març de 2016 – AQuAS Blog

Stratification and morbidity database (2n part)

31 març

(This post is the second part of this post)

A key element for completing the stratification of population in risk groups is information system. It’s necessary to have a database that integrates information collected from different health records and therefore, in order to meet this demand, the population morbidity database was created.

The point is that every day there is more and more emphasis on the need to provide patients with a comprehensive and integrated health and social care, but the analysis and evaluation of this care can not be carried out correctly with fragmented information systems, on the contrary: it must be done starting from the integration of the data these contain.

Population morbidity database structure

The population morbidity database is based on a system of related tables that pivot around the users table, which includes the main data of the insured patient (demographics or health status, to name two examples).

Currently, there are three more tables: the diagnostic, the contact with health services and the pharmacy, but this type of structure relatively easily allows incorporating both information from new records (outpatient clinics, dialysis, respiratory therapy, etc.) and new tables with other relevant information, such as results of clinical findings:

Figure 2: Structure and content of the population morbidity database. The clinical determinations table in gray is not yet implemented.

Taula d'assegurats

The population morbidity database integrates information from the following records:

Registro Central de Asegurados – (RCA) (Central Registry of Insured Patients) managed by public relations management of CatSalut. This register basically provides all the information of residence, socio-demographics and health status of the insured patient.
Registros del conjunto mínimo básico de datos – (CMBD) (Records of basic minimum data set) managed by CatSalut Division of demand and activity analysis. These records feed both into the diagnoses table and in the contacts tables. There are different registers to collect information from the healthcare lines:
Hospitalization (CMBD-HA): information provided by general acute care hospitals (hospital admissions, outpatient surgery, home hospitalization, day hospital) from 2005 to 2014
Socio – sanitary (CMBD-SS): information of the care provided by the health centres of internment (long and medium stay and UFISS) and outpatient care equipment (PADES) from 2005-2014.
Psychiatric hospitalization (CMBD-SMH): information of the care provided by psychiatric hospitals from 2005-2014.
Outpatient Mental Health (CMBD-SMP): information of the care provided by outpatient mental health centres for the period 2005-2014.
Primary Care (CMBD-AP) information on the care provided by primary care teams from 2010 to 2014.
Emergency (CMBD-UR): information of emergency care (hospital and CUAP) from 2013 to 2014.
Pharmacy activity Log (RAF) managed by CatSalut’ management of pharmacy and medicine unit. This record provides all the information about outpatient pharmacy dispensing for the period 2011-2014.
Record health services turnover (RF) managed by the Division of care services provision. This record provides information on any activity financed by CatSalut, but that does not rely on a specific record: hospital outpatient clinics, dialysis, home oxygen therapy, rehabilitation or non-emergency medical transport. This record provides information mainly on the contacts table for the period 2011-2014.

The possible uses of the population morbidity database are multiple: the population stratification, the specific analysis of certain health problems (broken femur, IC, COPD,…), the development of population indicators of efficiency in the use of resources, etc.

We can conclude that, for the volume of data that integrates, this database has the characteristics of a structured “big data”, with a considerable capacity for growth and adaptation to new requirements and data sources and offers enormous possibilities for analysis.

Post written by Emili Vela, head of Modules for Tracking Quality Indicators (MSIQ). Health Care Area. CatSalut.

Estratificación y bases de datos de morbilidad (2a parte)

31 març

(Este post es la continuación de este otro post)

Un elemento fundamental para poder llevar a cabo la estratificación de la población por grupos de riesgo son los sistemas de información. Es necesario, pues, disponer de una base de datos que integre la información recogida en los diferentes registros sanitarios y para dar respuesta a esta demanda, se creó la base de datos de morbididad poblacional.

La cuestión es que cada vez se hace más hincapié en la necesidad de proporcionar a los pacientes una atención social y sanitaria integral e integrada, pero el análisis y la evaluación de esta atención no se puede llevar a cabo correctamente con unos sistemas de información fragmentados, sino que se debe hacer a partir de la integración de los datos que contienen.

