10 years of Catalonian Register of Arthroplasty (RACat)

26 nov.

Olga Martínez-Laia DomingoOlga Martinez and Laia Domingo. Evaluation Area, AQuAS

The Catalonian Register of Arthroplasties (RACat) was set in motion in 2005 as an initiative of the Catalan Health Service (CatSalut), the Catalan Society of Orthopaedic and Traumatology Surgery (SCCOT) and AQuAS (at the time, the Agency for Information, Evaluation and Quality in Health).

Thus, a population register designed to assess the hip and knee arthroplasty effectiveness and safety, was born offering insights into the hospitalizations variability, the procedures and models used for arthroplasty, the survival of the implanted prosthesis and implants traceability and creating indicators for assessing the quality of health care (performance and benchmarking).

Different international previous experiences pointed to the fact that the existence of arthroplasty registers has contributed to reducing variability and improving the effectiveness, safety and quality of arthroplasty1. This fact, coupled with the growing need to respond to several research and clinical management questions highlighted the need to set the RACat in motion. Continue reading

10 años del Registro de Artroplastias de Cataluña (RACat)

26 nov.

Olga Martínez-Laia DomingoOlga Martínez y Laia Domingo. Área de Evaluación, AQuAS

En el año 2005 se ponía en marcha el Registro de Artroplastias de Cataluña (RACat), una iniciativa impulsada por el Servicio Catalán de la Salud (CatSalut), la Sociedad Catalana de Cirugía Ortopédica y Traumatología (SCCOT) y AQuAS (en aquel el momento, la Agencia de Información, Evaluación y Calidad en Salud).

Nacía así un registro poblacional diseñado para evaluar la efectividad y seguridad de las artroplastias de cadera y rodilla y que ha permitido conocer la variabilidad en las hospitalizaciones, los procedimientos y los modelos empleados para las artroplastias, la supervivencia de las prótesis implantadas, así como tener la trazabilidad de los implantes y generar indicadores para evaluar la calidad asistencial (performance y benchmarking).

Diferentes experiencias previas internacionales apuntaban a que la existencia de registros de artroplastias había contribuido a la reducción de la variabilidad y a la mejora de la efectividad, seguridad y calidad de las artroplastias1. Este hecho, sumado a la creciente necesidad de dar respuesta a varias preguntas de investigación y gestión clínica, pusieron de manifiesto la necesidad de poner en funcionamiento el RACat. Continue reading

10 anys del Registre d’Artroplàsties de Catalunya (RACat)

26 nov.

Olga Martínez-Laia DomingoOlga Martínez i Laia Domingo. Àrea d’Avaluació, AQuAS

L’any 2005 es posava en marxa el Registre d’Artroplàsties de Catalunya (RACat), una iniciativa impulsada pel Servei Català de la Salut (CatSalut), la Societat Catalana de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia (SCCOT) i l’AQuAS (en aquell moment, l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut).

Naixia així un registre poblacional dissenyat per avaluar l’efectivitat i seguretat de les artroplàsties de maluc i genoll i que ha permès conèixer la variabilitat en les hospitalitzacions, els procediments i els models emprats per les artroplàsties, la supervivència de les pròtesis implantades, així com tenir la traçabilitat dels implants i generar indicadors per avaluar la qualitat assistencial (performance i benchmarking).

Diferents experiències prèvies internacionals apuntaven a que l’existència de registres d’artroplàsties havia contribuït a la reducció de la variabilitat i a la millora de l’efectivitat, seguretat i qualitat de les artroplàsties1. Aquest fet, sumat a la creixent necessitat de donar resposta a diverses preguntes de recerca i gestió clínica, van posar de manifest la necessitat de posar en funcionament el RACat. Continue reading

COMSalut (Comunidad y Salud: Atención Primaria y Comunitaria)

19 nov.

