maig de 2017 – AQuAS Blog

Mendeley, from reference manager to discovery tool and scientific visibility

25 maig

Last week, I had the pleasure of being in Barcelona leading a workshop about Mendeley to the staff at AQuAS. It took place on the 16 and 17 May and a total of 20 people attended among which there were researchers, librarians and administrative staff.

In this workshop, I talked about the features of Mendeley, which is basically a reference manager that allows us to manage a bibliography in an automated way, with the advantage of it being free multiplatform software which operates on the cloud. Thanks to the Web Importer plugin, we can automatically import references from the browser that we habitually use in a very simple way. Thus, together with other ways of adding information, we build up our library, which is not only able to contain references but also pdf documents that we can read directly thanks to the PDF Viewer. What is more, Mendeley extracts metadata from these documents so that we have all this data automatically available as a bibliographic reference.

We had a look at all the possibilities there are of organising our library and recovering information in an intuitive manner. Following that, I explained the features of the quotation plugin, which works both for Word as well as for LibreOffice and serves to facilitate the insertion of quotations in the text processor when we are writing up a project, an article, a book, a report, etc … It also allows us to generate a bibliography automatically, choosing the style of quote we want to use (Vancouver, APA, Harvard, or the specific style of a magazine with specific requirements for the bibliography).

Beyond all these features which are characteristic of many management tools (each with their own peculiarities), I wanted to explore the 2.0 philosophy that surrounds this tool in more depth because the truth is that Mendeley is more than a manager of bibliographic references. Firstly, because its mere existence is the result of collective intelligence as the Mendeley catalogue is made up of references provided by users and it is built by everyone together. Secondly, because it encourages collaboration and teamwork, and thirdly, because Mendeley also has a social network where we can create our researcher profile and connect with other people.

We thus saw the possibilities of creating groups to share references and documents, which can even contain annotations and highlighted text. This is without doubt a very interesting feature for research groups, although in the free version, this is limited to three users and to private groups.

Regarding the functionality of Mendeley as a social network, we saw the possibility of creating our profile as researchers, adding one’s own publications, which immediately become part of the Mendeley catalogue. This is a fantastic opportunity to improve online reputation by disseminating one’s papers or sharing them with groups to who they might be of interest. From here on, we can connect with other people having similar interests to ours, and see all their activity and news on the ‘feed’.

Lastly, we also saw the possibilities we have of discovering academic information on Mendeley. Using the references stored in our library, the tool gives us suggestions of other references that could be of interest. It also suggests people to follow and allows us to search for similar documents that we already have.

Apart from giving a detailed explanation of these features of Mendeley, we practised with exercises on the computer so as to take in all these concepts and the response of the attendees was very positive. In general, the tool seemed to be very intuitive and useful, especially in terms of working on the cloud from any place or device, having a repository of documents available and the ease of creating groups and networking.

Following is the presentation I used in case it can serve as a guide to readers:

Mendeley: de gestor de referències a eina de descobriment i visibilitat científica from Paula Traver

Finally, this is to thank the AQuAS, the attendees for their interest and the Communications and Documentations Unit for organising this workshop .

From left to right and top to bottom: Maite Solans, Marta Millaret, Dolores Ruiz Muñoz, Bea Ortega, Emmanuel Giménez, Olga Martínez, Mercè Salvat, Paula Traver, Adela Zambrano, Maria José Tome, Laura Vivó

Post written by Paula Traver (@paulatraver), health sciences information specialist and social media manager.

Mendeley: de gestor de referencias a herramienta de descubrimiento y visibilidad científica

25 maig

La semana pasada tuve el gusto de estar en Barcelona impartiendo un taller sobre Mendeley al personal de AQuAS. Tuvo lugar los días 16 y 17 de mayo y asistieron un total de 20 personas entre investigadores, bibliotecarios y personal de administración.

En este taller expliqué las funcionalidades de Mendeley, que básicamente es un gestor de referencias que nos permite gestionar la bibliografía de forma automatizada, con la ventaja de ser un software gratuito, multiplataforma y que trabaja en la nube. Gracias al plugin Web Importer, podemos importar automáticamente referencias desde el navegador que utilizamos de forma habitual, de forma muy sencilla. Así, y con otras formas de añadir información, vamos creando nuestra biblioteca, que no solamente puede contener referencias sinó también documentos en pdf que podemos leer directamente gracias al PDF Viewer. Además, Mendeley extrae los metadatos de estos documentos de forma que automáticamente disponemos de todos los datos en forma de referencia bibliográfica.

Vimos todas las posibilidades que tenemos para poner orden en nuestra biblioteca y recuperar información de manera muy intuitiva. A continuación expliqué el funcionamiento del plugin de citación, que funciona tanto para Word como para LibreOffice y sirve para facilitar la introducción de citas en el procesador de texto cuando estamos escribiendo un trabajo, artículo, libro, informe, etc. También nos permite generar una bibliografía de forma automática, escogiendo el estilo de citación que queremos utilizar (Vancouver, APA, Havard, o el estilo concreto de una revista con unos requerimientos específicos para la bibliografía).

Más allà de todas estas funciones que son propias de muchos gestores (cada uno con sus peculiaridades), quise profundizar en la filosofía 2.0 que rodea esta herramienta porque la realidad es que Mendeley es más que un gestor de referencias bibliográficas. En primer lugar, porque su mera existencia es fruto de la inteligencia colectiva, ya que el catálogo de Mendeley está formado por las referencias aportadas por los usuarios y se construye entre todos. En segundo lugar, porque fomenta la colaboración y el trabajo en equipo, y en tercer lugar, porque Mendeley también es una red social, donde podemos crear nuestro perfil de investigadores y conectar con otras personas.

De este modo, vimos las posibilidades de crear grupos para compartir referencias y documentos, que incluso pueden contener anotaciones y subrayados. Una utilidad sin duda muy interesante para los grupos de investigación, aunque en la versión gratuita está limitado a tres usuarios a los grupos privados.

En cuanto a la funcionalidad de Mendeley como red social, vimos la posibilidad de crear nuestro perfil como investigadores, añadiendo las publicaciones propias, que inmediatamente pasarán a formar parte del catálogo de Mendeley. Una fantástica oportunidad para dar visibilidad a nuestra actividad científica y por tanto de mejorar la reputación online, haciendo difusión de nuestros papers o incluso compartiendo a grupos donde puedan ser de interés. A partir de aquí, podemos conectar con otras personas con intereses similares a los nuestros, y ver al “Feed” toda su actividad y noticias.