Estructura de la base de datos de morbilidad poblacional

La base de datos de morbididad poblacional se fundamenta sobre un sistema de tablas relacionadas que pivotan alrededor de la tabla de usuarios, que recoge los principales datos del asegurado (demográficas o estado de salud, por poner dos ejemplos).

Actualmente hay tres tablas más, la tabla de diagnósticos, la de contactos con servicios sanitarios y la de farmacia, pero este tipo de estructura permite, con relativa facilidad, incorporar tanto información de nuevos registros (consultas externas, diálisis, terapia respiratoria, etc.), como nuevas tablas con otra información relevante, como por ejemplo de resultados de determinaciones clínicas:

Figura 1: Estructura y contenido de la base de datos de morbididad poblacional. La tabla de determinaciones clínicas, en gris, aún no está implementada.

Taula d'assegurats

La base de datos de morbididad poblacional integra la información de los siguientes registros:

Registro Central de Asegurados (RCA): gestionado desde la Gerencia de atención ciudadana del CatSalut. Este registro proporciona fundamentalmente toda la información de residencia, sociodemográfica y del estado vital de los asegurados.
Registros del conjunto mínimo básico de datos (CMBD): gestionados por la División de análisis de la demanda y la actividad del CatSalut. Estos registros alimentan tanto la tabla de diagnósticos como la de contactos. Existen diferentes registros para recoger la información de las líneas asistenciales:
Hospitalización (CMBD-HA): información proporcionada por los hospitales generales de agudos (ingresos, cirugía mayor ambulatoria, hospitalizaciones domiciliarias, hospital de día) del período 2005-2014
Sociosanitario (CMBD-SS): información de la atención proporcionada por los centros sociosanitarios de internamiento (larga y media estancia y UFISS) y equipos de atención ambulatoria (PADES) del periodo 2005-2014.
Hospitalización psiquiátrica (CMBD-SMH): información de la atención proporcionada por los hospitales monográficos psiquiátricos del período 2005-2014.
Salud mental ambulatoria (CMBD-SMP): información de la atención proporcionada por los centros de salud mental ambulatoria del período 2005-2014.
Atención primaria (CMBD-AP): información de la atención proporcionada por los equipos de atención primaria del periodo 2010-2014.
Urgencias (CMBD-UR): información de la atención a urgencias (hospital y CUAP) del periodo 2013-2014.
Registro de actividad de farmacia (RAF): gestionado por la Gerencia de farmacia y del medicamento del CatSalut. Este registro proporciona toda la información de dispensación farmacéutica ambulatoria del periodo 2011-2014.
Registro de facturación de servicios sanitarios (RF): gestionado por la división de provisión de servicios asistenciales. Este registro proporciona información de toda aquella actividad financiada por el CatSalut, pero que no cuenta con un registro específico: consultas externas hospitalarias, diálisis, oxigenoterapia domiciliaria, rehabilitación o transporte sanitario no urgente. Este registro proporciona fundamentalmente información en la tabla de contactos para el periodo 2011-2014.

Las utilidades de la base de datos de morbididad poblacional son múltiples, la estratificación poblacional, el análisis específico de determinados problemas de salud (fractura de fémur, IC, EPOC, …), la elaboración de indicadores poblacionales de eficiencia en la utilización de recursos, etc.

Podemos concluir que, por el volumen de datos que integra, esta base de datos tiene las características de un “big data” estructurado, con una considerable capacidad de crecimiento y de adaptación a nuevos requerimientos y fuentes de datos y ofrece unas enormes posibilidades de análisis.

Entrada elaborada por Emili Vela, responsable de los Módulos para el Seguimiento de Indicadores de Calidad (MSIQ). Área de Atención Sanitaria. CatSalut.

Estratificació i bases de dades de morbiditat (2a part)

31 març

(Aquest post és la continuació d’aquest altre post)

Un element fonamental per tal de poder dur a terme l’estratificació de la població per grups de risc són els sistemes d’informació. Cal, doncs, disposar d’una base de dades que integri la informació recollida en els diferents registres sanitaris i per donar resposta a aquesta demanda, es va crear la base de dades de morbiditat poblacional.