Andreu SeguraAndreu Segura, Secretario del Plan Interdepartamental de Salud Pública de Cataluña

Pronto hará treinta años de la primera conferencia internacional de promoción de la salud que tuvo lugar en Ottawa. Entre sus recomendaciones destacaba la conveniencia de reorientar los servicios sanitarios y la necesidad de que las personas y las comunidades asumieran el control de los determinantes de su salud; se hicieran responsables.

Ambas propuestas están en la raíz del proyecto COMSalut y de sus antecedentes más directos, como el Plan Interdepartamental de Salud Pública (PINSAP), una de las innovaciones de la ley de Salud Pública de Cataluña de 2009, que hacía patente la importancia de los diversos sectores de la sociedad y de las administraciones públicas sobre la salud y, en consecuencia, les reconocía como elementos decisivos de las políticas de salud y, por ello, del plan de salud mismo. Un plan de salud que, con respecto al sistema sanitario, promueve el desarrollo de fórmulas organizativas y de financiación de los servicios más consecuentes con la dimensión comunitaria y la cooperación entre proveedores, como los pactos territoriales en las agrupaciones de gestión asistencial (AGA) del CatSalut. Continue reading

COMSalut (Comunitat i Salut: Atenció Primària i Comunitària)

19 nov.

Andreu SeguraAndreu Segura, Secretari del Pla Interdepartamental de Salut Pública de Catalunya

Aviat farà trenta anys de la primera conferència internacional de promoció de la salut que va tenir lloc a Ottawa. Entre les seves recomanacions destacava la conveniència de reorientar els serveis sanitaris i la necessitat que les persones i les comunitats assumissin el control dels determinants de la seva salut; se’n fessin responsables.

Ambdues propostes son a l’arrel del projecte COMSalut i dels seus antecedents més directes, com ara el Pla Interdepartamental de Salut Pública (PINSAP), una de les innovacions de la llei de Salut Pública de Catalunya del 2009, que feia palesa la importància dels diversos sectors de la societat i de les administracions públiques sobre la salut i, en conseqüència, els reconeixia com elements decisius de les polítiques de salut i, per això, del pla de salut mateix. Un pla de salut que, pel que fa al sistema sanitari, promou el desenvolupament de fórmules organitzatives i de finançament dels serveis més conseqüents amb la dimensió comunitària i la cooperació entre proveïdors, com els pactes territorials a les agrupacions de gestió assistencial (AGA) del CatSalut. Continue reading

COMSalut (Community and Health: Primary and Community Care)

19 nov.

Andreu SeguraAndreu Segura, Secretary of Catalan Public Health Interdepartmental Plan

Soon we will celebrate thirty years from the first international conference on health promotion held in Ottawa. Some of its most popular recommendations are the appeal of reorienting health services and the need for individuals and communities to take control of their own health determinants -they have taken responsibility.

Both proposals are at the root of the COMSalut project and its most direct antecedents, such as the Interdepartmental Plan of Public Health (Pla Interdepartamental de Salut Pública – PINSAP), one of the innovations of Catalonia Public Health law of 2009, which emphasized the impact that various sectors of society and public administration have on health and, consequently, recognized them as key elements of health policies and, therefore, the health plan. A health plan that, with respect to the health system, promotes the development of organizational formulas and the funding of the services most consistent with the community dimension and the cooperation between providers, such as territorial pacts for managed care groups (MCG) from CatSalut. Continue reading

La necesidad de la bioinformática en el marco del sistema sanitario

12 nov.

