Ioannidis i la indústria: una persistent distorsió

7 abr.

Joan MV Pons John PA Ioannidis és un científic i professor d’origen grec, actualment a Stanford (Meta-research innovation center – METRICS) que, sens dubte, és un dels autors més prolífics en la literatura científica mèdica.

Alguns dels seus articles, en solitari o en col·laboració, han tingut un gran impacte. Qui no recorda aquell que portava per títol: “Why most published research findings are false?”. En cap de la seva gran producció diu banalitats i fa poc va estar per Barcelona parlant també de la recerca defectuosa o, fins i tot, del malbaratament de recursos que això suposa. Aquest és un tema, però, que deixem per a una altra ocasió.

L’article que volia recuperar avui d’aquest autor és un escrit en col·laboració que porta per títol “Undue industry influences that distort healthcare research, strategy, expenditure and practice: a review” i que va ser publicat el 2013 a l’European Journal of Clinical Investigation.

Hom pot pensar que sobre això, la (mala) influència de la indústria dels fàrmacs i productes sanitaris ja s’ha dit tot. Que hi ha tot un corpus o gènere literari en les publicacions científiques biomèdiques dedicat exclusivament a aquest tema. Que de llibres tampoc en falten. Que tot està dit i beneït. Però no, no és així, doncs aquesta influència indeguda, com els biaixos, és molt més subtil del que ens pensem. Sovint costa d’apreciar, a semblança dels conflictes d’interessos en la recerca biomèdica o en les pràctiques de prescripció que qui ho fa nega qualsevol mena d’influx, doncs la ciència no podria admetre-ho, com tampoc la seva pròpia deontologia. Ingenus!

El que pot tenir d’interessant aquest article és el seu caràcter de revisió, no sols pel recull d’altres articles que fa, sinó també per aportar una (re)visió més integrada dels diferents elements sobre els quals la indústria actua o se la deixa actuar. Vagi per endavant, no cal dir-ho, que els interessos i guanys de la indústria farmacèutica i de productes sanitaris són ben legítims, però està clar que té algunes particularitats que l’allunyen d’altres indústries manufactureres i no sols per la important inversió en R+D+i que fan. S’ha considerat una de les indústries més rendibles existents, possiblement pels seus amplis marges, però també perquè les malalties i patiments humans no tenen pinta que s’hagin d’esgotar, malgrat que el final -que tothom vol retardar, tant se val si s’és ric o pobre- sigui ineludible.

Sempre m’agrada recordar, des de que la vaig conèixer, la cita de George W Merck (1894-1957) que va presidir la comanyia farmacèutica que porta el nom de la seva família durant 25 anys (1925-1950). Deia aquest visionari: “We try to remember that medicine is for the patient. We try never to forget that medicine is for the people. It is not for the profits. The profits follow, and if we have remembered that, they have never failed to appear. The better we have remembered it, the larger they have been.“ No sé què pensaria si aixequés el cap…

Tornant a Ioannidis i al seu article, aquí segueix l’esquema de com aquesta (mala) influència actua i dels principals elements -variables amb el temps- sobre els quals exerceix un efecte distorsionador, sense que això signifiqui que sigui responsabilitat exlusivament seva. Els poders públics, com en d’altres indústries que també regula, hi té un paper fonamental.

MBE - Guies de pràctica clínica - Pràctica mèdica

Entrada elaborada per Joan MV Pons.

Experimentació amb animals (no humans)

18 febr.
Joan MV Pons

Joan MV Pons

Ja resulta cridaner que pugui haver-hi més dades sobre els animals utilitzats en experimentació que sobre humans (pacients o no) que participen en assaigs clínics. Ben cert que, tant en un cas com en l’altre, la regulació és estricta i hi ha diferents òrgans col·legiats que vetllen pel benestar dels participants en l’experimentació.

Recentment s’han fet públiques les dades d’usos d’animals en experimentació a l’estat espanyol. En conjunt, el nombre d’usos ha estat de 808.827 al llarg del 2014: 526.553 rosegadors (la major part ratolins), uns 190.354 peixos (més d’un terç peixos zebra), 44.169 aus i 23.881 conills per esmentar aquelles espècies d’animals més utilitzats. Val a dir que una quarta part de tot el conjunt, tot i tractar-se majoritàriament de ratolins, són animals alterats genèticament. La gran majoria (75%) s’utilitzen pel que s’anomena investigació bàsica o investigació traslacional i aplicada.