La qüestió és que cada cop es fa més èmfasi en la necessitat de proporcionar als pacients una atenció social i sanitària integral i integrada, però l’anàlisi i l’avaluació d’aquesta atenció no es pot dur a terme correctament amb uns sistemes d’informació fragmentats, sinó que s’ha de fer a partir de la integració de les dades que contenen.

Estructura de la base de dades de morbiditat poblacional

La base de dades de morbiditat poblacional es fonamenta sobre un sistema de taules relacionades que pivoten al voltant de la taula d’usuaris, que recull les principals dades de l’assegurat (demogràfiques o estat de salut, per posar dos exemples).

Actualment hi ha tres taules més, la taula de diagnòstics, la de contactes amb serveis sanitaris i la de farmàcia, però aquest tipus d’estructura permet, amb relativa facilitat, incorporar tant informació de nous registres (consultes externes, diàlisi, teràpia respiratòria, etc.), com noves taules amb altra informació rellevant, com per exemple de resultats de determinacions clíniques:

Figura 1. Estructura i contingut de la base de dades de morbiditat poblacional. La taula de determinacions clíniques, en gris, encara no està implementada.

Taula d'assegurats

La base de dades de morbiditat poblacional integra la informació dels següents registres:

Registre Central d’Assegurats (RCA): gestionat des de la Gerència d’atenció ciutadana del CatSalut. Aquest registre proporciona fonamentalment tota la informació de residència, sociodemogràfica i de l’estat vital dels assegurats.
Registres del conjunt mínim bàsic de dades (CMBD): gestionats per la Divisió d’anàlisi de la demanda i l’activitat del CatSalut. Aquests registres alimenten tant la taula de diagnòstics com la de contactes. Existeixen diferents registres per recollir la informació de les línies assistencials:
Hospitalització (CMBD-HA): informació proporcionada pels hospitals generals d’aguts (ingressos, cirurgia major ambulatòria, hospitalitzacions domiciliàries, hospital de dia) del període 2005-2014
Sociosanitari (CMBD-SS): informació de l’atenció proporcionada pels centres sociosanitaris d’internament (llarga i mitja estada i UFISS) i equips d’atenció ambulatòria (PADES) del període 2005-2014.
Hospitalització psiquiàtrica (CMBD-SMH): informació de l’atenció proporcionada pels hospitals monogràfics psiquiàtrics del període 2005-2014.
Salut mental ambulatòria (CMBD-SMP): informació de l’atenció proporcionada pels centres de salut mental ambulatòria del període 2005-2014.
Atenció primària (CMBD-AP): informació de l’atenció proporcionada pels equips d’atenció primària del període 2010-2014.
Urgències (CMBD-UR): informació de l’atenció a urgències (hospital i CUAP) del període 2013-2014.
Registre d’activitat de farmàcia (RAF): gestionat per la Gerència de farmàcia i del medicament del CatSalut. Aquest registre proporciona tota la informació de dispensació farmacèutica ambulatòria del període 2011-2014.
Registre de facturació de serveis sanitaris (RF): gestionat per la divisió de provisió de serveis assistencials. Aquest registre proporciona informació de tota aquella activitat finançada pel CatSalut, però que no compta amb un registre específic: consultes externes hospitalàries, diàlisi, oxigenoteràpia domiciliaria, rehabilitació o transport sanitari no urgent. Aquest registre proporciona fonamentalment informació a la taula de contactes pel període 2011-2014.

Les utilitats de la base de dades de morbiditat poblacional són múltiples, l’estratificació poblacional, l’anàlisi específic de determinats problemes de salut (fractura de fèmur, IC, MPOC,…), l’elaboració d’indicadors poblacionals d’eficiència en la utilització de recursos, etc.

Podem concloure que, pel volum de dades que integra, aquesta base de dades té les característiques d’un “big data” estructurat, amb una considerable capacitat de creixement i d’adaptació a nous requeriments i fonts de dades i ofereix unes enormes possibilitats d’anàlisi.

Entrada elaborada per Emili Vela, responsable dels Mòduls per al Seguiment d’Indicadors de Qualitat (MSIQ). Àrea d’Atenció Sanitària. CatSalut.

