El benestar desigual, present i futur dels drets i beneficis socials

10 des.

foto_portadaGuillem López-Casasnovas

A El benestar desigual analitzo l’estat de malestar en què es troba avui el nostre Estat de benestar. El títol no és un joc de paraules, sinó la constatació de la realitat d’una ciutadania descontenta que s’havia acostumat a esperar més i més de la protecció social.

La crisi econòmica viscuda ha suposat un cert retorn al passat. La manca de creixement de la renda i la conseqüent disminució dels ingressos fiscals han fet que les cotes de serveis ja consolidats, així com les noves prestacions que es consideraven merescudes, no siguin financerament sostenibles. Si la despesa social havia crescut abans, fins i tot per damunt del que ho havia fet la renda, la recessió soferta va alentir si més no el seu ritme de creixement.

La indignació que ha causat el repartiment dels costos de la crisi, la creixent desigualtat de la seva incipient sortida i la percepció que poc o res s’ha fet per immunitzar l’economia enfront d’una altra pandèmia futura, han focalitzat en les retallades de despeses socials les ires ciutadanes. Es clama així en mitjans polítics i ciutadans contra l’austeritat, sense valorar el que s’ha aconseguit, sense qüestionar la manera en què s’ha assolit, si el mateix o menys pot ser millor i més raonable davant d’un potencial malbaratament; factors tots ells que erosionen la sostenibilitat financera i alimenten corporacions professionals que volen decidir per compte propi i cobrar com a compte d’altri. Continue reading

El bienestar desigual, presente y futuro de los derechos y beneficios sociales

10 des.

foto_portadaGuillem López-Casasnovas

En El bienestar desigual analizo el estado de malestar en que se encuentra hoy nuestro Estado de bienestar. El título no es un juego de palabras, sino la constatación de la realidad de una ciudadanía descontenta que se había acostumbrado a esperar más y más de la protección social.

La crisis económica vivida ha supuesto un cierto regreso al pasado. La falta de crecimiento de la renta y la consiguiente disminución de los ingresos fiscales han hecho que las cotas de servicios ya consolidadas, así como las nuevas prestaciones que se consideraban merecidas, no sean financieramente sostenibles. Si el gasto social había crecido antes, incluso por encima de lo que lo había hecho la renta, la recesión sufrida ralentizó cuando menos su ritmo de crecimiento.

La indignación que ha causado el reparto de los costes de la crisis, la creciente desigualdad de su incipiente salida y la percepción de que poco o nada se ha hecho para inmunizar la economía frente a otra pandemia futura, han focalizado en los recortes de gastos sociales las iras ciudadanas. Se clama así en medios políticos y ciudadanos contra la austeridad, sin valorar lo conseguido, sin cuestionar el modo en que se ha alcanzado, si lo mismo o menos puede ser mejor y más razonable ante un potencial despilfarro; factores todos ellos que erosionan la sostenibilidad financiera y alimentan corporaciones profesionales que quieren decidir por cuenta propia y cobrar como cuenta ajena. Continue reading

Unequal welfare, the present and future of social rights and benefits

10 des.

foto_portadaGuillem López-Casasnovas

In El bienestar desigual (The Unequal Welfare), I analyze the deplorable state in which our welfare system nowadays finds itself. The title is not a pun, but an acknowledgement of the reality of a discontented citizenry, accustomed to expect more and more social protection.

The economic crisis brought about a certain degree of returning to the past. The lack of income growth and the consequent decrease in tax revenues, caused the customary levels of services with their new features that were taken for granted, to become financially unsustainable. Previously, social spending had been growing even above revenues, the recession at least slowed down its growth.

The outrage caused by sharing the costs of the crisis, the growing inequality of its incipient departure and perception that little or nothing has been done to immunize the economy against another future pandemic, have focused citizen’s hate towards social spending cuts. Consequently, political circles and citizens protest against austerity without assessing what has been achieved and without questioning how it has been achieved, whether the same or less may be better and even more reasonable when faced with potential waste; all of these factors erode financial sustainability and nurture professional corporations who want to be able to decide as self-employed and be charged as employees. Continue reading