Una altra de les temàtiques amb tradició i presència al blog AQuAS és la innovació. Vam comptar, ja fa temps, amb col·laboracions de Cristina Adroher, de Gemma Bruna i de Jean Patrick Mathieu, en aquest cas sobre el projecte DECIPHER.
Des de l’estiu passat, hem comptat amb dues col·laboracions sobre dos projectes, RITMOCORE i Antisuperbugs, amb participació activa d’AQuAS.
Marcel Olivé va relacionar la compra pública innovadora i l’atenció centrada en les persones a partir de l’experiència amb RITMOCORE, un projecte europeu sobre marcapasos.
“Incorporar innovació en la provisió de serveis als pacients que duen o necessiten un marcapàs a través de la compra pública d’innovació, a fi i efecte d’assolir una atenció de més qualitat, més personalitzada i en definitiva més valuosa per a aquells pacients que duen un marcapassos implantat”
Jean Patrick Mathieu, aquesta vegada en col·laboració amb Enric Limon i Gonçalo de Carvalho, van remarcar la necessitat de tirar endavant un projecte orientat a la detecció precoç de microorganismes resistents als antibiòtics en un entorn de salut i van posar l’accent en l’element innovador del projecte.
“Un projecte de compra pública innovadora és un enfocament d’innovació basat en la demanda, on un grup de compradors uneixen els seus recursos per compartir el risc d’un esforç de R+D de la indústria per crear solucions a les necessitats actualment no satisfetes pel mercat”
Si parlem de compra pública d’innovació i el rol que hi té AQuAS, us recomanem la lectura d’aquest article de Rossana Alessandrello i Ramon Maspons publicat a la revista Annals de Medicina de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears.
La setmana que ve seguirem parlant d’innovació. En tenim més!
Es muy habitual ver grupos de personas mirando su dispositivo móvil desde cualquier lugar: de vacaciones, en el trabajo, en casa, en el metro, en el autobús, en un congreso… donde sea. También es muy habitual aprovechar los días de vacaciones para desconectar de la rutina. ¿Incluye esto desconectar del móvil, de las tabletas, de los portátiles, de la televisión y del email?
Desde AQuAS, como agencia implicada en la evaluación sanitaria, ésto no lo sabemos. Lo que sí sabemos es que cada vez se habla más de salud conectada, un término que incluye mHealth, eHealth y todos los conceptos relacionados que desde hace ya un tiempo forman parte de nuestro día a día.
A nivel de sistema de salud catalán, en este post de Òscar Solans veíamos un ejemplo de desarrollo de herramientas tecnológicas que implican nuevas formas de interacción entre paciente y sistema sanitario. De este modo, La Meva Salut y la eConsulta son herramientas que serían relevantes para situar al paciente -la persona- como eje central de las diferentes interacciones con los profesionales de salud de diferentes ámbitos.
A nivel europeo, Jean Patrick Mathieu y Rossana Alessandrello, en este otro post, escribieron sobre la complejidad de los temas de interoperatibilidad e implementación de soluciones tecnológicas móviles. Este era el marco del proyecto europeo DECIPHER que tenía por objetivo facilitar el acceso a la información de salud desde diferentes países y sistemas de salud.
Cambiemos la perspectiva. A nivel individual, ¿Quién no tiene una app descargada en su teléfono móvil? ¿Cuáles de estas apps tienen relación con algún tema de salud, como por ejemplo, el control de peso, el acompañamiento en el ejercicio físico, el seguimiento de ciclos menstruales, calendarios de fertilidad y aspectos de salud mental y emocional? Y no es necesario que hablemos exclusivamente de dispositivos móviles: ¿Quién no ha oído hablar de calculadoras de aspectos de salud como las calculadoras de esperanza de vida?
Descargarse una app es fácil y puede ser gratuito. Elisa Puigdomènech destacaba en este post que The Economist contaba a mediados de 2016 que habían 165.000 apps relacionadas con la salud. Seguro que esta cifra ha aumentado.
¿De qué depende el éxito de una app? ¿Qué garantías de calidad y de seguridad pueden ofrecer?
Por lo que refiere a la primera pregunta, la experiencia de usuario era el tema que Elisa Puigdomènech destacaba a partir de la experiencia con el proyecto PEGASO. En la misma línea, lo exponía Santi Gómez comentando cómo el desarrollo de una aplicación de salud debe incluir, en todas las fases de su desarrollo, la participación de los que serán sus usuarios finales. De nuevo, situaríamos a la persona como eje central del sistema.
