Specialised health training and indicators to measure the quality of teaching

7 juny
Alicia Avila

To work as a specialist in the health system -in any speciality in medicine, pharmacy, psychology, nursing or other- not only do you need to have a university degree but also the corresponding specialist qualification. To get it you need to pass the selective test traditionally known as the MIR in Spain (national specialisation examination) for specialist doctors, PIR for psychologists, FIR for hospital pharmacists, to give some examples and which has been done annually for more than 30 years. The training of specialists in the Health System is done in public and private health centres and teaching venues, previously accredited, to which professionals have access once they have passed the selection process, in rigorous order of registration.

The allocation of chosen places for this year recently finalised and the residents took up their places at the end of May. The specialist health press has made use of all kinds of headlines, commenting on the results of autonomous communities, the most sought after specialties by residents or the best positioned centres. Nevertheless, not all the comments that have been published, sometimes too hastily, contain an accurate and rigorous analysis. The ability of centres to attract teaching staff in Catalonia has not regressed nor changed much in recent years; the hospitals and teaching centres most sought after in Family and Community Care by new residents are still the same at a state level.

Why is it important to be an attractive teaching centre for residents? Obviously, because all centres aspire to have the students with the best marks, not only for the prestige that this has or for the base of knowledge they have shown to have, but also because of the possibility of retaining them and contracting them at the end of their residency. The lower the mark in the MIR, the greater the chances are of abandoning a speciality and in practice a significant number of foreign residents are seen as having greater difficulties for future employment.

To promote the intrinsic and perceived quality in specialised training given to residents, the Department of Health of the Generalitat de Catalunya has implemented a Management Plan of Teaching Quality and within this, a set of structural, procedural and results indicators related to the places offered, which have been published in a report since last year at the Central de Resultats (Results Centre, Catalan Health System Observatory) under the auspices of the AQuAS.

Furthermore, a survey of satisfaction is carried out with all residents in Catalonia which has had an effective participation of 76% this year and which offers complementary information to that of the Plan of Quality. Both instruments, beyond the fact of generating transparency and information regarding a healthy specialist training, make it possible to benchmark different centres with the aim of achieving greater competitivity and improved teaching in Catalonia.

Ultimately, guaranteeing profiles of excellence of specialist health professionals is the permanent aspiration of the Health Authority via a learning process based on supervised and mentored practice to attain the necessary professional skills to offer a safe and high quality practice. In this way, the health system will be capable of training better specialists to meet the needs of the population in health.

Post written by Alícia Avila, Assistant Director-General of Professional Planning and Development. Health Department.

Evaluación: Back to the Basics

22 set.

La cultura evaluativa de AQuAS viene de lejos y la compartimos en redes estatales como REDETS e internacionales como INAHTA, HTAi y EUnetHTA. Esta evaluación hace referencia a la evaluación de tecnologías sanitarias (esto incluye la evaluación de productos sanitarios, medicamentos, programas, modelos organizativos en el ámbito de la salud y un largo etcétera que puede a su vez incluir la evaluación de cribados, tests diagnósticos e eHealth, entro otros) y  también la evaluación de la calidad de la atención asistencial.

La metodología que se usa es robusta y genera debate aún actualmente y es positivo que sea así porque este debate implica un cuestionamiento constante sobre qué hacemos y cómo lo hacemos. Cuando aparecen nuevas tecnologías, nuevas necesidades, nuevas realidades, se requieren también nuevas metodologías evaluativas o su adaptación.

“Evaluar para mejorar” es la idea básica de la evaluación pero … ¿de qué hablamos exacatamente cuando hablamos de evaluación?

No existe una respuesta simple para esta cuestión.

En este post de Mireia Espallargues, Noemí Robles y Laia Domingo hay una buena definición sobre indicadores para la evaluación clínica y de la calidad asistencial.

“Un indicador es un instrumento de medida que se utiliza para evaluar o medir aspectos concretos de la calidad de la atención a través de diversas estrategias de análisis”

En este otro post de las mismas autoras hay un ejemplo de evaluación de programas de cronicidad.

“Los resultados obtenidos de la implementación de los indicadores permitirá a los profesionales disponer de unos criterios objetivos sobre la calidad de sus intervenciones, facilitando la identificación de las fortalezas de los programas de atención a la cronicidad, y también de las áreas de mejora”

En esta línea de evaluación de la cronicidad, puede ser muy útil la aplicación de herramientas para medir multimorbilidad, tal como se puede leer en este post de Emili Vela.

“La presencia multimorbilidad está asociada a una mayor utilización de recursos asistenciales (sanitarios y sociales) y a una peor calidad de vida. En este contexto, se hace necesario medir la multimorbilidad para poder de este modo determinar su impacto en el sistema sanitario”

Otra línea de trabajo muy relacionada con evaluación la encontramos en este post de Miquel Pons, Daniel Chaverri y Luis Lobo sobre prótesis de cadera. Se trata de un estudio que muestra de forma muy clara la utilidad de los registros para la evaluación de tecnologías sanitarias.

