Monthly Archives: març 2018

Is assessment still the pending issue of health apps?

22 març
Marta Millaret

An article in JAMA has recently been published presenting the first smart watch approved by the FDA to predict epileptic seizures. It is called Embrace, a connected device which detects seizures linked to movement and electric fluctuations in the skin of a person and sends an alert so they can receive medical attention.

Last February, the Mobile World Congress was held in Barcelona. Among the different activities to be highlighted which are organised around this congress there is one called 4 Years From Now (#4YFN18), the part of the Mobile which connects companies, investors and institutions with each other to encourage collaboration in developing different ideas, business models and technological solutions.

The Digital Health & Wellness Summit 2018, organised by 4YFN Connecting Startups, the Mobile World Capital Barcelona and the Mobile World Congress with the collaboration of ECHAlliance, the European Connected Health Alliance, is the meeting point of technological and health issues. This year, among others, Neil Gomes, Maria Salido and Elena Torrente participated.

Neil Gomes from the Thomas Jefferson University of the USA pointed out that one of the challenges in mHealth is facilitating feedback between patients and health professionals.

Maria Salido, co-founder and CEO of the health app, SocialDiabetes, raised key issues for success with health apps: regulation + industry + users. And in particular, she highlighted the importance of the final users. An article published in The Economist was much commented on here with a provocative title:

Elena Torrente, Digital Health Coordinator at DKV, commented on Digital Doctor, a health app that incorporates a detector of symptoms and a tool to request a doctor’s appointment. She pointed out that there were more women than men in the user profile of the app.

In general, there was consensus on the fact that prior to developing an app, an analysis to identify needs must be done. That is, the first step should be to detect the needs of a user and then, based on the mapping of these needs, the moment would come to develop technological solutions.

The content of all these presentations is available and you can also read a compilation of the main ideas that were highlighted here and here.

Despite it not being the main subject of their presentations, in the follow up debate the need and convenience of assessment was brought up. At present, there are already 320,000 health apps on the market. But,… How are they assessed? Who does this? With what criteria? Can we already talk about the safe prescription of health apps?

We close the circle once again with the conceptual framework of mHealth Assessment published in JMIR mHealth and uHealth with which the Agency for Health Quality and Assessment of Catalonia (AQuAS) provides the culture of assessment to the everyday reality in which we find ourselves (in 2016 it was published in the first quartile, in the categories “Health Care Sciences & Services” and “Medical Informatics”, respectively, in the Journal Citation Reports). There are an increasing number of health apps and the debate concerning their assessment remains open.

Post written by Marta Millaret (@MartaMillaret).

¿La evaluación es todavía la asignatura pendiente de las apps de salud?

22 març
Marta Millaret

Recientemente se ha publicado un artículo en la revista JAMA donde se presenta el primer reloj inteligente aprobado por la FDA para predecir ataques de epilepsia. Se trata de Embrace, un dispositivo conectado que detecta convulsiones a partir del movimiento y las fluctuaciones eléctricas en la piel de la persona y envía una señal de alerta para poder generar atención médica.

El pasado mes de febrero, se celebró el Mobile  World Congress en Barcelona. Entre las diferentes actividades que se organizan alrededor de este congreso, destaca el 4 Years From Now (#4YFN18), la parte del Mobile que conecta empresas, inversores e instituciones para que colaboren en el desarrollo de diferentes ideas, modelos de negocio y soluciones tecnológicas.

Digital Health & Wellness Summit 2018, organizado por 4YFN Connecting Startups, el Mobile World Capital Barcelona y el Mobile World Congress en colaboración con ECHAlliance (European Connected Health Alliance), es el punto de encuentro de temas tecnológicos y de salud. Este año, entre otros, participaron Neil Gomes, Maria Salido y Elena Torrente.

Neil Gomes de la Thomas Jefferson University de los Estados Unidos destacó que uno de los retos de la mHealth es facilitar el feedback entre pacientes y profesionales de la salud.

Maria Salido, cofundadora y CEO de la app de salud SocialDiabetes, planteó elementos clave para el éxito de las apps de salud: regulación + industria + usuarios. Y muy especialmente destacó la importancia de los usuarios finales. Fue muy comentado aquí un artículo publicado en The Economist con un título provocativo:

Elena Torrente, Coordinadora de Salud Digital en DKV, comentó Digital Doctor, una app de salud que incopora un detector de síntomas y una herramienta para pedir cita médica. Destacó que en el perfil de usuario de la app hay más mujeres que hombres.

En general, hubo consenso sobre el hecho que antes del desarrollo de una app hay que hacer un análisis de identificación de necesidades. Es decir, el primer paso debería ser detectar necesidades del usuario y después, a partir de este mapeo de necesidades, sería el momento de desarrollar soluciones tecnológicas.

