Universitat de Barcelona

Debat sobre el valor de la pràctica clínica i la formació dels metges amb Vinay Prasad

12 abr.

Vinay Prasad (Universitat d’Oregon) i Adam Cifu (Universitat de Chicago), autors d’Ending Medical Reversal: Improving Outcomes, Saving Lives (Johns Hopkins University Press, 2015), assenyalen 146 pràctiques clíniques que s’haurien de deixar de fer perquè s’ha demostrat que no aconsegueixen allò que prometien. La llista d’aquestes pràctiques afecta tot el ventall de l’activitat sanitària, però, fent-hi una lectura detallada, s’ha observat que hi ha quatre especialitats significades: cardiologia, ginecologia, ortopèdia i medicina familiar.

És per aquest motiu que la Secció de Gestió Clínica de la Societat Catalana de Gestió Sanitària, en la seva Jornada Anual que celebrarà el proper 18 de maig, de comú acord amb l’equip del projecte Essencial d’AQuAS, ha organitzat un debat entre un dels autors del llibre, Vinay Prasad, i representants de les 4 especialitats esmentades: Xavier Viñolas, president de la Societat Catalana de Cardiologia, Juan José Espinós, ginecòleg de l’Hospital de Sant Pau, Joan Miquel, ortopedista de l’Hospital d’Igualada i Marta Expósito de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària.

El debat, que comptarà amb la moderació de Sandra García Armesto, directora del Instituto Aragonés de Ciencias de la Salud, té per objecte, no només conèixer de primera mà el treball de Vinay Prasad, sinó saber també què en pensen d’aquestes pràctiques els especialistes relacionats i quin és l’impacte en el nostre entorn, en tants aspectes diferenciat del d’Estats Units.

Per altra banda, Prasad i Cifu, en el llibre, fan una proposta per modificar de manera significativa els programes formatius de les facultats de medicina, amb la finalitat de formar uns nous metges més exigents amb el rigor científic, més crítics amb les pràctiques d’escàs valor, més sensibles a les necessitats dels pacients i més orientats a l’avaluació dels resultats. La fórmula proposada és ben senzilla: les ciències clíniques haurien de ser la prioritat, mentre que les bàsiques (com les entenem avui) haurien de ser complementàries.

No es tracta d’estudiar models per després comprovar-los (sistema actual), sinó de fer-ho al revés: a partir dels aprenentatges de la clínica s’haurien de revisar (o acceptar) les teories.

Donada la transcendència de la proposta, hem cregut oportú organitzar, en el mateix marc de la Jornada, un segon debat moderat per Xavier Bayona, comptant amb tres autoritats acadèmiques en la formació de metges: Francesc Cardellach (Universitat de Barcelona), Ramon Pujol (Universitat de Vic) i Milagros García Barbero, presidenta de la Sociedad Española de Educación Médica, a més, lògicament, d’invitar a Vinay Prasad a afegir-s’hi.

S’adjunta programa de la Jornada, amb el clar propòsit d’animar a tots els lectors d’aquest blog a inscriure-s’hi, ja que si tenim l’oportunitat d’escoltar i preguntar a Vinay Prasad, i a tots els ponents convidats, no l’hauríem de deixar escapar.

Entrada elaborada per Jordi Varela (@gesclinvarela), president de la Secció de Gestió Clínica de la Societat Catalana de Gestió Sanitària.

Paisatge de tardor: la recerca a Catalunya

30 nov.

La recerca a Catalunya -o millor dit, l’ambient en què es mouen els investigadors al nostre país- és fràgil i no és immutable. Com el paisatge, la recerca és molt sensible als canvis que en l’entorn es produeixen i cal estar amatent a aquests canvis, per tal d’aconseguir mantenir l’ambient adequat per als investigadors.

Hem de dir que, durant gairebé una dècada, la recerca -en especial la biosanitària- ha construït un canemàs, on els millors investigadors hi han desenvolupat bons projectes. El lideratge d’alguns centres i instituts de recerca, hospitals i universitats han fet un explícit esforç perquè això fos així. Accions com el programa ICREA, la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats, han contribuït de manera molt eficient a que aquestes institucions hagin pogut acollir investigadors nacionals i internacionals de la màxima vàlua, que han optat per a projectes que, si més no, han canviat alguns paradigmes. Tanmateix, hem d’estar amatents a algunes accions específiques que s’han desenvolupat recentment, com el CAPRIS, el Consell Assessor en Política de Recerca i Innovació, i que caldrà avaluar en els propers anys, no sols pel que fa a l’impacte bibliomètric, sinó també pel que pot suposar en la millora del nostre sistema de salut, en camps ben específics com la medicina de precisió, els big data i l’analítica de dades, i la innovació en salut.

