Desde el blog AQuAS tenemos tradición compartiendo experiencias innovadoras en el contexto del sistema sanitario catalán y el Observatorio de Innovación en Gestión de la Sanidad en Cataluña (OIGS): Jordi Fàbrega con Pediatria dels Pirineus y Andrea Aldemira con el programa de atención a la cronicidad infantil del Hospital de Sant Joan de Deú han explicado sus experiencias con estos proyectos innovadores.
Las últimas colaboraciones en el blog sobre el Observatorio de Innovación se han centrado en la evaluación relacionada con la innovación. El punto de partida fue la primera edición del taller formativo Innova i Avalua.
Clàudia Pardo, consultora de innovación en Induct, entrevistó a Francesca Moya, médico especialista en reumatología y Directora de Procesos y Calidad del Ámbito de Servicio Asistencial de Mútua de Terrassa. La evaluación como fortaleza para una actividad innovadora es presentada desde la experiencia en primera persona.
“Personalmente, el OIGS me ha ofrecido la metodología y el apoyo necesario para identificar posibles prácticas innovadoras e incorporar la evaluación en el proceso de desarrollo de los proyectos que los propios profesionales plantean”
Dolors Benítez puso el acento en el Observatorio como herramienta para incorporar la cultura de la evaluación en las iniciativas innovadoras.
“Un proceso de evaluación permite medir la calidad metodológica de las prácticas innovadoras en el marco del sistema sanitario público de Cataluña, ofreciendo a los profesionales de la salud y a las organizaciones la posibilidad de optar a la certificación de las experiencias como un extra de calidad”
Acabamos esta pequeña recopilación con las últimas experiencias que se han certificado desde el Observatorio este 2018:
Abordaje del anciano polimedicado en las residencias geriátricas
Avanzando en seguridad clínica a través de las herramientas de apoyo a la prescripción de la estación clínica eCAP: PREFASEG y SELF AUDIT
Experiencia de un nuevo modelo de atención integrada de cardiología en los propios centros de atención primaria del territorio de influencia
La consultoría como elemento clave de un modelo de gestión sanitaria transversal
Notificación y gestión de incidencias asistenciales y de apoyo técnico a la Dirección de Atención Primaria Metropolitana Norte
Nuevo dispositivo de atención a la fragilidad del servicio de urgencias
Programa de Atención a la Fibromialgia de Mútua Terrassa. Resultados a 4
10 años de prevención del suicidio en la comarca de Osona
Si os interesa saber más sobre estas iniciativas (y de muchas más) sólo hay que registrarse en el Observatorio de Innovación.
Des del blog AQuAS tenim tradició compartint experiències innovadores en el context del sistema sanitari català i l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya (OIGS): Jordi Fàbrega amb Pediatria dels Pirineus i Andrea Aldemira amb el programa d’atenció a la cronicitat infantil de l’Hospital de Sant Joan de Deú han explicat les seves experiències amb aquests projectes innovadors.
Les últimes col·laboracions al blog sobre l’Observatori d’Innovació s’han centrat en l’avaluació lligada amb la innovació. El punt de partida va ser la primera edició del taller formatiu Innova i Avalua.
Clàudia Pardo, consultora d’innovació a Induct, va entrevistar Francesca Moya, metge especialista en reumatologia i Directora de Processos i Qualitat de l’Àmbit de Servei Assistencial de Mútua de Terrassa. L’avaluació com a fortalesa per a una activitat innovadora és presentada des de l’experiència en primera persona.
“Personalment, l’OIGS m’ha ofert la metodologia i el suport necessari per identificar possibles pràctiques innovadores i incorporar l’avaluació en el procés de desenvolupament dels projectes que els propis professionals plantegen”
Dolors Benítez va posar l’accent en l’Observatori com a eina per a incorporar la cultura d’avaluació en les iniciatives innovadores.
