre projecte, els contactin per a dur a terme tot tipus d’estudis: assajos clínics, qüestionaris, estudis de cohort, estudis qualitatius amb entrevistes i grups focals, etc. És a dir, estan acostumats a que els facin preguntes i encantats de participar-hi. M’atreviria a dir que als anglesos els agrada especialment dir-hi la seva (speak up for themselves) i se senten orgullosos de contribuir a millorar l’atenció que reben, en part perquè creuen que les seves aportacions contribuiran a construir un país millor.

En el nostre context, encara no tenim tanta tradició en recerca participativa i el desconeixement de la població del món de la recerca (“què volen aquests?”) pot generar certes reticències o dubtes a l’hora d’avenir-se (o atrevir-se) a participar en un estudi de l’àmbit salut. També sembla mancar la visió de millora de país per una visió més individualista de l’atenció que es rep. És qüestió de temps anar fent la nostra recerca cada cop més participativa.

En tots els casos, l’experiència ha estat molt enriquidora, sobretot a nivell personal. El meu agraïment sempre a totes aquelles persones que fan que la nostra recerca sigui possible i ens ajuden a entendre i aprendre com millorar el món en el que vivim vells i joves, grans i petits, homes i dones, anglesos i catalans.

Entrada elaborada per Lina Masana.

Mendeley: de gestor de referències a eina de descobriment i visibilitat científica

25 maig
Paula Traver

La setmana passada vaig tenir el gust d’estar a Barcelona impartint un taller sobre Mendeley al personal d’AQuAS. Va tindre lloc els dies 16 i 17 de maig i van assistir un total de 20 persones entre investigadors, bibliotecaris i personal d’administració.

En aquest taller vaig explicar les funcionalitats de Mendeley, que bàsicament és un gestor de referències que ens permet gestionar la bibliografia de manera automatitzada, amb l’avantatge de ser un software gratuït, multiplataforma i que treballa al núvol. Gràcies al plugin Web Importer, podem importar automàticament referències des del navegador que utilitzem de forma habitual, de manera molt senzilla. Així, i amb altres maneres d’afegir informació, anem creant la nostra biblioteca, que no sols pot contenir referències sinó també documents en pdf que podem llegir directament gràcies al PDF Viewer. A més, Mendeley extrau les metadades d’aquests documents de manera que automàticament disposem de totes les dades en forma de referència bibliogràfica.

Vam veure totes les possibilitats que tenim per posar ordre a la nostra biblioteca i recuperar informació de manera molt intuïtiva. A continuació vaig explicar el funcionament del plugin de citació, que funciona tant per a Word com per a LliureOffice i serveix per facilitar la introducció de cites al processador de text quan estem escrivint un treball, article, llibre, informe, etc. També ens permet generar una bibliografia de manera automàtica, escollint l’estil de citació que volem utilitzar (Vancouver, APA, Havard, o l’estil concret d’una revista amb uns requeriments específics per a la bibliografia).

Mendeley desktop

Mes enllà de totes aquestes funcions que són pròpies de molts gestors (cadascun amb les seves peculiaritats), vaig voler aprofundir en la filosofia 2.0 que envolta aquesta eina, perquè la realitat és que Mendeley és més que un gestor de referències bibliogràfiques. En primer lloc, perquè la seva sola existència és fruït de la intel·ligència col·lectiva, ja que el catàleg de Mendeley està format per les referències aportades pels usuaris i es construeix entre tots. En segon lloc, perquè es fomenta la col·laboració i el treball en equip, i en tercer lloc, perquè Mendeley també és una xarxa social, on podem crear el nostre perfil d’investigadors i connectar amb altres persones.

Taller Mendeley a AQuAS – Maig 2017

Així, vam veure les possibilitats de crear grups per compartir referències i documents, que inclús poden contenir anotacions i subratllats. Una utilitat sense dubte molt interessant per als grups de recerca, tot i que en la versió gratuïta està limitat a tres usuaris als grups privats.

Quant a la funcionalitat de Mendeley com a xarxa social, vam veure la possibilitat de crear el nostre perfil com a investigadors, afegint les publicacions pròpies, que immediatament passaran a formar part del catàleg de Mendeley. Una fantàstica oportunitat per donar visibilitat a la nostra activitat científica i per tant de millorar la reputació online, fent difusió dels nostres papers o inclús compartint-los a grups on puguin ser d’interès. A partir d’aquí, podem connectar amb altres persones amb interessos semblants als nostres, i veure al “Feed” tota la seva activitat i notícies.

Per últim, també vam veure les possibilitats que tenim de descobrir informació acadèmica a Mendeley. A partir de les referències que tenim guardades a la nostra biblioteca, l’eina ens fa suggeriments d’altres referències que poden ser d’interès. També ens suggereix persones a les que seguir i ens permet buscar documents semblants als que ja tenim.

A més d’explicar de manera detallada totes aquestes funcionalitats de Mendeley, vam practicar amb exercicis als ordinadors, per tal de poder assimilar tots aquests conceptes, i la resposta dels assistents va ser molt positiva. En general, l’eina va semblar molt intuïtiva i útil, especialment per la possibilitat de treballar al núvol des de qualsevol ubicació i dispositiu, la possibilitat de disposar d’un repositori de documents i la facilitat per crear grups i treball en xarxa.

A continuació comparteix la presentació que vaig utilitzar per si a algun lector li pot servir de guia:

Per últim, agraïr a AQuAS, als assistents pel seu interès i a la Unitat de Comunicació i Documentació, per l’organització d’aquest taller.

D’esquerra a dreta i de dalt cap a baix: Maite Solans, Marta Millaret, Dolores Ruiz Muñoz, Bea Ortega, Ion Arrizabalaga, Emmanuel Giménez, Olga Martínez, Mercè Salvat, Paula Traver, Adela Zambrano, Maria José Tome, Laura Vivó

Entrada elaborada per Paula Traver (@paulatraver), documentalista en ciències de la salut i social media manager.