10 anys del Registre d’Artroplàsties de Catalunya (RACat)

26 nov.

Olga Martínez-Laia DomingoOlga Martínez i Laia Domingo. Àrea d’Avaluació, AQuAS

L’any 2005 es posava en marxa el Registre d’Artroplàsties de Catalunya (RACat), una iniciativa impulsada pel Servei Català de la Salut (CatSalut), la Societat Catalana de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia (SCCOT) i l’AQuAS (en aquell moment, l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut).

Naixia així un registre poblacional dissenyat per avaluar l’efectivitat i seguretat de les artroplàsties de maluc i genoll i que ha permès conèixer la variabilitat en les hospitalitzacions, els procediments i els models emprats per les artroplàsties, la supervivència de les pròtesis implantades, així com tenir la traçabilitat dels implants i generar indicadors per avaluar la qualitat assistencial (performance i benchmarking).

Diferents experiències prèvies internacionals apuntaven a que l’existència de registres d’artroplàsties havia contribuït a la reducció de la variabilitat i a la millora de l’efectivitat, seguretat i qualitat de les artroplàsties1. Aquest fet, sumat a la creixent necessitat de donar resposta a diverses preguntes de recerca i gestió clínica, van posar de manifest la necessitat de posar en funcionament el RACat. Continue reading

COMSalut (Comunitat i Salut: Atenció Primària i Comunitària)

19 nov.

Andreu SeguraAndreu Segura, Secretari del Pla Interdepartamental de Salut Pública de Catalunya

Aviat farà trenta anys de la primera conferència internacional de promoció de la salut que va tenir lloc a Ottawa. Entre les seves recomanacions destacava la conveniència de reorientar els serveis sanitaris i la necessitat que les persones i les comunitats assumissin el control dels determinants de la seva salut; se’n fessin responsables.

Ambdues propostes son a l’arrel del projecte COMSalut i dels seus antecedents més directes, com ara el Pla Interdepartamental de Salut Pública (PINSAP), una de les innovacions de la llei de Salut Pública de Catalunya del 2009, que feia palesa la importància dels diversos sectors de la societat i de les administracions públiques sobre la salut i, en conseqüència, els reconeixia com elements decisius de les polítiques de salut i, per això, del pla de salut mateix. Un pla de salut que, pel que fa al sistema sanitari, promou el desenvolupament de fórmules organitzatives i de finançament dels serveis més conseqüents amb la dimensió comunitària i la cooperació entre proveïdors, com els pactes territorials a les agrupacions de gestió assistencial (AGA) del CatSalut. Continue reading

La necessitat de la bioinformàtica en el marc del sistema sanitari

12 nov.

AnaRipollAna Ripoll, Presidenta de l’Associació Bioinformatics Barcelona – BIB

Vivim en una societat que és capaç de generar ingents quantitats de dades en pocs segons. De fet, s’estima que en dos dies generem tantes dades com les creades des del naixement de la civilització fins a la finalització del Projecte Genoma Humà el 2003. El sistema sanitari no escapa a l’era del big data, ja que actualment disposa de dades que provenen d’una gran varietat de fonts, com ara de les històries clíniques electròniques, laboratoris, sistemes d’imatge mèdica o anotacions dels metges. A més d’aquestes fonts més clàssiques, s’hi afegeixen les que genera el pacient a través de dispositius electrònics de monitoratge a temps real, aplicacions mòbils, xarxes socials o fòrums de pacients. Actualment aquestes dades es troben disperses, desconnectades, en diversos formats i, fins i tot, en alguns casos, sense digitalitzar, i en conseqüència és complicat el seu processat i anàlisi. Extreure la informació valuosa que contenen totes aquestes dades del sistema sanitari ajudarà a augmentar el coneixement biomèdic per avançar cap a una medicina preventiva, personalitzada, predictiva i participativa. Continue reading

Necessitat d’accelerar la innovació en salut

5 nov.

Manel BalcellsManel Balcells, comissionat del Departament de Salut al Centre Tecnològic LEITAT

Un dels reptes de qualsevol país que aposti per l’economia del coneixement és, sens dubte, situar la innovació com a eix estratègic de creixement i desenvolupament, i aconseguir que aquesta innovació reverteixi en valor econòmic. És a dir, que es retornin a la societat els beneficis de la inversió en recerca bàsica i aplicada realitzada.

Tanmateix, qualsevol país prioritza els sectors productius on hi té importants fortaleses, afavorint les condicions per fer-ho possible –el que s’anomena ecosistema innovador-, i completant així la cadena de valor des de la recerca fins al mercat.

A casa nostra, Catalunya, és ben sabuda la notable dissociació entre l’elevat nivell de la recerca biomèdica, que és puntera a Europa i té rellevància mundial (es poden consultar els resultats dels centres a l’informe de Central de Resultats) i el moderat grau d’innovació reflectit pels estàndards europeus i publicats per la Comissió Europea en els Regional Innovation Scoreboards. Continue reading