Preventing Overdiagnosis: appointment in Barcelona

24 març

Next 15th April is the new deadline for submitting article abstracts for the Preventing Overdiagnosis Conference which will be held in Barcelona at the end of September 2016.

Who is this congress aimed at?

This congress is open to the whole society; for this reason, the congress is not only aiming at health care professionals, but also welcomes the participation of patients and all other citizens.

What do we understand by overdiagnosis?

Overdiagnosis is defined as the diagnosis of an illness which would not produce symptoms during a person’s life, but the treatment and follow-up, to which this person could be submitted, would not produce any benefit, and can even be harmful and generate costs.

Does overdiagnosing have consequences?

Yes, on an individual level, the consequences of overdiagnosing go from the negative effects of unnecessary labelling, damage as consequence of medical tests (radiation effects, false positive or false negative tests), unnecessary therapy (surgery, medication) and, on a more demographic level, one of the consequences of overdiagnosing refers to the opportunity cost, generated by a misuse of resources which could have been assigned to prevention and treatment of real illnesses.

What can we read on overdiagnosis?

We recommend the section “Too much medicine” of BMJ, the section “Less is more” of JAMA, the recommendations made by the Project Essencial and the book “Overdiagnosed. Making People Sick in the Pursuit of Health”.

Anything else?

Yes, indeed. We’ll be expecting you for the 4th edition of the International Preventing Overdiagnosis Conference, which will take place on 20th, 21st and 22nd September in Barcelona. Taking into account the congress program, it will be an ideal setting to share initiatives and work for the future.

If you want to read more on this subject, you can read this other blog post.

Post written by Cari Almazán (@AlmazanCari) and Marta Millaret (@MartaMillaret).

Preventing Overdiagnosis: una cita en Barcelona

24 març

El próximo 15 de abril es el nuevo plazo para presentar resúmenes de comunicaciones para el Preventing Overdiagnosis Conference que se celebrará en Barcelona a finales de septiembre de 2016.

¿A quién va dirigido este congreso?

Este congreso está abierto a toda la sociedad; por este motivo, el congreso no está dirigido sólo a profesionales de la salud sinó que se invita a la participación a pacientes y ciudadanía.

¿Qué entendemos por sobrediagnóstico?

Sobrediagnóstico se define como el diagnóstico de una enfermedad que no ocasionará síntomas a lo largo de la vida de una persona pero que el tratamiento y el seguimiento a que esta persona se someta no le aportará ningún beneficio pero sí que le podrá ocasionar daños y costes.

¿Tiene consecuencias sobrediagnosticar?

Sí, a nivel individual las consecuencias de sobrediagnosticar van desde los efectos negativos de etiquetas innecesarias, daños en consecuencia de pruebas diagnósticas (efectos de radiaciones, falsos positivos y falsos negativos), terapias innecesarias (cirugía, medicamentos) y, a un nivel más poblacional, una de las consecuencias de sobrediagnosticar se refiere al coste de oportunidad ocasionado por un derroche de recursos que se podrían haber dedicado a prevenir y tratar otras enfermedades.

¿Que se puede leer sobre sobrediagnóstico?

Recomendamos la sección “Too much medicine” de BMJ, la sección “Less is more” de JAMA, las recomendaciones que se hacen desde el Proyecto Essencial y el libro “Overdiagnosed. Making People Sick in the Pursuit of Health”.

¿Algo más?

Sí, por supuesto. Os esperamos en la 4ª edición del International Preventing Overdiagnosis Conference que tendrá lugar los días 20, 21 y 22 de septiembre en Barcelona. Considerando el programa del congreso, será un buen lugar donde poner en común iniciativas y seguir trabajando.

Si quereis leer más sobre este tema, podeis leer este otro post.

Entrada elaborada por Cari Almazán (@AlmazanCari) y Marta Millaret (@MartaMillaret).

Preventing Overdiagnosis: una cita a Barcelona

24 març

BCN_1_còpia

El proper 15 d’abril és el nou termini per presentar resums de comunicacions per al Preventing Overdiagnosis Conference que se celebrarà a Barcelona a finals de setembre de 2016.

A qui va dirigit aquest congrés?