El contenido de todas las presentaciones está disponible y también los principales ideas destacadas aquí y aquí.

Aunque no era el tema principal de sus presentaciones, sí que en el debate posterior se planteó la necesidad y conveniencia de la evaluación. Actualmente, ya existen 320.000 apps de salud en el mercado. Pero… ¿Cómo se evaluan? ¿Quién lo hace? ¿Con qué criterios? ¿Podemos hablar ya de prescripción segura de apps de salud?

Cerramos el círculo con el marco conceptual de evaluación de mHealth publicado en la revista JMIR mHealth and uHealth (en el año 2016 en el primer cuartil en las categorías “Health Care Sciences & Services” y “Medical Informatics”, respectivamente, del Journal Citation Reports) con el que la Agencia de Calidad y Evaluación Sanitarias de Cataluña (AQuAS) aporta la cultura de la evaluación a esta realidad cotidiana donde nos encontramos. Cada vez hay más apps de salud y el debate sobre su evaluación sigue abierto.

Entrada elaborada por Marta Millaret (@MartaMillaret).

L’avaluació és encara l’assignatura pendent de les apps de salut?

22 març
Marta Millaret

Recentment s’ha publicat un article a la revista JAMA on es presenta el primer rellotge intel·ligent aprovat per la FDA per a predir atacs d’epilèpsia. Es tracta d’Embrace, un dispositiu connectat que detecta convulsions a partir del moviment i les fluctuacions elèctriques en la pell de la persona i envia un senyal d’alerta per tal de poder generar atenció mèdica.

El passat mes de febrer, es va celebrar el Mobile World Congress a Barcelona. Entre les diferents activitats que s’organitzen al voltant d’aquest congrés, destaca l’anomenat 4 Years From Now (#4YFN18), la part del Mobile que connecta empreses, inversors i institucions per a què col·laborin en el desenvolupament de diferents idees, models de negoci i solucions tecnològiques.

El Digital Health & Wellness Summit 2018, organitzat per 4YFN Connecting Startups, el Mobile World Capital Barcelona i el Mobile World Congress amb col·laboració amb ECHAlliance, l’European Connected Health Alliance, és el punt de trobada de temes tecnològics i de salut. Aquest any, entre altres, hi van participar Neil Gomes, Maria Salido i Elena Torrente.

Neil Gomes de Thomas Jefferson University dels Estats Units va destacar que un dels reptes de l’mHealth és facilitar el feedback entre pacients i professionals de la salut.

Maria Salido, cofundadora i CEO de l’app de salut SocialDiabetes, va plantejar elements clau per a l’èxit de les apps de salut: regulació + indústria + usuaris. I molt especialment va destacar la importància dels usuaris finals. Va ser molt comentat aquí un article publicat a The Economist amb un títol provocatiu:

Elena Torrente, Coordinadora de Salut Digital a DKV, va comentar Digital Doctor, una app de salut que incopora un detector de símptomes i una eina per demanar hora al metge. Va destacar que en el perfil d’usuari de l’app hi havia més dones que homes.

En general, va haver-hi consens sobre el fet que abans del desevolupament d’una app cal fer una anàlisi d’identificació de necessitats. És a dir, el primer pas hauria de ser detectar necessitats de l’usuari i després, a partir d’aquest mapeig de necessitats, vindria el moment de desenvolupar solucions tecnològiques.

El contingut de totes les presentacions es troba disponible i també podeu llegir un recull de les principals idees destacades aquí i aquí.

Malgrat que no era el tema principal de les seves presentacions, sí que en el debat posterior es va plantejar la necessitat i conveniència de l’avaluació. Actualment, ja hi ha 320.000 apps de salut al mercat. Però… Com s’avaluen? Qui ho fa? Amb quins criteris? Podem parlar ja de prescripció segura d’apps de salut?

Tanquem el cercle amb el marc conceptual d’avaluació d’mHealth publicat a la revista JMIR mHealth and uHealth (l’any 2016 en el primer quartil en les categories “Health Care Sciences & Services” i “Medical Informatics”, respectivament, del Journal Citation Reports) amb el qual l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) aporta la cultura de l’avaluació a aquesta realitat quotidiana on ens trobem. Cada cop hi ha més apps de salut i el debat sobre la seva avaluació continua obert.

Entrada elaborada per Marta Millaret (@MartaMillaret).

Towards research in nursing with a (greater) impact

15 març
Núria Radó

What is it that makes a particular research have an impact on society beyond the strictly academic and which is truly transformative? Can a whole series of actions be planned in the way that one follows a cooking recipe which leads directly to the desired social impact? Unfortunately, the answer is no. The impact is multifactorial and depends on so many different elements and actors that it is difficult to establish a formula to guarantee it.