Por lo que refiere a la segunda pregunta, toda intervención de salud debería ser segura, estar basada en la evidencia, en el conocimiento de la mejor calidad disponible y debería poder ser evaluada. Esta es la premisa con la que trabajamos desde AQuAS y éste es el rol que puede tener una agencia de evaluación cuando pensamos en salud conectada. De este modo, este post de Toni Dedéu pone el acento en el hecho que tecnólogos, evaluadores, profesionales y ciudadanos tienen la oportunidad de trabajar juntos y sumar sin olvidar la velocidad de la innovación.
En conclusión, la evaluación de salud conectada es un tema actual. La publicación reciente de este artículo es un buen ejemplo de ello con una propuesta de marco conceptual de evaluación de mHealth. Acabamos este post con una editorial sobre innovación y evidencia que invita a la reflexión sobre evaluación e innovación.
És molt habitual veure grups de persones mirant el seu dispositiu mòbil des de qualsevol lloc: de vacances, a la feina, a casa, al metro, a l’autobús, en un congrés… on sigui. També és molt habitual aprofitar els dies de vacances per dir que aprofitarem per desconnectar de la rutina. Inclou això desconnectar del mòbil, de les tauletes, dels portàtils, de la televisió i de l’email?
Des d’AQuAS, com a agència implicada en l’avaluació sanitària, això no ho sabem. El que sí que sabem és que cada vegada es parla més de salut connectada, un terme que inclou mHealth, eHealth i tots els conceptes relacionats que d’un temps cap aquí formen part del nostre dia a dia.
A nivell de sistema de salut català, en aquest post d’Òscar Solans vèiem un exemple de desenvolupament d’eines tecnològiques que impliquen noves formes d’interacció entre pacient i sistema sanitari. Així, La Meva Salut i l’eConsulta són eines que serien rellevants a l’hora de situar el pacient, la persona, com a eix central de les diferents interaccions amb els professionals de salut de diversos àmbits.
A nivell europeu, Jean Patrick Mathieu i Rossana Alessandrello, en aquest altre post, van escriure sobre com de complexos resulten els temes d’interoperatibilitat i d’implementació de solucions tecnològiques mòbils. Aquest era el marc del projecte europeu DECIPHER que tenia com a objectiu facilitar l’accés a la informació de salut des de diferents països i sistemes de salut.
Canviem la perspectiva. A nivell individual, qui no té una app descarregada en el seu telèfon mòbil? Quines d’aquestes apps tenen a veure amb algun tema de salut, com per exemple el control de pes, l’acompanyament en l’exercici físic, el seguiment de cicles menstruals, calendaris de fertilitat i aspectes de salut mental i emocional? I no cal que parlem exclusivament de dispositius mòbils: qui no ha sentit a parlar de calculadores d’aspectes de salut com ara les calculadores d’esperança de vida?
Descarregar-se una app és molt fàcil i pot ser gratuït. Elisa Puigdomènech destacava en aquest post que The Economist comptava a mitjans de 2016 que hi havia unes 165.000 apps relacionades amb la salut. Segur que aquesta xifra ha augmentat.
De què depén l’èxit d’una app? Quines garanties de qualitat i de seguretat poden oferir?
Pel que fa a la primera pregunta, l’experiència d’usuari era el tema que Elisa Puigdomènech també destacava a partir de l’experiència amb el projecte PEGASO. En la mateixa línia, ho exposava Santi Gómez parlant sobre el fet que el desenvolupament d’una aplicació de salut ha d’incloure, en totes les fases del seu desenvolupament, la participació dels que en seran els seus usuaris finals. De nou, situaríem la persona com a eix central del sistema.
I pel que fa a la segona pregunta, qualsevol intervenció de salut hauria de ser segura, estar basada en l’evidència, en el coneixement de la millor qualitat disponible i hauria de poder ser avaluada. Aquesta és la premissa amb què treballem des d’AQuAS i aquest és el rol que pot tenir una agència d’avaluació quan pensem en salut connectada. Així, aquest post de Toni Dedéu posa l’accent en el fet que tecnòlegs, avaluadors, professionals i ciutadans tenen l’oportunitat de treballar junts i sumar experteses sense oblidar la velocitat de la innovació.