Por último, también vimos las posibilidades que tenemos de descubrir información académica a Mendeley. A partir de las referencias que tenemos guardadas en nuestra biblioteca, la herramienta nos hace sugerencias de otras referencias que pueden ser de interés. También nos sugiere personas a las que seguir y nos permite buscar documentos similares a los que ya tenemos.

Además de explicar de manera detallada todas estas funcionalidades de Mendeley, practicamos con ejercicios a los ordenadores, para poder asimilar todos estos conceptos, y la respuesta de los asistentes fue muy positiva. En general, la herramienta pareció muy intuitiva y útil, especialmente por la posibilidad de trabajar en la nube desde cualquier ubicación y dispositivo, la posibilidad de disponer de un repositorio de documentos y la facilidad para crear grupos y trabajo en red.

A continuación comparto la presentación que utilicé por si a algún lector le puede servir de guía:

Mendeley: de gestor de referències a eina de descobriment i visibilitat científica from Paula Traver

Por último, dar las gracias a AQuAS, a los asistentes por su interés y a la Unidad de Comunicación y Documentación, por la organización de este taller.

De izquierda a derecha y de arriba hacia abajo: Maite Solans, Marta Millaret, Dolores Ruiz Muñoz, Bea Ortega, Emmanuel Giménez, Olga Martínez, Mercè Salvat, Paula Traver, Adela Zambrano, Maria José Tome, Laura Vivó

Entrada elaborada por Paula Traver (@paulatraver), documentalista en ciencias de la salud y social media manager.

Mendeley: de gestor de referències a eina de descobriment i visibilitat científica

25 maig

La setmana passada vaig tenir el gust d’estar a Barcelona impartint un taller sobre Mendeley al personal d’AQuAS. Va tindre lloc els dies 16 i 17 de maig i van assistir un total de 20 persones entre investigadors, bibliotecaris i personal d’administració.

En aquest taller vaig explicar les funcionalitats de Mendeley, que bàsicament és un gestor de referències que ens permet gestionar la bibliografia de manera automatitzada, amb l’avantatge de ser un software gratuït, multiplataforma i que treballa al núvol. Gràcies al plugin Web Importer, podem importar automàticament referències des del navegador que utilitzem de forma habitual, de manera molt senzilla. Així, i amb altres maneres d’afegir informació, anem creant la nostra biblioteca, que no sols pot contenir referències sinó també documents en pdf que podem llegir directament gràcies al PDF Viewer. A més, Mendeley extrau les metadades d’aquests documents de manera que automàticament disposem de totes les dades en forma de referència bibliogràfica.

Vam veure totes les possibilitats que tenim per posar ordre a la nostra biblioteca i recuperar informació de manera molt intuïtiva. A continuació vaig explicar el funcionament del plugin de citació, que funciona tant per a Word com per a LliureOffice i serveix per facilitar la introducció de cites al processador de text quan estem escrivint un treball, article, llibre, informe, etc. També ens permet generar una bibliografia de manera automàtica, escollint l’estil de citació que volem utilitzar (Vancouver, APA, Havard, o l’estil concret d’una revista amb uns requeriments específics per a la bibliografia).

Mes enllà de totes aquestes funcions que són pròpies de molts gestors (cadascun amb les seves peculiaritats), vaig voler aprofundir en la filosofia 2.0 que envolta aquesta eina, perquè la realitat és que Mendeley és més que un gestor de referències bibliogràfiques. En primer lloc, perquè la seva sola existència és fruït de la intel·ligència col·lectiva, ja que el catàleg de Mendeley està format per les referències aportades pels usuaris i es construeix entre tots. En segon lloc, perquè es fomenta la col·laboració i el treball en equip, i en tercer lloc, perquè Mendeley també és una xarxa social, on podem crear el nostre perfil d’investigadors i connectar amb altres persones.

Així, vam veure les possibilitats de crear grups per compartir referències i documents, que inclús poden contenir anotacions i subratllats. Una utilitat sense dubte molt interessant per als grups de recerca, tot i que en la versió gratuïta està limitat a tres usuaris als grups privats.

Quant a la funcionalitat de Mendeley com a xarxa social, vam veure la possibilitat de crear el nostre perfil com a investigadors, afegint les publicacions pròpies, que immediatament passaran a formar part del catàleg de Mendeley. Una fantàstica oportunitat per donar visibilitat a la nostra activitat científica i per tant de millorar la reputació online, fent difusió dels nostres papers o inclús compartint-los a grups on puguin ser d’interès. A partir d’aquí, podem connectar amb altres persones amb interessos semblants als nostres, i veure al “Feed” tota la seva activitat i notícies.

Per últim, també vam veure les possibilitats que tenim de descobrir informació acadèmica a Mendeley. A partir de les referències que tenim guardades a la nostra biblioteca, l’eina ens fa suggeriments d’altres referències que poden ser d’interès. També ens suggereix persones a les que seguir i ens permet buscar documents semblants als que ja tenim.

A més d’explicar de manera detallada totes aquestes funcionalitats de Mendeley, vam practicar amb exercicis als ordinadors, per tal de poder assimilar tots aquests conceptes, i la resposta dels assistents va ser molt positiva. En general, l’eina va semblar molt intuïtiva i útil, especialment per la possibilitat de treballar al núvol des de qualsevol ubicació i dispositiu, la possibilitat de disposar d’un repositori de documents i la facilitat per crear grups i treball en xarxa.

A continuació comparteix la presentació que vaig utilitzar per si a algun lector li pot servir de guia:

Mendeley: de gestor de referències a eina de descobriment i visibilitat científica from Paula Traver

Per últim, agraïr a AQuAS, als assistents pel seu interès i a la Unitat de Comunicació i Documentació, per l’organització d’aquest taller.

D’esquerra a dreta i de dalt cap a baix: Maite Solans, Marta Millaret, Dolores Ruiz Muñoz, Bea Ortega, Emmanuel Giménez, Olga Martínez, Mercè Salvat, Paula Traver, Adela Zambrano, Maria José Tome, Laura Vivó

Entrada elaborada per Paula Traver (@paulatraver), documentalista en ciències de la salut i social media manager.

La Meva Salut (My Health) and eConsulta (eConsultation): deploying the model of remote care in Catalonia

18 maig

The management of information is key to the health system from the perspective of a greater integration between patients and professionals of different levels. Shared information, transparency, evaluation and the readjustment of healthcare processes need to be primary lines of action so as to situate the patient at the centre of the different interactions with professionals of different fields.

The expansion of information technologies has created new opportunities which enable people to participate actively in the monitoring of care processes offering a unique opportunity to facilitate communication and improve a patient’s commitment. The new model of care which the Health Plan Catalonia 2016-2020 proposes is aimed at putting more focus on patients and to that effect, tools have been developed that improve the relationship between citizens and the health system making it all easier.

