Infermera virtual, un portal de promoció i educació per a la salut al servei de les persones

15 juny

Marc Fortes

De la necessitat de poder accedir a informació de salut veraç, contrastada i a l’abast de tothom, el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) va impulsar l’any 2005 el portal de promoció i educació per a la salut Infermera virtual (a Twitter, @infermeria).

Les gairebé 3.000 pàgines de contingut que el formen tenen com a objectiu capacitar les persones perquè puguin prendre decisions sobre la seva pròpia salut i aconseguir, a la vegada, una societat més sana i una atenció sanitària més sostenible.

El ciutadà pot trobar tot aquest contingut adaptat a formats com el vídeo, infografies i tutorials de salut que li faciliten tant l’accés com la comprensió de la informació.

Alhora, Infermera virtual també és un projecte professional global pensat perquè pugui esdevenir una eina de treball per a les infermeres i altres professionals de la salut, de l’àmbit social o de l’educació. Els continguts, que permeten compartir de forma amena i ràpida el coneixement infermer sobre cadascuna de les situacions de salut, es converteixen en enllaços que permeten als professionals prescriure o recomanar aquesta informació via email directament a les persones que atén, o compartir-ho a través de les xarxes socials.

Per a la generació del contingut, es compta amb processos de revisió estructural, pedagògica i científica i s’actualitzen amb una periodicitat anual. Sens dubte la peça més important en tot aquest trencaclosques són els més de 70 autors i col·laboradors que generen tot aquest contingut.

El projecte Infermera virtual es fonamenta en les 8 activitats de la vida diària, el que anomenem “requisits que les persones, en un marc temporal concret, han de satisfer per al seu propi benefici, a fi d’aconseguir el manteniment de la vida, un funcionament saludable, el desenvolupament personal continu i el major grau de benestar i de qualitat de vida possible” i són: respirar, moure’s, eliminar, evitar perills, dormir, comunicar-se, treballar i divertir-se, i menjar i beure.

D’altra banda, les unitats de contingut s’estructuren en dos grans blocs que anomenem “situacions de vida” i “problemes de salut” i que permeten organitzar la resta de les fitxes “Què Cal Saber”.

Dins dels problemes de salut, es pot trobar, per exemple, des de la fitxa que explica el càncer fins a la fitxa de la febre.

El portal està en permanent creixement i millora continuada i també s’adapta a les circumstàncies de l’entorn canviant. Per això, ja fa més d’un any que ofereix tot el contingut validat i de confiança a través d’una aplicació mòbil gratuïta disponible tant per Android com per iOs.

El ciutadà hi pot trobar tot aquest contingut adaptat a formats de vídeo, infografies i tutorials de salut que li facilitaran tant l’accés com la comprensió de la informació. Amb l’aplicació també es pot escanejar codis QR i rebre notificacions relacionades amb la salut. D’altra banda, els professionals de la salut poden prescriure aquest contingut a través d’un mòbil o tauleta.

Destaca del menú de l’aplicació l’accés, a través de ‘Cuida la teva salut’ als més de 110 tutorials dirigits a resoldre dubtes i tenir més informació sobre problemes de salut, estils de vida saludables, situacions de vida i aspectes vinculats a les diferents etapes del cicle vital. Entrant a ‘Fitxes’ les infermeres i tots els professionals de la salut poden accedir a les fitxes completes realitzades per infermeres i d’altres autores expertes. Els professionals disposen també d’un accés directe de consulta sobre estructura i funció del cos humà.

Si sou usuaris de Transports Metropolitans de Barcelona, potser heu vist els consells de salut en format de vídeo que ofereix en col·laboració amb Infermera virtual en algunes estacions de metro i alguns autobusos de Barcelona.

Els consells de salut vénen de la mà d’una simpàtica família d’extraterrestres que han vingut a parar al nostre planeta de forma involuntària, la Família d’en Bonsu, i que permeten tractar temes tan dispars com l’assetjament escolar o la protecció solar en 16 segons.

Entrada elaborada per Marc Fortes (@marcfortes).

Mendeley: de gestor de referències a eina de descobriment i visibilitat científica

25 maig

Paula Traver

La setmana passada vaig tenir el gust d’estar a Barcelona impartint un taller sobre Mendeley al personal d’AQuAS. Va tindre lloc els dies 16 i 17 de maig i van assistir un total de 20 persones entre investigadors, bibliotecaris i personal d’administració.