Però les primaveres no són eternes, ni la plenitud de l’estiu és manté si no arriben noves primaveres. I perquè això sigui possible no n’hi ha prou en viure de les rendes dels moments sublims, cal créixer. I com?

Cal incorporar, com fins ara, investigadors sèniors, alguns forans. És important, però no és suficient. Hem d’estimular la formació de joves, ben finançats i amb garanties, que si són bons tenen camí a la recerca. Això no ho fem, o ho fem amb comptagotes. Em refereixo a projectes potents de phD/MD i altres de tenure track amb avaluació posterior d’excel·lència que permetin una carrera investigadora competitiva.
Invertir en infraestructures i tecnologies. Ho vam fer, però cal persistir en fer-ho i de la manera més eficient possible.
Limitar la política d’instituts i centres només a aquells on la massa crítica generi l’ambient perquè els millors projectes hi siguin possibles. Tancar aquells centres que no compleixin aquests requisits.
Proposar grans programes interdisciplinaris que afavoreixin la recerca de frontera, oberts a investigadors d’institucions diverses. Ens manquen.
Fer una política que estimuli la inversió privada en recerca i transferència, alhora que es faciliti la política de donacions. S’ha iniciat aquest camí, hi ha fundacions que han jugat un paper clau, CELLEX, La Caixa, entre d’altres, però cal ampliar i potenciar aquesta política. Els fons públics tenen un sostre que cal trencar.
Generar un laboratori d’idees en recerca biomèdica, que dibuixi els horitzons possibles.
Avaluar l’eficiència de les OPI de les diferents institucions i redissenyar-les per a una recerca de futur, en especial per tal de competir internacionalment, a l’European Council, a l’NIH i a altres.

Són unes breus pinzellades, per a un debat més ampli i possible. En qualsevol cas, alerta, la tardor ja s’ha iniciat.

Entrada elaborada per Ramon Gomis, catedràtic emèrit Universitat de Barcelona i investigador emèrit IDIBAPS (@idibaps)

Is it possible to combine active and healthy ageing with innovation?

22 des.

The European Innovation Partnership on Active & Healthy Ageing (EIPonAHA) is an initiative of the European Commission to deal strategically with the social challenges associated to active and healthy ageing, to make good practices in innovation more visible and to facilitate exchanges between regions, all of which promote interregional cooperation and the value of excellence.

What is its aim? To improve the health and quality of life of Europeans, especially of people older than 65, and to give support to the sustainability and efficiency of health and social care systems in the long term as well as to enhance the competitiveness of EU industry through expansion in new markets.

The reflection on how health systems interact with an ageing population and care in chronicity has been been one of the main lines followed in the AQuAS blog during 2016; they are subjects that affect our society and, precisely because of this, are part of the Health agenda.

In this context, having links to European projects is fundamental, where networking, collaborative projects and assessment are absolutely essential.

This is the underlying idea of the Reference Sites awards which assess regional European health ecosystems based on four axes:

Political, organisational, technological and financial willingness for an innovative approach to active and healthy ageing
The capacity to share knowledge and resources for innovation
Contributiing to European cooperation and transferability of own practices
Providing evidence of positive impact

The status of “Reference Site” is awarded to systems, alliances and ecosystems in health which comprise different players at a regional European level (government authorities, hospitals and care organisations, the health industry, SMEs and start-ups, research and innovation organisations and civil society) which have invested in developing and implementing innovative-based approaches to active and healthy ageing. These practices must be carried out with a comprehensive approach and vision and proof of the impact of their results must be provided.

Four stars is the highest distinction awarded by EIP on AHA and this is the score obtained by Catalonia as a leading health ecosystem and a reference for institutions and European organisations in the area of innovation in active and healthy ageing. These factors encourage the internationalisation and visibility of the Catalan health system and at the same time increase the possibilities for creating initiatives and forming consortiums for collaborative work with other European regions.

Being self-critical of the different health systems is as important as the knowledge and recognition of one’s own strengths and values. Sharing this is a way of acknowledging the involvement and work done by many professionals. We do not work in isolation; as a whole, this work has involved and involves AQuAS, the Fundació TicSalut, the HUBc (Health University of the Barcelona Campus), the ICS (Catalan Health Institut), the IDIAP Jordi Gol (Institute for Research in Primary Care), the Pere Mata Institute, the IRB Lleida (Biomedical Research Institution of Lleida), the VHIR (Vall d’Hebron Institut de Recerca), the Consorci Sanitari del Garraf and the Institut Guttmann.