En conclusió, l’avaluació de la salut connectada és un tema actual. Recentment, s’ha publicat aquest article que n’és un bon exemple amb una proposta de marc conceptual. Acabem aquest post amb una editorial sobre innovació i evidència que convida a la reflexió sobre avaluació i innovació.
In 2013 when Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS) relaunched the project DECIPHER (@DECIPHERpcpEU), we were pioneering in the field of Procurement of Innovation and little did we know on the journey ahead. The project proved to be a big challenge for the AQuAS, the Catalan Department of Health and the all consortium involved.
The European Commission Officers and the projects evaluators would also be faced with a new type of project and with the projects consortium and stakeholders, we all learned a lot in this exciting adventure.
The journey would end in March 2017 with the Barcelona final event, but the aftermath of the projects will definitely be felt in the years to come.
Rossana Alessandrello at the DECIPHER – FINAL EVENT (Barcelona 2017)
The objective of the project was to enable secure cross-border mobile access to existing patient healthcare portals which are individually supported by public bodies.
DECIPHER would deploy Pre-commercial Procurement (PCP) to create step-change innovations in mobile patient ICTs. Using electronic patient records as the key enabling technology, this joint PCP would create technology-led service transformation in cross-border mobile healthcare, delivering qualitative and significant benefits to patients and healthcare organisations.
The Consortium consisted of ESTAR Centro (Tuscany), TicSalut (Catalonia) and CMFT (Manchester). Suppliers will be challenged to build on outputs from epSOS, CALLIOPE, and LOD2, and advances in mobile technology. Moreover, experts from Greece, France, Finland, UK, Sweden and Ireland will provide support.
DECIPHER will generate a portfolio of interoperable applications, deployed on a pan-European platform. This resource will improve existing healthcare services by supporting mobility of patients and healthcare providers.
As a use-case scenario, the solutions were to focus on patients with a chronic health condition and Diabetes type II was selected.
From anywhere in the European Union, a patient will be able to use a secure mobile device safely to gain 24/7 access to their prescription data, emergency data, examination results and other health information.
By the end of the project, 6 prototypes solutions were funded of which 3 finalists received full funding to develop a full final version. Although the respective national Personal Health Records (PHRs) systems of the three procuring authorities are not able to implement those solutions in their current state, the achievements are important for DECIPHER:
Invaluable experiences were gathered by all stakeholders involved in the project
SMEs from all over Europe came under the radar of potential clients, the public procuring authorities in the consortium and those who were interested on the project
AQuAS acquired an expertise in procurement of innovation that is now well-renowned in Europe and beyond.
The lessons learned will be applied in the new PCP project coordinated by AQuAs, Antisuperbugs.
DECIPHER project was initially designed to address the interoperability issue in the healthcare sector. But, this project has been fundamental in the development of a model of procurement of innovation useful for the set-up of this kind of project. With this objective in Catalonia, we consider DECIPHER as a case use where AQuAS lead the path with a set of toolkit, methodology and expertise.
En el año 2013, cuando la Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Cataluña (AQuAS) asumió la puesta en marcha del proyecto DECIPHER (@DECIPHERpcpEU), fue pionera en el campo de la compra de innovación pero sabíamos poco, entonces, del camino que teníamos por delante. El proyecto ha resultado ser un gran reto para AQuAS, para el Departamento de Salud catalán y para todas las entidades involucradas.
Los responsables de la comisión europea y los evaluadores de proyectos han tenido que adaptarse a un nuevo tipo de proyectos, de forma que tanto las empresas como los principales actores implicados (stakeholders), todos juntos, hemos aprendido mucho en esta emocionante aventura.
El viaje acabó formalmente en Barcelona el pasado mes de marzo de 2017 con la jornada final del proyecto pero sus efectos se podrán ver, sin lugar a dudas, en los próximos años.
Rossana Alessandrello en el DECIPHER – FINAL EVENT (Barcelona 2017)
DECIPHER es un proyecto que fue financiado por la Comisión Europea por el 7º Programa Marco (FP7) en una convocatoria de 2011 que llevaba por lema “Patient Guidance Services (PGS), safety and healthcare record information reuse“, el acompañamiento al paciente y la reutilización de registros de información sobre historia clínica y sobre seguridad de los pacientes.
El objetivo del proyecto es permitir el acceso móvil transfrontera seguro de los pacientes en los portales de salud existentes soportados individualmente por organismos públicos.