Informes anuales de la utilización de animales en la investigación y docencia

Són molts o pocs? Quines tendències hi ha al darrera? Tot i als canvis recents en la manera de recollir la informació, les dades mostren un increment respecte anys previs la qual cosa no sembla anar massa a favor dels principis en que s’hauria d’inspirar la experimentació en animals, que també recollia el RD 53/2013, les anomenades 3R: reemplaçament, reducció i refinament.

Més que la quantitat, que també, resulta important parlar de la qualitat i en això crida l’atenció el retard respecte a la recerca clínica en humans de les iniciatives per a la millora i recollida de les revisions dels estudis experimentals. Ens referim a CAMARADES (Collaborative Approach to Meta-analysis and review of animal data in experimental studies), element imprescindible abans d’iniciar un nou estudi, com les guies ARRIVE (Animal Research: Reporting In-Vivo Experiments) per tal de millorar el disseny i la publicació de l’experimentació animal, en definitiva, per tal de reduir el risc de biaixos.

Hom es podria preguntar, quantes agències finançadores de la recerca biomèdica, en els seus processos de revisió per consemblants, demanen o exigeixen l’ús d’aquestes guies a l’hora d’avaluar projectes d’experimentació animal? Ben cert que també podríem parlar de l’aplicació de les guies CONSORT (Consolidated Standards of Reporting Trials)  i PRISMA (Preferred Reporting Items for Systematic Reviews and Meta-analysis) pel cas d’estudis clínics en humans.

Sembla clar que a major risc de biaixos, major sobreestimació d’efectes amb la qual cosa no ha de sorprendre que les propostes subsegüents de translació a l’experimentació humana acabi donant resultats decebedors.

El camp de les neurociències n’està ple d’aquesta mena de casos fallits de translació, en general per tractar-se de models animals imperfectes o dissenys d’estudis poc acurats i massa propensos als biaixos.

Un recent article de Malcolm R. Macleod del Centre for Clinical Brain Sciences de la Universitat d’Edinburgh a la revista PLoS Biology insistia en aquests aspectes qualitatius de molta de l’experimentació animal. També posava de manifest que informar sobre el risc de biaixos no guarda relació amb el factor d’impacte de la revista, la qual cosa torna a posar de manifest que aquesta mesura és un pobre indicador de qualitat de la recerca.

Entrada elaborada per Joan MV Pons.

Necessitat d’accelerar la innovació en salut

5 nov.

Manel BalcellsManel Balcells, comissionat del Departament de Salut al Centre Tecnològic LEITAT

Un dels reptes de qualsevol país que aposti per l’economia del coneixement és, sens dubte, situar la innovació com a eix estratègic de creixement i desenvolupament, i aconseguir que aquesta innovació reverteixi en valor econòmic. És a dir, que es retornin a la societat els beneficis de la inversió en recerca bàsica i aplicada realitzada.

Tanmateix, qualsevol país prioritza els sectors productius on hi té importants fortaleses, afavorint les condicions per fer-ho possible –el que s’anomena ecosistema innovador-, i completant així la cadena de valor des de la recerca fins al mercat.

A casa nostra, Catalunya, és ben sabuda la notable dissociació entre l’elevat nivell de la recerca biomèdica, que és puntera a Europa i té rellevància mundial (es poden consultar els resultats dels centres a l’informe de Central de Resultats) i el moderat grau d’innovació reflectit pels estàndards europeus i publicats per la Comissió Europea en els Regional Innovation Scoreboards. Continue reading

Mesurar l’impacte de la recerca: un repte actual

2 jul.

MaiteSolansMaite Solans, Grup ISOR

La societat espera molt de la recerca i vol conèixer quins són els seus beneficis socials, en la presa de decisions, en la salut, econòmics, etc., i per poder donar resposta a aquesta inquietud és important poder-ne avaluar el seu impacte. Un aspecte important a considerar quan volem avaluar l’impacte de la recerca seria triar quin és el nostre punt de partida: un projecte o un impacte?

Considerarem la primera opció. El nostre punt de partida és un projecte de recerca. Ara volem buscar si aquest ha propiciat un benefici en salut concret. En la majoria dels casos, aquest no serà immediat sinó que haurà de passar força temps perquè es dugui a terme. Ens trobarem aleshores que, a mesura que passa el temps, aquest projecte va contribuint d’alguna manera a un major nombre d’impactes i que, a més a més, altres projectes de recerca van intervenint entre mig. Si en canvi el nostre punt de partida és un impacte concret, ens passarà el contrari. És a dir, ens serà difícil trobar la relació amb un projecte concret ja que a mesura que ens allunyem en el temps, molts altres projectes de recerca hauran contribuït al nostre impacte. Continue reading