In Catalonia, we have a personal health folder available since 2009, Cat@Salut La Meva Salut (LMS), accessed by using a digital certificate or using a user name and password which are provided by a citizen’s primary healthcare reference centre.

You can read this article published in the magazine Annals de Medicina.

La Meva Salut is a personal digital space for consultation and interaction, which puts relevant health information generated by public healthcare centres in Catalonia at the disposal of citizens, in a safe and confidential way. This information includes such things as the current medication plan, vaccines administered, diagnoses, clinical information, results of tests and complementary examinations

When considering La Meva Salut, we can say that it is a strategic project which promotes the participation and co-responsibility of citizens in prevention and the care of their health, fostering awareness and knowledge related to their pathologies and making it possible for them to participate in the clinical process of care.

La Meva Salut offers cross-cutting and strategic services of the Catalan Department of Health and it also allows different health providers to incorporate more personalised services according to the more specific needs of patients in each entity, which are standardised in La Meva Salut.

In this way, La Meva Salut offers a unique gateway to the virtual health system allowing citizens, who identify themselves only once, to use services of different centres in an integrated and personalised way. Some of these services already in use, are, among others: changing primary care doctors, requesting appointments to see a primary care doctor and for international vaccination services, service of patient communities (allows groups of patients to be created for sharing opinions and dealing with different pathologies with the help of an administrator that is usually a health professional), and the monitoring of patients with chronic pathologies.

This article has recently been published in the magazine New Perspectives in Medical Records.

The most noteworthy cross-cutting services that the Department of Health has made available are:
• Consultation of waiting lists for surgery
• Consultation of pending appointments and tests of any health provider in an integrated way
• Obtainment of organ donor’s card
• Consultation of the Advance Directives document
• Inclusion by the patient of clinical variables in their clinical history
• Secure mail service, eConsulta

The goals of La Meva Salut and the eConsulta service are in line with the Non-Face-to-Face Model of Care of the Catalan Health Department, which aims to guarantee, improve and facilitate the access to the Catalan Health System and to offer options for non-face-to-face care by providing added comfort both to professionals and citizens in the process of care.

Data for access to La Meva Salut

eConsulta is an asynchronous and bidirectional remote communications tool between a citizen and health professional that complements face-to-face care. The access by citizens is only possible via La Meva Salut, in a safe environment which guarantees confidentiality in communication. Citizens are authenticated each time they enter and the professional can only consult or respond from their work station; in this way, the information is stored in the repositories of the Health Dept. incorporating them into the electronic clinical history of each citizen.

This is a new channel of agile communication to resolve a citizen’s consultations in a virtual manner. Either the professional or the patient can begin a dialogue. The access of citizens to the health system is thus made easier and a solution is provided to a part of healthcare needs without needing to programme face-to-face visits, with the corresponding saving of paperwork and time this means for citizens and professionals.

Data used in eConsultation in Primary Care in Catalonia*

What do these two tools, La Meva Consulta and eConsulta, offer the professional?

We can answer this question briefly and clearly:

These tools represent a new model in the relationship with citizens where they are invited to participate in the care process and, moreover, have the possibility of adding information (via La Meva Salut)
The new channel of communication generated by these tools allows notifications and documents to be sent in a safe way and, ultimately, to establish a non-face-to-face type of relationship with patients. In models such as Kaiser Permanente in the United States, the number of face-to-face visits has been reduced considerably
Tele• Substitution of face-to-face visits with virtual visits such as the updating of the online medication plan, results of normal tests and the monitoring of some types of pathologies

As happens with any change, the inclusion of technologies in processes requires users to adapt to new uses despite these having clear benefits.

This new way of interaction between patients and the health system has come to stay as happened in other sectors, such as in banking, for example, where processes have been changed significantly.

On the other hand, technologies increase the levels of security of access to information, enabling alerts of pathological results to be generated, providing support tools to clinical decision making, improving the self-management of agendas with the use of eConsulta, substituting low added value tasks with others that require a clinical interpretation and dedication to patients that need more time and knowledge.

The challenge in Catalonia is the deployment of a new model of care that promotes the use of online services, with the objective – once implemented – of fundamentally changing the care process in health centres by empowering patients and achieving a safer medical practice.

With careful development and the joint effort of professionals and citizens, each one in their role, these services can be incorporated successfully into the organisation of healthcare.

Post written by Òscar Solans (@osolans), functionally in charge of eSalut (eHealth) in the Catalan Health Department.

“La Meva Salut” y eConsulta: desplegando el modelo de atención no presencial en Cataluña

18 maig

La gestión de la información es clave para el sistema sanitario desde el punto de vista de una mayor integración entre pacientes y profesionales de diferentes niveles. La información compartida, la transparencia, la evaluación y la readaptación de los procesos asistenciales han de ser líneas de actuación prioritarias con el objetivo de situar el paciente como eje central de las diferentes interacciones con los profesionales de diferentes ámbitos.

La expansión de las tecnologías de la información ha creado nuevas oportunidades para que las personas participen activamente en la monitorización de los procesos asistenciales ofreciendo una oportunidad única para facilitar la comunicación y mejorar el compromiso del paciente. El nuevo modelo de atención que propone el Plan de Salud de Cataluña 2016-2020 está orientado a un mayor enfoque hacia los pacientes y para ello se han desarrollado herramientas que facilitan la relación entre el ciudadano y el sistema sanitario.

En Cataluña disponemos, desde 2009, de la carpeta personal de salud, Cat@Salut La Meva Salut (LMS), accessible con certificado digital o usando un usuario y una contraseña que se facilitan en el centro de atención primaria de referencia del ciudadano.

Podéis leer este artículo publicado en la revista Annals de Medicina.

La Meva Salut es un espacio digital personal, de consulta y relación, que pone a disposición de los ciudadanos -de forma segura y confidencial- información relevante de salud generada en los centros asistenciales públicos de Cataluña, como el plan de medicación vigente, vacunas administradas, diagnósticos, informes clínicos, resultados de pruebas y exploraciones complementarias.

Si pensamos en La Meva Salut, podemos decir que se trata de un proyecto estratégico que favorece la participación y la co-responsabilización de los ciudadanos en la prevención y en el cuidado de su salud, fomentando el conocimiento de sus patologías y haciendo posible que participen en el proceso clínico de atención.

La Meva Salut ofrece servicios transversales y estratégicos del Departamento de Salud catalán pero tambien permite a los diferentes proveedores de salud incorporar servicios más personalizados de acuerdo con las necesidades más específicas de los pacientes de cada entidad y que se homologan en La Meva Salut.