However, having said that, the fact that there is research which has a particular social impact does not mean that it is a totally random phenomenon and that there is no way of predicting, facilitating or promoting it. Years ago, from the Research Assessment group at the Agency for Health Quality and Assessment of Catalonia (AQuAS), and with the help and complicity of the International School on Research Impact Assessment, ISRIA, we identified a series of facilitators with regards the impact of research.

A fundamental facilitator is people, and the values, culture and capacity of leadership they have. Two identical results of research can have different impacts if the capacity of leadership, drive and will to get beyond academic impact is different. But this is still not enough. The strategy, organisation, collaborations and openness that institutions have will be a great facilitator or barrier for the researchers that have carried out the research.

Finally, both people and institutions will need two indispensable elements in order to aspire to having an impact: on the one hand, a close and effective communication with the different social actors that can play a role in transferring the results of research, and on the other, an approach focused on the participation of all these key players.

To paraphrase Confucius when he said “explain it to me and I will forget, show me and maybe I will remember, involve me and I will understand”, it is all about involving all the necessary actors to bring about a real change and make research transformative.

It is in this context that SARIS (Catalan acronym) came into being, the Assessment System of Research and Innovation in Health. It is a strategic tool which emerged from the PERIS (Strategic Plan for Research and Innovation in Health 2016-2020) with the aim of assessing the research carried out in health in Catalonia from the perspective of always wanting to facilitate and influence so that it has an impact beyond academia. To do this, the motivation and involvement of actors has been defined as a key factor for its development.

Last November, we started a series of participative sessions with nurses who were selected from the PERIS 2017 call in which a line of intensification of nursing professionals was financed.

It is important to emphasise that launching this line with nursing research makes full sense for three reasons: on the one hand, one of the thematic priorities of the PERIS is clearly that of “the development of clinical and translational research which facilitates the growth of scientific and technological knowledge, putting special emphasis on primary care agents and research in nursing”. In addition, the PERIS 2017 nursing fund has been the first to come to an end and it was appropriate to address ourselves to them first and foremost.

Last but not least, the conditions in which nursing research is carried out, with patients and their recovery as its central goal, makes it especially appropriate to ensure that this research has a direct impact on health. Hence, it is important that the research done in nursing be capable of demonstrating the impact that this group of professionals has because it can give it a comparative advantage with regards other biomedical disciplines. Indeed, nursing research is intrinsically translational.

Therefore, the first session centred on identifying the influential actors and in empowering the nurse to carry out an effective communication which amplifies the productive interactions needed to transform the results obtained into benefits for a better and improved health for patients.

We would like to express our deepest gratitude to the nurses for their participation (readiness and motivation) who attended of their own free will and in their time off work ensuring thus that the session was a success. This demonstrates that from the AQuAS we have leverage to give support to those researchers who are motivated to driving the impact of their research.

At present, we are preparing other sessions that will enable mutual learning between researchers and the assessment agents at the AQuAS.

Post written by Núria Radó Trilla (@nuriarado).

Jornada SARIS: Participación en recerca Barcelona, April 4th 2018.

Hacia una investigación enfermera con (más) impacto

15 març
Núria Radó

¿Qué hace que una investigación determinada tenga un impacto en la sociedad más allá de lo estrictamente académico y que sea, realmente, transformadora? ¿Es posible plantear una serie de acciones que, como quien sigue una receta de cocina, nos lleven directamente al impacto social deseado? Lamentablemente, la respuesta es no. El impacto es multifactorial y depende de tantos elementos y actores diversos que resulta difícil establecer una fórmula para garantizarlo.

Pero esto no significa que obtener un impacto social determinado sea un fenómeno totalmente aleatorio y que no haya forma de preverlo, facilitarlo o promoverlo. Ya hace años que desde el grupo de Evaluación de la Investigación de la Agencia de Calidad y Evaluación Sanitarias de Cataluña (AQuAS) y con la ayuda y complicidad de la comunidad de práctica internacional ISRIA identificamos una serie de facilitadores del impacto de la investigación.

Un facilitador fundamental son las personas y los valores, cultura y capacidad de liderazgo que tengan. Dos resultados de investigación exactamente iguales pueden tener impactos diferentes si la capacidad de liderazgo, impulso y voluntad de llegar más lejos del impacto académico es diferente. Pero no es suficiente. La estrategia, organización, colaboraciones y apertura que tengan y promuevan las instituciones será un enorme facilitador o bloqueador para los investigadores que han llevado a cabo la investigación.