AnaRipollAna Ripoll, Presidenta de la Asociación Bioinformatics Barcelona – BIB

Vivimos en una sociedad que es capaz de generar ingentes cantidades de datos en pocos segundos. De hecho, se estima que en dos días generamos tantos datos como las creadas desde el nacimiento de la civilización hasta la finalización del Proyecto Genoma Humano en 2003. El sistema sanitario no escapa a la era del big data, ya que actualmente dispone de datos que proceden de una gran variedad de fuentes, tales como de las historias clínicas electrónicas, laboratorios, sistemas de imagen médica o anotaciones de los médicos. Además de estas fuentes más clásicas, se añaden las que genera el paciente a través de dispositivos electrónicos de monitorización en tiempo real, aplicaciones móviles, redes sociales o foros de pacientes. Actualmente estos datos se encuentran dispersos, desconectados, en varios formatos e, incluso, en algunos casos, sin digitalizar, y en consecuencia es complicado su procesado y análisis. Extraer la información valiosa que contienen todos estos datos del sistema sanitario ayudará a aumentar el conocimiento biomédico para avanzar hacia una medicina preventiva, personalizada, predictiva y participativa. Continue reading

The need of bioinformatics within the health system

12 nov.

AnaRipollAna Ripoll, President of the Bioinformatics Barcelona Association – BIB

We live in a society that is able to generate massive amounts of data in seconds. In fact, it has been estimated that in two days we generate as much data as we did since the birth of civilization to the completion of the Human Genome Project in 2003. The health system is no exception in the age of large data, now that the available data come from a variety of sources, such as electronic health records, laboratories, medical imaging systems and medical notes. In addition to these more traditional sources, we can add the data generated by the patient through electronic monitoring devices in real time, mobile applications, social networks or patients’ forums. Currently these data are scattered, disconnected, in various formats, and even in some cases without digitizing, and thus it’s difficult to process and to analyze. Extracting the valuable information all this data contained in the health system will help increase biomedical knowledge so we can advance towards a personalized, participatory, predictive and preventive medicine. Continue reading

La necessitat de la bioinformàtica en el marc del sistema sanitari

12 nov.

AnaRipollAna Ripoll, Presidenta de l’Associació Bioinformatics Barcelona – BIB

Vivim en una societat que és capaç de generar ingents quantitats de dades en pocs segons. De fet, s’estima que en dos dies generem tantes dades com les creades des del naixement de la civilització fins a la finalització del Projecte Genoma Humà el 2003. El sistema sanitari no escapa a l’era del big data, ja que actualment disposa de dades que provenen d’una gran varietat de fonts, com ara de les històries clíniques electròniques, laboratoris, sistemes d’imatge mèdica o anotacions dels metges. A més d’aquestes fonts més clàssiques, s’hi afegeixen les que genera el pacient a través de dispositius electrònics de monitoratge a temps real, aplicacions mòbils, xarxes socials o fòrums de pacients. Actualment aquestes dades es troben disperses, desconnectades, en diversos formats i, fins i tot, en alguns casos, sense digitalitzar, i en conseqüència és complicat el seu processat i anàlisi. Extreure la informació valuosa que contenen totes aquestes dades del sistema sanitari ajudarà a augmentar el coneixement biomèdic per avançar cap a una medicina preventiva, personalitzada, predictiva i participativa. Continue reading

Necesidad de acelerar la innovación en salud

5 nov.

Manel BalcellsManel Balcells, comisionado del Departamento de Salud en el Centro Tecnológico LEITAT

Uno de los retos de cualquier país que apueste por la economía del conocimiento es, sin duda, situar la innovación como eje estratégico de crecimiento y desarrollo, y conseguir que esta innovación revierta en valor económico. Es decir, que se devuelvan a la sociedad los beneficios de la inversión en investigación básica y aplicada realizada.

Sin embargo, cualquier país prioriza los sectores productivos donde tiene importantes fortalezas, favoreciendo las condiciones para hacerlo posible -lo que se llama ecosistema innovador-, y completando así la cadena de valor desde la investigación hasta el mercado.

En nuestra casa, Cataluña, es bien sabida la notable disociación entre el elevado nivel de la investigación biomédica, que es puntera en Europa y tiene relevancia mundial (se pueden consultar los resultados de los centros en el informe de Central de Resultados) y el moderado grado de innovación reflejado por los estándares europeos y publicados por la Comisión Europea en los Regional Innovation Scoreboard. Continue reading