Les pràctiques clíniques de poc valor des de la perspectiva de la ciutadania

13 oct.

Durant la cinquena edició del congrés internacional Preventing Overdiagnosis es van abordar estratègies per implementar solucions per evitar el sobrediagnòstic i la sobreutilització a partir de l’evidència científica disponible.

En aquesta edició celebrada a la ciutat de Quebec (i que l’any passat s’havia celebrat a Barcelona), a més a més de la implicació dels professionals i de les organitzacions, els pacients van tenir l’oportunitat de participar més activament.

Es van mostrar experiències en diferents àmbits assistencials sobre l’ús de les millors pràctiques per comunicar i apoderar els pacients i també per assolir una millor comprensió del concepte de decisions compartides.

Diferents iniciatives mundials van abordar les millors pràctiques per apoderar la ciutadania en temes relacionats amb pràctiques de poc valor, sobrediagnòstic i sobretractament. Es van compartir experiències i es va iniciar el debat al voltant de temes fonamentals com la comunicació i la participació dels pacients.

En els darrers anys, el projecte Essencial ha estudiat la perspectiva dels professionals sanitaris sobre les pràctiques de poc valor, les seves causes i possibles solucions per evitar-les.

L’equip Essencial compta amb la implicació de Cari Almazán, Johanna Caro, Liliana Arroyo i Hortènsia Aguado

Per exemple, en un post anterior, vam explicar els resultats d’una enquesta que vam realitzar en l’àmbit de l’atenció primària a professionals. Els resultats d’aquesta enquesta van evidenciar la necessitat d’implicar i apoderar més a la població. Els pacients són també decisors rellevants en relació a les seves necessitats i a la demanda de determinats serveis sanitaris. Per tant, el projecte ha d’anar acompanyat d’una estratègia de comunicació dirigida, no només als pacients, sinó a tota la ciutadania en general.

Per això, des del projecte Essencial ens ha interessat conèixer, a més de la perspectiva dels professionals, l’opinió dels pacients. En el congrés internacional Preventing Overdiagnosis 2017, vam participar explicant com es va realitzar una primera aproximació exploratòria per detectar les creences, actituds i percepcions dels pacients sobre els elements més importants a la consulta, les pràctiques de poc valor i els components essencials d’una comunicació efectiva entre professionals i pacients. La finalitat era comprendre la posició de les persones abans d’iniciar possibles intervencions entre la ciutadania i la determinació de les eines i els canals més efectius de comunicació.

A Catalunya, a finals de l’any 2016, AQuAS va realitzar el primer estudi qualitatiu exploratori utilitzant un grup focal amb pares de nens assignats a un equip d’atenció primària. Les pràctiques de poc valor en pediatria estan associades a un sobrediagnòstic freqüentment relacionat amb antibiòtics, broncodilatadors, antitèrmics, proves d’imatge, entre d’altres. Aquests escenaris s’han traslladat a la discussió amb els pacients. En total van participar set dones, mares i àvia, de 14 nens.

El primer punt a discutir van ser els elements més importants a la consulta amb els professionals sanitaris. Es va trobar que el tracte (29%) i la informació rebuda (28%) per part dels professionals són els elements més importants (representen aquests dos elements, aproximadament, el 60% de les mencions fetes pels participants en l’estudi). Després, la relació amb el professional (15%) sovint lligada al grau de confiança, sentir que s’atenen les demandes o necessitats (12%), la informació sol·licitada (9%) i el diagnòstic (5%).

Els participants no coneixien el concepte de pràctica de poc valor però sí que reconeixien situacions de prescripció de medicaments excessiva o de sol·licitud de proves innecessàries, especialment en els serveis d’urgències i en les consultes privadas.

Respecte a la comunicació, les participants van expressar que valoraven que els professionals es comuniquessin de manera simple i directa, explicant les raons de les decisions que es prenien. Així mateix, els va semblar important rebre per part dels professionals informació en paper, que poguessin consultar després a casa. Van expressar que els agradaria que hi haguessin més sessions informatives o grups comunitaris on s’expliquessin aquest tipus de temes i poder tenir així un major coneixement sobre aquest tipus de pràctiques.

En el nostre context, aquest és el primer estudi exploratori per identificar pràctiques de poc valor i estratègies de comunicació amb la ciutadania; es tracta de l’inici d’una sèrie d’estudis en la població.  Malgrat això, una de les limitacions amb què ens vam trobar va ser el fet que la participació va ser més baixa que l’esperada. Tot i que el terme “pràctica de poc valor” no és conegut, els participants identifiquen situacions on han viscut situacions d’aquest tipus.