Finalmente, tanto las personas como las instituciones requerirán de dos elementos indispensables para aspirar al impacto: por un lado, una comunicación cercana y eficaz con los diferentes actores sociales que puedan jugar un papel al trasladar los resultados de la investigación y por otro lado, una aproximación enfocada hacia la participación de todos estos actores clave.

Parafraseando Confucio cuando decía aquello de “explícamelo y lo olvidaré, muéstramelo y quizás me acordaré, implícame y lo entenderé”, se trata de implicar todos los actores necesarios para producir el cambio real y hacer que la investigación sea transformadora.

Es en este contexto que nace el SARIS, el Sistema de Evaluación de la Investigación y la Innovación en Salud, un instrumento estratégico que aflora del PERIS (Plan Estratégico de Investigación e Innovación en Salud 2016-2020) con el objetivo de evaluar la investigación en salud de Cataluña desde la perspectiva de querer, siempre, facilitar e influir para que ésta tenga un impacto más allá de la academia. Para hacerlo, se ha definido la motivación y la implicación de los actores como un eje determinante para su desarrollo.

El pasado mes de noviembre empezamos unas sesiones participativas con enfermeras beneficiarias de la convocatoria PERIS 2017 que financió una línea de intensificación de profesionales de enfermería.

Cabe destacar que estrenar este eje con la investigación enfermera tiene todo el sentido por tres motivos: por un lado, una de las prioridades temáticas del PERIS es claramente “el desarrollo de la investigación clínica y traslacional que permita incrementar los conocimientos científicos y tecnológicos, haciendo énfasis especial en los agentes de atención primaria y la investigación en enfermería”. Además, la ayuda PERIS 2017 de enfermería ha sido la primera en finalizar y era adecuado dirigirnos a ellas antes que a nadie.

Por último (last but not least), el estadio en que se desarrolla la investigación enfermera, con el pacientes y su cuidado en el centro de sus objetivos, hace especialmente adecuado potenciar que esta investigación tenga un impacto directo en la salud. Así pues, es importante que la investigación enfermera sea capaz de demostrar el impacto de lo que hace este colectivo profesional, ya que lo puede situar en ventaja competitiva con otras disciplinas de la biomedicina. En este sentido, la investigación enfermera es intrínsicamente traslacional.

La primera sesión se desarrolló en torno de la identificación de los actores influyentes y el empoderamiento de la enfermera para llevar a cabo una comunicación efectiva que amplifique las interacciones productivas que son necesarias para trasladar los resultados obtenidos en beneficios de más y mejor salud para los pacientes.

Queremos agradecer infinitamente la participación (predisposición y motivación) de las enfermeras que, de forma voluntaria y fuera de su horario laboral, asistieron e hicieron que la sesión tuviera una gran acogida, demostrando que desde AQuAS tenemos margen de de influencia para dar apoyo a aquellos investigadores que están motivados para favorecer el impacto de su investigación.

En estos momentos ya estamos preparando otras sesiones que sirvan de aprendizaje mutuo entre los investigadores y los agentes de evaluación de AQuAS.

Post elaborado por Núria Radó Trilla (@nuriarado).

Próximamente: Jornada SARIS: Participación en recerca Barcelona, 4 de abril de 2018.

Cap a una recerca infermera amb (més) impacte

15 març
Núria Radó

Què fa que una recerca determinada tingui un impacte a la societat més enllà de l’estrictament acadèmic i sigui, realment, transformadora? Es poden planificar tot una sèrie d’accions que, com qui segueix una recepta de cuina, ens portin directament a l’impacte social desitjat? Lamentablement, la resposta és no. L’impacte és multifactorial i depèn de tants elements i actors diversos que es fa difícil d’establir una fórmula per garantir-lo.

Ara bé, això no vol dir que el fet que hi hagi recerca que obtingui un impacte social determinat sigui un fenomen totalment aleatori i que no hi hagi cap manera de preveure’l, facilitar-lo o promoure’l. Ja fa anys, des del grup d’Avaluació de la Recerca de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) i amb l’ajuda i complicitat de la comunitat de pràctica internacional ISRIA vam identificar una sèrie de facilitadors de l’impacte de la recerca.

Un facilitador fonamental són les persones i els valors, cultura i capacitat de lideratge que tinguin. Dos resultats de recerca exactament iguals poden tenir impactes diferents si la capacitat de lideratge, empenta i voluntat d’arribar més enllà de l’impacte acadèmic és diferent. Però amb això tampoc n’hi ha prou. L’estratègia, organització, col·laboracions i obertura que tinguin i promoguin les institucions seran un enorme facilitador o bloquejador pels investigadors que han realitzat la recerca.

