Estratificació i bases de dades de morbiditat (2a part)

31 març
Emili Vela

(Aquest post és la continuació d’aquest altre post)

Un element fonamental per tal de poder dur a terme l’estratificació de la població per grups de risc són els sistemes d’informació. Cal, doncs, disposar d’una base de dades que integri la informació recollida en els diferents registres sanitaris i per donar resposta a aquesta demanda, es va crear la base de dades de morbiditat poblacional.

La qüestió és que cada cop es fa més èmfasi en la necessitat de proporcionar als pacients una atenció social i sanitària integral i integrada, però l’anàlisi i l’avaluació d’aquesta atenció no es pot dur a terme correctament amb uns sistemes d’informació fragmentats, sinó que s’ha de fer a partir de la integració de les dades que contenen.

Estructura de la base de dades de morbiditat poblacional

La base de dades de morbiditat poblacional es fonamenta sobre un sistema de taules relacionades que pivoten al voltant de la taula d’usuaris, que recull les principals dades de l’assegurat (demogràfiques o estat de salut, per posar dos exemples).

Actualment hi ha tres taules més, la taula de diagnòstics, la de contactes amb serveis sanitaris i la de farmàcia, però aquest tipus d’estructura permet, amb relativa facilitat, incorporar tant informació de nous registres (consultes externes, diàlisi, teràpia respiratòria, etc.), com noves taules amb altra informació rellevant, com per exemple de resultats de determinacions clíniques:

Figura 1. Estructura i contingut de la base de dades de morbiditat poblacional. La taula de determinacions clíniques, en gris, encara no està implementada.

Taula d'assegurats

La base de dades de morbiditat poblacional integra la informació dels següents registres:

  • Registre Central d’Assegurats (RCA): gestionat des de la Gerència d’atenció ciutadana del CatSalut. Aquest registre proporciona fonamentalment tota la informació de residència, sociodemogràfica i de l’estat vital dels assegurats.
  • Registres del conjunt mínim bàsic de dades (CMBD): gestionats per la Divisió d’anàlisi de la demanda i l’activitat del CatSalut. Aquests registres alimenten tant la taula de diagnòstics com la de contactes. Existeixen diferents registres per recollir la informació de les línies assistencials:
  • Hospitalització (CMBD-HA): informació proporcionada pels hospitals generals d’aguts (ingressos, cirurgia major ambulatòria, hospitalitzacions domiciliàries, hospital de dia) del període 2005-2014
  • Sociosanitari (CMBD-SS): informació de l’atenció proporcionada pels centres sociosanitaris d’internament (llarga i mitja estada i UFISS) i equips d’atenció ambulatòria (PADES) del període 2005-2014.
  • Hospitalització psiquiàtrica (CMBD-SMH): informació de l’atenció proporcionada pels hospitals monogràfics psiquiàtrics del període 2005-2014.
  • Salut mental ambulatòria (CMBD-SMP): informació de l’atenció proporcionada pels centres de salut mental ambulatòria del període 2005-2014.
  • Atenció primària (CMBD-AP): informació de l’atenció proporcionada pels equips d’atenció primària del període 2010-2014.
  • Urgències (CMBD-UR): informació de l’atenció a urgències (hospital i CUAP) del període 2013-2014.
  • Registre d’activitat de farmàcia (RAF): gestionat per la Gerència de farmàcia i del medicament del CatSalut. Aquest registre proporciona tota la informació de dispensació farmacèutica ambulatòria del període 2011-2014.
  • Registre de facturació de serveis sanitaris (RF): gestionat per la divisió de provisió de serveis assistencials. Aquest registre proporciona informació de tota aquella activitat finançada pel CatSalut, però que no compta amb un registre específic: consultes externes hospitalàries, diàlisi, oxigenoteràpia domiciliaria, rehabilitació o transport sanitari no urgent. Aquest registre proporciona fonamentalment informació a la taula de contactes pel període 2011-2014.

Les utilitats de la base de dades de morbiditat poblacional són múltiples, l’estratificació poblacional, l’anàlisi específic de determinats problemes de salut (fractura de fèmur, IC, MPOC,…), l’elaboració d’indicadors poblacionals d’eficiència en la utilització de recursos, etc.

Podem concloure que, pel volum de dades que integra, aquesta base de dades té les característiques d’un “big data” estructurat, amb una considerable capacitat de creixement i d’adaptació a nous requeriments i fonts de dades i ofereix unes enormes possibilitats d’anàlisi.