De este modo, La Meva Salut ofrece una única puerta de entrada al sistema de salud virtual permitiendo al ciudadano, que se identifica una sola vez, usar servicios de diferentes centros de forma integrada y personalizada. Algunos de estos servicios, ya en unso, son: cambio de médico de atención primaria, solicitud de visita al médico de atención primaria y a los servicios de vacunación internacional, servicio de comunidades de pacientes (permite crear grupos de pacientes para compartir opinión y tratar diferentes patologías con un administrador que suele ser un profesional de la salud), seguimiento de pacientes con patologías crónicas, entre otros.

Recientemente se ha publicado este artículo en la revista New Perspectives in Medical Records.

Los servicios transversales más destacables que ha puesto a disposición el Departamento de Salud son:

Consulta de lista de espera quirúrgica
Consulta de visitas y pruebas pendientes de cualquier proveedor sanitario de forma integrada
Obtención del carnet de donante de órganos
Consulta del documento de voluntades anticipadas
Incorporación por parte del paciente de variables clínicas en su historia clínica
Servicio de mail seguro, eConsulta.

Los objetivos de La Meva Salut y del servicio eConsulta se alinean con Modelo de Atención no presencial del Departamento de Salud de Cataluña, que pretende garantizar, mejorar y facilitar el acceso al Sistema Sanitario Catalán y ofrecer opciones de atención no presencial buscando más comodidad tanto para los profesionales como para los ciudadanos en el proceso de atención.

Datos de acceso a La Meva Salut

La eConsulta es una herramienta de comunicación no presencial asíncrona y bidireccional entre ciudadano y profesional de salud que complementa la atención presencial. El acceso por parte de los ciudadanos sólo es posible desde La Meva Salut, en un entorno seguro que garantiza la confidencialidad en la comunicación. Se autentica el ciudadano en cada acceso y el profesional sólo puede consultar y responder desde su estación de trabajo; de este modo, la información queda registrada en los repositorios de Salud incorporándose en la historia clínica electrónica del ciudadano.

Éste es un nuevo canal de comunicación ágil para resolver consultas del ciudadano de forma virtual. Puede iniciar la conversación tanto el profesional como el paciente. Se facilita, así, el acceso de los ciudadanos al sistema sanitario y se da respuesta a una parte de la demanda asistencial sin concertar entrevistas presenciales, con el ahorro de trámites y tiempo que ésto supone para ciudadanos y profesionales.

Datos de uso de eConsulta en la atención primaria de Cataluña^*

¿Qué aportan estas dos herramientas, La Meva Salut y eConsulta, al profesional?

Podemos responder esta pregunta de forma muy sintética y clara:

Estas herramientas representan un nuevo modelo de relación con el ciudadano donde éste está invitado a participar en el proceso asistencial y, además, tiene la posibilidad de añadir información (a través de La Meva Salut)
El nuevo canal de comunicación generado con estas herramientas permite el envío de forma segura de notificaciones, documentos y, en definitiva, establecer un tipo de relación no presencial con los pacientes. En modelos como el de Kaiser Permanente en los Estados Unidos se ha reducido de forma considerable la cifra de visitas presenciales.
Telemonitorización de algunas patologías crónicas
Sustituir visitas presenciales por visitas virtuales como la actualización del plan de medicación online, resultatdos de pruebas normales y el seguimiento de algunos tipos de patologías

Como sucede ante cualquier cambio, la incorporación de las tecnologías en los procesos, a pesar de aportar beneficios claros, requiere la necesidad de adaptación a los nuevos usos.

Esta nueva forma de interacción entre pacientes y sistema sanitario ha llegado para quedarse como ha pasado en otros sectores, como el de la banca, por ejemplo, donde han cambiado los procesos de forma significativa.

Por otro lado, las tecnologías incrementan los niveles de seguridad de acceso a la información, permiten generar alertas de resultados patológicos, herramientas de apoyo a la decisión clínica, una mejor autogestión de agendas con el uso de eConsulta, sustituyendo tareas de poco valor añadido por otras que requieran una interpretación clínica y dedicación a pacientes que necesiten más tiempo y conocimiento.

El reto en Cataluña es el despliegue de un nuevo modelo de atención que promueva el uso de servicios en línea, con el objetivo – una vez implementado- que ésto cambie fundamentalmente el proceso de cuidados en los centros sanitarios, empoderando los pacientes y consiguiendo una práctica más segura.

Con un desarrollo preciso y el trabajo conjunto de profesionales y ciudadanos, cada uno desde su rol, estos servicios se pueden incorporar con éxito en la organización de la atención sanitaria.

Entrada elaborada por Òscar Solans (@osolans), responsable funcional eSalut en el Departamento de Salud de Cataluña.

La Meva Salut i l’eConsulta: desplegant el model d’atenció no presencial a Catalunya

18 maig

La gestió de la informació és clau per al sistema sanitari des del punt de vista d’una major integració entre pacients i professionals de diferents nivells. La informació compartida, la transparència, l’avaluació i la readaptació dels processos assistencials han de ser línies d’actuació prioritàries amb l’objectiu de situar el pacient com a eix central de les diferents interaccions amb els professionals de diversos àmbits.

L’expansió de les tecnologies de la informació ha creat noves oportunitats perquè les persones participin activament en el monitoratge dels processos assistencials oferint una oportunitat única per facilitar la comunicació i millorar el compromís del pacient. El nou model d’atenció que proposa el Pla de Salut de Catalunya 2016-2020 està orientat a un major enfocament cap als pacients i per això s’han de desenvolupar eines que facilitin la relació entre el ciutadà i el sistema sanitari.

A Catalunya disposem, des de 2009, de la carpeta personal de salut, Cat@Salut La Meva Salut (LMS), accessible mitjançant certificat digital o utilitzant un usuari i una contrasenya que es proporcionen en el centre d’atenció primària de referència del ciutadà.

Podeu llegir aquest article publicat a la revista Annals de Medicina.

La Meva Salut és un espai digital personal, de consulta i relació, que posa a l’abast dels ciutadans -de forma segura i confidencial- informació rellevant de salut generada als centres assistencials públics de Catalunya, com ara el pla de medicació vigent, les vacunes administrades, els diagnòstics, els informes clínics, els resultats de proves i les exploracions complementàries.

Si pensem en La Meva Salut, cal dir que es tracta d’un projecte estratègic que afavoreix la participació i la corresponsabilització dels ciutadans en la prevenció i cura de la seva salut, fomentant el coneixement de les seves patologies i fent possible que participin en el procés clínic d’atenció.

