Cap a una recerca infermera amb (més) impacte

15 març
Núria Radó

Què fa que una recerca determinada tingui un impacte a la societat més enllà de l’estrictament acadèmic i sigui, realment, transformadora? Es poden planificar tot una sèrie d’accions que, com qui segueix una recepta de cuina, ens portin directament a l’impacte social desitjat? Lamentablement, la resposta és no. L’impacte és multifactorial i depèn de tants elements i actors diversos que es fa difícil d’establir una fórmula per garantir-lo.

Ara bé, això no vol dir que el fet que hi hagi recerca que obtingui un impacte social determinat sigui un fenomen totalment aleatori i que no hi hagi cap manera de preveure’l, facilitar-lo o promoure’l. Ja fa anys, des del grup d’Avaluació de la Recerca de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) i amb l’ajuda i complicitat de la comunitat de pràctica internacional ISRIA vam identificar una sèrie de facilitadors de l’impacte de la recerca.

Un facilitador fonamental són les persones i els valors, cultura i capacitat de lideratge que tinguin. Dos resultats de recerca exactament iguals poden tenir impactes diferents si la capacitat de lideratge, empenta i voluntat d’arribar més enllà de l’impacte acadèmic és diferent. Però amb això tampoc n’hi ha prou. L’estratègia, organització, col·laboracions i obertura que tinguin i promoguin les institucions seran un enorme facilitador o bloquejador pels investigadors que han realitzat la recerca.

Finalment, tant les persones com les institucions requeriran de dos elements indispensables per aspirar a l’impacte: d’una banda, una comunicació propera i eficaç amb els diferents actors socials que puguin jugar un paper en traslladar els resultats de la recerca, i de l’altra, una aproximació enfocada cap a la participació de tots aquests actors clau.

Parafrasejant Confuci quan deia allò de “explica-m’ho i me n’oblidaré, mostra-m’ho i potser me’n recordaré, implica-m’hi i ho entendré”, es tracta d’implicar tots els actors necessaris per produir el canvi real i fer que la recerca sigui transformadora.

És en aquest context que neix el SARIS, el Sistema d’Avaluació de la Recerca i Innovació en Salut, un instrument estratègic que aflora del PERIS (Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut 2016-2020) amb l’objectiu d’avaluar la recerca en salut de Catalunya des de la perspectiva de voler, sempre, facilitar i influir per tal que aquesta tingui un impacte més enllà de l’acadèmia. Per fer-ho, s’ha definit la motivació i la implicació dels actors com un eix determinant per al seu desenvolupament.

El mes de novembre passat vam començar un seguit de sessions participatives amb les infermeres beneficiàries de la convocatòria PERIS 2017 en la qual es va finançar un línia d’intensificació de professionals d’infermeria.

Cal destacar que estrenar aquest eix amb la recerca infermera té tot el sentit per tres motius: per una banda, una de les prioritats temàtiques del PERIS és clarament “el desenvolupament de la recerca clínica i translacional que permeti incrementar els coneixements científics i tecnològics, fent èmfasi especial en els agents de l’atenció primària i la recerca en infermeria”. A més, l’ajut PERIS 2017 d’infermeria ha estat el primer en finalitzar i era adequat adreçar-nos a elles abans que ningú.

Per últim (last but not least), l’estadi en el qual es desenvolupa la recerca infermera, amb el pacient i la seva cura al centre dels seus objectius, fa especialment adient potenciar que aquesta recerca tingui un impacte directe en la salut. Així doncs, és important que la recerca en infermeria sigui capaç de demostrar l’impacte del que fa aquest col·lectiu professional, ja que el pot situar en un avantatge comparatiu amb altres disciplines de la biomedicina. En aquest sentit, la recerca infermera és intrínsicament translacional.

La primera sessió es va desenvolupar al voltant de la identificació dels actors influents i l’apoderament de la infermera per dur a terme una comunicació efectiva que amplifiqui les interaccions productives que calen per traslladar els resultats obtinguts en beneficis de més i millor salut per als pacients.

