Bones festes des del blog AQuAS

29 des.
nadal-2016-marta-millaret
Marta Millaret

Des del blog AQuAS desitgem que estigueu passant unes bones festes i us volem donar les gràcies per llegir-nos i seguir-nos.

Setmanalment publiquem en català, castellà i anglès sobre temes relacionats amb els projectes que duem a terme a AQuAS i també comptem amb col·laboracions d’autors convidats. La línia editorial del blog inclou l’avaluació des de diferents punts de vista i àrees del sistema de salut.

Així, hem tractat resultats en salut i qualitat assolits pels diferents agents que integren el sistema sanitari, el conjunt d’observatoris del sistema de salut de Catalunya (incloent el que analitza els efectes de la crisi en la salut de la població i el d’innovació), recerca qualitativa, atenció integrada, avaluació d’mHealth, desigualtats en salut, participació de pacients, comunicació metge-pacient, decisions compartides, preferències dels pacients i de la ciutadania, variacions de la pràctica mèdica, prevenció de pràctiques clíniques de poc valor, impacte de la recerca, tecnologies de la informació i de la comunicació, analítica de dades en recerca, eines de visualització de dades, innovació i gestió sanitària, la perspectiva de gènere en la ciència, qüestions d’estadística, seguretat clínica a la recepta electrònica, cronicitat (sense oblidar la cronocitat infantil), els efectes de la contaminació atmosfèrica en la salut i temes d’actualitat.

blog-aquas

Els articles més llegits del 2016 han estat:

Però hem publicat molts més textos -exactament 51 posts sense comptar aquest- amb l’objectiu de compartir coneixement i generar un espai de reflexió plural i útil per a tots.

Moltíssimes gràcies, bones festes i fins l’any que ve!

Post elaborat per Marta Millaret (@MartaMillaret), editora del blog AQuAS.

nadal-2016-aquas-bicicleta

Persona gran amb ictus: atenció integral des de la fase aguda fins al retorn al domicili

9 des.
Marco Inzitari

L’ictus presenta una alta incidència, una creixent prevalença i és la segona patologia al món amb més impacte en forma de  discapacitat entre els adults. Malgrat els importants avenços del tractament agut, que han determinat una reducció progressiva de la mortalitat aguda i de les seves conseqüències, en termes de discapacitat residual, l’ictus segueix tenint un altíssim impacte per als supervivents, les seves famílies, els seus cuidadors i la societat en general.

Al llarg de tot el procés de l‘atenció de l’ictus des de la fase aguda fins a la fase de la recuperació, i segons l’evidència, l’abordatge dels pacients ha de ser multidisciplinar, atès que els pacients tindran múltiples necessitats sanitàries i socials que requeriran d’una forta coordinació entre els diferents nivells assistencials. No obstant això, encara es manté la tendència d’organitzar jornades i congressos centrats en una única especialitat o un únic nivell assistencial.

Per altra part -i com autocrítica-, tot i que l’ictus representi una de les causes principals d’utilització de serveis d’atenció intermèdia o sociosanitària, aquest sector participa poc en la presa de decisions respecte a l’organització de l’ictus, encara fa poca recerca sobre ictus i, en general, tendeix a reflexionar poc sobre la millora del coneixement a nivell de tractaments i d’innovació en l’organització de serveis, per exemple, respecte a altres condicions com la fractura de fèmur.

Per tots aquests motius, el 27 d’octubre, dos dies abans del Dia Mundial de l’Ictus, el Parc Sanitari Pere Virgili va organitzar una jornada monotemàtica enfocada al tractament i maneig de l’ictus en les persones grans amb una visió diferent: vam dissenyar la trajectòria des de “l’agulla” de la trombòlisi en la fase aguda, passant per les cures de rehabilitació i “recapacitació” (traducció del reablement dels britànics) de la fase post-aguda, fins a la transició al domicili; descrivint l’atenció sobretot als pacients però també als cuidadors.

jornada-ictus-pere-virgili

Les ponències van reflectir i reforçar la necessitat d’un abordatge multidisciplinar en totes les fases de l’ictus. Com a valor afegit, els ponents no només van compaginar recomanacions derivades de la literatura amb la seva experiència assistencial pràctica sinó que, a més, en tots els casos, van aportar dades dels seus propis projectes de recerca o d’innovació, en molts casos amb dades publicades recentment.