La Meva Salut ofereix serveis transversals i estratègics del Departament de Salut però també permet als diferents proveïdors de salut incorporar serveis més personalitzats d’acord a les necessitats més específiques dels pacients de cada entitat i que s’homologuen a La Meva Salut.

D’aquesta manera, La Meva Salut ofereix una única porta d’entrada al sistema de salut virtual permetent al ciutadà, que s’identifica una sola vegada, utilitzar serveis de diferents centres de manera integrada i personalitzada. Alguns d’aquests serveis, ja en funcionament, són: canvi de metge d’atenció primària, sol·licitud de visita a metge d’atenció primària i als serveis de vacunació internacional, servei de comunitats de pacients (permet crear grups de pacients per compartir opinió i tractar diferents patologies amb un administrador que sol ser un professional de salut), seguiment de pacients amb patologies cròniques, entre d’altres.

Recentment, s’ha publicat aquest article a la revista New Perspectives in Medical Records.

Els serveis transversals més destacables que ha posat a disposició el Departament de Salut són:

Consulta de llista d’espera quirúrgica
Consulta de visites i proves pendents de qualsevol proveïdor sanitari de manera integrada
Obtenció del carnet de donant d’òrgans
Consulta del document de voluntats anticipades
Incorporació per part del pacient de variables clíniques a la seva història clínica
Servei de mail segur, l’eConsulta.

Els objectius de La Meva Salut i del servei d’eConsulta s’alineen amb el Model d’Atenció no presencial del Departament de Salut, que pretén garantir, millorar i facilitar l’accés al Sistema Sanitari Català i oferir opcions d’atenció no presencial buscant més comoditat tant per als professionals com per als ciutadans en el procés d’atenció.

Dades d’accessos a La Meva Salut

L’eConsulta és una eina de comunicació no presencial asíncrona i bidireccional entre ciutadà i professional de salut que complementa l’atenció presencial. L’accés per part dels ciutadans només és possible des de La Meva Salut, en un entorn segur que garanteix la confidencialitat en la comunicació. S’autentica el ciutadà en cada accés i el professional només pot consultar i respondre des de la seva estació de treball; per tant, la informació queda registrada en els repositoris de Salut incorporant-se a la història clínica electrònica del ciutadà.

Aquest és un nou canal de comunicació àgil per resoldre consultes del ciutadà de manera virtual. Pot iniciar la conversa tant el professional com el pacient. Es facilita, així, l’accés dels ciutadans al sistema sanitari i es dóna resposta a una part de la demanda assistencial sense concertar entrevistes presencials, amb l’estalvi de tràmits i temps que això suposa per als ciutadans i els professionals.

Dades d’us de eConsulta a l’atenció primària de Catalunya^*

Què aporten aquestes dues eines, La Meva Salut i l’eConsulta, al professional?

Podríem respondre aquesta pregunta de manera molt sintètica i clara:

Aquestes eines representen un nou model de relació amb el ciutadà on aquest és convidat a participar en el procés assistencial i, a més, el ciutadà té la possibilitat d’afegir informació (a través de La Meva Salut)
El nou canal de comunicació generat amb aquestes eines permet l’enviament de manera segura de notificacions, documents i, en definitiva, establir un tipus de relació no presencial amb els pacients. En models com el de Kaiser Permanent als Estats Units s’ha reduït de manera considerable el nombre de visites presencials.
Telemonitorització d’algunes patologies cròniques
Substituir visites presencials per visites virtuals com l’actualització del pla de medicació online, resultats de proves normals i seguiments d’alguns tipus de patologies

Com passa davant de qualsevol canvi, la incorporació de les tecnologies en els processos, tot i aportar beneficis clars, requereix la necessitat d’adaptació als nous usos.

Aquesta nova forma d’interacció entre pacients i sistema sanitari ha vingut per quedar-se com ha passat en altres sectors, com el de la banca, per exemple, en què han canviat els processos d’atenció de manera significativa.

D’altra banda, les tecnologies incrementen els nivells de seguretat d’accés a la informació, permeten generar alertes de resultats patològics, eines de suport a la decisió clínica, una millor autogestió d’agendes amb l’ús de l’eConsulta, substituint tasques de poc valor afegit per aquelles que necessiten una interpretació clínica i dedicació a aquells malalts que necessitin de més temps i coneixement.

El repte a Catalunya és desplegar un nou model d’atenció que promogui l’ús de serveis en línia, amb l’objectiu que -un cop implementat- això canviï fonamentalment el procés de cura en els centres sanitaris, apoderant els pacients i aconseguint una pràctica més segura.

Amb un desenvolupament acurat i el treball conjunt de professionals i ciutadans, cadascú des del seu rol, aquests serveis poden incorporar-se amb èxit en l’organització de l’atenció sanitària.

Entrada elaborada per Òscar Solans (@osolans), responsable funcional eSalut al Departament de Salut

Socioeconomic inequalities in health: some thoughts on the results of the first analysis done with individual data from the entire Catalan population

11 maig

Guillem López Casasnovas, Anna García-Altés

The Catalan Health System Observatory has recently published a report on the effects of the crisis on the health of the population. Together with this one, the Observatory has now published three reports and a monographic.

The real novelty about this year’s report is that it is the first time that the socioeconomic inequalities in the state of health and the use of public health services have been analysed according to the socioeconomic level of the population using information of individuals of the entire population of Catalonia. To this end, a classification has been designed which takes both the employment situation and income of the person into consideration, based on the information of the social security benefits provided by the Social Security system and the information of the level of co-payment of medicines of people.

What reflections can we make?

The economic crisis of recent years has had a considerable impact on the social determinants of health, limiting the available income of citizens and affecting their conditions of life, work and housing. However, understanding the mechanisms of how social inequalities impact on the health of the population, so as to know how to combat and neutralise them in the most effective way, in every place and moment in time, is still an unresolved issue of our social policies.

Merely acknowledging the effects of the crisis on inequalities in income on the one hand, and on health on the other, gives no clear clues as to how elements arise and interact. Who could possibly think that the main cause of inequalities in health is a consequence of the effects of cuts in health expenditure in order to balance the drop in tax revenue? Or that the increase inequality would be eliminated by simply restoring financial levels to those of before the crisis?

It is true that some European health systems resisted better than others to the crisis and among the factors that could explain this better response is, according to some authors, public policies in health expenditure. Nevertheless, are we talking about the resilience in levels of expenditure or of systems that have been able to respond better to the crisis by refocusing available resources in each case, having accepted that a higher expenditure in health is not always better and that now, more than ever, it has been necessary to prioritise?