“Un procés d’avaluació permet mesurar la qualitat metodològica de les pràctiques innovadores en el marc del sistema sanitari públic de Catalunya, oferint als professionals de la salut i a les organitzacions la possibilitat d’optar a la certificació de les experiències com un extra de qualitat”
Acabem aquest petit recull amb les últimes experiències que s’han certificat des de l’Observatori aquest 2018:
Abordatge de l’ancià polimedicat a les residències geriàtriques
Avançant en seguretat clínica a través de les eines de suport a la prescripció de l’estació clínica eCAP: PREFASEG i SELF AUDIT
Experiència d’un nou model d’atenció integrada de cardiologia en els propis centres d’atenció primària del territori d’influència
La consultoria com a element clau d’un model de gestió sanitària transversal
Notificació i gestió d’incidències assistencials i de suport tècnic a la Direcció d’Atenció Primària Metropolitana Nord
Nou dispositiu d’atenció a la fragilitat del servei d’urgències
Programa d’Atenció a la Fibromiàlgia de Mútua Terrassa. Resultats a 4
10 anys de prevenció del suïcidi a la comarca d’Osona
Si voleu saber més d’aquestes iniciatives (i de moltes més) només cal que us registreu a l’Observatori d’Innovació.
What do the following have in common? An integrated circuit of home based hospitalisation, a telephonic nursing management project, a plan to minimise risks and the safe use of drugs, the use of ICTs in patients treated with oral anticoagulants, an assistance route of collaboration between primary and specialised care, the redesign of a programme of assistance in sexual and reproductive health, a functional unit of chronic and subacute patients, the optimisation of assistance to a patient who has undergone surgery and an oncological-geriatric unit of intermediary care?
They are all innovative projects or experiences which are compiled in the Observatory of Innovation in Healthcare Management, a reference framework to detect innovative initiatives and tendencies in the Catalan Health System. You can read about it in this post by Dolors Benítez.
“Promoting collaborations between organisations by creating synergies, interest groups and setting up challenges.”
If talking about challenges, we have quite a few and innovation is in fact intended to provide solutions to make improvements.
Innovating, therefore, can be seen as a constant and necessary attitude that we can identify in all professional fields and areas of life.
In the AQuAS blog, we have shared some projects with a strong innovative component.
¿Qué tiene en común un circuito integrado de hospitalización domiciliaria, un proyecto de gestión infermera telefónica, un plan de minimización de riesgos y uso seguro de los medicamentos, el uso de las TIC en pacientes tratados con anticoagulantes orales, una ruta asistencial de colaboración entre atención primaria y especializada, el rediseño de un programa de atención a la salud sexual y reproductiva, una unidad funcional de pacientes crónicos y subagudos, la optimización de la atención al paciente quirúrgico y una unidad de atención intermedia onco-geriátrica?
Todos son proyectos o experiencias innovadoras recogidas en el Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat, marco de referencia para detectar iniciativas innovadoras y tendencias en el sistema sanitario catalán. Podéis leer más sobre el tema en este post de Dolors Benítez.
“Promover colaboraciones entre organizaciones creando sinergias, grupos de interés y lanzando retos”
Si hablamos de retos, tenemos unos cuantos y la innovación pretende justamente aportar soluciones para mejorar.
Innovar, por tanto, se puede considerar que es una actitud constante y necesaria que podemos identificar en todos los ámbitos profesionales y vitales.
Desde el blog AQuAS hemos compartido algunos proyectos con un fuerte componente de innovación.
Què té en comú un circuït integrat d’hospitalització domiciliària, un projecte de gestió infermera telefònica, un pla de minimització de riscos i ús segur dels medicaments, l’ús de les TIC en pacients tractats amb anticoagulants orals, una ruta assistencial de col·laboració entre atenció primària i especialitzada, el redisseny d’un programa d’atenció a la salut sexual i reproductiva, una unitat funcional de pacients crònics i subaguts, l’optimització de l’atenció al pacient quirúrgic i una unitat d’atenció intermèdia onco-geriàtrica?