Entre els ponents vam comptar amb una variada representació de disciplines ben diferents que va incloure neuròlegs, geriatres, fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, logopedes, treballadors socials, una economista de la salut i la representant de l’associació de pacients amb ictus moderant una taula.

Alguns dels punts que es van remarcar amb més força a la jornada són:

  1. La gran disponibilitat de dades, cada vegada més acurades, sobre totes les fases de l’atenció a l’ictus, amb instruments com la Central de Resultats de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, que afavoreixen la transparència i el benchmarking, estimulant la reducció de la variabilitat i el fet de compartir les millores pràctiques.
  2. Malgrat la millora dels tractaments aguts amb la trombectomia mecànica associada a la trombòlisi sistèmica, un 40% de pacients segueix mantenint una discapacitat rellevant com a conseqüència de l’ictus. En aquest sentit, aquest “got mig buit” ha d’estimular a fer més en termes de tractament agut, però també en les cures post-agudes, que segueixen ser molt necessàries.
  3. Per al tractament agut, l’edat no ha de representar un discriminant. Això va en concordança amb el concepte que l’edat cronològica no es correspon necessàriament a la biològica i que dos persones grans de la mateixa edat poden tenir un “potencial funcional” completament diferent (concepte que en el camp de la geriatria es tradueix com ser més o menys “fràgil”).
  4. Hi ha hagut avenços no només en el tractament agut sinó també en el camp de la prevenció primària i secundària. En aquest sentit, el desenvolupament, l’aprovació i l’ús dels nous anticoagulants orals ha estat determinant, ja que ens permet comptar amb una alternativa per a aquells pacients per als quals els anticoagulants tradicionals no són una opció terapèutica.
  5. El pronòstic rehabilitador és multifactorial. Una recent proposta derivada d’un estudi multicèntric català, liderat pel nostre hospital i de recent publicació, es basa sobre un algoritme senzill que incorpora el factor social (presència del cuidador), al costat de la gravetat de l’ictus (amb l’escala NIHSS), l’estat funcional (d’acord amb l’escala de Barthel) i la funció cognitiva (resultant en l’escala Rancho Los Amigos). Això permet classificar els pacients en tres nivells de complexitat rehabilitadora, que sembla que puguin tenir una evolució diferent, amb necessitats d’intervencions diferents, tant pel que fa al procés de rehabilitació com pel que respecta al retorn al domicili.
  6. Intervencions integrades de rehabilitació geriàtrica es poden realitzar al domicili, com a alternatives a l’ingrés, en pacients seleccionats. Aquest model molt arrelat a Anglaterra i que ha demostrat ser beneficiós, està demostrant tenir bons resultats en diferents patologies, inclòs l’ictus, en el nostre entorn. Fórmules innovadores com la “Hospitalització Domiciliària Integral”, en el nostre entorn, han derivat de l’aliança entre els equips d’atenció geriàtrica a domicili (metge, infermera i treballadora social) i els de rehabilitació domiciliària (metge rehabilitador, fisioterapeuta, terapeuta ocupacional i logopeda).
  7. A nivell de fisioteràpia, cal estandarditzar més els tractaments i demostrar la seva efectivitat. Durant la jornada, s’ha presentat evidència interessant sobre el control del tronc i la seva importància al llarg de tot el procés rehabilitador de l’ictus.
  8. La disfàgia és una condició de risc molt prevalent en els pacient que han patit un ictus. Es van mostrar diferents propostes d’escales de valoració a peu del llit, que poden ser aplicades per infermeria, reservant la intervenció de la logopèdia per els casos més complexos que requereixen una valoració més especialitzada.
  9. En la rehabilitació, el suport de les TIC (“telerehabilitació” que el pacient pot seguir fent seguint les indicacions i la configuració del fisioterapeuta) permet estendre els tractaments en intensitat i temps, complementat el tractament presencial.
  10. Treballar amb els cuidadors és rellevant. A part d’orientar-los en el sistema, l’oferta de grups d’intercanvi d’experiències dinamitzat, per exemple, per una treballadora social, podria tenir un impacte en l’adaptació del cuidador a la nova situació. En aquest sentit, en el nostre centre es va desenvolupar una experiència innovadora amb molt bona acceptació per part dels pacients i de les seves famílies.
  11. La continuïtat del procés de recuperació és un punt clau i la integració entre serveis de salut i socials garanteix un valor afegit. Es va presentar el pilot del Pla Retorn a Barcelona ciutat, que neix de l’aliança entre el Servei Català de la Salut i l’Ajuntament de Barcelona per permetre l’activació directa de serveis socials, des dels hospitals d’aguts i sociosanitaris, perquè els pacients que puguin rebre les ajudes necessàries quan tornin a casa per tal d’evitar demores innecessàries i perilloses.