En aquest taller vaig explicar les funcionalitats de Mendeley, que bàsicament és un gestor de referències que ens permet gestionar la bibliografia de manera automatitzada, amb l’avantatge de ser un software gratuït, multiplataforma i que treballa al núvol. Gràcies al plugin Web Importer, podem importar automàticament referències des del navegador que utilitzem de forma habitual, de manera molt senzilla. Així, i amb altres maneres d’afegir informació, anem creant la nostra biblioteca, que no sols pot contenir referències sinó també documents en pdf que podem llegir directament gràcies al PDF Viewer. A més, Mendeley extrau les metadades d’aquests documents de manera que automàticament disposem de totes les dades en forma de referència bibliogràfica.

Vam veure totes les possibilitats que tenim per posar ordre a la nostra biblioteca i recuperar informació de manera molt intuïtiva. A continuació vaig explicar el funcionament del plugin de citació, que funciona tant per a Word com per a LliureOffice i serveix per facilitar la introducció de cites al processador de text quan estem escrivint un treball, article, llibre, informe, etc. També ens permet generar una bibliografia de manera automàtica, escollint l’estil de citació que volem utilitzar (Vancouver, APA, Havard, o l’estil concret d’una revista amb uns requeriments específics per a la bibliografia).

Mendeley desktop

Mes enllà de totes aquestes funcions que són pròpies de molts gestors (cadascun amb les seves peculiaritats), vaig voler aprofundir en la filosofia 2.0 que envolta aquesta eina, perquè la realitat és que Mendeley és més que un gestor de referències bibliogràfiques. En primer lloc, perquè la seva sola existència és fruït de la intel·ligència col·lectiva, ja que el catàleg de Mendeley està format per les referències aportades pels usuaris i es construeix entre tots. En segon lloc, perquè es fomenta la col·laboració i el treball en equip, i en tercer lloc, perquè Mendeley també és una xarxa social, on podem crear el nostre perfil d’investigadors i connectar amb altres persones.

Taller Mendeley a AQuAS – Maig 2017

Així, vam veure les possibilitats de crear grups per compartir referències i documents, que inclús poden contenir anotacions i subratllats. Una utilitat sense dubte molt interessant per als grups de recerca, tot i que en la versió gratuïta està limitat a tres usuaris als grups privats.

Quant a la funcionalitat de Mendeley com a xarxa social, vam veure la possibilitat de crear el nostre perfil com a investigadors, afegint les publicacions pròpies, que immediatament passaran a formar part del catàleg de Mendeley. Una fantàstica oportunitat per donar visibilitat a la nostra activitat científica i per tant de millorar la reputació online, fent difusió dels nostres papers o inclús compartint-los a grups on puguin ser d’interès. A partir d’aquí, podem connectar amb altres persones amb interessos semblants als nostres, i veure al “Feed” tota la seva activitat i notícies.

Per últim, també vam veure les possibilitats que tenim de descobrir informació acadèmica a Mendeley. A partir de les referències que tenim guardades a la nostra biblioteca, l’eina ens fa suggeriments d’altres referències que poden ser d’interès. També ens suggereix persones a les que seguir i ens permet buscar documents semblants als que ja tenim.

A més d’explicar de manera detallada totes aquestes funcionalitats de Mendeley, vam practicar amb exercicis als ordinadors, per tal de poder assimilar tots aquests conceptes, i la resposta dels assistents va ser molt positiva. En general, l’eina va semblar molt intuïtiva i útil, especialment per la possibilitat de treballar al núvol des de qualsevol ubicació i dispositiu, la possibilitat de disposar d’un repositori de documents i la facilitat per crear grups i treball en xarxa.

A continuació comparteix la presentació que vaig utilitzar per si a algun lector li pot servir de guia:

Per últim, agraïr a AQuAS, als assistents pel seu interès i a la Unitat de Comunicació i Documentació, per l’organització d’aquest taller.

D’esquerra a dreta i de dalt cap a baix: Maite Solans, Marta Millaret, Dolores Ruiz Muñoz, Bea Ortega, Ion Arrizabalaga, Emmanuel Giménez, Olga Martínez, Mercè Salvat, Paula Traver, Adela Zambrano, Maria José Tome, Laura Vivó

Entrada elaborada per Paula Traver (@paulatraver), documentalista en ciències de la salut i social media manager.