Volem agrair infinitament la participació (predisposició i motivació) de les infermeres que, de manera voluntària i fora del seu horari laboral, van assistir-hi i van fer que la sessió tingués una gran acollida, demostrant que des d’AQuAS tenim marge d’influència per donar suport a aquells investigadors que estan motivats per afavorir l’impacte de la seva recerca.

En aquests moments ja estem preparant altres sessions que serveixin d’aprenentatge mutu entre els investigadors i els agents d’avaluació d’AQuAS.

Post elaborat per Núria Radó Trilla (@nuriarado).

Pròximament: Jornada SARIS: Participación en recerca Barcelona, 4 d’abril de 2018.

Experimentació amb animals (no humans)

18 febr.
Joan MV Pons
Joan MV Pons

Ja resulta cridaner que pugui haver-hi més dades sobre els animals utilitzats en experimentació que sobre humans (pacients o no) que participen en assaigs clínics. Ben cert que, tant en un cas com en l’altre, la regulació és estricta i hi ha diferents òrgans col·legiats que vetllen pel benestar dels participants en l’experimentació.

Recentment s’han fet públiques les dades d’usos d’animals en experimentació a l’estat espanyol. En conjunt, el nombre d’usos ha estat de 808.827 al llarg del 2014: 526.553 rosegadors (la major part ratolins), uns 190.354 peixos (més d’un terç peixos zebra), 44.169 aus i 23.881 conills per esmentar aquelles espècies d’animals més utilitzats. Val a dir que una quarta part de tot el conjunt, tot i tractar-se majoritàriament de ratolins, són animals alterats genèticament. La gran majoria (75%) s’utilitzen pel que s’anomena investigació bàsica o investigació traslacional i aplicada.

Informes anuales de la utilización de animales en la investigación y docencia

Són molts o pocs? Quines tendències hi ha al darrera? Tot i als canvis recents en la manera de recollir la informació, les dades mostren un increment respecte anys previs la qual cosa no sembla anar massa a favor dels principis en que s’hauria d’inspirar la experimentació en animals, que també recollia el RD 53/2013, les anomenades 3R: reemplaçament, reducció i refinament.

Més que la quantitat, que també, resulta important parlar de la qualitat i en això crida l’atenció el retard respecte a la recerca clínica en humans de les iniciatives per a la millora i recollida de les revisions dels estudis experimentals. Ens referim a CAMARADES (Collaborative Approach to Meta-analysis and review of animal data in experimental studies), element imprescindible abans d’iniciar un nou estudi, com les guies ARRIVE (Animal Research: Reporting In-Vivo Experiments) per tal de millorar el disseny i la publicació de l’experimentació animal, en definitiva, per tal de reduir el risc de biaixos.

Hom es podria preguntar, quantes agències finançadores de la recerca biomèdica, en els seus processos de revisió per consemblants, demanen o exigeixen l’ús d’aquestes guies a l’hora d’avaluar projectes d’experimentació animal? Ben cert que també podríem parlar de l’aplicació de les guies CONSORT (Consolidated Standards of Reporting Trials)  i PRISMA (Preferred Reporting Items for Systematic Reviews and Meta-analysis) pel cas d’estudis clínics en humans.

Sembla clar que a major risc de biaixos, major sobreestimació d’efectes amb la qual cosa no ha de sorprendre que les propostes subsegüents de translació a l’experimentació humana acabi donant resultats decebedors.

El camp de les neurociències n’està ple d’aquesta mena de casos fallits de translació, en general per tractar-se de models animals imperfectes o dissenys d’estudis poc acurats i massa propensos als biaixos.

Un recent article de Malcolm R. Macleod del Centre for Clinical Brain Sciences de la Universitat d’Edinburgh a la revista PLoS Biology insistia en aquests aspectes qualitatius de molta de l’experimentació animal. També posava de manifest que informar sobre el risc de biaixos no guarda relació amb el factor d’impacte de la revista, la qual cosa torna a posar de manifest que aquesta mesura és un pobre indicador de qualitat de la recerca.

Entrada elaborada per Joan MV Pons.