En resum, s’han fet molts avenços en el tractament de l’ictus, sobretot en la fase aguda, però també s’està innovant en les fase successives i la jornada ha ensenyat diferents experiències que s’han implementat en el nostre entorn. Com a conclusions de la jornada, ens quedem amb el fet que és clau la visió integral de tot el procés, així com l’abordatge integrat i coordinat entre els diferents nivells assistencials i amb els serveis socials. Per altra part, es necessita fer més recerca, sobretot en les fases post-aguda i crònica conseqüents a la malaltia, i això representa un repte per la dificultat de dissenyar i implementar intervencions complexes en les quals dissenys com els assajos clínics estàndards no són la solució.

Entrada elaborada per Marco Inzitari (@marcoinzi) i Laura Mónica Pérez (twitter), Parc Sanitari Pere Virgili, Barcelona.

“En cinc anys, els especialistes podran fer les visites junt amb el metge de capçalera de manera virtual”

7 gen.
Frederic Llordachs
Frederic Llordachs

Frederic Llordachs (FL en el text), metge i fundador del portal digital Doctoralia, en una entrevista de Montse Moharra (MM en el text), coordinadora de l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya (OIGS), defensa que els professionals de la sanitat aprofitin el boom actual de les noves tecnologies per millorar el seu servei i confia que en uns anys es consolidaran les teleconsultes, l’atenció a distància i fins i tot el triatge virtual.

 

MM: Com valores la innovació a la sanitat pública catalana a dia d’avui?

FL: És un gran servei al ciutadà i la població encara no és conscient de l’avantatge social que representa. De totes maneres, crec que el model sanitari actual no és l’ideal i que hauria d’evolucionar cap a models més sostenibles, com l’holandès o l’alemany.

MM: I en el camp de la Salut 2. 0, creus que s’està avançant a bon ritme? 

FL: S’està fent un gran esforç i la digitalització dels recursos públics a l’escala HIMSS (Healthcare Information and Management Systems Society) n’és una bona mostra. També hi ha un avanç per posar a l’abast del ciutadà les seves dades amb el canal La Meva Salut. Tanmateix, no hi ha una integració amb la sanitat privada, que suposa gairebé el 30% dels serveis que el ciutadà fa servir. Però segur que s’aconseguirà.

MM: Iniciatives com les que impulsa l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat  a Catalunya (OIGS) ajuden a treballar per la innovació? 

FL: Com va dir Lord Kelvin: “El que no es defineix no es pot mesurar; el que no es mesura, no es pot millorar; el que no es millora, es degrada sempre”. En aquest sentit, l’Observatori ajuda a definir i mesurar les millores potencials pel sector, i dóna idees per tal que el sector les implementi.

MM: Quina de les seves experiències t’ha cridat més l’atenció a nivell pràctic? 

FL: Sens dubte, l’avaluació preoperatòria online de l’Hospital de Viladecans, una pràctica multipremiada internacionalment des de 2012 que inexplicablement encara no s’ha estès a la resta de centres de la xarxa pública.

MM: Com ha d’afrontar el professional sanitari els canvis que porta la innovació al seu dia a dia? 