Aquest congrés està obert a tota la societat; per aquest motiu, el congrés no está dirigit només a professionals de la salut sinó que es convida a la participació a pacients i a tota la ciutadania.

Què entenem per sobrediagnòstic?

Sobrediagnòstic es defineix com el diagnòstic d’una malaltia que no ocasionarà símptomes al llarg de la vida d’una persona però que el tractament i el seguiment a què se sotmeti aquesta persona no li aportarà cap benefici però que sí que li podrà ocasianar danys i costos.

Té conseqüències sobrediagnosticar?

Sí, a nivell individual les conseqüències de sobrediagnosticar van des dels efectes negatius d’etiquetes innecessàries, danys en conseqüència de proves diagnòstiques (efectes de radiacions, falsos positius i falsos negatius), teràpies innecessàries (cirurgia, medicaments) i a un nivell més poblacional, una de les conseqüències de sobrediagnosticar fa referència al cost d’oportunitat ocasionat per un malbaratament de recursos que podrien haver estat dedicats a prevenir i a tractar altres malalties.

Què es pot llegir sobre sobrediagnòstic?

Recomanem la secció “Too much medicine” de BMJ, la secció “Less is more” del JAMA, les recomanacions que es fan des del Projecte Essencial i el llibre “Overdiagnosed. Making People Sick in the Pursuit of Health”.

Alguna cosa més?

Sí, i tant. Us esperem a la 4a edició de l’International Preventing Overdiagnosis Conference que tindrà lloc els dies 20, 21 i 22 de setembre a Barcelona. Tenint en compte el programa del congrés, serà un bon lloc on posar en comú iniciatives i seguir treballant.

Si voleu llegir més sobre aquest tema, podeu llegir aquest altre post.

Entrada elaborada per Cari Almazán (@AlmazanCari) i Marta Millaret (@MartaMillaret).

Shall we talk about overdiagnosis? Yes, in Barcelona next September…

17 març

Overdiagnosis is defined as the diagnosis of an illness which would not produce symptoms during a person’s life; it’s the result of the correct diagnosis of an illness whose treatment and follow-up do not produce any benefit, but on the other hand, could be harmful and generate costs. Overdiagnosis is neither the consequence of an erroneous diagnosis, nor of a false positive test.

The broadest definition of overdiagnosis refers to its consequences: negative effects of unnecessary labelling, damage as consequence of medical tests (radiation effects, false positive or false negative test results), unnecessary therapy (surgery, medication) and the opportunity cost, generated by a misuse of resources which could have been assigned to prevention and treatment of real illnesses.

Well-known examples of overdiagnosis are the screening programs for the detection in an early stage of cancers, which would never cause neither symptoms in nor the death of a patient, or ever increasingly sensitive diagnostic methods, detecting the smallest of abnormalities which would remain benign anyway (incidentalomes). Also the progressive reduction of diagnostic thresholds can eventually lead to invented disorders and to the fact that healthy and asymptomatic persons could be classified as sick while they are not, receiving treatments with higher risks than possible benefits.

Let’s go back in time. The concept of overdiagnosis has been described for the first time approximately 50 years ago, in relation to cancer screening, but the term doesn’t become popular until the year 2011 through the book “Overdiagnosed. Making People Sick in the Pursuit of Health”. At present, overdiagnosis is discussed in some sections of prestigious scientific publications such as the BMJ (Too much medicine) or the JAMA (Less is more), and is the subject of some specific congresses as now the Preventing Overdiagnosis Conferences. In our specific context, there are also initiatives, such as Choosing Wisely and the Essencial, who work out recommendations to avoid clinical practices of little value and include subjects related to overdiagnosis.

Preventing Overdiagnosis

Even with the knowledge presently available, overdiagnosis is still facing important challenges. A consensus on a formal definition is still missing, and under the umbrella of overdiagnosis, we still see a wide range of clinical situations gathered, requiring different approaches both from the scientific point of view, as well as from the perspective of necessary strategies to minimise the impact of overdiagnosis.

