Necessitat d’accelerar la innovació en salut

5 nov.

Manel BalcellsManel Balcells, comissionat del Departament de Salut al Centre Tecnològic LEITAT

Un dels reptes de qualsevol país que aposti per l’economia del coneixement és, sens dubte, situar la innovació com a eix estratègic de creixement i desenvolupament, i aconseguir que aquesta innovació reverteixi en valor econòmic. És a dir, que es retornin a la societat els beneficis de la inversió en recerca bàsica i aplicada realitzada.

Tanmateix, qualsevol país prioritza els sectors productius on hi té importants fortaleses, afavorint les condicions per fer-ho possible –el que s’anomena ecosistema innovador-, i completant així la cadena de valor des de la recerca fins al mercat.

A casa nostra, Catalunya, és ben sabuda la notable dissociació entre l’elevat nivell de la recerca biomèdica, que és puntera a Europa i té rellevància mundial (es poden consultar els resultats dels centres a l’informe de Central de Resultats) i el moderat grau d’innovació reflectit pels estàndards europeus i publicats per la Comissió Europea en els Regional Innovation Scoreboards. Continue reading

Mesurar l’impacte de la recerca: un repte actual

2 jul.

MaiteSolansMaite Solans, Grup ISOR

La societat espera molt de la recerca i vol conèixer quins són els seus beneficis socials, en la presa de decisions, en la salut, econòmics, etc., i per poder donar resposta a aquesta inquietud és important poder-ne avaluar el seu impacte. Un aspecte important a considerar quan volem avaluar l’impacte de la recerca seria triar quin és el nostre punt de partida: un projecte o un impacte?

Considerarem la primera opció. El nostre punt de partida és un projecte de recerca. Ara volem buscar si aquest ha propiciat un benefici en salut concret. En la majoria dels casos, aquest no serà immediat sinó que haurà de passar força temps perquè es dugui a terme. Ens trobarem aleshores que, a mesura que passa el temps, aquest projecte va contribuint d’alguna manera a un major nombre d’impactes i que, a més a més, altres projectes de recerca van intervenint entre mig. Si en canvi el nostre punt de partida és un impacte concret, ens passarà el contrari. És a dir, ens serà difícil trobar la relació amb un projecte concret ja que a mesura que ens allunyem en el temps, molts altres projectes de recerca hauran contribuït al nostre impacte. Continue reading

Catalunya mostra el seu potencial de treball en equip amb l’assaig clínic REVASCAT de Trombectomia mecànica en l’ictus isquèmic greu

21 maig

Sònia AbilleiraSònia Abilleira Castells, neuròloga. Pla Director Malaltia Vascular Cerebral

Un assaig clínic realitzat íntegrament a Catalunya i amb participació de 4 hospitals terciaris d’ictus i el suport del Pla director de la malaltia vascular cerebral demostra que el tractament mitjançant catèters en fase aguda de l’ictus isquèmic greu és cabdal per aconseguir bons resultats clínics

L’ictus isquèmic ocasiona, a Catalunya, al voltant de 8500 ingressos anuals. Es calcula que als 5 anys de l’ictus, el 70% dels pacients són morts o bé es troben en situació de dependència i necessiten ajuda d’altri. Fins ara, l’únic tractament de què disposàvem és un fàrmac que administrat per via intravenosa en les primeres 4,5 hores de l’ictus aconsegueix la lisi o el trencament del trombe en una part dels pacients, augmentant la probabilitat de sobreviure sense seqüeles neurològiques significatives. Aquest tractament, conegut com trombòlisi intravenosa, té una eficàcia molt reduïda quan el trombe se situa en una artèria principal del cervell, cosa que succeeix en un 25% dels casos, i que clínicament es tradueix en ictus més greus. Continue reading

Recerca i política sanitària: “to blog or not to blog”

7 maig

Tino MartíTino Martí, Economista de la salut

Aquesta és la qüestió. La força del vincle entre recerca i política sanitària es veu diferent segons la perspectiva. Els investigadors de serveis sanitaris esperen més ressò del seu treball en les decisions dels polítics mentre que aquests requereixen ser informats de la manera més efectiva per facilitar la configuració de polítiques sanitàries basades en l’evidència científica disponible. És un pont de difícil trànsit la superfície del qual és eminentment comunicativa.

A la secció “Web first” de la influent Health Affairs apareix aquest mes un treball sobre l’ús dels mitjans socials i les percepcions dels investigadors que mereix la pena revisar (Gran D et al, 2014). Durant el Academy Health Annual Research Meeting, es va entrevistar a 215 investigadors utilitzant un mix de tècniques (casos, valoració d’eficàcia de la disseminació i preguntes qualitatives obertes). A la secció de casos es presentaven tres formes de comunicar els resultats d’una investigació als decisors polítics: mitjans tradicionals, mitjans socials i contacte directe amb els decisors. Mitjans socials (social media) inclouen la blogosfera i les diferents xarxes socials, particularment Twitter. Continue reading

Avançant cap a la caracterització de l’impacte social dels centres de recerca biomèdica de Catalunya: anem bé?

9 abr.

Paula AdamPaula Adam, Responsable d’Avaluació de la Recerca AQuAS

Mentre va proliferant el nombre global d’agents que s’interessen per l’avaluació de l’impacte de la recerca dels organismes d’R+D, sobresurt repetidament una inquietud comú: la declaració de la necessitat de definir una bateria d’indicadors de resultats o d’impacte comparable i internacionalment acceptada. Una de les propostes amb vocació global la dugué a terme l’any 2009 un panel d’experts canadenc amb un conjunt d’indicadors acompanyat d’un model teòric i una crida a la comunitat global per avançar en la millora i refinament dels mateixos. Des d’aleshores, altres organismes han declarat interessos similars. Tanmateix, no coneixem cap iniciativa reeixida d’ampli abast. Més aviat, han destacat en la literatura les posicions a favor d’una visió mixta d’indicadors mètrics quantitatius combinat amb aproximacions qualitatives. Continue reading

Les lliçons que vam aprendre d’en Cy Frank

26 març

Cy FrankCyril Frank, o Cy, com li agradava que l’anomenessin, era un visionari amb vocació transformadora que va fer molt per la sanitat i salut dels habitants d’Alberta i del Canadà. Cirurgià de professió, sempre es va interessar per reptes molt semblants als d’AQuAS en quant a la qualitat dels serveis i sistema sanitari. Era un líder a casa seva i serà recordat per molts a Alberta i al Canadà, com així ho demostra la llarga llista de missatges, records, pensaments, històries i notes de condol que s’estan penjant cada dia al taulell de la Universitat de Calgary, on ell va ser professor. Destaca l’obituari que el periodista André Picard ha escrit en el diari The Globe and Mail on explica la varietat de ‘barrets’ que va dur en Cy Frank al llarg de la seva vida. Continue reading