Finalment, tant les persones com les institucions requeriran de dos elements indispensables per aspirar a l’impacte: d’una banda, una comunicació propera i eficaç amb els diferents actors socials que puguin jugar un paper en traslladar els resultats de la recerca, i de l’altra, una aproximació enfocada cap a la participació de tots aquests actors clau.

Parafrasejant Confuci quan deia allò de “explica-m’ho i me n’oblidaré, mostra-m’ho i potser me’n recordaré, implica-m’hi i ho entendré”, es tracta d’implicar tots els actors necessaris per produir el canvi real i fer que la recerca sigui transformadora.

És en aquest context que neix el SARIS, el Sistema d’Avaluació de la Recerca i Innovació en Salut, un instrument estratègic que aflora del PERIS (Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut 2016-2020) amb l’objectiu d’avaluar la recerca en salut de Catalunya des de la perspectiva de voler, sempre, facilitar i influir per tal que aquesta tingui un impacte més enllà de l’acadèmia. Per fer-ho, s’ha definit la motivació i la implicació dels actors com un eix determinant per al seu desenvolupament.

El mes de novembre passat vam començar un seguit de sessions participatives amb les infermeres beneficiàries de la convocatòria PERIS 2017 en la qual es va finançar un línia d’intensificació de professionals d’infermeria.

Cal destacar que estrenar aquest eix amb la recerca infermera té tot el sentit per tres motius: per una banda, una de les prioritats temàtiques del PERIS és clarament “el desenvolupament de la recerca clínica i translacional que permeti incrementar els coneixements científics i tecnològics, fent èmfasi especial en els agents de l’atenció primària i la recerca en infermeria”. A més, l’ajut PERIS 2017 d’infermeria ha estat el primer en finalitzar i era adequat adreçar-nos a elles abans que ningú.

Per últim (last but not least), l’estadi en el qual es desenvolupa la recerca infermera, amb el pacient i la seva cura al centre dels seus objectius, fa especialment adient potenciar que aquesta recerca tingui un impacte directe en la salut. Així doncs, és important que la recerca en infermeria sigui capaç de demostrar l’impacte del que fa aquest col·lectiu professional, ja que el pot situar en un avantatge comparatiu amb altres disciplines de la biomedicina. En aquest sentit, la recerca infermera és intrínsicament translacional.

La primera sessió es va desenvolupar al voltant de la identificació dels actors influents i l’apoderament de la infermera per dur a terme una comunicació efectiva que amplifiqui les interaccions productives que calen per traslladar els resultats obtinguts en beneficis de més i millor salut per als pacients.

Volem agrair infinitament la participació (predisposició i motivació) de les infermeres que, de manera voluntària i fora del seu horari laboral, van assistir-hi i van fer que la sessió tingués una gran acollida, demostrant que des d’AQuAS tenim marge d’influència per donar suport a aquells investigadors que estan motivats per afavorir l’impacte de la seva recerca.

En aquests moments ja estem preparant altres sessions que serveixin d’aprenentatge mutu entre els investigadors i els agents d’avaluació d’AQuAS.

Post elaborat per Núria Radó Trilla (@nuriarado).

Pròximament: Jornada SARIS: Participación en recerca Barcelona, 4 d’abril de 2018.

Building gender equality

8 març
Iria Caamiña

The media systematically show us examples of the persistence of discriminatory situations for women such as the gender wage gap, the lack of women in managerial positions and the violence towards women, among other things.

These situations are a result of our social construct which is still based on an androcentric model where man is placed at the centre, as a reference of values and of the view of the world while at the same time subordinating women and rendering them  invisible.

Taking advantage of the fact that today is March 8, International Women’s Day, we would like to review and reflect on how we are tackling this reality with the Government of Catalonia’s public policies.

The history of gender policies of the Catalan Government Administration goes back a long way. The Catalan Women’s Institute was created almost 30 years ago and it was this institution which began to formulate programmes for equality with the aim of guaranteeing real equality between men and women. In this context, the concept of equality has been reinterpreted and broadened and is now multidimensional:

  • Formal equality: the affirmation of the equality of rights in legislation
  • Equality of treatment: the absence of direct or indirect discrimination for reasons of sex
  • Equal opportunity: the compensation of existing inequalities in the conditions and positions of women and men
  • Gender equality: the assessment and consideration of the diversity and differences between women and men

The evolution of the concept of equality has run parallel to the evolution of strategies for intervention by public administrations. The first programmes of policies for women were centred on guaranteeing equal rights and on the absence of discrimination between men and women. Later, once the shortcomings of this concept had been verified, new measures for positive action were introduced to guarantee equal opportunities. More recently, gender mainstreaming has been introduced and prioritised.