Tots són projectes o experiències innovadores recollides en l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat, marc de referència per detectar iniciatives innovadores i tendències en el sistema sanitari català. En podeu llegir més en aquest post de Dolors Benítez.
“Promoure col·laboracions entre organitzacions creant sinèrgies, grups d’interès i llençant reptes”
Si parlem de reptes, en tenim un quants i la innovació pretén justament aportar solucions per millorar.
Innovar, doncs, es pot considerar una actitud constant i necessària que podem identificar en tots els àmbits professionals i vitals.
Des del blog AQuAS hem compartit alguns projectes amb un fort component d’innovació.
The existence of rural areas hard to reach, remoteness with respect to large urban centres, an extensive area of land, a low population density and something of a shortfall of paediatricians in the area are the characteristics of the Alt Urgell that have given rise to the Pediatrics initiative in the Pyrenees., an innovative initiative from the Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya (OIGS).
With the experience acquired during these seven years, what improvements has the project provided in your opinion?
I think the most important has been stability and in ensuring a health care continuum for our boys and girls. We have been able to give 100% cover from the start in primary and hospital paediatric care and in on-going medical care including localised standby calls. This has meant excellent access for the population, with a 100% success rate of pre-arranged appointments for the same day, and, in addition, with a high success rate at primary level, with an increase in standards in the quality of care.
This has led to a drastic decrease in emergency visits to hospitals as well as in admissions and transfers beyond the borders of the territory. Although there are fewer admissions, a fact that brings with it an increase in the complexity of child admissions, the average hospital stays for these admissions have been reduced.
In keeping the umbilical cord tied to the Hospital Sant Joan de Déu for training paediatricians and in the referral our patients, it has meant that this rate of success has in fact increased in our territory.
In this way, children and their parents are always attended by the same paediatrician, or team of paediatricians, where all know the problem at hand and provide solutions following the same protocols that would be followed in the Hospital Sant Joan de Déu.
Another noteworthy element is that by integrating ourselves within the Maternal and Child Unit of the Alt Urgell, with obstetricians and midwives, we have widened the homogeneity of interventions to include the whole mother-baby area and this has allowed us to begin projects such as early postpartum discharges with follow ups by paediatricians/midwives together and postpartum support groups which have been very well received by the population.
The web set up in 2011 has also brought us closer to the population enabling us to spread information on paediatric subjects. In particular, the virtual doctor’s consulting room is a frequently used tool by parents to clarify doubts with great flexibility and without having to travel to the doctor’s rooms.
Good results and awards endorse the entity’s task that you began which has been able to guarantee efficient paediatric, primary and hospital care. What are the keys of this success?
I think having the autonomy to manage ourselves is fundamental. Being able to manage our own agendas, timetables and cover for each other, among other things, has allowed us to adapt the task of caring to the reality of the territory and also to the realities of each professional by trying to reconcile our work and family life. What is more, it allows for on-going training.
The other key point is the relationship with a top-level centre like the Hospital Sant Joan de Déu which ensures we get on-going training and it solves problems of professional isolation that we might experience in zones a long way from the metropolis.
In a way, we feel we have a ‘big brother’ that helps us when there are difficulties and who accompanies along our journey.
Do you think this innovative model of self-management could be applied to other medical specialities and extrapolated to other regions?
I am absolutely convinced that it is a model which can be reproduced in almost all areas of care and in all regions. The important thing is to find professionals who are willing to accept the challenge and that the administration believes in it and is willing to back it.
Information and communication technologies (ICT) have played a key role from the beginning. Of all the innovative actions you have fostered, which one has worked the best?
The web page and virtual consulting room without a shadow of a doubt.
The web page, with its internal part, gives us access to all professionals and it is where all protocols are hung and this means we all work in the same way, including family doctors that are on call in different doctor’s rooms in the Alt Urgell and who have access to it.