“En el contexto actual de innovaciones y avances tecnológicos contínuos y ante una gran presión por parte de los fabricantes, el abanico de prótesis a disposición de los cirujanos ortopédicos es cada vez más grande. Esta situación hace necesario que las prótesis que se utilicen presenten evidencia científica basada en estudios clínicos o bien en datos de registros de artroplastias”

Las iniciativas que estudian la variabilidad en la práctica médica tienen un fuerte componente evaluativo también. Para introducirnos en esta cuestión, Enrique Bernal Delgado y Sandra García Armesto publicaron un post sobre cómo se trata  y cómo ha evolucionado esta cuestión a nivel internacional.

“Las experiencias más significativas se han desarrollado en contextos con una profunda cultura evaluativa y en sistemas donde la elección de aseguradoras y competencia entre proveedores constituye una de sus características fundamentales”

Desde AQuAS, Laura Muñoz presentaba en este otro post dos líneas de trabajo muy potentes: el estudio de la variabilidad en el contexto catalán y la presentación dinámica de estos resultados, una novedad absoluta por lo que a visualización de datos se refiere.

Elementos tecnológicos nuevos implican -para la evaluación- un reto intelectual y un reto por el alcance o volumen de las intervenciones a evaluar. Es reciente la publicación de un marco conceptual de evaluación de mHealth publicado en una revista con un alto factor de impacto, situada en el primer cuartil del Journal Citation Reports.

Los conceptos de eficacia, efectividad, seguridad, eficiencia e impacto organizativo, ético y social son las grandes dimensiones del marco teórico de la evaluación de tecnologías sanitarias y aquí se añade la necesidad de incorporar metodologías de otros campos y el esfuerzo constante para adaptarse a una realidad siempre cambiante.

Para acabar, insistimos en la importancia de la metodología, no como algo estático sinó como un elemento al servicio de la investigación de mejor calidad.

Para seguir avanzando en la evaluación, back to the basics también.

Entrada elaborada por Marta Millaret (@MartaMillaret)

Avaluació: Back to the basics

22 set.

La cultura avaluativa d’AQuAS ve de lluny i la compartim en xarxes estatals com REDETS i internacionals com INAHTA, HTAi i EUnetHTA. Aquesta avaluació fa referència a l’avaluació de tecnologies sanitàries (això inclou l’avaluació de productes sanitaris, medicaments, programes, models organitzatius en l’àmbit de la salut i un llarg etcètera que pot incloure l’avaluació de cribratges, tests diagnòstics i eHealth, entre d’altres) i també l’avaluació de la qualitat de l’atenció assistencial.

La metodologia que s’usa és robusta i genera debat encara actualment i és positiu que sigui així perquè aquest debat implica un qüestionament constant sobre què fem i com ho fem. Quan apareixen noves tecnologies, noves necessitats, noves realitats, es requereixen també noves metodologies avaluatives o la seva adaptació.

“Avaluar per millorar” és la idea bàsica de l’avaluació però de què parlem exactament quan parlem d’avaluació?

No existeix cap resposta simple a aquesta qüestió.

En aquest post de Mireia Espallargues, Noemí Robles i Laia Domingo s’hi pot llegir una bona definició sobre indicadors per a l’avaluació clínica i de la qualitat assistencial.

“Un indicador és un instrument de mesura que s’utilitza per avaluar o mesurar aspectes concrets de la qualitat de l’atenció a través de diverses estratègies d’anàlisi”

En aquest altre post de les mateixes autores hi ha un exemple d’avaluació de programes de cronicitat.

“Els resultats obtinguts de la implementació dels indicadors permetrà als professionals comptar amb uns criteris objectius sobre la qualitat de les seves intervencions, facilitant la identificació de les fortaleses dels programes d’atenció a la cronicitat, així com les àrees de millora”

En aquesta línia de l’avaluació de la cronicitat, pot ser molt útil l’aplicació d’eines per mesurar la multimorbiditat, tal com es pot llegir en aquest post d’Emili Vela.

“La presència de multimorbiditat està associada a una major utilització de recursos assistencials (tant sanitaris com socials) i a una pitjor qualitat de vida. En aquest context, es fa necessari mesurar la multimorbiditat per tal de poder determinar el seu impacte en el sistema sanitari”

Una altra línia de treball molt lligada a l’avaluació, la podem trobar en aquest post de Miquel Pons, Daniel Chaverri i Luis Lobo sobre pròtesis de maluc. Es tracta d’un estudi que mostra d’una manera molt clara la utilitat dels registres per a l’avaluació de tecnologies sanitàries.

“En el context actual d’innovacions i avenços tecnològics continus i davant d’una gran pressió per part dels fabricants, el ventall de pròtesis a disposició dels cirurgians ortopèdics és cada vegada més gran. Aquesta situació fa necessari que les pròtesis que s’utilitzin presentin evidència científica basada en estudis clínics o bé en dades de registres d’artroplàsties”

Les iniciatives que estudien la variabilitat en la pràctica mèdica tenen un fort component avaluatiu també. Per introduir-nos en aquesta qüestió, Enrique Bernal Delgado i Sandra García Armesto van publicar un post sobre com es tracta i com ha evolucionat aquesta qüestió a nivell internacional.

“Les experiències més significatives s’han desenvolupat en contextos amb una profunda cultura avaluativa i en sistemes en què l’elecció d’asseguradors i competència entre proveïdors en constitueix una de les característiques fonamentals”

Des d’AQuAS, Laura Muñoz presentava en aquest altre post dues línies de treball molt potents: l’estudi de la variabilitat en el context català i la presentació dinàmica d’aquests resultats, tota una novetat pel que fa a visualització de dades.