Gender mainstreaming is a concept that arose in Sweden in the early nineties of last century to promote policies for women and was incorporated in the international agenda within the framework of the 1995 Fourth World Conference on Women held in Beijing. The inclusion of this strategy to develop policies for women was a turning point.

Gender mainstreaming in the area of the Catalan Government requires the incorporation of the gender perspective in all policies and the promotion of specific actions in favour of women from the different areas of Government Administration. This is the framework within which work is being done at present by the Government of Catalonia. The Department of Health has taken part in the six programmes led by the Catalan Women’s Institute and also in elaborating the four reports on gender mainstreaming.

On the other hand, the drive and implementation of measures and actions linked to gender policies in the Department of Health takes place within the framework of the Work Group for gender mainstreaming. This group is made up of people of reference from all the units and entities of the department, including the Agency for Health Quality and Assessment of Catalonia (AQuAS), and it is coordinated by the Technical Cabinet of the General Secretary.

Aside from the achievements made based on measures taken and actions carried out, some of the most significant advances have been those made via regulation. Particularly noteworthy are:

Among the most noteworthy aspects of the Law of Equality (2015) is the regulation of interdepartmental bodies for coordination, in charge of applying gender mainstreaming both consultative and advisory in nature, and also of implementing mechanisms of collaboration, cooperation, control and sanction. Via this Law, the creation of the Observatory for Gender Equality was foreseen, a body which began functioning last June and of which the AQuAS forms a part of.

Despite the progress made, a lot of work remains to be done which we need to do together, not only as a legal obligation but also as a commitment to building a fairer society. No policy is neutral, and it affects men and women in different ways and this is why it is essential for us to put on our “gender glasses” during our daily tasks to identify possible differences so as to deal with them.

As you all know, dealing with gender is one of the editorial lines of the blog AQuAS (with posts written by Mercè Piqueras, Esther Vizcaino and Dolores Ruiz Muñoz) and we will be delving deeper into this subject shortly within the framework of the activity done at the AQuAS.

Post written by Iria Caamiña.

Construimos equidad de género

8 març
Iria Caamiña

Sistemáticamente los medios de comunicación nos muestran ejemplos de la persistencia de situaciones de discriminación de las mujeres, la brecha salarial de género, la baja presencia de mujeres en cargos directivos, la violència ejercida hacia las mujeres, entre otros.

Estas situaciones responden a la construcción de un modelo social basado todavía en el androcentrismo que hace del hombre el sujeto de referencia de valores y concepción del mundo, al mismo tiempo que subordina e invisibiliza a las mujeres.

Aprovechando que hoy es 8 de marzo, Dia Internacional de la Mujer, queremos hacer un repaso reflexionando sobre cómo estamos abordando esta realidad desde las políticas públicas de la Generalitat de Cataluña.

La trayectoria de las políticas de género de la Administración de la Generalitat no es corta, hace casi 30 años que nació el Instituto Catalán de las Mujeres y que se empezaron a formular planes de igualdad, con el objetivo de garantizar la igualdad efectiva entre hombres y mujeres. En este contexto el concepto de igualdad se ha ido reinterpretando y ampliando, actualmente multidimensional:

  • Igualdad formal: afirmación de la igualdad de derechos en la normativa
  • Igualdad de trato: ausencia de discriminación directa e indirecta por razón de sexo
  • Igualdad de oportunidad: compensación de las desigualdades existentes en las condiciones y posiciones de mujeres y hombres
  • Equidad de género: valoración y toma en consideración de la diversidad y las diferencias entre mujeres y hombres

La evolución del concepto de igualdad ha ido acompañada de la evolución de las estrategias de intervención de los poderes públicos. Los primeros planes de políticas de mujeres se centraron en garantizar la igualdad de derechos y a la no discriminación entre hombres y mujeres. Posteriormente, una vez constatadas las carencias de esta concepción, se empiezan a introducir las medidas de acción positiva para garantizar la igualdad de oportunidades. Por último, se ha incorporado y priorizado la transversalidad de género.

La transversalización de género (gender mainstreaming) es un concepto que nace en Suecia a principios de los años noventa por la promoción de políticas de mujeres y que pasa a la agenda internacional el marco de la IV Conferencia Mundial de la Mujer celebrada en Beijing el año 1995. La incorporación de esta estrategia para desarrollar las políticas de mujeres significó un punto de inflexión.

La transversalidad en el ámbito de la Generalitat hace necesaria la incorporación de la perspectiva de género en todas las políticas y la promoción de acciones específicas para las mujeres desde los diferentes ámbitos de la Administración de la Generalitat. Es en este marco en que se está trabajando actualmente desde la Generalitat de Cataluña. El Departamento de Salud ha participado en los seis planes liderados por el Instituto Catalán de las Mujeres y en la elaboración de los cuatro informes de transversalización de género.