Con este propósito, DECIPHER desplegó un tipo de contractación precomercial para crear innovaciones y cambios radicales usando las TIC para pacient en movilidad. El uso de registros electrónicos de pacientes como tecnología y la compra precomercial conjunta crearía la transformación del servicio dirigido hacia la tecnología móvil en la asistencia sanitaria transfrontera, hecho que generaría beneficios cualitativos y significativos entre los pacientes y los diferentes sistemas de salud.
El proyecto ha implicado ESTAR Centro (Toscana), TicSalut (Cataluña) y CMFT (Manchester). Los diferentes proveedores construyeron sus propuestas de soluciones a partir de iniciativas previas como epSOS, CALLIOPE y LOD2, y de los avances en la tecnología móvil. Además, expertos de Grecia, Francia, Finlandia, Reino Unido, Suecia e Irlanda tambien apoyaron el proyecto.
Así, DECIPHER generó una cartera de aplicaciones interoperables desplegada en una plataforma paneuropea. Este recurso mejoraría los servicios de salud existentes a través del apoyo a la movilidad de los pacientes.
Como escenario de caso de uso, las soluciones tenían que estar centradas en una enfermedad crónica y se selección la diabetes tipo II.
La idea es que desde cualquier punto de la Unión Europea, un paciente debería poder acceder desde un dispositivo móvil de forma segura – 24 horas al día, 7 días a la semana- y disponer de sus datos personales de salud, desde información de prescripción, datos de emergencia, resultados de pruebas y tests, y otra información de salud.
Al final del proyecto, se financiaron 6 prototipos y se seleccionaron 3 para el desarrollo de la versión completa de su propuesta de solución.
Aunque actualmente los respectivos registros personales de salud de las tres autoridades contratantes no pueden implementar las soluciones en su estado actual, sí que podemos destacar los siguientes logros conseguidos con el proyecto DECIPHER:
El valor de las experiencias recogidas por todos los participantes del proyecto
La oportunidad para pequeñas y medianas empresas de toda Europa de tener visibilidad a la hora de presentar soluciones a grandes compradores públicos del sector salud
La consolidación del papel de AQuAS como referente en compra de innovación a nivel europeo e internacional
La aplicación del conocimiento y del carácter experto adquirido en un nuevo proyecto de compra pública innovadora coordinado por AQuAS llamado Antisuperbugs para la detección y la prevención de infecciones nosocomiales
El proyecto DECIPHER, inicialmente ligado al reto de la interoperatividad en el ámbito de la salud, ha sido fundamental para el desarrollo de un modelo de compra de innovación útil para el diseño de este tipo de proyectos. Por ello, podemos considerar que DECIPHER ha sido un caso de uso y que el objetivo de todo ha sido fomentar en Cataluña -con el liderazgo de AQuAS– herramientas, metodología y expertez en compra de innovación.
L’any 2013, quan l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS) va assumir la posada en marxa del projecte DECIPHER (@DECIPHERpcpEU), va ser pionera en el camp de la compra d’innovació però en sabíem poc, aleshores, del camí que teníem al davant. El projecte ha resultat ser un gran repte per a l’Agència, per al Departament de Salut i per a totes les entitats involucrades.
Els responsables de la comisió europea i els avaluadors de projectes han hagut d’adaptar-se a un nou tipus de projectes, de manera que tant les empreses com els principals actors clau implicats (stakeholders), tots plegats, hem après molt en aquesta emocionant aventura.
El viatge va acabar formalment a Barcelona el passat mes de març de 2017 amb la jornada final del projecte però els seus efectes es podran veure, sense cap mena de dubte, en els propers anys.
Rossana Alessandrello al DECIPHER – FINAL EVENT (Barcelona 2017)
DECIPHER és un projecte que va ser finançat per la Comissió Europea pel 7è Programa Marc (FP7) en una convocatòria de 2011 que tenia per lema “Patient Guidance Services (PGS), safety and healthcare record information reuse“, que seria l’acompanyament al pacient i la reutilització de registres d’informació sobre història clínica i sobre seguretat dels pacients.
L’objectiu del projecte és permetre l’accés mòbil transfronterer segur dels pacients als portals de salut existents que estan suportats individualment per organismes públics.