Elements tecnològics nous impliquen -per a l’avaluació- un repte intel·lectual i un repte quant a l’abast o volum de les intervencions a avaluar. És recent la publicació d’un marc conceptual d’avaluació d’mHealth publicat en una revista amb alt factor d’impacte, situada en el primer quartil del Journal Citation Reports.

Els conceptes d’eficàcia, efectivitat, seguretat, eficiència i impacte organitzatiu, ètic i social són les grans dimensions del marc teòric de l’avaluació de tecnologies sanitàries i aquí s’hi afegeix la necessitat d’incorporar metodologies d’altres camps i l’esforç constant d’adaptar-se a una realitat sempre canviant.

Per acabar, insistim en la importància de la metodologia, no com a quelcom estàtic sinó com un element al servei de la recerca de millor qualitat.

Per continuar avançant en l’avaluació, back to the basics també.

Entrada elaborada per Marta Millaret (@MartaMillaret)

Wishing you all a Joyous Festive Season from the AQuAS blog

29 des.
nadal-2016-marta-millaret
Marta Millaret

From the blog AQUAS we hope you are having a good festive season and would like to thank you for reading and following us.

We publish weekly in Catalan, Spanish and English on subjects related to the projects that are being carried out at AQuAS and we also publish contributions from guest authors. The editorial line of the blog includes a focus on assessment from different points of view and areas of the health system.

Along these lines, we have dealt with healthcare and quality results presented by the different agents who make up the healthcare system, the whole range of observatories of the Catalan Health System (including that which deals with the effects of the economic crisis on the health of the population and innovation), qualitative research, integrated care, the assessment of mHealth, inequalities in health, patient involvement, doctor-patient communication, shared decisions, patient and citizen preferences, variations in medical practice, the prevention of low-value clinical practices, the impact of research, information and communications technology, data analysis in research, tools for the visualisation of data, innovation and health management, the gender perspective in science, statistical issues, clinical safety with electronic prescriptions, chronicity (not forgetting chronicity in children), the effects of air pollution in health and current topics.

blog-aquas

The most read articles in 2016 have been:

However, we have published many more texts, 51 posts to be precise, without counting this one, with the aim of sharing knowledge and generating a space for reflection, open and useful for everyone.

Thank you very much, a joyous festive season and see you in the new year!

Post written by Marta Millaret (@MartaMillaret), blog AQuAS editor.

nadal-2016-aquas-bicicleta

 

Felices fiestas desde el blog AQuAS

29 des.
nadal-2016-marta-millaret
Marta Millaret

Desde el blog AQUAS deseamos que estéis pasando unas felices fiestas y os queremos dar las gracias por leernos y seguirnos.

Semanalmente publicamos en catalán, castellano e inglés sobre temas relacionados con los proyectos que llevamos a cabo en AQuAS y también contamos con colaboraciones de autores invitados. La línea editorial del blog incluye la evaluación desde diferentes puntos de vista y áreas del sistema de salud.

De este modo, hemos tratado resultados en salud y calidad alcanzados por los diferentes agentes que integran el sistema sanitario, el conjunto de observatorios del sistema de salud de Cataluña (incluyendo el que analiza los efectos de la crisis en la salud de la población y el de innovación), investigación cualitativa, atención integrada, evaluación de mHealth, desigualdades en salud, participación de pacientes, comunicación médico-paciente, decisiones compartidas, preferencias de pacientes y ciudadanía, variaciones de la práctica médica, prevención de prácticas clínicas de poco valor, impacto de la investigación, tecnologías de la información y la comunicación, analítica de datos en investigación, herramientas de visualización de datos, innovación y gestión sanitaria, la perspectiva de género en la ciencia, cuestiones de estadística, seguridad clínica en la receta electrónica, cronicidad (sin olvidar la cronicidad infantil), los efectos de la contaminación atmosférica en la salud y temas de actualidad.

blog-aquas

Los artículos más leídos del 2016 han sido:

Pero hemos publicado muchos más textos -exactamente 51 posts sin contar éste- con el objectivo de compartir conocimiento y generar un espacio de reflexión plural y útil para todos.

Muchísimas gracias, felices fiestas y ¡hasta el año que viene!

Post elaborado por Marta Millaret (@MartaMillaret), editora del blog AQuAS.

nadal-2016-aquas-bicicleta

 

Bones festes des del blog AQuAS

29 des.
nadal-2016-marta-millaret
Marta Millaret

Des del blog AQuAS desitgem que estigueu passant unes bones festes i us volem donar les gràcies per llegir-nos i seguir-nos.

Setmanalment publiquem en català, castellà i anglès sobre temes relacionats amb els projectes que duem a terme a AQuAS i també comptem amb col·laboracions d’autors convidats. La línia editorial del blog inclou l’avaluació des de diferents punts de vista i àrees del sistema de salut.