Last 7 December in Brussels, on behalf of the Department of Health, I received the award for the Catalonia Reference Site group given by the European Commission. It is relevant because this fact defines Catalonia as one of the most dynamic and leading European regions in number and quality of initiatives, investment and results in generating and implementing innovative solutions to resolving problems in care and health to elderly people, chronic patients and other groups of risk patients.

The fact that Catalonia has obtained this distinction from the European Commission has a very clear meaning: Catalonia is recognised as one of the leading European regions regarding active and healthy ageing and innovation.

On we go.

Post written by Toni Dedéu (@Toni_Dedeu), Managing Director of AQuAS.

¿Es posible combinar el envejecimiento activo con la innovación?

22 des.

El Parternariado Europeo de Innovación en envejecimiento activo y saludable (EIPonAHA) es una iniciativa de la Comisión Europea para afrontar estratégicamente los retos sociales asociados al envejecimiento activo y saludable, da visibilidad a las buenas prácticas en innovación y facilitar los intercambios entre regiones, fomentando la cooperación interregional y el valor de la excelencia.

¿Con qué objetivo? Mejorar la salud y la calidad de vida de la ciudadania europea, en particular de las personas mayores de 65 años, dar apoyo a la sostenibilidad y la eficiencia de los sistemas sanitarios y sociales a largo plazo y aumentar la competitividad de la industria de la Unión Europea a través de la expansión de nuevos mercados.

La reflexión sobre de qué forma interaccionan los sistemas de salud con el envejecimiento de la población y la atención a la cronicidad ha sido una de las líneas principales que hemos tratado en el blog AQUAS este 2016; se trata de temas que afectan nuestra sociedad y, precisamente por este motivo, forman parte de la agenda de Salud.

En este contexto, es básica la vinculación con proyectos europeos, donde el trabajo en red, los proyectos colaborativos y la evaluación son elementos absolutamente necesarios.

Esta es la idea de fondo de los Premios Reference Sites, que evaluan los ecosistemas sanitarios regionales europeos basándose en cuatro ejes:

Disposición política, organizativa, tecnológica y financiera para el abordaje innovador del envejecimiento activo y saludable
Capacidad de compartir conocimiento y recursos para la innovación
Contribución a la cooperación europea y la transferibilidad de las propias prácticas
Demostración del impacto positivo con evidencias

El estatus de “Reference Site” se concede a los sistemas, alianzas y ecosistemas sanitarios formados por diferentes actores a nivel regional europeo (autoridades gubernamentales, organizaciones y centros asistenciales, industria sanitaria, pequeñas empresas y empresas emergentes, centros e institutos de investigación e innovación y tambien entidades y organizaciones de la sociedad civil) que han invertido en desarrollar e implementar iniciativas innovadoras en el envejecimiento activo y saludable. Es condición obligada que estas prácticas se realicen con un abordaje y una visión integral y vayan acompañadas por la evidencia y el impacto de sus resultados.

Cuatro estrellas es la cualificación máxima que otorga el EIP on Active and Healthy Ageing (EIPonAHA) y ésta es la puntuación que ha obtenido Cataluña como ecosistema sanitario líder y referente ante instituciones y organizaciones europeas en el ámbito de la innovación en el envejecimiento activo y saludable, factores que favorecen la internacionalización y la visibilidad del sistema catalán de salud, al mismo tiempo que incrementan las posibilidades para la creación de iniciativas y la formación de consorcios para actividades colaborativas con otras regiones europeas.

Tan necesaria es la autocrítica sobre los diferentes sistemas de salud como el conocimiento y el reconocimiento de los propios valores y fortalezas. Compartir es una forma de agradecer el trabajo y la implicación de muchos profesionales. No trabajamos solos; este trabajo conjunto ha implicado e implica AQuAS, Fundación TicSalut, HUBc (Health Universitat de Barcelona Campus), ICS (Instituto Catalán de la Salud), IDIAP Jordi Gol (Instituto de Investigación en Atención Primaria Jordi Gol), Institut Pere Mata, IRB Lleida (nstituto de Investigación Biomédica de Lleida), VHIR (Vall d’Hebron Institut de Recerca), Consorcio Sanitario del Garraf e Institut Guttmann.

El pasado 7 de diciembre en Bruselas -en representación del Departamento de Salud de Cataluña- recogí este reconocimiento al grupo Cataluña Reference Site otorgado por la Comisión Europea. Es relevante porque este hecho situa Cataluña como una de las regiones europeas más dinámicas y a la vanguardia en número y calidad de iniciativas, inversión y resultados en la provisión e implementación de soluciones innovadoras para resolver problemas de atención y salud a personas mayores, pacientes crónicos y otros grupos de pacientes de riesgo.