Are we then saying that it is inertia, or the incapacity of adapting to changing economic circumstances which is the decisive element? Is it perhaps not more likely that spending “a fixed amount” when facing a reduction in healthcare resources not only worsens the health of the population but makes it less equal? Are factors of demand decisive if higher unemployment rates, lower expectations of consumption, unpaid commitments made senselessly in the past and anxiety and the loss of self-esteem the important vectors?

To prevent more inequality, and not only a greater loss of health, we need to take on board some hypotheses about the behaviour of demand, resulting from of the elasticities between price and income to be able to identify an increase in inequalities in health as a result of the economic crisis.

This might not occur, however, if the system lost universality, were more selective and better prioritised the new and greater relative needs of certain social groups. Or if in the case where elasticity of income existed, groups with medium/high incomes abandoned the complementary insurances which would in turn affect their health.

We can see that these cannot be unusual assumptions for some, because they would follow the same logic as that of many analysts that link health results to healthcare use (but not to appropriately standardised needs), attributing higher levels of health to the users of the services that combine access to both public and private healthcare services.

Other forms of social protection, such as those that would ensure adequate levels of public health expenditure, avoiding loopholes in health coverage, both legal and of cost of opportunity of access to free services, should be considered in a much more specific way. This can affect freelance and self-employed workers, illegal immigrants and regular employees who avoid absenteeism for fear of losing their jobs, and also those citizens that have lower levels of direct payment to cover the costs of alternative private healthcare services

In fact, in general, a change in inequality of income due to an additional increase in unemployment (in the case of Spain) is not the same reaction mechanism as that of an increase in the incomes of the richest with respect to the poorest (as in the case of Nordic countries), or in contexts in which the loss of employment reduces stress and facilitates “jogging” as some American literature points out.

Admittedly, all this must be put within the context of each situation, given the lifestyles, and not assessing income but wealth (the composition of assets here is important considering the huge drop in the prices of assets, with greater effects in large estates), be it by individual, salary earner or head of family.

What is more, even if the mechanisms that interact in health inequalities of socioeconomic origin can be identified, caution obliges one to limit conclusion to a specific country, time and place, with doubts about whether what is known of the past can inform the corrections needed in the future with guarantees.

Reviewing the literature on the impact of the economic crises on the health of populations, prior to the 2008 crisis, and considering all the previous clarifications and nuances, it all points towards an increase in the death rate as a result of all the causes associated with unemployment, of an increase in suicides, albeit with certain nuances, and of an increase in mental health problems. The people most affected by the effects of the crisis are those belonging to the most vulnerable groups (in particular, people of long term unemployment) and children.

In Spain, some global indicators such as life expectancy or the general death rate do not seem to have been affected by the recent economic crisis although there is evidence of the effects of the crisis on health determinants, changes in some lifestyles and in some cases of access to healthcare services.

Beyond the limitations that the data impose, ceteris paribus, in the future it will be very important to monitor the different waves of analysis that the Observatory might offer, so as to understand what vectors provoke variations in the inequalities observed, and inasmuch as these are relevant in the political approach (as the pioneering work of John Roemer reminds us, not all inequalities are in fact precisely that), and how to approach them based on the understanding of how their fundamental mechanisms work.

This emphasises the importance of how an analysis should generate more efforts from scholars and less of a supposed preoccupation of some groups who make political use of the subject of socioeconomic inequalities and health to set their own objectives which do not always correspond to general interests.

Post written by Anna García-Altés (@annagaal) and Guillem López Casasnovas.

Desigualdades socioeconómicas en salud: algunas reflexiones sobre los resultados del primer análisis con datos individuales de toda la población de Cataluña

11 maig

El Observatorio del Sistema de Salud de Cataluña ha publicado recientemente el informe sobre los efectos de la crisis en la salud de la población. Con éste, el Observatorio ha publicado ya tres informes y un monográfico.

La gran novedad del informe de este año es que por primera vez se analizan las desigualdades socioeconómicas en el estado de salud y la utilización de servicios sanitarios públicos según el nivel socioeconómico de la población, utilizando información individual de la totalidad de los habitantes de Cataluña. Para este propósito se ha construido una clasificación que tiene en cuenta tanto la situación laboral de la persona como su nivel de renta, a partir de la información de las prestaciones económicas del sistema de la Seguridad Social y de la información sobre el nivel de copago farmacéutico de las personas.

¿Què reflexiones podemos aportar?

La crisis económica de los últimos años ha tenido un impacto importante sobre los determinantes sociales de la salud, limitando la renta disponible de la ciudadanía y afectando sus condiciones de vida, trabajo y vivienda. Sin embargo, comprender los mecanismos por los que las desigualdades sociales inciden en la salud poblacional, a efectos de cómo combatirlos o neutralizarlos de la manera más efectiva posible, en cada lugar y momento del tiempo, sigue siendo una asignatura pendiente de nuestra política social.

La simple constatación de los efectos de la crisis sobre las desigualdades de renta primero, y de salud después, no da pistas certeras de cómo los elementos surgen e interaccionan. ¿Es que alguien puede pensar que la causa fundamental de las desigualdades en salud son consecuencia de los efectos del recorte en el gasto sanitario para equilibrar la caída de los ingresos fiscales? ¿Y que retornando la financiación a los niveles anteriores a la crisis se puede considerar el incremento de desigualdad eliminado?

Ciertamente, algunos sistemas sanitarios europeos han mostrado una mejor resistencia que otros ante las crisis y, entre los factores que explican esta mejor respuesta, están para algunos autores las políticas públicas de gasto en salud. Pero ¿hablamos de resilencia en los niveles de gasto o de sistemas que han sabido responder mejor a la crisis con la refocalización de los recursos disponibles en cada caso, habiendo aceptado que más gasto sanitario no siempre es mejor y que ahora más que nunca ha sido necesario priorizar?

¿Estamos así diciendo que es la inercia, la incapacidad de adaptación a coyunturas económicas cambiantes el elemento decisivo? Acaso no es probable que gastando “a piñón fijo”, ante una reducción de recursos asistenciales, no sólo empeora la salud de la población, sino que se hace más desigual? ¿Son factores de demanda los decisivos, siendo el paro más elevado, la reducción de expectativas de consumo, los impagos ante compromisos del pasado tomados insensatamente, la angustia y pérdida de autoestima los vectores relevantes?

Para derivar más desigualdad, y no tan sólo mayor pérdida de salud, tenemos que asumir algunas hipótesis sobre el comportamiento de la demanda, resultado de las elasticidades precio y renta, para poder identificar un aumento en las desigualdades de salud como resultado de la crisis económica.