The virtual doctor’s consulting room, likewise, means parents’ doubts can be clarified in a relaxed way and without interrupting visits (as always happens with untimely phone calls). On-site visits that require time investment by parents and, above all, discomfort are thus avoided.
You opened a virtual doctor’s consulting room on your web page five years ago, addressed to parents and tutors. Do you receive a lot of consultations via this channel?
As a matter of fact, no. We get 12 consultations a day on average, shared between the four paediatricians on duty in the region (paediatrician and paediatric nurse).
It must be stressed that we have very good accessibility to on-site visits and we attend a total of 3400 children meaning that numbers are logically not very high. The family’s and professional’s satisfaction, respectively, is very high.
Innovation has been the motor of your initiative. Do you have plans for implementing a new project this year?
In December last year, we incorporated the obstetricians from La Seu d’Urgell into the cooperative society. In practical terms, they were already working in close collaboration since 2012 and now form part of the cooperative; this fact consolidates the project a lot.
We would like to have the midwives from the Alt Urgell in the cooperative because with a few small changes, this would allow us to improve care, especially in community health which is lacking at the moment in our region.
This year, CatSalut has asked us to implement the model in other areas of the Pyrenees where there are problems of cover and it is now one of the issues we are looking into.
Interview prepared by Neus Solé Peñalver (@neussolep).
La presència de nuclis rurals de difícil accés, la llunyania respecte als grans nuclis urbans, una gran superfície, una baixa densitat de població i un cert dèficit de pediatres a la zona són les característiques de l’Alt Urgell que han donat lloc a Pediatria dels Pirineus, una iniciativa innovadora que forma part de l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya (OIGS).
Amb l’experiència adquirida durant aquests set anys, quines millores considereu que ha aportat el projecte?
Jo crec que el més important ha estat l’estabilitat i el fet d’assegurar el contínuum assistencial entre els nostres nens i nenes. Des de l’inici hem pogut realitzar una cobertura al 100% dels consultoris pediàtrics a primària i a l’hospital, atenció ordinària i guàrdies localitzades incloses. Aquest fet ha permès una excel·lent accessibilitat de la població, amb 100% d’èxit de cita prèvia el mateix dia i, a més, amb una alta resolució des de primària, amb un increment dels estàndards de qualitat assistencial.
Això ha comportat una disminució dràstica de les visites a urgències de l’hospital, així com dels ingressos i dels trasllats a fóra del territori. Tot i ingressar menys i, per tant, augmentant la complexitat dels nens i nenes ingressades, s’ha aconseguit fer que disminuïssin les estades mitjanes d’aquests ingressos.
El fet de mantenir el cordó umbilical amb l’Hospital Sant Joan de Déu quant a la formació dels professionals pediatres i pel que fa a la derivació dels nostres pacients ha permès augmentar, precisament, aquesta resolució dins del territori.
Així, els nens i els seus pares veuen sempre el mateix pediatre -o equip de pediatres on tots ells coneixen la seva problemàtica- i donen solucions seguint els mateixos protocols que se seguirien a l’Hospital Sant Joan de Déu.
Un altre element remarcable és que el fet d’intregrar-nos dins de la Unitat Materno Infantil de l’Alt Urgell, amb els obstetres i les llevadores, ha permès ampliar aquesta homogeneïtat en les actuacions a tot l’àmbit maternoinfantil i ha permès iniciar projectes com l’alta precoç postpart amb el seguiment conjunt pediatre/llevador i els grups de suport postpart que han tingut una excel.lent acollida entre la població.
També la pàgina web, iniciada l’any 2011, ens ha apropat a la població per poder fer divulgació de temes pediàtrics. Especialment, el consultori virtual és una eina molt emprada pels pares i mares per resoldre dubtes amb una gran agilitat i sense haver de desplaçar-se a la consulta.