El hecho que Cataluña haya obtenido este guardón de la Comisión Europea tiene un significado bien claro: Cataluña es reconocida como una de las regiones europeas a la vanguardia por lo que refiere al envejecimiento activo y saludable y a la innovación.

Continuamos.

Entrada elaborada por Toni Dedéu (@Toni_Dedeu), director de AQuAS.

És possible combinar l’envelliment actiu i saludable amb la innovació?

22 des.

El Parternariat Europeu d’Innovació en envelliment actiu i saludable (EIPonAHA) és una iniciativa de la Comissió Europea per afrontar estratègicament els reptes socials associats a l’envelliment actiu i saludable, donar visibilitat a les bones pràctiques en innovació i facilitar els intercanvis entre regions, tot fomentant la cooperació interregional i el valor de l’excel·lència.

Quin és el seu objectiu? Millorar la salut i la qualitat de vida de la ciutadania europea, en particular de les persones majors de 65 anys, donar suport a la sostenibilitat i l’eficiència dels sistemes sanitaris i socials a llarg termini i augmentar la competitivitat de la indústria de la Unió Europea a través de l’expansió de nous mercats.

La reflexió sobre quina és la manera com interaccionen els sistemes de salut amb l’envelliment de la població i l’atenció a la cronicitat ha estat una de les línies principals que hem tractat en el blog AQUAS aquest any 2016; són temes que afecten la nostra societat i, justament per això, formen part de l’agenda de Salut.

En aquest context, és bàsica la vinculació amb projectes europeus, on el treball en xarxa, els projectes col·laboratius i l’avaluació són elements absolutament necessaris.

Aquesta és la idea de fons dels Premis Reference Sites, que avaluen els ecosistemes sanitaris regionals europeus basant-se en quatre eixos:

Disposició política, organitzativa, tecnològica i financera per a l’abordatge innovador de l’envelliment actiu i saludable
Capacitat de compartir coneixement i recursos per a la innovació
Contribució a la cooperació europea i la transferibilitat de les pròpies pràctiques
Demostració de l’impacte positiu amb evidències

L’estatus de “Reference Site” es concedeix als sistemes, aliances i ecosistemes sanitaris formats per diversos actors a nivell regional europeu (autoritats governamentals, organitzacions i centres assistencials, indústria sanitària, petites empreses i empreses emergents, centres i instituts de recerca i innovació i també entitats i organitzacions de la societat civil) que han invertit en desenvolupar i implementar iniciatives innovadores en l’envelliment actiu i saludable. És condició obligada que aquestes pràctiques es realitzin amb un abordatge i una visió integral i estiguin acompanyades per l’evidència i l’impacte dels seus resultats.

Quatre estrelles és la qualificació màxima que atorga l’EIP on Active and Healthy Ageing (EIPonAHA) i aquesta és la puntuació que ha obtingut Catalunya com a ecosistema sanitari líder i referent davant les institucions i les organitzacions europees en l’àmbit de la innovació en l’envelliment actiu i saludable, factors que afavoreixen la internacionalització i la visibilitat del sistema català de salut, al mateix temps que incrementen les possibilitats per a la creació d’iniciatives i la formació de consorcis per a activitats col·laboratives amb altres regions europees.

Tan necessària és l’autocrítica sobre els diferents sistemes de salut com el coneixement i el reconeixement dels propis valors i fortaleses. Compartir-ho és una manera d’agrair la feina i la implicació de molts professionals. No treballem sols; aquesta feina conjunta ha implicat i implica l’AQuAS, la Fundació TicSalut, el HUBc (Health Universitat de Barcelona Campus), l’ICS (Institut Català de la Salut, l’IDIAP Jordi Gol (Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol), l’Institut Pere Mata, l’IRB Lleida (Institut de Recerca Biomèdica de Lleida), el VHIR (Vall d’Hebron Institut de Recerca), el Consorci Sanitari del Garraf i l’Institut Guttmann.

El passat 7 de desembre a Brusel·les -en representació del Departament de Salut- vaig recollir aquest reconeixement al grup Catalunya Reference Site atorgat per la Comissió Europea. És rellevant perquè aquest fet situa Catalunya com una de les regions europees més dinàmiques i capdavanteres en nombre i qualitat d’iniciatives, inversió i resultats en la provisió i implementació de solucions innovadores per resoldre problemes d’atenció i salut a persones grans, pacients crònics i d’altres grups de pacients de risc.

El fet que Catalunya hagi obtingut aquest guardó de la Comissió Europea té un significat ben clar: Catalunya és reconeguda com una de les regions europees capdavanteres pel que fa a l’envelliment actiu i saludable i la innovació.

Continuem.

Entrada elaborada per Toni Dedéu (@Toni_Dedeu), director d’AQuAS.