És important remarcar com els pacients valoren el tracte i la informació rebuda, així como la relació professional-pacient. De la mateixa manera, els pacients reconeixen la necessitat de les habilitats de comunicació dels professionals i la necessitats d’eines de suport per assolir una comunicació efectiva.

Entrada elaborada per Johanna Caro Mendivelso (@jmcaro103).

 

Per què és difícil reduir pràctiques clíniques de poc valor a l’hospital?

15 des.
MaiteSolans

Maite Solans

En el marc del Programa de Millora de la Pràctica Clínica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron –VHIR Institut de Recerca i en col·laboració amb el projecte Essencial, s’han volgut explorar quines barreres troben els professionals sanitaris (metges i infermeres de l’hospital) per implementar recomanacions clíniques dirigides a reduir les pràctiques inadequades o de poc valor clínic. Un grup de 15 professionals sanitaris (amb especialitats mèdiques o quirúrgiques) han col·laborat en dues sessions de discussió per identificar aquestes barreres. Ha estat molt rellevant la feina realitzada per Dimelza Osorio de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i Liliana Arroyo de la Universitat de Barcelona.

En parlar de pràctiques inadequades o de poc valor clínic ens referim a intervencions sanitàries inapropiades en determinades circumstàncies, bé perquè els riscos superen els beneficis, bé perquè la seva efectivitat no està demostrada, o bé perquè no hi ha un balanç cost-benefici prou clar. Aquestes pràctiques de poc valor estan presents en la pràctica clínica del dia a dia i poden conduir a sobrediagnòstic i/o sobretractament, és a dir, a diagnosticar  o tractar una condició clínica en la qual el pacient no obté un benefici important en la seva salut.

Les barreres identificades es poden classificar en quatre nivells: micro, meso, macro i de l’entorn. En un primer nivell (micro), es van identificar aquelles degudes a les característiques del propis professionals, com la tendència a l’autoprotecció davant de reclamacions o problemes legals (medicina defensiva), el maneig de la incertesa, i el fet d’haver tingut males experiències prèvies; l’escepticisme respecte a l’evidència científica, degut a informació desactualitzada o contradictòria; altres actituds dels professionals, com la inèrcia o la resistència al canvi; i la manca de formació també constitueixen una barrera. També es van identificar característiques dels pacients, com ara les seves reticències i demandes; la figura del pacient expert, o les creences adquirides anteriorment.

En un segon nivell (meso), es van identificar barreres conseqüència de la interacció entre els professionals i els pacients. Algunes barreres tenen a veure amb la relació entre professionals; es a dir dificultats relacionades amb el lideratge clínic, la coordinació entre diferents professionals (o especialistes), o la  cohesió en els equips. Barreres de lideratge organitzatiu com el poc recolzament institucional en termes legals, la inèrcia de la pròpia organització, els incentius econòmics o penalitzacions mal aplicades, o la manca de previsió de determinats costos. I barreres dels fluxos d’informació, la ineficiència dels sistemes d’informació, com la poca operativitat del correu electrònic,  o la infoxicació per excés d’informació corporativa.

En un tercer nivell (macro), les barreres venen influenciades per les característiques de l’estructura i gestió de l’hospital i del sistema sanitari català. Destaquen les condicions d’assistència, com la pressió assistencial, el temps d’atenció als pacients o la tecnificació de l’assistència, és a dir, un major accés a equipaments i proves. El disseny del sistema de salut, com la manca de lideratge sistèmic, o la no-coordinació entre diferents nivells d’assistència (atenció primària, atenció hospitalària, sociosanitària, …). I les característiques del sistema de salut, com les diferències territorials, i l’entorn legal i burocràtic.

Per últim, determinats factors externs al sistema sanitari (entorn) també poden influir en el manteniment de pràctiques clíniques de poc valor clínic. En aquest cas, tot i que molt menys presents, s’inclou el context polític i la influència dels mitjans de comunicació.

La rellevància de cada barrera es mostra al següent gràfic:

barreres-cat

A la mateixa sessió també es van explorar o plantejar potencials solucions per tal d’eliminar aquestes barreres; s’han proposat una sèrie de solucions que es relacionen principalment amb la creació d’una estratègia de lideratge i un seguit d’apostes clares, que passen per la racionalització dels processos i un bon ús de la informació disponible.

Entrada elaborada per Maite Solans (@SolansMaite).