Així, hem tractat resultats en salut i qualitat assolits pels diferents agents que integren el sistema sanitari, el conjunt d’observatoris del sistema de salut de Catalunya (incloent el que analitza els efectes de la crisi en la salut de la població i el d’innovació), recerca qualitativa, atenció integrada, avaluació d’mHealth, desigualtats en salut, participació de pacients, comunicació metge-pacient, decisions compartides, preferències dels pacients i de la ciutadania, variacions de la pràctica mèdica, prevenció de pràctiques clíniques de poc valor, impacte de la recerca, tecnologies de la informació i de la comunicació, analítica de dades en recerca, eines de visualització de dades, innovació i gestió sanitària, la perspectiva de gènere en la ciència, qüestions d’estadística, seguretat clínica a la recepta electrònica, cronicitat (sense oblidar la cronocitat infantil), els efectes de la contaminació atmosfèrica en la salut i temes d’actualitat.

blog-aquas

Els articles més llegits del 2016 han estat:

Però hem publicat molts més textos -exactament 51 posts sense comptar aquest- amb l’objectiu de compartir coneixement i generar un espai de reflexió plural i útil per a tots.

Moltíssimes gràcies, bones festes i fins l’any que ve!

Post elaborat per Marta Millaret (@MartaMillaret), editora del blog AQuAS.

nadal-2016-aquas-bicicleta

Elderly person with stroke: integrated care from the acute phase to the return home

9 des.
marco-inzitari
Marco Inzitari

Stroke has a high incidence, a growing prevalence and is the pathology with the second highest impact in the world in terms of disability among adults. Despite important advances in acute stroke management, which have led to a progressive decrease in acute stroke deaths, in terms of residual disability, stroke continues to have an extremely high impact on survivors, their families, their caregivers and on society in general.

Evidence shows that the approach to patients throughout the process of care in stroke, from the acute phase to the rehabilitation phase, needs to be multidisciplinary since patients have multiple health care and social needs which require a strong coordination between the different levels of healthcare. However, the tendency is still to organise conferences and congresses focused on only one speciality or level of healthcare.

On the other hand, and in self-criticism, even though stroke is one of the main reasons for using intermediate or long-term healthcare services, this sector almost never takes part in the decision making process of stroke care organisation. Neither does it do much research in stroke and in general, tends to put little thought into improving knowledge in treatments or in innovating the organisation of services compared to, for example, other conditions such as thighbone fractures.

This is why the Parc Sanitari Pere Virgili organised a monothematic symposium on 27 October, two days before the World Stroke Day. It focused on the treatment and management of stroke in elderly people from a different perspective: we traced the trajectory from the “needle” of the thrombolysis in the acute phase, passing through rehabilitative care and “reablement” in the post-acute phase, to the transition back to home life, describing the care given to patients especially, but not forgetting the attention caregivers need.

jornada-ictus-pere-virgili

The presentations reflected and reinforced the need for a multidisciplinary approach in all phases of stroke. As an added value, in all cases the speakers not only combined recommendations derived from literature with their own practical healthcare experience but also provided data from their own research or innovation projects, in many cases with data published recently.

Among the speakers there was a varied representation from very different disciplines which included neurologists, geriatricians, physiotherapists, occupational therapists, speech therapists, social workers, a health economist and the representative of the stroke patients association who chaired a roundtable.

Some of the items that were highlighted most strongly during the symposium were:

  1. The large amount of increasingly more accurate data available on all phases of stroke management. In Catalonia, this data is being provided by the Results Centre, which encourages transparency and allows for benchmarking thereby facilitating a reduction in variability and the sharing of best practices.
  2. Despite improvements in the treatment of acute stroke patients using mechanical thrombectomy together with systemic thrombolysis, 40% of patients are left with a considerable disability as a consequence of stroke. This “glass half-full” should therefore encourage more to be done in terms of acute stroke management, and also in post-acute care which is still vital.
  3. In acute care, age should not be a discriminating factor. This is in line with the concept that chronological age does not correspond necessarily to biological age and that two elderly people of the same age can have a totally different “functional potential” (a concept which in practice in the field of geriatrics is understood as meaning more or less “frail”).
  4. Advances have not only been made in acute care but also in the field of primary and secondary preventive care. Accordingly, the development, the approval of and the use of NOACs (new oral anticoagulants) have been a determining factor since they offer an alternative for those patients where traditional anticoagulants are not a therapeutic option.
  5. The rehabilitation prognosis is multifactorial. A recent proposal stemming from a multi-centre Catalan study led by our hospital and published recently, is based on a simple algorithm which incorporates the social factor (presence of the caregiver) together with the severity of the stroke (using the NIHSS score), functional status (according to the Barthel index) and cognitive function (a result of the Rancho Los Amigos scale). This allows patients to be classified in three levels of rehabilitation complexity, but who might evolve differently, with different needs for intervention, both in the rehabilitation process and regarding their return home.
  6. Integrated interventions in geriatric rehabilitation can be home-based for certain patients as an alternative to a hospital admission. This model, deeply rooted in England and which has proven to be beneficial, is producing good results in our context in different pathologies including stroke. Innovative formulas such as “Comprehensive Home-based Hospitalisation” have, in our context, come about from the alliance between home-based geriatric care teams (doctor, nurse and social worker) and those of home-based rehabilitation (rehabilitation doctor, physiotherapist, occupational therapist and speech therapist).
  7. In terms of physiotherapy, treatments should be more standardised and their efficacy demonstrated. During the symposium, interesting evidence was presented on the control of the trunk and its importance throughout the rehabilitation process in stroke.
  8. Dysphagia is a very prevalent risk condition in patients who have suffered a stroke. Different proposals of scales for assessment at the bedside were shown which can be applied by nurses, reserving the speech therapist’s intervention for the most complex cases which require a more specialised assessment.
  9. In rehabilitation, the support from the ICT (“telerehabilitation” which patients can receive following the instructions and programme configuration of the physiotherapist) allows treatments to be extended in time and intensity along with face-to-face treatment.
  10. Working with caregivers is important. Apart from guiding them within the system, the availability of support groups for exchanging personal experiences, for a social worker, for example, could have an impact on the adaptation of the caregiver to the new situation. To this effect, an innovative experience was developed in our centre with a high degree of acceptance by patients and their families.
  11. Continuity in the recovery process is key and the integration of health and social services guarantees an added value. The pilot “Return Programme” in the city of Barcelona, the result of the alliance between the Catalan Health Service and the City Council of Barcelona was presented. It allows for the direct activation of social services, from acute care and long-term care hospitals so that patients can receive the necessary aid when they return home and thus avoid unnecessary and dangerous delays.