In order to meet these challenges, we need to deepen our knowledge of the methods used, in order to get an estimation of the frequency of overdiagnosis, as well as develop efficient communication strategies to avoid the confusion that situations of overdiagnosis can cause, both among patients as in society in general, the impact on the doctor-patient relationship (trust), or the potential jeopardy to patients who have already been diagnosed.

These challenges, together with the economic, social and ethical impact of overdiagnosis, its causes, facilitating elements and consequences, the new genomics tools and their possible impact on overdiagnosis, as well as matters related with overdiagnosis and aging, are some of the subjects which will be addressed during the 4^th edition of the International Preventing Overdiagnosis Conference which will take place on the 20^th, 21^st and 22^nd of September in Barcelona. You can read a previous post about it here.

The Agency for Health Quality and Assessment of Catalonia (AQuAS) is participating actively in the organisation of this international initiative, which gathers institutions like the Centre for Evidence Based Medicine from the Oxford University (UK), the Dartmouth Institute for Health Policy & Clinical Practice (USA), the Centre for Research in Evidence Practice of the Bond University (Australia), the Consumer Reports and the British Medical Journal (BMJ) and Public Library of Science (PLOS) groups.

submit abstracts

Important information: Until the 31^st March [deadline extended to April 15th], abstracts can be submitted without any thematic restriction, as long as they’re related to overdiagnosis prevention. You can register now.

We’ll be expecting you there!!!

Post written by Cari Almazán (@AlmazanCari).

¿Hablamos de sobrediagnóstico? Sí, en Barcelona en septiembre…

17 març

El sobrediagnóstico se define como el diagnóstico de una enfermedad que no ocasionará síntomas a lo largo de la vida de una persona; es el resultado de diagnosticar correctamente una enfermedad en la que el tratamiento y el seguimiento no aportará ningún beneficio pero sí podrá ocasionar daños y costes. El sobrediagnóstico no es la consecuencia de un error diagnóstico ni de un falso positivo.

La definición más amplia de sobrediagnóstico se refiere a sus consecuencias: efectos negativos de etiquetas innecesarias, daños como consecuencia de pruebas diagnósticas (efectos de radiaciones, falsos positivos y falsos negativos), terapias innecesarias (cirugía, medicamentos) y el coste de oportunidad ocasionado por un derroche de recursos que podrían haber sido dedicados a prevenir y a tratar auténticas enfermedades.

Ejemplos conocidos de sobrediagnóstico son los programas de cribado que detectan cánceres en estadios precoces y que nunca ocasionarán síntomas ni la muerte del paciente, o pruebas diagnósticas cada vez más sensibles que identifican anormalidades tan mínimas que permanecerán benignas (incidentalomas). También la reducción progresiva de los umbrales diagnósticos puede llevar, incluso, a la invención de trastornos y a que personas sanas y asintomáticas sean clasificadas como enfermas cuando no lo son y recibir un tratamiento que les puede ocasionar más riesgos que beneficios.

Hagamos un poco de historia. El concepto de sobrediagnóstico fue descrito hace aproximadamente 50 años en relación con el cribado del cáncer, pero no es hasta el año 2011 que este término se populariza con el libro “Overdiagnosed. Making People Sick in the Pursuit of Health”. Actualmente, el sobrediagnóstico se discute en determinadas secciones de publicaciones científicas de prestigio como el BMJ (Too much medicine) o el JAMA (Less is more), y es objeto de congresos específicos como los Preventing Overdiagnosis Conferences. También hay iniciativas como el Choosing Wisely y el Essencial, en nuestro contexto, que elaboran recomendaciones para evitar prácticas clínicas de poco valor y que incorporan temas relativos al sobrediagnóstico.

Preventing Overdiagnosis A pesar del mayor conocimiento disponible, el sobrediagnóstico tiene retos a alcanzar. No se dispone aún de una definición formal consensuada, y bajo el paraguas del concepto de sobrediagnóstico se reúnen varias situaciones clínicas que requieren diferentes abordajes, tanto desde la perspectiva de la investigación como desde la perspectiva de las estrategias necesarias para minimizar el impacto del sobrediagnóstico.