Ello podría no darse, sin embargo, si el sistema perdiera universalismo, fuese más selectivo, priorizara mejor las nuevas y mayores necesidades relativas de determinados colectivos. O en el caso de que dada la elasticidad renta, los grupos de ingreso medio/alto abandonasen los seguros complementarios, y con ello se viese afectada su salud.

Notemos que estos no pueden ser supuestos extraños para algunos, ya que entrarían en la misma lógica que la de los muchos analistas que ligan resultados de salud a consumos sanitarios (no a necesidades correctamente estandarizadas), atribuyendo mayores niveles de salud a usuarios de los servicios que combinan el acceso a los servicios sanitarios públicos y privados.

Otras formas de protección social, como las que asegurasen unos niveles adecuados de gasto sanitario público, evitando lagunas de cobertura sanitaria, tanto legales como de coste de oportunidad de acceso a los servicios gratuitos debieran de contemplarse de modo mucho más específico. Ello puede afectar a trabajadores autónomos, inmigrantes ilegales y trabajadores por cuenta ajena que evitan el absentismo por miedo a perder el puesto de trabajo, y de quienes poseen niveles inferiores de pago directo por parte de la ciudadanía para hacerse cargo de los servicios sanitarios privados alternativos.

Y es que, en general, no supone igual mecanismo de reacción un cambio en desigualdad en renta por un aumento adicional del paro (caso español) que por un aumento de rentas de los más ricos respecto de los menos (como en el caso de los países nórdicos), o en contextos en los que la pérdida de empleo reduce estrés y facilita el “jogging” como señala alguna literatura estadounidense.

Todo ello, ciertamente, ha de ser puesto en el contexto de cada situación, dados los estilos de vida, con valoración no por renta sino por riqueza (la composición de activos aquí es importante vista la enorme caída de los precios de los activos, con mayores efectos en los grandes patrimonios), ya sea por individuo, perceptor de renta o cabeza de familia.

Además, aún pudiendo identificar los mecanismos que interaccionan en las desigualdades de salud de raíz socioeconómica, la prudencia exige limitar las conclusiones a un país concreto, tiempo y lugar, con dudas acerca de si lo que se conozca del pasado pueda informar con garantías las correcciones necesarias del futuro.

La revisión de la literatura sobre el impacto de las crisis económicas -anteriores a la crisis de 2008- en la salud de las poblaciones apunta, con todas las anteriores matizaciones, a un aumento de la mortalidad por todas las causas asociadas al desempleo, al aumento de los suicidios -aunque con matizaciones- y a un aumento de los problemas de la salud mental. Las personas más afectadas por los efectos de la crisis son aquellas pertenecientes a los colectivos más vulnerables (específicamente, personas con desempleo de larga duración) y los niños.

En España, algunos indicadores a nivel global como la esperanza de vida o la mortalidad general no parece que se hayan visto afectados por la crisis económica reciente, aunque sí hay evidencias de efectos de la crisis sobre los determinantes de la salud, los cambios en algunos estilos de vida y en algunos casos de acceso a los servicios sanitarios.

Más allá de las limitaciones que imponen los datos, ceteris paribus, en el futuro será muy importante el seguimiento de las distintas oleadas de análisis que pueda ofrecer el Observatorio, a efectos de entender qué vectores empujan las variaciones en las desigualdades observadas, y en la medida que éstas sean relevantes en el abordaje político (como nos recuerdan los trabajos pioneros de John Roemer, no todas las desigualdades lo son), y cómo abordarlos a partir de la comprensión de como operan sus mecanismos fundamentales.

Ello remarca la importancia de cómo el análisis debería generar más ocupación de los estudiosos y menos una supuesta preocupación de grupos que en el uso político del tema de las desigualdades socioeconómicas y la salud mantienen objetivos propios que no siempre se corresponden con los intereses generales.

Entrada elaborada por Anna García-Altés (@annagaal) y Guillem Lopez Casasnovas.

Desigualtats socioeconòmiques en salut: algunes reflexions sobre els resultats de la primera anàlisi amb dades individuals de tota la població de Catalunya

11 maig

L’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya ha publicat recentement l’informe sobre els efectes de la crisi en la salut de la població. Amb aquest, l’Observatori ha publicat ja tres informes i un monogràfic.

La gran novetat de l’informe d’aquest any és que per primera vegada s’analitzen les desigualtats socioeconomiques en l’estat de la salut i la utilització de serveis sanitaris públics segons el nivell socioeconòmic de la població, utilitzant informació individual de la totalitat dels habitants de Catalunya. Amb aquest propòsit s’ha construït una classificació que té en compte tant la situació laboral de la persona com el seu nivell de renda, a partir de la informació de les prestacions econòmiques del sistema de la Seguretat Social i de la informació sobre el nivell de copagament farmacèutic de les persones.

¿Quines reflexions podem aportar?

La crisi econòmica dels últims anys ha tingut un impacte important sobre els determinants socials de la salut, limitant la renda disponible de la ciutadania i afectant les seves condicions de vida, treball i vivenda. Malgrat això, comprendre els mecanismes segons els quals les desigualtats socials incideixen en la salut poblacional, a efectes de com es poden combatre o neutralitzar de la manera més efectiva possible, a cada lloc i moment, continua sent una assignatura pendent de la nostra política social.

La simple constatació dels efectes de les crisis sobre les desigualtats de renda primer, i de salut després, no dóna pistes sobre com els elements sorgeixen i interaccionen. Algú pot pensar que la causa fonamental de les desigualtats en salut són conseqüència dels efectes de la retallada en la despesa sanitària per equilibrar la caiguda dels ingressos fiscals? Que retornant el finançament als nivells anteriors a la crisi es pot considerar l’increment de desigualtat eliminat?

Certament, alguns sistemes sanitaris europeus han mostrat una millor resistència que d’altres davant de la crisi i, entre els factors que expliquen aquesta millor resposta, hi ha per alguns autors les polítiques públiques de despesa en salut. Però, parlem de resiliència en els nivells de despesa o de sistemes que han sabut respondre millor a la crisi amb la refocalització dels recursos disponibles en cada cas, amb l’acceptació que més despesa sanitària no sempre és millor i que ara més que mai ha estat necessari prioritzar?

Estem dient, d’aquesta manera, que la inèrcia, la incapacitat d’adaptació a les conjuntures econòmiques canviants, és l’element decisiu? No és potser probable que gastant “a pinyó fix”, davant d’una reducció de recursos assistencials, no només s’empitjora la salut de la població, sinó que la fa més desigual? Són factors de demanda els decisius, com l’atur més elevat, la reducció de les expectatives de consum, els impagaments davant compromisos del passat assumits amb poc seny, l’angoixa i la pèrdua d’autoestima els vectors rellevants?