FL: Fa tres anys, el tecnòleg multimilionari Vinod Khosla va anunciar que en 10 anys el 80% de la feina dels metges la farien màquines i aquesta profecia es pot estendre fàcilment a altres professions sanitàries. La millor manera de creuar un riu és fer-ho a favor del corrent, així que el millor per sobreviure al tsunami innovador que ens ve ha de ser formar-ne part. Cal pensar què es pot millorar i liderar la innovació des de les nostres posicions: a vegades els canvis semblen insignificants, però poden tenir un impacte brutal. Ja ho deia el Capità Enciam: “Els petits canvis són poderosos!”.

MM: Com t’imagines que haurà evolucionat la sanitat pública catalana en termes d’e-health d’aquí a cinc anys?

FL: Imagino un pacient amb accés a la seva informació pública i privada connectada mitjançant un estàndard com el Blue Button americà, i que els sanitaris tinguin accés a aquesta informació. Imagino una sensorització i uns serveis de telemedicina que puguin resoldre a distància qüestions sobre pacients crònics. Imagino que la població no s’hagi de desplaçar innecessàriament per a serveis rutinaris, com controls de ferides quirúrgiques, i que es pugui fer fisioteràpia des de casa. Fins i tot imagino un triatge virtual fet amb algoritmes per reduir la càrrega assistencial i potenciar l’autocura, però potser imagino massa…

MM: I la feina del metge com serà? 

FL: De la mateixa manera que fa domicilis, farà teleconsultes, perquè per fi el sistema les remunerarà. I els especialistes podran fer les visites junt amb el metge de capçalera de manera virtual, com ja ho estan fent asseguradores de salut i mútues d’accidents a escala nacional, com Sanitas o Mutua Universal. I el que segur que passarà és que seguirà fent de metge.

Conferència de la European Health Management Association 2015 (EHMA): Sessió de grup d’especial interès sobre les millors pràctiques en gestió

9 jul.

Montse MoaharraMontse Moharra, OIGS AQuAS

La Conferència anual d’EHMA va tenir lloc aquest any a Breda (Holanda). El tema principal va ser sobre la Gestió Basada en l’Evidència que s’inspira en l’ús d’evidències en el procés de presa de decisions dels professionals de la salut que assumeixen que l’ús sistemàtic de la millor evidència disponible en la presa de decisions de gestió millorarà l’assistència sanitària. El programa d’aquest any va incloure diverses presentacions orals dins de la sessió del Grup d’Especial Interès (SIG en anglès) sobre les millors pràctiques en la gestió. L’objectiu va ser familiaritzar els participants amb les diferents aproximacions per a resoldre problemes en els diferents països europeus.

L’Observatori d’Innovació en Gestió Sanitària a Catalunya va presentar les tres millors pràctiques seleccionades a partir de les experiències innovadores durant aquesta sessió de GIS: Continue reading

Telemedicina: 18 pistes per evitar l’excés de proves pilot

25 juny

Tino MartíTino Martí, Economista de la salut

Els serveis de telemedicina, igual que altres innovacions intenses en valor tecnològic, acostumen a funcionar bé en entorns controlats, a manera de laboratori, on les variables més determinants estan ajustades. A aquests experiments en diem pilots i són l’avantsala de l’extensió de la innovació. Els pilots solen tenir les característiques de l’efecte Hawthorne, el biaix de resultat que apareix quan l’observat és conscient de ser observat i en conseqüència adopta el millor de les seves maneres. Sota llum i taquígrafs tot funciona, però quan s’estén el projecte, fracassa. El fenomen és tan comú que les administracions sanitàries han abusat dels pilots com a mitjà d’implantació i es parla actualment de pilotitis.

 

Però, què fa que un projecte superi la fase pilot i es converteixi en habitual? I quines característiques tenen aquells projectes que fins i tot arriben a ser implantats a gran escala? Amb aquestes preguntes en ment i el suport de la Comissió Europea, es va llançar el projecte Momentum el 2012. El seu objectiu era elaborar una guia per a la implantació reeixida de telemedicina a Europa i la setmana passada va publicar la llista provisional dels 18 factors crítics d’èxit identificats mitjançant l’anàlisi de casos d’èxit de telemedicina, entesa com la relació entre professionals i pacients que no es troben al mateix lloc. Aquests factors cobreixen els següents blocs:

 

Continue reading