Amb aquest propòsit, DECIPHER va desplegar un tipus de contractació precomercial per crear innovacions i canvis radicals usant les TIC per a pacient en mobilitat. L’ús de registres electrònics de pacients com a tecnologia clau i la compra precomercial conjunta crearia la transformació del servei dirigit cap a la tecnologia mòbil en l’assistència sanitària transfronterera, fet que generaria beneficis qualitatius i significatius entre els pacients i els diferents sistemes de salut.
El projecte ha implicat ESTAR Centro (Toscana), TicSalut (Catalunya) i CMFT (Manchester). Els diferents proveïdors van construir les seves propostes de solucions a partir d’iniciatives prèvies com epSOS, CALLIOPE i LOD2 i dels avenços en la tecnologia mòbil. A més a més, experts de Grècia, França, Finlàndia, Regne Unit, Suècia i Irlanda també van donar suport al projecte.
Així, DECIPHER va generar una cartera d’aplicacions interoperables desplegada en una plataforma paneuropea. Aquest recurs milloraria els serveis de salut existents mitjançant el suport a la mobilitat dels pacients.
Com a escenari de cas d’ús, les solucions havien d’estar centrades en pacients amb una malaltia crònica i es va seleccionar la diabetis tipus II.
La idea és que des de qualsevol punt de la Unió Europea, un pacient hauria de poder accedir des d’un dispositiu mòbil de manera segura -24 hores al dia, 7 dies a la setmana- i disposar de les seves dades personals de salut, des d’informació de prescripció, dades d’emergència, resultats de proves i tests, i altra informació de salut.
Al final del projecte, es van finançar 6 prototips, dels quals se’n van seleccionar 3 per desenvolupar la versió completa de la seva proposta de solució.
Si bé actualment els respectius registres personals de salut de les tres autoritats contractants no poden implementar les solucions en el seu estat actual, sí que podem destacar les següents fites assolides amb el projecte DECIPHER:
El valor de les experiències recollides per tots els participants del projecte
L’oportunitat per a petites i mitjanes empreses d’arreu d’Europa de tenir visibilitat a l’hora de presentar solucions a grans compradors públics del sector salut
La consolidació del paper d’AQuAS com a referent en compra d’innovació a nivell europeu i internacional
L’aplicació del coneixement i de l’expertesa adquirides en un nou projecte de compra pública innovadora coordinat per AQuAS anomenat Antisuperbugs per a la detecció i prevenció d’infeccions nosocomials
El projecte DECIPHER, inicialment lligat al repte de la interoperativitat en l’àmbit de la salut, ha estat fonamental per al desenvolupament d’un model de compra d’innovació útil per al disseny d’aquest tipus de projectes. Per això, podem considerar que DECIPHER ha estat un cas d’ús i que l’objectiu de tot plegat ha estat fomentar a Catalunya -amb el lideratge d’AQuAS– eines, metodologia i expertesa en compra d’innovació.
In recent years, the debate about what we should do with health apps has centred around accreditation, certification or assessment. At the same time, multiple lists of health apps recommended by a range of known and recognised initiatives have been drawn up.
An example of this would be the iSYScore2017 ranking of the Fundació iSYS which was presented in the context of the CAMFiC a few weeks ago.
In this context, and with the Mobile World Congress 2017 in Barcelona in full swing, we can ask ourselves what role a Health Technology Assessment (HTA) agency has when considering mHealth.
There is a reality which we cannot evade. Any health intervention needs to be based on evidence, on knowledge of the highest quality at hand, and must be evaluated.
This cannot be done by turning our backs on the real world or innovation. A health app is a tool to carry out a health intervention and so health apps need to be seen as just another intervention, but of course, with some characteristics of their own which will mean there is an extra demand placed on one and all.
Technologists, HTA experts, professionals and citizens have the opportunity to understand each other if we want to be facilitators of recommending safe apps in health. We are not talking about initiatives that can be developed from one sector only and it is not only about apps.
Now more than ever, we need to be flexible and work from a multidisciplinary position. We already talk about co-creation and co-design; quite simply, of co-produced mHealth initiatives based on the expertise of multiple agents including, obviously, citizens.
AQuAS is participating in the assessment of several mHealth projects financed by the European Commission. The PEGASO project stands out, centred on promoting healthy lifestyles among adolescents, and DECIPHER, as an integral solution to facilitate the geographical mobility of patients with chronic diseases such as diabetes type 2 and m-resist, centred on schizophrenia and patients resistant to treatment.