In summary, much progress has been made in the treatment of stroke, especially in the acute phase, but innovation is also being carried out in the successive phases and the symposium showcased different experiences which have been implemented in our context. Drawing conclusions from the symposium, the take home messages are that a comprehensive view of the entire process is key, as well as an integrated and coordinated approach between the different levels of healthcare and social services. On the other hand, more research needs to be carried out especially in the post-acute and chronic phases resulting from the disease and this poses a challenge because of the difficulty in designing and implementing complex interventions where designs such as standard clinical trials are not the solution.

Post written by Marco Inzitari (@marcoinzi) and Laura Mónica Pérez, Parc Sanitari Pere Virgili, Barcelona.

Persona mayor con ictus: atención integral desde la fase aguda hasta el regreso al domicilio

9 des.
Marco Inzitari

El ictus presenta una alta incidencia, una creciente prevalencia y es la segunda patología en el mundo con más impacto en forma de  discapacidad entre los adultos. A pesar de los importantes avances del tratamiento agudo, que han determinado una reducción progresiva de la mortalidad aguda y de sus consecuencias, en términos de discapacidad residual, el ictus sigue teniendo un altísimo impacto para los supervivientes, sus familias, sus cuidadores y la sociedad en general.

A lo largo de todo el proceso de la atención del ictus desde la fase aguda hasta la fase de la recuperación, y según la evidencia, el abordaje de los pacientes debe ser multidisciplinar, dado que los pacientes tendrán múltiples necesidades sanitarias y sociales que requerirán una fuerte coordinación entre los diferentes niveles asistenciales. Sin embargo, aún se mantiene la tendencia de organizar jornadas y congresos centrados en una única especialidad o un único nivel asistencial.

Por otra parte -y como autocrítica-, aunque el ictus represente una de las causas principales de uso de servicios de atención intermedia o sociosanitaria, este sector participa poco en la toma de decisiones respecto a la organización del ictus, todavía realiza poca investigación sobre el ictus y, en general, tiende a reflexionar poco sobre la mejora del conocimiento a nivel de tratamientos y de innovación en la organización de servicios, por ejemplo, respecto a otras condiciones como la fractura de fémur.

Por todos estos motivos, el 27 de octubre, dos días antes del Día Mundial del Ictus, el Parc Sanitari Pere Virgili organizó una  jornada monotemática enfocada al tratamiento y manejo del ictus en las personas mayores con una visión diferente: diseñamos la trayectoria desde “la aguja” de la trombólisis en la fase aguda, pasando por los cuidados de rehabilitación y “recapacitación” (traducción del reablement de los británicos) de la fase post aguda, hasta la transición al domicilio; describiendo la atención sobre todo a los pacientes pero también a los cuidadores.

jornada-ictus-pere-virgiliLas ponencias reflejaron y reforzaron la necesidad de un abordaje multidisciplinar en todas las fases del ictus. Como valor añadido, los ponentes no solo compaginaron recomendaciones derivadas de la literatura con su experiencia asistencial práctica sino que, además, en todos los casos, aportaron datos de sus propios proyectos de investigación o de innovación, en muchos casos con datos publicados recientemente.

Entre los ponentes contamos con una variada representación de disciplinas muy diferentes que incluyó neurólogos, geriatras, fisioterapeutas, terapeutas ocupacionales, logopedas, trabajadores sociales, una economista de la salud y la representante de la asociación de pacientes con ictus moderando una mesa.

Algunos de los puntos que se remarcaron con más fuerza en la jornada son:

  1. La gran disponibilidad de datos, cada vez más precisos, sobre todas las fases de la atención al ictus, con instrumentos como la Central de Resultados del Observatorio del Sistema de Salud de Cataluña, que favorecen la transparencia y el “benchmarking”, estimulando la reducción de la variabilidad y el hecho de compartir las mejores prácticas.
  2. A pesar de la mejora de los tratamientos agudos con trombectomía mecánica asociada a la trombólisis sistémica, un 40% de pacientes sigue manteniendo una discapacidad relevante como consecuencia del ictus. En este sentido, este “vaso medio vacío” debe estimular a hacer más en términos de tratamiento agudo, pero también en los cuidados post agudos, que siguen siendo muy necesarios.
  3. Para el tratamiento agudo, la edad no debe representar un discriminante. Esto va en concordancia con el concepto de que la edad cronológica no se corresponde necesariamente a la biológica y que dos personas mayores de la misma edad pueden tener un “potencial funcional” completamente diferente (concepto que en el campo de la geriatría se traduce como ser más o menos “frágil”).
  4. Ha habido avances no solo en el tratamiento agudo sino también en el campo de la prevención primaria y secundaria. En este sentido, el desarrollo, la aprobación y el uso de los nuevos anticoagulantes orales ha sido determinante, ya que nos permite contar con una alternativa para aquellos pacientes para los que los anticoagulantes tradicionales no son una opción terapéutica.
  5. El pronóstico rehabilitador es multifactorial. Una reciente propuesta derivada de un estudio multicéntrico catalán, liderado por nuestro hospital y de reciente publicación, se basa sobre un algoritmo sencillo que incorpora el factor social (presencia del cuidador), junto a la gravedad del ictus (con la escala NIHSS), el estado funcional (de acuerdo con la escala de Barthel) y la función cognitiva (resultando en la escala Rancho Los Amigos). Esto permite clasificar a los pacientes en tres niveles de complejidad rehabilitadora, que parece que puedan tener una evolución diferente, con necesidades de intervenciones distintas, tanto en lo referente al proceso de rehabilitación como en lo que respecta al regreso al domicilio.
  6. Intervenciones integradas de rehabilitación geriátrica se pueden realizar en el domicili, como alternativas al ingreso, en pacientes seleccionados. Este modelo muy arraigado en Inglaterra y que ha demostrado ser beneficioso, está demostrando tener buenos resultados en diferentes patologías, incluido el ictus, en  nuestro entorno. Fórmulas innovadoras como la “Hospitalización Domiciliaria Integral”, en nuestro entorno, han derivado de la alianza entre los equipos de atención geriátrica a domicilio (médico, enfermera y trabajadora social) y los de rehabilitación domiciliaria (médico rehabilitador, fisioterapeuta, terapeuta ocupacional y logopeda).
  7. A nivel de fisioterapia, hay que estandarizar más los tratamientos y demostrar su efectividad. Durante la jornada, se ha presentado evidencia interesante sobre el control del tronco y su importancia a lo largo de todo el proceso rehabilitador del ictus.
  8. La disfagia es una condición de riesgo muy prevalente en los pacientes que han sufrido un ictus. Se mostraron diferentes propuestas de escalas de valoración a pie de la cama, que pueden ser aplicadas por enfermería, reservando la intervención de la logopedia para los casos más complejos que requieren una valoración más especializada.
  9. En la rehabilitación, el apoyo de las TIC (“telerehabilitación” que el paciente puede seguir haciendo siguiendo las indicaciones y la configuración del fisioterapeuta) permite extender los tratamientos en intensidad y tiempo, complementando el tratamiento presencial.
  10. Trabajar con los cuidadores es relevante. Aparte de orientarlos en el sistema, la oferta de grupos de intercambio de experiencias dinamizado, por ejemplo, por una trabajadora social, podría tener un impacto en la adaptación del cuidador a la nueva situación. En este sentido, en nuestro centro se desarrolló una experiencia innovadora con muy buena aceptación por parte de los pacientes y de sus familias.
  11. La continuidad del proceso de recuperación es un punto clave y la integración entre servicios de salud y sociales garantiza un valor añadido. Se presentó el piloto del Plan Retorno en la ciudad de Barcelona, que nace de la alianza entre el Servei Català de la Salut y l’Ajuntament de Barcelona, para permitir la activación directa de servicios sociales, desde los hospitales de agudos y sociosanitarios, para que los pacientes puedan recibir las ayudas necesarias cuando vuelvan a casa para evitar demoras innecesarias y peligrosas.

En resumen, se han hecho muchos avances en el tratamiento del ictus, sobre todo en la fase aguda, pero también se está innovando en las fases sucesivas y la jornada ha enseñado diferentes experiencias que se han implementado en nuestro entorno. Como conclusiones de la jornada, nos quedamos con el hecho de que es clave la visión integral de todo el proceso, así como el abordaje integrado y coordinado entre los diferentes niveles asistenciales y con los servicios sociales. Por otra parte, se necesita hacer más investigación, sobre todo en las fases post aguda y crónica consecuentes a la enfermedad, y esto representa un reto por la dificultad de diseñar e implementar intervenciones complejas en las que diseños como los ensayos clínicos estándares no son la solución

Entrada elaborada por Marco Inzitari (@marcoinzi) y Laura Mónica Pérez, Parque Sanitario Pere Virgili, Barcelona.

Persona gran amb ictus: atenció integral des de la fase aguda fins al retorn al domicili

9 des.
Marco Inzitari

L’ictus presenta una alta incidència, una creixent prevalença i és la segona patologia al món amb més impacte en forma de  discapacitat entre els adults. Malgrat els importants avenços del tractament agut, que han determinat una reducció progressiva de la mortalitat aguda i de les seves conseqüències, en termes de discapacitat residual, l’ictus segueix tenint un altíssim impacte per als supervivents, les seves famílies, els seus cuidadors i la societat en general.