Entrada elaborada per Emili Vela, responsable dels Mòduls per al Seguiment d’Indicadors de Qualitat (MSIQ). Àrea d’Atenció Sanitària. CatSalut.

 

Preventing Overdiagnosis: una cita a Barcelona

24 març

BCN_1_còpia

El proper 15 d’abril és el nou termini per presentar resums de comunicacions per al Preventing Overdiagnosis Conference que se celebrarà a Barcelona a finals de setembre de 2016.

A qui va dirigit aquest congrés?

Aquest congrés està obert a tota la societat; per aquest motiu, el congrés no está dirigit només a professionals de la salut sinó que es convida a la participació a pacients i a tota la ciutadania.

Què entenem per sobrediagnòstic?

Sobrediagnòstic es defineix com el diagnòstic d’una malaltia que no ocasionarà símptomes al llarg de la vida d’una persona però que el tractament i el seguiment a què se sotmeti aquesta persona no li aportarà cap benefici però que sí que li podrà ocasianar danys i costos.

Té conseqüències sobrediagnosticar?

Sí, a nivell individual les conseqüències de sobrediagnosticar van des dels efectes negatius d’etiquetes innecessàries, danys en conseqüència de proves diagnòstiques (efectes de radiacions, falsos positius i falsos negatius), teràpies innecessàries (cirurgia, medicaments) i a un nivell més poblacional, una de les conseqüències de sobrediagnosticar fa referència al cost d’oportunitat ocasionat per un malbaratament de recursos que podrien haver estat dedicats a prevenir i a tractar altres malalties.

Què es pot llegir sobre sobrediagnòstic?

Recomanem la secció “Too much medicine” de BMJ, la secció “Less is more” del JAMA, les recomanacions que es fan des del Projecte Essencial i el llibre “Overdiagnosed. Making People Sick in the Pursuit of Health”.

Alguna cosa més?

Sí, i tant. Us esperem a la 4a edició de l’International Preventing Overdiagnosis Conference que tindrà lloc els dies 20, 21 i 22 de setembre a Barcelona. Tenint en compte el programa del congrés, serà un bon lloc on posar en comú iniciatives i seguir treballant.

Si voleu llegir més sobre aquest tema, podeu llegir aquest altre post.

Entrada elaborada per Cari Almazán (@AlmazanCari) i Marta Millaret (@MartaMillaret).

Parlem de sobrediagnòstic? Sí, a Barcelona aquest setembre…

17 març
carialmazan
Cari Almazan

El sobrediagnòstic es defineix com el diagnòstic d’una malaltia que no ocasionarà símptomes al llarg de la vida d’una persona; és el resultat de diagnosticar correctament una malaltia en què el tractament i el seguiment no aportarà cap benefici però sí que podrà ocasionar danys i costos. El sobrediagnòstic no és la conseqüència d’un error diagnòstic ni d’un fals positiu.

La definició més àmplia de sobrediagnòstic fa referència a les seves conseqüències: efectes negatius d’etiquetes innecessàries, danys com a conseqüència de proves diagnòstiques (efectes de radiacions, falsos positius i falsos negatius), teràpies innecessàries (cirurgia, medicaments) i el cost d’oportunitat ocasionat per un malbaratament de recursos que podrien haver estat dedicats a prevenir i a tractar autèntiques malalties.

Exemples prou coneguts de sobrediagnòstic són els programes de cribratge que detecten càncers en estadis precoços i que mai ocasionaran símptomes ni la mort del pacient, o proves diagnòstiques cada vegada més sensibles que identifiquen anormalitats tan mínimes que restaran benignes (incidentalomes). També la reducció progressiva dels llindars diagnòstics pot portar, fins i tot, a la invenció de trastorns i al fet que persones sanes i asimptomàtiques siguin classificades com a malaltes quan no ho són i a rebre un tractament que els pot ocasionar més riscos que beneficis.

Fem una mica d’història. El concepte de sobrediagnòstic va ser descrit fa aproximadament 50 anys en relació al cribratge del càncer, però no és fins a l’any 2011 que es popularitza aquest terme amb el llibre Overdiagnosed. Making People Sick in the Pursuit of Health. Actualment, el sobrediagnòstic es discuteix en determinades seccions de publicacions científiques de prestigi com el BMJ (Too much medicine) o el JAMA (Less is more), i és objecte de congressos específics com ara els Preventing Overdiagnosis Conferences. També hi ha iniciatives com el Choosing Wisely i l’Essencial, en el nostre context, que elaboren recomanacions per evitar pràctiques clíniques de poc valor i que incorporen temes relatius al sobrediagnòstic.