Siguiendo con los retos, es necesario profundizar en el conocimiento de los métodos para estimar la frecuencia del sobrediagnóstico y también hay que desarrollar una estrategia efectiva de comunicación que evite la confusión que las situaciones de sobrediagnóstico pueden ocasionar, tanto entre pacientes como en la sociedad en general, el impacto en la relación médico-paciente (confianza), o el potencial perjuicio en los pacientes que ya tienen un diagnóstico.

Estos retos, junto con el impacto económico, social y ético del sobrediagnóstico, las causas, los elementos facilitadores y las consecuencias del sobrediagnóstico, las nuevas herramientas de la genómica y su posible impacto en el sobrediagnóstico y también cuestiones relacionadas con el sobrediagnóstico y el envejecimiento, son algunos de los temas que serán tratados en la 4ª edición del International Preventing Overdiagnosis Conference que tendrá lugar los días 20, 21 y 22 de septiembre en Barcelona, como anunciamos hace unos días en otro post.

L’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS) participa activamente en la organización de esta iniciativa internacional que reúne a instituciones como el Center for Evidence Based Medicine de la Universidad de Oxford del Reino Unido, el Darmouth Institute for Health Policy & Clinical Practice de Estados Unidos, el Center for Research in Evidence Practice de la Bond University de Australia, el Consumer Reports y los grupos British Medical Journal (BMJ) y Public Library of Science (PLOS).

submit abstracts

Información útil: Hasta el próximo 31 de marzo [ampliado hasta el 15 de abril] se pueden presentar resúmenes de comunicaciones sin restricción temática siempre que guarden relación con la prevención del sobrediagnóstico. Os podeis registrar aquí.

Os esperamos !!!

Entrada elaborada por Cari Almazán (@AlmazanCari).

Parlem de sobrediagnòstic? Sí, a Barcelona aquest setembre…

17 març

El sobrediagnòstic es defineix com el diagnòstic d’una malaltia que no ocasionarà símptomes al llarg de la vida d’una persona; és el resultat de diagnosticar correctament una malaltia en què el tractament i el seguiment no aportarà cap benefici però sí que podrà ocasionar danys i costos. El sobrediagnòstic no és la conseqüència d’un error diagnòstic ni d’un fals positiu.

La definició més àmplia de sobrediagnòstic fa referència a les seves conseqüències: efectes negatius d’etiquetes innecessàries, danys com a conseqüència de proves diagnòstiques (efectes de radiacions, falsos positius i falsos negatius), teràpies innecessàries (cirurgia, medicaments) i el cost d’oportunitat ocasionat per un malbaratament de recursos que podrien haver estat dedicats a prevenir i a tractar autèntiques malalties.

Exemples prou coneguts de sobrediagnòstic són els programes de cribratge que detecten càncers en estadis precoços i que mai ocasionaran símptomes ni la mort del pacient, o proves diagnòstiques cada vegada més sensibles que identifiquen anormalitats tan mínimes que restaran benignes (incidentalomes). També la reducció progressiva dels llindars diagnòstics pot portar, fins i tot, a la invenció de trastorns i al fet que persones sanes i asimptomàtiques siguin classificades com a malaltes quan no ho són i a rebre un tractament que els pot ocasionar més riscos que beneficis.

Fem una mica d’història. El concepte de sobrediagnòstic va ser descrit fa aproximadament 50 anys en relació al cribratge del càncer, però no és fins a l’any 2011 que es popularitza aquest terme amb el llibre Overdiagnosed. Making People Sick in the Pursuit of Health. Actualment, el sobrediagnòstic es discuteix en determinades seccions de publicacions científiques de prestigi com el BMJ (Too much medicine) o el JAMA (Less is more), i és objecte de congressos específics com ara els Preventing Overdiagnosis Conferences. També hi ha iniciatives com el Choosing Wisely i l’Essencial, en el nostre context, que elaboren recomanacions per evitar pràctiques clíniques de poc valor i que incorporen temes relatius al sobrediagnòstic.

Tot i el major coneixement disponible, el sobrediagnòstic té reptes a assolir. No es disposa encara d’una definició formal consensuada i sota el paraigües del concepte de sobrediagnòstic s’apleguen diverses situacions clíniques que requereixen diferents abordatges tant des de la perspectiva de la recerca com des de la perspectiva de les estratègies necessàries per minimitzar l’impacte del sobrediagnòstic.