Catalunya mostra el seu potencial de treball en equip amb l’assaig clínic REVASCAT de Trombectomia mecànica en l’ictus isquèmic greu

21 maig

Sònia AbilleiraSònia Abilleira Castells, neuròloga. Pla Director Malaltia Vascular Cerebral

Un assaig clínic realitzat íntegrament a Catalunya i amb participació de 4 hospitals terciaris d’ictus i el suport del Pla director de la malaltia vascular cerebral demostra que el tractament mitjançant catèters en fase aguda de l’ictus isquèmic greu és cabdal per aconseguir bons resultats clínics

L’ictus isquèmic ocasiona, a Catalunya, al voltant de 8500 ingressos anuals. Es calcula que als 5 anys de l’ictus, el 70% dels pacients són morts o bé es troben en situació de dependència i necessiten ajuda d’altri. Fins ara, l’únic tractament de què disposàvem és un fàrmac que administrat per via intravenosa en les primeres 4,5 hores de l’ictus aconsegueix la lisi o el trencament del trombe en una part dels pacients, augmentant la probabilitat de sobreviure sense seqüeles neurològiques significatives. Aquest tractament, conegut com trombòlisi intravenosa, té una eficàcia molt reduïda quan el trombe se situa en una artèria principal del cervell, cosa que succeeix en un 25% dels casos, i que clínicament es tradueix en ictus més greus. Continue reading

Recerca i política sanitària: “to blog or not to blog”

7 maig

Tino MartíTino Martí, Economista de la salut

Aquesta és la qüestió. La força del vincle entre recerca i política sanitària es veu diferent segons la perspectiva. Els investigadors de serveis sanitaris esperen més ressò del seu treball en les decisions dels polítics mentre que aquests requereixen ser informats de la manera més efectiva per facilitar la configuració de polítiques sanitàries basades en l’evidència científica disponible. És un pont de difícil trànsit la superfície del qual és eminentment comunicativa.

A la secció “Web first” de la influent Health Affairs apareix aquest mes un treball sobre l’ús dels mitjans socials i les percepcions dels investigadors que mereix la pena revisar (Gran D et al, 2014). Durant el Academy Health Annual Research Meeting, es va entrevistar a 215 investigadors utilitzant un mix de tècniques (casos, valoració d’eficàcia de la disseminació i preguntes qualitatives obertes). A la secció de casos es presentaven tres formes de comunicar els resultats d’una investigació als decisors polítics: mitjans tradicionals, mitjans socials i contacte directe amb els decisors. Mitjans socials (social media) inclouen la blogosfera i les diferents xarxes socials, particularment Twitter. Continue reading

Avançant cap a la caracterització de l’impacte social dels centres de recerca biomèdica de Catalunya: anem bé?

9 abr.

Paula AdamPaula Adam, Responsable d’Avaluació de la Recerca AQuAS

Mentre va proliferant el nombre global d’agents que s’interessen per l’avaluació de l’impacte de la recerca dels organismes d’R+D, sobresurt repetidament una inquietud comú: la declaració de la necessitat de definir una bateria d’indicadors de resultats o d’impacte comparable i internacionalment acceptada. Una de les propostes amb vocació global la dugué a terme l’any 2009 un panel d’experts canadenc amb un conjunt d’indicadors acompanyat d’un model teòric i una crida a la comunitat global per avançar en la millora i refinament dels mateixos. Des d’aleshores, altres organismes han declarat interessos similars. Tanmateix, no coneixem cap iniciativa reeixida d’ampli abast. Més aviat, han destacat en la literatura les posicions a favor d’una visió mixta d’indicadors mètrics quantitatius combinat amb aproximacions qualitatives. Continue reading

Les lliçons que vam aprendre d’en Cy Frank

26 març

Cy FrankCyril Frank, o Cy, com li agradava que l’anomenessin, era un visionari amb vocació transformadora que va fer molt per la sanitat i salut dels habitants d’Alberta i del Canadà. Cirurgià de professió, sempre es va interessar per reptes molt semblants als d’AQuAS en quant a la qualitat dels serveis i sistema sanitari. Era un líder a casa seva i serà recordat per molts a Alberta i al Canadà, com així ho demostra la llarga llista de missatges, records, pensaments, històries i notes de condol que s’estan penjant cada dia al taulell de la Universitat de Calgary, on ell va ser professor. Destaca l’obituari que el periodista André Picard ha escrit en el diari The Globe and Mail on explica la varietat de ‘barrets’ que va dur en Cy Frank al llarg de la seva vida. Continue reading