Els bons resultats i els premis avalen la tasca de l’entitat que vau constituir i que ha permès garantir una atenció pediàtrica, primària i hospitalària, eficient. Quines serien les claus de l’èxit?
Jo crec que és fonamental l’autonomia de gestió, el fet de poder-nos autogestionar agendes, horaris i autocobertures, entre d’altres. Això ha facilitat adaptar la tasca assistencial a la realitat del territori i també a les realitats de cada professional, intentar conciliar la vida laboral i familiar dels professionals i, a més, permetre’n la formació continuada.
L’altre puntal clau és la relació amb un centre de primer nivell com l’Hospital Sant Joan de Déu, fet que ens assegura aquesta formació continuada i dóna solució al problema de l’aïllament professional que podem tenir les zones allunyades de les metròpolis. D’alguna manera, sentim que tenim un “germà gran” que ens ajuda quan hi ha dificultats i que ens acompanya en el camí.
Creieu que aquest model innovador d’autogestió es podria aplicar a altres especialitats mèdiques i extrapolar-lo a altres comarques?
Estic completament convençut que és un model reproduïble a gairebé tots els àmbits assistencials i territoris. Ara, és important trobar professionals disposats a donar el pas i que l’administració s’ho cregui i hi vulgui apostar.
Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) han desenvolupat un paper fonamental des de l’inici. De totes les accions innovadores que s’han promogut des de la vostra experiència, quina ha estat la que millor ha funcionat?
Sense cap mena de dubte, la pàgina web i el consultori virtual.
La pàgina web (amb la seva part interna on tenim accés tots els professionals) és on tenim tots els protocols penjats i fa que tots treballem de la mateixa manera, incloent els metges de família que fan guàrdies en els diferents consultoris de l’Alt Urgell i que hi tenen accés.
El consultori virtual, al seu torn, permet de manera pausada i sense interrompre visites (com passa amb les sempre inoportunes trucades telefòniques) contestar dubtes dels pares. D’aquesta manera s’eviten consultes presencials que comporten temps per als pares i, sobretot, neguits.
Fa cinc anys vau obrir a la vostra pàgina web un consultori virtual adreçat als pares i tutors. Rebeu moltes consultes a través d’aquest canal?
La veritat és que no. Rebem una mitjana d’1’2 consultes al dia, repartides entre els 4 contingents pediàtrics de la comarca (pediatre i infermera de pediatria). Cal tenir present que tenim una accessibilitat molt bona a la visita presencial i que atenem un total de 3400 nens de manera que els números no poden ser gaire alts. La satisfacció de la família i del professional, respectivament, és molt bona.
La innovació ha estat el motor de la vostra iniciativa. Teniu previst implementar algun nou projecte aquest any?
Al desembre de l’any passat vam incorporar els obstetres de La Seu d’Urgell dins de la societat cooperativa. Tot i que des de l’any 2012 funcionalment estàvem treballant plegats, ara ja formen part de la cooperativa i aquest fet consolida molt el projecte.
Ara ens agradaria poder incloure també les llevadores de l’Alt Urgell perquè mitjançant alguns petits canvis, això ens permetria millorar l’atenció, sobretot en salut comunitària, actualment deficitària en el nostre territori.
D’altra banda, aquest any, el CatSalut ens ha demanat poder implementar el model a altres zones del Pirineu on tenen problemes de cobertura. Ara mateix, aquest és un dels temes que estem estudiant.
Entrevista elaborada per Neus Solé Peñalver (@neussolep).
Desde el blog AQuAS tenemos tradición compartiendo experiencias innovadoras en el contexto del sistema sanitario catalán y el Observatorio de Innovación en Gestión de la Sanidad en Cataluña (OIGS): Jordi Fàbrega con Pediatria dels Pirineus y Andrea Aldemira con el programa de atención a la cronicidad infantil del Hospital de Sant Joan de Deú han explicado sus experiencias con estos proyectos innovadores.