Per derivar més la desigualtat, i no només la major pèrdua de salut, encara hem d’assumir algunes hipòtesis sobre el comportament de la demanda, resultat de les elasticitats preu i renda, per poder identificar un augment en les desigualtats de salut com a resultat de la crisi econòmica.

Això podria no tenir lloc, però, si el sistema perdés universalisme, fos més selectiu, prioritzés millor les noves i majors necessitats relatives de determinats col·lectius. O en el cas que donada l’elasticidad-renda, els grups d’ingrès mig/alt abandonessin les assegurances complementàries, i amb aquest fet es veiés afectada la seva salut.

Notem que aquestes poden ser suposicions no estranyes per alguns pel fet que seguirien la mateixa lògica que la de molts analistes que enllacen resultats de salut amb consums sanitaris (no a necessitats correctament estandarditzades), atribuint majors nivells de salut a usuaris dels serveis que combinen l’accés als serveis sanitaris públics i privats.

Altres formes de protecció social com les que asseguressin uns nivells adequats de despesa sanitària pública evitant llacunes de cobertura sanitària, tant legals com de cost-oportunitat d’accés als serveis gratuït haurien de contemplar-se d’una manera molt més específica. Això pot afectar treballadors autònoms, immigrants il·legals i treballadors per compte d’altri que eviten l’absentisme per por a perdre un lloc de feina, i dels que tenen nivells inferiors de pagament directe per part de la ciutadania per fer-se càrrec dels serveis sanitaris privats alternatius.

I és que, en general, no suposa igual mecanisme de reacció un canvi en desigualtat en renda per un augment addicional de l’atur (cas espanyol) que per un augment de rendes dels més rics respecte dels menys (com en el cas dels països nòrdics), o en contextos en què la pèrdua de feina redueix estrés i facilita el “jogging” com assenyala alguna literatura nord-americana.

Tot això, certament, s’ha de posar en el context de cada situació, considerar els estils de vida, valorar no per renda sinó per riquesa (la composició d’actius aquí és important atesa l’enorme caiguda dels preus dels actius, amb majors efectes en els grans patrimonis), ja sigui per individu, perceptor de renda o cap de família.

A més, tot i poder identificar els mecanismes que interaccionen en les desigualtats de salut d’arrel socioeconòmica, la prudència exigeix limitar les conclusions a un país concret, temps i lloc, amb dubtes sobre si el que es conegui del passat pugui informar amb garanties les correccions necessàries del futur.

La revisió de la literatura sobre l’impacte de les crisis econòmiques -prèvies a la crisi de 2008- en la salut de les poblacions apunta, amb totes les matisacions anteriors, a un augment de la mortalitat per totes les causes associades a l’atur, l’augment dels suïcidis -tot i que amb matisos- i a un augment dels problemes de salut mental. Les persones més afectades pels efectes de la crisi són les que pertanyen als col·lectius més vulnerables (específicament, persones amb atura de llarga durada) i els nens.

A Espanya, alguns indicadors a nivell global com l’esperança de vida o la mortalitat general no sembla que s’hagin vist afectats per la crisi econòmica recent però sí que hi ha evidències d’efectes de la crisis sobre els determinants de la salut, els canvis d’alguns estils de vida i en alguns casos d’accés als serveis sanitaris.

Més enllà de les limitacions que imposen les dades, ceteris paribus. En el futur serà molt important el seguiment de les diferents onades d’anàlisis que pugui oferir l’Observatori, a efectes d’entendre quins vectors empenyen les variacions en les desigualtats observades i en la mesura que aquestes siguin rellevants en l’abordatge polític (tal com ens recorden els treballs pioners de John Roemer, no totes les desigualtats ho són), i com abordar-los a partir de la comprensió de com operen els seus mecanismes fonamentals.

Això remarca la importància de com l’anàlisi hauria de generar més ocupació entre els estudiosos i menys una suposada preocupació de grups que en l’ús polític del tema de les desigualtats socioeconòmiques i la salut mantenen objectius propis que no sempre es corresponen amb els interessos generals.

Entrada elaborada per Anna García-Altés (@annagaal) i Guillem López Casasnovas.

The value of collaboration and participation in the Essencial Conference 2017

4 maig

In the world of health, the involvement of professionals is necessary for a project to be successful and for it to reach health centres. On 21 April this year, the Conference for the implementation of the Essencial Project was held with the slogan “More is not always better: let’s avoid low value practices”.

When talking about the Essencial project, an initiative that identifies clinical practices of low value and promotes recommendations to avoid them, the collaboration between professionals becomes fundamental and even more so with reference to primary care, which is the gateway for patients to the health system.

For a conference devoted to this project, we wanted to have the active participation of health professionals and this did not seem easy in a conference where 750 attendees were expected.

How do we get them all to express themselves? How do we listen to their opinions? How do we use new technologies to meet these challenges?

Glyn Elwin, a doctor, researcher, Professor at the Dartmouth Institute for Health Policy and Clinical Practice in the United States and a real authority on the subject of shared decisions attended the conference.

At a later stage, a round table was held with speakers that spoke about the implementation of the Essencial project from the perspective of the project, of organisation, of primary care teams and of patients. Provision had been made for members of the audience to make their first contributions here in a round of questions open to the floor. Thus far, no difference to what happens in other scientific conferences.

But what was special about the approach of the 2017 Essencial conference?

We wanted to innovate and do things somewhat differently. A monologue was presented showing what the day to day of a primary care outpatient consultancy might be like. With the aim of reflecting on the communication between health professionals and patients, we highlighted the importance of communicative skills when explaining to patients why it might NOT be necessary to carry out a test or receive medication.

Using Kahoot (a tool for online voting) the attendees, in real time, were able to decide on the most important recommendations to include in the Essencial project. In this way, it was possible to vote and then make known the chosen recommendations during the conference in a process in which the professionals were the protagonists.

To end it all, the Prize for the most innovative idea to avoid low value practices in primary care was awarded as part of the conference’s programme. The prize consisted of a trip to this year’s Preventing Overdiagnosis Conference to be held in Canada in August. The winner was Mariam de la Poza of the primary care centre CAP Doctor Carles Ribas in Barcelona with a contribution on the recommendation “More antibiotics is not always the best: let’s avoid side effects, unnecessary costs and antimicrobial resistance”. Excitement right to the very end!

It goes without saying that organising a conference is complex and that there are many professionals taking part who do not always appear in the programmes. An expert team in communication and events organisation is crucial for the success of a conference of this type.

Post written by the Communication’s Unit at the AQuAS.