Seguint amb els reptes, cal aprofundir en el coneixement dels mètodes per estimar la freqüència del sobrediagnòstic i també cal desenvolupar una estratègia efectiva de comunicació que eviti la confusió que les situacions de sobrediagnòstic poden ocasionar tant entre pacients com en la societat en general, l’impacte en la relació metge-pacient (confiança), o el potencial perjudici en els pacients que ja tenen un diagnòstic.

Aquests reptes, juntament amb l’impacte econòmic, social i ètic del sobrediagnòstic, les causes, els elements facilitadors i les conseqüències del sobrediagnòstic, les noves eines de la genòmica i el seu posible impacte en el sobrediagnòstic i també qüestions relacionades amb el sobrediagnòstic i l’envelliment, són alguns dels temes que seran tractats en la 4a edició de l’International Preventing Overdiagnosis Conference que tindrà lloc els dies 20, 21 i 22 de setembre a Barcelona, tal com vam anunciar fa uns dies en un altre post.

L’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS) participa activament en l’organització d’aquesta iniciativa internacional que reuneix institucions como el Center for Evidence Based Medicine de la Universitat d’Oxford del Regne Unit, el Darmouth Institute for Health Policy & Clinical Practice dels Estats Units, el Center for Research in Evidence Practice de la Bond University d’Austràlia, el Consumer Reports i els grups British Medical Journal (BMJ) i Public Library of Science (PLOS).

submit abstracts

Informació útil: Fins al proper 31 de març [termini ampliat fins al 15 d’abril] es podran presentar resums de comunicacions sense cap restricció temàtica sempre que guardin relació amb la prevenció del sobrediagnòstic. Us podeu registrar aquí.

Us hi esperem!!!

Entrada elaborada per Cari Almazán (@AlmazanCari).

Health care apps: a whole new world. Separating the wheat from the chaff?

10 març

Not too long ago, our grandparents, and even our parents, would be given closed envelopes at the practitioner’s, with the results of medical tests or reports that one healthcare professional would send to another one. Patients were mere couriers of the information regarding their very own health. Surely, more than one would not “respect the rules” and open the envelope, to read what actually belonged to them.

Things are very different now. The democratisation of society; the better education of citizens, at all levels; the growing concern about all issues regarding our health, be it physical, mental, emotional or social, or the fact that information flows fast, have occurred in parallel to the great technological revolution, which has dramatically changed many aspects of our everyday life. And amidst this change of paradigm, apps have appeared.

There is an app for each aspect of our daily life, and instead of helping make it easier, it ends up gets more complicated. Health is no exception, obviously. There are said to be more than 100,000 health apps now, of which less than 20% are addressed to the management of specific diseases, such as diabetes or depression. The rest of apps are included in what is called wellbeing apps, which promote healthy lifestyle habits.

Avaluació mHealth Carme Carrion

Within this new situation some questions are bound to arise: Will apps change the way we interact with our health and the healthcare system? Which is the best app to treat a particular disease? Are all apps appropriate for any kind of person? Do they add value to everyday practice? Are they effective? Will there be a day when healthcare professionals would prescribe the use of an app, along with a drug or a diet?

So far, there is no clear answer to these questions. It is widely accepted that the technological aspects -data safety or interoperability- should be validated. But what about validation of their contents? Is there some kind of scientific evidence behind the recommendations made by the apps? How should we validate their efficacy and cost-effectiveness?

In the recent Mobile World Congress in Barcelona, the attendants of a conference on the role of apps in lifestyle changes, most of them with a technological background, concluded that a renowned institution was needed to assess or validate the current bubble of health apps; this should be done, however, without thwarting innovation. It seems now that the concern on separating the wheat from the chaff is becoming obvious even to developers.

Digital Health & Wellness Summit

Digital Health & Wellness Summit - MWC - Picture of @EdwinMermans

Post written by Carme Carrion (@Carme Carrion).

A brief about digital health topics during the Mobile World Congress, here.