We are faced with the challenge of integrating totally different fields such as the language of technologists and developers; the speed of innovation and the culture of assessment. In addition, this needs to be done without losing sight of the key role of scientific societies and the different points of view of health professionals and end users.
We know there is a lot of work to be done. Technologists and experts in health technology assessment, respectively, have the opportunity to learn a lot from each other. It is about sharing knowledge and expertise to facilitate, ultimately, health tools for citizens and professionals, which have been assessed, are based on evidence, are safe and reliable and have a strong collaborative component.
Digital Health and Wellness Summit – MWC17
Post written by Toni Dedéu (@Toni_Dedéu) and Elisa Puigdomènech.
En los últimos tiempos, el debate sobre qué hacemos con las apps de salud se ha centrado principalmente alrededor de acreditar, certificar o evaluar y se han elaborado múltiples listados de apps de salud recomendadas por varias iniciativas conocidas y reconocidas.
Un ejemplo de ésto lo encontramos en el ránking iSYScore2017 de la Fundación iSYS presentado en el contexto de la CAMFiC hace pocas semanas.
Considerando este escenario y en pleno Mobile World Congress, nos podemos preguntar qué rol puede tener una agencia de evaluación cuando pensamos en mHealth.
Hay una realidad ineludible. Cualquier intervención en salud debe estar basada en la evidencia, en el conocimiento de la mejor calidad disponible, y debe poder ser evaluada.
Esto no se puede hacer de espaldas al mundo real ni a la innovación. Una app de salud es una herramienta para hacer una intervención y, por tanto, debemos tratar las apps de salud como una intervención más, eso sí, con algunas características propias que implicarán una exigencia extra para unos y otros.
Tecnólogos, evaluadores, profesionales y ciudadanía tenemos la oportunidad de entendernos si queremos ser facilitadores de una recomendación segura de apps de salud. No se trata de iniciativas que se puedan desarrollar desde un único sector y no se trata sólo de apps.
Ahora más que nunca es el momento de ser flexibles y de trabajar desde la multidiciplinariedad. Estamos hablando ya de cocreación y de diseño; claramente, de iniciativas mHealth coproducidas a partir del carácter experto de múltiples agentes incluyendo, por supuesto, a la ciudadanía.
AQuAS está participando en la evaluación de varios proyectos mHealth financiados por la Comisión Europea. Destaca el proyecto PEGASO centrado en la promoción de estilos de vida saludable entre adolescentes, DECIPHER como solución integral para facilitar la movilidad geográfica de pacientes con enfermedades crónicas como por ejemplo diabetes tipo 2 y m-resist centrado en esquizofrenia y pacientes resistentes al tratamiento.
Estamos ante el reto de integrar ámbitos absolutamente diferentes como el lenguaje de tecnólogos y desarrolladores; la velocidad de la innovación y la cultura evaluativa. Y se debe hacer, además, sin perder de vista el papel clave de las sociedades científicas y de los diferentes posicionamientos de los profesionales de la salud y de los usuarios finales.
Sabemos que hay muchísimo trabajo para hacer. Los tecnólogos y los expertos en evaluación de tecnologías médicas, respectivamente, tenemos la oportunidad de aprender mucho los unos de los otros. Se trata de compartir conocimiento experto para facilitar, finalmente, a la ciudadanía y a los profesionales herramientas de salud evaluadas, basadas en la evidencia, seguras, fiables y con un fuerte componente colaborativo.
Digital Health and Wellness Summit – MWC17
Entrada elaborada por Toni Dedéu (@Toni_Dedéu) y Elisa Puigdomènech.
En els últims temps, el debat sobre què fem amb les apps de salut ha girat principalment al voltant d’acreditar, certificar o avaluar i mentrestant s’han elaborat múltiples llistats d’apps de salut recomanades per diverses iniciatives conegudes i reconegudes.
Un exemple d’això seria el rànquing de l’iSYScore2017 de la Fundació iSYS presentat en el context de la CAMFiC ara fa poques setmanes.
Considerant aquest escenari i en ple Mobile World Congress, ens podem preguntar quin rol pot tenir una agència d’avaluació quan pensem en mHealth.
Hi ha una realitat de la què no podem defugir. Qualsevol intervenció en salut ha d’estar basada en l’evidència, en el coneixement de la millor qualitat disponible, i ha de poder ser avaluada.