Tot i el major coneixement disponible, el sobrediagnòstic té reptes a assolir. No es disposa encara d’una definició formal consensuada i sota el paraigües del concepte de sobrediagnòstic s’apleguen diverses situacions clíniques que requereixen diferents abordatges tant des de la perspectiva de la recerca com des de la perspectiva de les estratègies necessàries per minimitzar l’impacte del sobrediagnòstic.

Seguint amb els reptes, cal aprofundir en el coneixement dels mètodes per estimar la freqüència del sobrediagnòstic i també cal desenvolupar una estratègia efectiva de comunicació que eviti la confusió que les situacions de sobrediagnòstic poden ocasionar tant entre pacients com en la societat en general, l’impacte en la relació metge-pacient (confiança), o el potencial perjudici en els pacients que ja tenen un diagnòstic.

Aquests reptes, juntament amb l’impacte econòmic, social i ètic del sobrediagnòstic, les causes, els elements facilitadors i les conseqüències del sobrediagnòstic, les noves eines de la genòmica i el seu posible impacte en el sobrediagnòstic i també qüestions relacionades amb el sobrediagnòstic i l’envelliment, són alguns dels temes que seran tractats en la 4a edició de l’International Preventing Overdiagnosis Conference que tindrà lloc els dies 20, 21 i 22 de setembre a Barcelona, tal com vam anunciar fa uns dies en un altre post.

L’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS) participa activament en l’organització d’aquesta iniciativa internacional que reuneix institucions como el Center for Evidence Based Medicine de la Universitat d’Oxford del Regne Unit, el Darmouth Institute for Health Policy & Clinical Practice dels Estats Units, el Center for Research in Evidence Practice de la Bond University d’Austràlia, el Consumer Reports i els grups British Medical Journal (BMJ) i Public Library of Science (PLOS).

submit abstracts

Informació útil: Fins al proper 31 de març [termini ampliat fins al 15 d’abril] es podran presentar resums de comunicacions sense cap restricció temàtica sempre que guardin relació amb la prevenció del sobrediagnòstic. Us podeu registrar aquí.

Us hi esperem!!!

Entrada elaborada per Cari Almazán (@AlmazanCari).

Les apps de salut: tot un món nou. Destriem el gra de la palla?

10 març
Carme Carrion
Carme Carrion

No fa pas massa anys, els nostres avis i, fins i tot, els nostres pares quan anaven al metge rebien sobres tancats, que contenien els resultats de proves mèdiques o informes que un professional de la salut li adreçava a un altre. Els pacients eren mers missatgers de les informacions relatives a la seva pròpia salut. Ben segur, més d’una i de dues persones “no respectaven les normes” i obrien els sobres per tal de llegir allò que, en definitiva, els pertanyia.

Avui les coses són molt diferents. La democratització de la societat, la més i millor formació en tots els àmbits dels ciutadans, la creixent preocupació per tots els aspectes de la nostra salut, ja sigui des de la seva vessant física, o bé mental, emocional o social, o el fet que la informació flueixi ràpidament són aspectes que paral·lelament a la gran revolució tecnològica actual han fet canviar radicalment molts aspectes del nostre dia a dia. I en tot aquest canvi de paradigma, sorgeixen les apps.

Hi ha apps adreçades a qualsevol àmbit del nostre dia a dia i l’objectiu és facilitar-nos la vida, o complica-nos-la. La salut, és clar, no és pas una excepció. Hi ha qui diu que a data d’avui hi ha més de 100.000 apps de salut, de les quals menys del 20% s’adrecen al maneig de malalties específiques com la diabetis o la depressió. La resta de les apps s’emmarquen dins del que s’anomenen apps de benestar i promocionen hàbits de vida saludable.

Avaluació mHealth Carme Carrion

Dins d’aquest món nou potser cal que comencem a fer-nos algunes preguntes: les apps canviaran la manera com interaccionarem amb la nostra salut i el sistema sanitari? Quina és la millor app per tractar una determinada patologia? Són totes les apps vàlides per a tot tipus de persona? Afegeixen valor a la pràctica habitual? Són eficaces? Hi haurà un dia en què els professionals sanitaris a banda de prescriure un determinat fàrmac o una determinada dieta, ens prescriuran l’ús d’una app?