Al llarg de tot el procés de l‘atenció de l’ictus des de la fase aguda fins a la fase de la recuperació, i segons l’evidència, l’abordatge dels pacients ha de ser multidisciplinar, atès que els pacients tindran múltiples necessitats sanitàries i socials que requeriran d’una forta coordinació entre els diferents nivells assistencials. No obstant això, encara es manté la tendència d’organitzar jornades i congressos centrats en una única especialitat o un únic nivell assistencial.

Per altra part -i com autocrítica-, tot i que l’ictus representi una de les causes principals d’utilització de serveis d’atenció intermèdia o sociosanitària, aquest sector participa poc en la presa de decisions respecte a l’organització de l’ictus, encara fa poca recerca sobre ictus i, en general, tendeix a reflexionar poc sobre la millora del coneixement a nivell de tractaments i d’innovació en l’organització de serveis, per exemple, respecte a altres condicions com la fractura de fèmur.

Per tots aquests motius, el 27 d’octubre, dos dies abans del Dia Mundial de l’Ictus, el Parc Sanitari Pere Virgili va organitzar una jornada monotemàtica enfocada al tractament i maneig de l’ictus en les persones grans amb una visió diferent: vam dissenyar la trajectòria des de “l’agulla” de la trombòlisi en la fase aguda, passant per les cures de rehabilitació i “recapacitació” (traducció del reablement dels britànics) de la fase post-aguda, fins a la transició al domicili; descrivint l’atenció sobretot als pacients però també als cuidadors.

jornada-ictus-pere-virgili

Les ponències van reflectir i reforçar la necessitat d’un abordatge multidisciplinar en totes les fases de l’ictus. Com a valor afegit, els ponents no només van compaginar recomanacions derivades de la literatura amb la seva experiència assistencial pràctica sinó que, a més, en tots els casos, van aportar dades dels seus propis projectes de recerca o d’innovació, en molts casos amb dades publicades recentment.

Entre els ponents vam comptar amb una variada representació de disciplines ben diferents que va incloure neuròlegs, geriatres, fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, logopedes, treballadors socials, una economista de la salut i la representant de l’associació de pacients amb ictus moderant una taula.

Alguns dels punts que es van remarcar amb més força a la jornada són:

  1. La gran disponibilitat de dades, cada vegada més acurades, sobre totes les fases de l’atenció a l’ictus, amb instruments com la Central de Resultats de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, que afavoreixen la transparència i el benchmarking, estimulant la reducció de la variabilitat i el fet de compartir les millores pràctiques.
  2. Malgrat la millora dels tractaments aguts amb la trombectomia mecànica associada a la trombòlisi sistèmica, un 40% de pacients segueix mantenint una discapacitat rellevant com a conseqüència de l’ictus. En aquest sentit, aquest “got mig buit” ha d’estimular a fer més en termes de tractament agut, però també en les cures post-agudes, que segueixen ser molt necessàries.
  3. Per al tractament agut, l’edat no ha de representar un discriminant. Això va en concordança amb el concepte que l’edat cronològica no es correspon necessàriament a la biològica i que dos persones grans de la mateixa edat poden tenir un “potencial funcional” completament diferent (concepte que en el camp de la geriatria es tradueix com ser més o menys “fràgil”).
  4. Hi ha hagut avenços no només en el tractament agut sinó també en el camp de la prevenció primària i secundària. En aquest sentit, el desenvolupament, l’aprovació i l’ús dels nous anticoagulants orals ha estat determinant, ja que ens permet comptar amb una alternativa per a aquells pacients per als quals els anticoagulants tradicionals no són una opció terapèutica.
  5. El pronòstic rehabilitador és multifactorial. Una recent proposta derivada d’un estudi multicèntric català, liderat pel nostre hospital i de recent publicació, es basa sobre un algoritme senzill que incorpora el factor social (presència del cuidador), al costat de la gravetat de l’ictus (amb l’escala NIHSS), l’estat funcional (d’acord amb l’escala de Barthel) i la funció cognitiva (resultant en l’escala Rancho Los Amigos). Això permet classificar els pacients en tres nivells de complexitat rehabilitadora, que sembla que puguin tenir una evolució diferent, amb necessitats d’intervencions diferents, tant pel que fa al procés de rehabilitació com pel que respecta al retorn al domicili.
  6. Intervencions integrades de rehabilitació geriàtrica es poden realitzar al domicili, com a alternatives a l’ingrés, en pacients seleccionats. Aquest model molt arrelat a Anglaterra i que ha demostrat ser beneficiós, està demostrant tenir bons resultats en diferents patologies, inclòs l’ictus, en el nostre entorn. Fórmules innovadores com la “Hospitalització Domiciliària Integral”, en el nostre entorn, han derivat de l’aliança entre els equips d’atenció geriàtrica a domicili (metge, infermera i treballadora social) i els de rehabilitació domiciliària (metge rehabilitador, fisioterapeuta, terapeuta ocupacional i logopeda).
  7. A nivell de fisioteràpia, cal estandarditzar més els tractaments i demostrar la seva efectivitat. Durant la jornada, s’ha presentat evidència interessant sobre el control del tronc i la seva importància al llarg de tot el procés rehabilitador de l’ictus.
  8. La disfàgia és una condició de risc molt prevalent en els pacient que han patit un ictus. Es van mostrar diferents propostes d’escales de valoració a peu del llit, que poden ser aplicades per infermeria, reservant la intervenció de la logopèdia per els casos més complexos que requereixen una valoració més especialitzada.
  9. En la rehabilitació, el suport de les TIC (“telerehabilitació” que el pacient pot seguir fent seguint les indicacions i la configuració del fisioterapeuta) permet estendre els tractaments en intensitat i temps, complementat el tractament presencial.
  10. Treballar amb els cuidadors és rellevant. A part d’orientar-los en el sistema, l’oferta de grups d’intercanvi d’experiències dinamitzat, per exemple, per una treballadora social, podria tenir un impacte en l’adaptació del cuidador a la nova situació. En aquest sentit, en el nostre centre es va desenvolupar una experiència innovadora amb molt bona acceptació per part dels pacients i de les seves famílies.
  11. La continuïtat del procés de recuperació és un punt clau i la integració entre serveis de salut i socials garanteix un valor afegit. Es va presentar el pilot del Pla Retorn a Barcelona ciutat, que neix de l’aliança entre el Servei Català de la Salut i l’Ajuntament de Barcelona per permetre l’activació directa de serveis socials, des dels hospitals d’aguts i sociosanitaris, perquè els pacients que puguin rebre les ajudes necessàries quan tornin a casa per tal d’evitar demores innecessàries i perilloses.