Por otro lado, el impulso y la operativización de las medidas y actuaciones vinculadas a las políticas de género en el Departament de Salud se realiza en el marco del Grupo de trabajo de transversalidad de género. Este grupo está integrado por referentes de todas las unidades y entidades del departamento, también la Agencia de Calidad y Evaluación Sanitarias de Cataluña (AQuAS), y coordinado por el Gabinete técnico de Secretaría General.

Además de los retos alcanzados a partir de las medidas y acciones desplegada, algunos de los avances más significativos se han producido a través de la regulación, destacan especialmente:

Entre los aspectos más destacados de la ley de igualdad (2015) hay la regulación de órganos de coordinación interdepartamental, responsables de aplicación de la transversalidad, consultivos y asesores y mecanismos de colaboración, cooperación, control y sanción. A través de la ley se prevee la creación del Observatorio de Igualdad de Género, órgano que entró en funcionamiento el pasado mes de junio y del que AQuAS forma parte.

A pesar de los avances, queda mucho trabajo por hacer que tenemos que hacer juntos, no sólo como una obligación legal, sinó como un compromiso con la construcción de una sociedad más justa. Ninguna política es neutra, afecta de forma diferente a hombres y mujeres, y por este motivo es imprescindible ponernos las “gafas de género” en nuestro trabajo diario, para identificar posibles diferencias y abordarlas.

Como sabéis, el abordaje de género es una de las líneas editoriales del blog AQuAS (con colaboraciones de Mercè Piqueras, Esther Vizcaino y Dolores Ruiz Muñoz) y próximamente se profundizará en esta línea en el marco de la actividad de AQuAS.

Entrada elaborada por Iria Caamiña.

Construïm equitat de gènere

8 març
Iria Caamiña

Sistemàticament els mitjans de comunicació ens mostren exemples de la persistència de situacions de discriminació de les dones, la bretxa salarial de gènere, la baixa presència de dones en càrrecs directius, la violència exercida vers les dones, entre d’altres.

Aquestes situacions responen a la construcció d’un model social basat encara en l’androcentrisme que fa de l’home el subjecte de referència de valors i concepció del món, al mateix temps que subordina i invisibilitza les dones.

Aprofitant que avui és 8 de març, Dia Internacional de les Dones, volem fer un repàs i reflexionant com estem abordant aquesta realitat des de polítiques públiques de la Generalitat de Catalunya.

La trajectòria de les polítiques de gènere de l’Administració de la Generalitat no és pas curta, fa gairebé 30 anys que va néixer l’Institut Català de les Dones i que es van començar a formular els plans d’igualtat, amb l’objectiu de garantir la igualtat efectiva entre homes i dones. En aquest context el concepte d’igualtat s’ha anat reinterpretant i ampliant, actualment multidimensional:

  • Igualtat formal: afirmació de la igualtat de drets en la normativa
  • Igualtat de tracte: absència de discriminació de directa i indirecta per raó de sexe
  • Igualtat d’oportunitat: compensació de les desigualtats existents en les condicions i posicions de dones i homes
  • Equitat de gènere: valoració i presa en consideració de la diversitat i les diferències entre dones i homes

L’evolució del concepte d’igualtat ha anat acompanyada de l’evolució de les estratègies d’intervenció dels poders públics. Els primers plans de polítiques de dones es van centrar en garantir la igualtat de drets i a la no discriminació entre homes i dones. Posteriorment, un cop constatades les mancances d’aquesta concepció, es comencen a introduir les mesures d’acció positiva per garantir la igualtat d’oportunitats. Per últim, s’ha incorporat i prioritzat la transversalització de gènere.

La transversalització de gènere (gender mainstreaming), és un concepte que neix a Suècia al començament dels anys noranta per la promoció de polítiques de dones, i que passa a l’agenda internacional el marc de la IV Conferència Mundial de la Dona celebrada a Beijing l’any 1995. La incorporació aquesta estratègia per desenvolupar les polítiques de dones va significar un punt d’inflexió.

La transversalitat en l’àmbit de la Generalitat fa necessària la incorporació de la perspectiva de gènere a totes les polítiques i la promoció d’accions específiques per les dones des dels diferents àmbits de l’Administració de la Generalitat. És en aquest marc en el que s’està treballant actualment des de la Generalitat de Catalunya. El Departament de Salut ha participat en els sis plans liderats pel l’Institut Català de les Dones i en l’elaboració dels quatre informes de transversalització de gènere.