Totes aquestes preguntes a data d’avui no tenen resposta clara. Sembla bastant acceptat que els aspectes tecnològics com són la seguretat de les dades, o la interoperabilitat, cal que siguin validats, ara bé, i la validació dels continguts? Hi ha algun tipus d’evidència darrera de les recomanacions que ens fan les apps? Com ho hem de fer per validar la seva eficàcia i cost-efectivitat?

En el darrer congrés del mòbil a Barcelona, en una jornada sobre el paper de les apps en els canvis d’hàbits, un grup d’experts, en la majoria tecnòlegs, van concloure que calia un organisme reconegut que validés o avalués la gran bombolla actual de les apps de salut, això sí, segons es va dir, caldria fer-ho sense que s’aturés la innovació. Sembla doncs que la preocupació per destriar el gra de la palla comença a fer-se palesa fins i tot entre els desenvolupadors.

Digital Health & Wellness Summit

Digital Health & Wellness Summit - MWC - Picture of @EdwinMermans

Entrada elaborada per Carme Carrion (@Carme Carrion).

Si voleu conèixer els principals temes sobre salut digital tractats al Mobile World Congress, en podeu llegir un bon resum aquí.

Tot és Mobile

3 març

Barcelona Mobile Fira

Barcelona és Mobile. El gran congrés mundial de mòbils no ha passat desapercebut a la ciutat. Amb la xifra rècord de més de 100.000 visitants, el Mobile World Congress va tenir lloc la setmana passada a Barcelona, sota el lema “Everything is mobile”. Per les novetats que s’hi han vist, sembla que també la salut és cada vegada més mòbil (mhealth).

La gran fira mundial de tecnologia mòbil concentra operadors mòbils, fabricants de tecnologia, proveïdors, venedors, propietaris de continguts que presenten les grans novetats de la indústria. D’acord amb Genís Roca (@genisroca), el contingut d’aquest any del Mobile World Congress ha girat al voltant d’aquests 6 temes:

  • Grafè
  • Realitat virtual
  • eSim
  • Connected Car
  • 5G
  • Internet of Things – IoT

Tres d’aquestes grans tendències tenen aplicacions molt clares a l’àmbit de la salut.

En primer lloc, el grafè. L’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia, en col·laboració de centres d’investigació de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha presentat els sensors electrònics de grafè que poden utilitzar-se per detectar l’activitat elèctrica del cervell. En pacients epilèptics que els portessin, es podria detectar una crisi epilèptica de manera precoç. El dispositiu, implantat en el còrtex, podria alertar al pacient enviant algun senyal d’alarma a un dispositiu mòbil extern.

La realitat virtual ha estat la gran protagonista del congrés o, si més no, la que ha generat més expectació. Les cues per accedir a la muntanya russa de Samsung o al submarí de SK Telecom així ho testimoniaven.

Gear VR Theater with 4D

Comencen a aparèixer aplicacions de la realitat virtual en l’àmbit de la salut mental. Així, startups com MindWave (en el seu projecte HealthVR) o Psious ofereixen tractaments per a fer front a fòbies, pors o ansietat generalitzada a través d’exposar els pacients a imatges de realitat virtual, en alguns casos com a part del tractament de teràpia conductual cognitiva.

Per últim, la Internet of Things (Internet de les Coses) trepitja amb força: els objectes connectats a Internet estan generant nous models de negoci i apliquen cada vegada a més sectors. Per exemple, la monitorització de variables (pes, glucèmia, tensió arterial, exercici físic…) és cada vegada més comú a través dels coneguts wearables (rellotges intel·ligents, polseres, etc.) que permeten obtenir dades a temps real. Els dispositius connectats permeten també el control i seguiment de malalties cròniques com, per exemple, la diabetis, amb Insulclok .

Sense dubte la indústria del mòbil seguirà evolucionant i la seva aplicació a l’àmbit de la salut no deixarà de créixer. Vaig tenir la sort de poder participar al curs Mobile Thinking Days-Digital Health (organitzat per Mobile World Capital Barcelona, IESE Business School i RocaSalvatella) i un dels principals missatges que m’he endut és que tot producte sotmès a la pressió digital acabarà transformant-se en servei (Genís Roca dixit). Per tant, el gran repte serà de la mhealth serà oferir serveis disruptius, de qualitat i que compleixin amb les necessitats dels pacients.

Elena TorrenteEntrada elaborada per Elena Torrente (@etorrente), coordinadora de salud digital a DKV Servicios.