En resum, s’han fet molts avenços en el tractament de l’ictus, sobretot en la fase aguda, però també s’està innovant en les fase successives i la jornada ha ensenyat diferents experiències que s’han implementat en el nostre entorn. Com a conclusions de la jornada, ens quedem amb el fet que és clau la visió integral de tot el procés, així com l’abordatge integrat i coordinat entre els diferents nivells assistencials i amb els serveis socials. Per altra part, es necessita fer més recerca, sobretot en les fases post-aguda i crònica conseqüents a la malaltia, i això representa un repte per la dificultat de dissenyar i implementar intervencions complexes en les quals dissenys com els assajos clínics estàndards no són la solució.

Entrada elaborada per Marco Inzitari (@marcoinzi) i Laura Mónica Pérez (twitter), Parc Sanitari Pere Virgili, Barcelona.

Stratification and morbidity database (2n part)

31 març
Foto Emili Vela
Emili Vela

(This post is the second part of this post)

A key element for completing the stratification of population in risk groups is information system. It’s necessary to have a database that integrates information collected from different health records and therefore, in order to meet this demand, the population morbidity database was created.

The point is that every day there is more and more emphasis on the need to provide patients with a comprehensive and integrated health and social care, but the analysis and evaluation of this care can not be carried out correctly with fragmented information systems, on the contrary: it must be done starting from the integration of the data these contain.

Population morbidity database structure

The population morbidity database is based on a system of related tables that pivot around the users table, which includes the main data of the insured patient (demographics or health status, to name two examples).

Currently, there are three more tables: the diagnostic, the contact with health services and the pharmacy, but this type of structure relatively easily allows incorporating both information from new records (outpatient clinics, dialysis, respiratory therapy, etc.) and new tables with other relevant information, such as results of clinical findings:

Figure 2: Structure and content of the population morbidity database. The clinical determinations table in gray is not yet implemented.

Taula d'assegurats

The population morbidity database integrates information from the following records:

  • Registro Central de Asegurados – (RCA) (Central Registry of Insured Patients) managed by public relations management of CatSalut. This register basically provides all the information of residence, socio-demographics and health status of the insured patient.
  • Registros del conjunto mínimo básico de datos – (CMBD) (Records of basic minimum data set) managed by CatSalut Division of demand and activity analysis. These records feed both into the diagnoses table and in the contacts tables. There are different registers to collect information from the healthcare lines:
  • Hospitalization (CMBD-HA): information provided by general acute care hospitals (hospital admissions, outpatient surgery, home hospitalization, day hospital) from 2005 to 2014
  • Socio – sanitary (CMBD-SS): information of the care provided by the health centres of internment (long and medium stay and UFISS) and outpatient care equipment (PADES) from 2005-2014.
  • Psychiatric hospitalization (CMBD-SMH): information of the care provided by psychiatric hospitals from 2005-2014.
  • Outpatient Mental Health (CMBD-SMP): information of the care provided by outpatient mental health centres for the period 2005-2014.
  • Primary Care (CMBD-AP) information on the care provided by primary care teams from 2010 to 2014.
  • Emergency (CMBD-UR): information of emergency care (hospital and CUAP) from 2013 to 2014.
  • Pharmacy activity Log (RAF) managed by CatSalut’ management of pharmacy and medicine unit. This record provides all the information about outpatient pharmacy dispensing for the period 2011-2014.
  • Record health services turnover (RF) managed by the Division of care services provision. This record provides information on any activity financed by CatSalut, but that does not rely on a specific record: hospital outpatient clinics, dialysis, home oxygen therapy, rehabilitation or non-emergency medical transport. This record provides information mainly on the contacts table for the period 2011-2014.

The possible uses of the population morbidity database are multiple: the population stratification, the specific analysis of certain health problems (broken femur, IC, COPD,…), the development of population indicators of efficiency in the use of resources, etc.

We can conclude that, for the volume of data that integrates, this database has the characteristics of a structured “big data”, with a considerable capacity for growth and adaptation to new requirements and data sources and offers enormous possibilities for analysis.

Post written by Emili Vela, head of Modules for Tracking Quality Indicators (MSIQ). Health Care Area. CatSalut.