D’altra banda, l’impuls i l’operativització de les mesures i actuacions vinculades a les polítiques de gènere en el Departament de Salut es realitza en el marc del Grup de treball de transversalitat de gènere. Aquest grup està integrat per referents de totes les unitats i ens del departament, també l’l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), i coordinat pel Gabinet tècnic de Secretaria General.

A banda de les fites assolides a partir de les mesures i accions desplegades, alguns dels avenços més significatius s’han produït a través de la regulació, destaquen especialment:

Entre els aspectes més destacats de la llei d’igualtat (2015) hi ha la regulació d’òrgans de coordinació interdepartamental, responsables d’aplicació de la transversalitat, consultius i assessors i mecanismes de col·laboració, cooperació, control i sanció. A través de la llei es preveu la creació de l’Observatori d’Igualtat de Gènere, òrgan que va entrar en funcionament el passat mes de juny i del que l’AQuAS forma part.

Tot i els avenços, queda molta feina per fer que hem de fer plegats, no només com una obligació legal, sinó com un compromís amb la construcció d’una societat més justa. Cap política és neutra, afecta de manera diferent a homes i dones, i per això és imprescindible posar-nos les “ulleres de gènere” en la nostra tasca diària, per identificar les possibles diferències i abordar-les.

Tal com ja sabeu, l’abordatge de gènere és una de les línies editorials del blog AQuAS (amb col·laboracions de Mercè Piqueras, Esther Vizcaino i Dolores Ruiz Muñoz) i properament s’aprofundirà en aquesta línia en el marc de l’activitat de l’AQuAS.

Entrada elaborada per Iria Caamiña.

The experience of assessing innovation

1 març
Clàudia Pardo

Clàudia Pardo, a consultant of open innovation at Induct accompanies and helps entities in the health sector to adapt to the new needs of the future. Clàudia Pardo, together with Dolors Benítez, led the first edition of Innovate and Assess (see the previous post), a training programme of the Observatory of Innovation in Healthcare Management in Catalonia (OIGS).

This is why today we offer you an interview in which Clàudia Pardo of Induct talks to Francesca Moya, a specialist doctor in rheumatology, at present the Director of Processes and Quality in the Area of Healthcare in Mútua de Terrassa. We would like to share her experience at the OIGS in the context of the Innovate and Assess workshop because we feel that it could be of use to many other professionals.

Francesca Moya

What would you highlight about the OIGS in terms of assessing innovation?

The observatory has been an important lever in introducing the concept of innovation in micromanagement and healthcare practices among professionals and management teams. Personally, the OIGS has given me the necessary methodology and support to identify potential innovative practices and to introduce assessment in the project development process of projects that professionals themselves propose. It has also allowed me to get to know the experiences of other centres, to learn from this and to encourage relationships between other professionals.

In your opinion, why is assessing innovation in healthcare practices important?

The only way to quantify a clinical or organisational improvement that has been put into practice is to assess it. We learnt this during this OIGS course. The scientific interest that professionals have in innovation, with the aim of including new practices or technologies to bring us closer to an improved healthcare, can sometimes mean that certain resources are assigned to practices which do not provide any value and this can have a high cost, not only economic but also of opportunity and lead to inequality in the system.

How did the need arise to start assessing good practices in healthcare in your centre?

Innovation in healthcare practices is necessary if they are to be improved, and assessing it is essential to quantify improvements. I would say that the need to assess arose out of the curiosity and need to know whether what we are doing, including the novelties that we implement and the resources of all types that we assign, are in any way relevant to our clients and to the organisation. But there is another important aspect which encouraged and motivated us, by no means a minor one; giving visibility to everything we do and sharing it all as well as acknowledging the efforts and contributions of the professionals who make it possible to improve the health system. The OIGS is a tool aimed at facilitating the entire process.

What advice would you give when incorporating assessment in innovation?

In my experience, I think the first thing to consider when wanting to assess what is being done is to think about this from the start of any project that is to be implemented. Let me explain myself: one of the greatest problems that I have had personally when wanting to assess a practice, experience or project has been the lack of necessary data, problems of design and the lack of knowledge regarding the adequate methodology needed to do it. Therefore, my advice would be to start any new project by planning what you want to achieve and what you need to measure in order to know whether you have been successful or not. Methodology is basic in the field of assessment and that is the expertise of the AQuAS.

What reasons would you give the centre to take on this approach?  

I consider that knowing the results of what we do is basic for our organisations so that we are aware of the value it has, what it offers us, whether we should continue doing it, whether we can apply it to other areas of care, whether we should forget about it and change it for other practices or whether we can improve it.

Interview by Clàudia Pardo (@Claudiia_Pardo), Induct (@InductES).