Això no pot fer-se d’esquenes al món real ni a la innovació. Una app de salut és una eina per fer una intervenció i, per tant, cal tractar les apps de salut com una intervenció més, això sí, amb algunes característiques pròpies que implicaran una exigència extra per a uns i altres.
Tecnòlegs, avaluadors, professionals i ciutadans tenim l’oportunitat d’entendre’ns si volem ser facilitadors d’una recomanació segura d’apps de salut. No es tracta d’iniciatives que es puguin desenvolupar des d’un únic sector i no es tracta només d’apps.
Ara més que mai és l’hora de ser flexibles i de treballar des de la multidisciplinaritat. Estem parlant ja de cocreació i de codisseny; ras i curt, d’iniciatives mHealth coproduïdes a partir de l’expertesa de múltiples agents i incloent-hi, òbviament, la ciutadania.
L’AQuAS està participant en l’avaluació de diversos projectes d’mHealth finançats per la Comissió Europea. Destaca el projecte PEGASO centrat en la promoció d’estils de vida saludable entre adolescents, DECIPHER com a solució integral per facilitar la mobilitat geogràfica dels pacients amb malalties cròniques com per exemple diabetis tipus 2 i m-resist centrat en esquizofrènia i pacients resistents al tractament.
Tenim davant nostre el repte d’integrar àmbits absolutament diferents com són el llenguatge de tecnòlegs i desenvolupadors; la velocitat de la innovació i la cultura avaluativa. Cal fer-ho, a més a més, sense perdre de vista el paper clau de les societats científiques i dels diferents posicionaments dels professionals de la salut i dels usuaris finals.
Sabem que hi ha moltíssima feina a fer. Els tecnòlegs i els experts en avaluació de tecnologies mèdiques, respectivament, tenim l’oportunitat d’aprendre molt els uns dels altres. Es tracta de compartir coneixement i experteses per facilitar, finalment, a la ciutadania i als professionals eines de salut avaluades, basades en l’evidència, segures, fiables i amb un fort component col·laboratiu.
Digital Health and Wellness Summit – MWC17
Entrada elaborada per Toni Dedéu (@Toni_Dedéu) i Elisa Puigdomènech.
The Economist recently published an article in which they reported that the number of mobile health applications, or apps, was in the region of 165.000, a very high figure that poses many questions.
A large part of these apps are related to well-being and promoting healthy lifestyles, but what makes us choose one over another?
The first thing that comes to mind is that mobile health apps, being a health technology, could and should be assessed based on their impact on health and this is where we are faced with our first problem.
While there is a gold standard when assessing this impact in the area of medication and static interventions in randomized clinical trials, how is this impact assessed in a highly dynamic world? In a world that can include a range of components that users can use depending on their needs? Where pressure is added due to the fact that advances in technology are being made in leaps and bounds and we cannot wait for years before getting results? It is not that simple.
If we venture into the area of mHealth, the first thing we find is great diversity. The design, requirements and assessment of an app developed to help manage diabetes in older people is very different to an app aimed at providing a dose for some medication where improving its adherence is sought, or an app to promote not drinking alcohol among young people before sitting in the driver’s seat, or an app to manage depression and anxiety.
What are we trying to say with all this? Easy and complex at the same time: the intervention that one wants to do via a health app and the target users will determine their use and their adherence.
And we are only just beginning. Apart from aspects related to health and the suitability of content or other more technological factors such as interoperability and security -by no means simple-, other factors come onto the scene such as acceptability, usability and satisfaction, factors related to User Experience (UX).
User Experience in mHealth is essential given that the main aim of it all is to make the tools which are being developed viable, accepted and used by the population who they are meant for, and also that the aim for which they were designed be respected.
After all, the end user who has the last word in deciding whether a health app is used or not, and this is why their participation in all phases of developing these mHealth tools is crucial.
Pursuing these aims of feasibility, acceptability and usability can make us reflect on, for example, the difficulty some old-age people may have when learning to use a smartphone for the first time. However, these obstacles related to the generational factor also exist among young people with new languages.
Wesuggest let yourself surprised by this video that shows how some adolescents react and interact when using Windows 95 for the first time.
But not everything will be happening at the Mobile. Another important mHealth event will take place on March 1st at the Palau Robert in Barcelona with the DECIPHER project final event.
To be continued
Post written by Elisa Puigdomènech and Marta Millaret (@martamillaret).