The Sleeping Beauties of Science

26 oct.
Joan MV Pons

It appears not to have been Charles Perrault (1628-1703) who originally created this figure, later copied by the Grimm Brothers too, but that is no doubt quite a banal question for what we want to talk about here today.

Nevertheless, everybody knows the story: the princess, the spell which put her to sleep, the years and years which passed by and finally, the prince who woke her up with a kiss.

Sleeping Beauties is also said of those scientific articles which seem to go by unacknowledged until someone comes to their late rescue and gives them the recognition they deserve.

The article by Mendel of how the characteristics of the pea plant are passed down to its offspring can serve as an example. Even though the article was published in a scientific journal, in Germany I think it was, no one took any notice of it until years later when three researchers all at the same time gave him great credit for his work.

Recently, the press (El Periódico, El Mundo, eldiario.es, La Vanguardia) wrote about another case, that of the researcher from Alicante, Francis Mojica, who discovered repeated genetic sequences in the DNA of some microbes from a lagoon in Santa Pola 25 years ago.

The researcher called them CRISPR the acronym for “clustered regularly interspaced short palindromic repeats”.

From that point on, other researchers have been able to derive the CRISPR/cas9 genetic editing technique which, they say, will transform biology and biomedicine.

This concept later got its own MeSH in the Pubmed/MEDLINE in 2014.

A late recognition after a period of, let’s call it somnolence, is not that strange in the world of science and a way of demonstrating this is by looking at the number of citations an article receives.

Needless to say this is made very apparent in a graph.

Example of a search in Pubmed/MEDLINE for “CRISPR” in open language that ranges from 1 item in 2002 to 2590 items in 2017, as of today’s date:

2002                                                                        2017

Number of citations received in Web of Science of the article in 1993:

Analysis of citations received in Web of Science in the period ranging 2009-2017 of articles by the author published in the period 2009-2017 having “CRISPR” in the title:

During their sleep, the Sleeping Beauties receive on average few citations, but once awoken, they receive a large number of citations in the following 4 years: an exciting awakening.

We find Sleeping Beauties in all fields of science, although in a systematic study of these, it is in the fields of physics, chemistry and mathematics that they predominate.

One of the facts that explain the awakening is that another discipline discovers it and then serves as an inspiration in its field, a little further away from or distanced from the original field where it appeared.

Post written by Joan MV Pons.

Las Bellas Durmientes de la ciencia

26 oct.
Joan MV Pons

No parece que Charles Perrault (1628-1703) fuera quien originalmente creara esta figura que luego copiaron también los Hermanos Grimm, pero seguro que ésto es una cuestión bastante banal para lo que queremos explicar hoy.

Sin embargo, la historia es bien conocida: la princesa, el encantamiento que la deja dormida, los años que pasan y pasan y, finalmente, el príncipe que con un beso la despierta.

“Bellas Durmientes” también es como se conocen aquellos artículos científicos que parecen pasar sin reconocimiento hasta que alguien los rescata y les da el crédito que merecen.

El artículo de Mendel y cómo las características de la planta de los guisantes pasan a la descendencia podría ser un ejemplo de este fenómeno. Aunque el artículo fue publicado en una revista científica -creo que en alemán-, nadie no le prestó atención hasta que años más tarde tres investigadores a la vez reconocieron el mérito de su trabajo.

Recientemente, la prensa (El Periódico, El Mundo, eldiario.es, La Vanguardia) trataba otro caso, el del investigador alicantino Francis Mojica, que descubrió hace 25 años unas secuencias genéticas repetidas en el ADN de unos microbios de una laguna de Santa Pola.

El investigador las denominó CRISPR por sus iniciales en inglés de “repeticiones palindrómicas cortas agrupadas y regularmente interespaciadas”.

A partir de aquí, otros investigadores han ido llegando a la técnica CRISPR/cas9 de edición genética que -dicen- transformará la biología y la biomedicina.

Este concepto pasó a tener descriptores MeSH propios en Pubmed/MEDLINE en el año 2014.

El reconocimiento tardío, tras un período, llamémosle, de somnolencia, no es tan extraño en el mundo de la ciencia y una forma de ponerlo de manifiesto es con el recuento de las citas que recibe un artículo.

Gráficamente se muestra clarísimamente.

Ejemplo de búsqueda en Pubmed/MEDLINE de “CRISPR” en lenguaje libre que pasa de 1 ítem el año 2002 a 2590 ítems el año 2017, a fecha de hoy:

Número de citas recibidas en Web of Science del artículo de 1993:

Análisis de citas recibidas en Web of Science en el período 2009-2017 de artículos del autor publicados en el período 2009-2017 con “CRISPR” en el título:

Las Bellas Durmientes, mientras duermen, reciben de media pocas citas, pero una vez han despertado, en los 4 años siguientes, reciben un gran número de citas: un despertar excitante.

Hay Sleeping Beauties en todos los campos de la ciencia, aunque en el estudio sistemático de ellas, es en los campos de la física, la química y la matemática donde hay más.

Uno de los hechos que explican el despertar es que otra disciplina haga el descubrimiento y sea inspirador en su campo, ligeramente apartado del campo original donde surgió.

Entrada elaborada por Joan MV Pons.

Les Belles Dorments de la ciència

26 oct.
Joan MV Pons

No sembla que Charles Perrault (1628-1703) fos qui originalment creés aquesta figura que després també copiaren els germans Grimm, però segur que això és una qüestió força banal pel que volem explicar avui.

Tanmateix, la història tothom la coneix: la princesa, l’encanteri que la deixa dormida, els anys que passen i passen i, finalment, el príncep que amb el petó la desperta.

Belles Dorments també se’n diu d’aquells articles científics que semblen passar sense reconeixement fins que algú els rescata tardanament i els dóna el crèdit que mereixen.

L’article de Mendel i com les característiques de la planta dels pèsols es passen a la descendència en podria ser un exemple. Tot i que l’article va ser publicat en una revista científica -crec que en alemany-, ningú no hi va parar compte fins anys més tard quan tres investigadors a la vegada van reconèixer el gran mèrit del seu treball.

Recentment, la premsa (El Periódico, El Mundo, eldiario.es, La Vanguardia) portava un altre cas, el de l’investigador alacantí Francis Mojica, que va descobrir fa 25 anys unes seqüències genètiques repetides a l’ADN d’uns microbis d’una llacuna de Santa Pola.

L’investigador les va anomenar CRISPR per les inicials en anglès de “repeticions palindròmiques curtes agrupades i regularment interespaiades”.

A partir d’aquí, altres investigadors han acabat derivant la tècnica CRISPR/cas9 d’edició genètica que -diuen- transformarà la biologia i la biomedicina.

Aquest concepte passà a tenir descriptors MeSH propis a Pubmed/MEDLINE l’any 2014.

El reconeixement tardà, desprès d’una període, diguem-ne, de somnolència, no és tan estrany en el món de la ciència i una forma de posar-ho de manifest és amb el comptatge de les citacions que un article rep.

No cal dir que gràficament això es mostra claríssimament.

Exemple de cerca a Pubmed/MEDLINE de “CRISPR” en llenguatge lliure que passa d’1 ítem l’any 2002 i arriba fins a 2590 ítems l’any 2017, a data d’avui:

2002                                                                        2017

Nombre de citacions rebudes a Web of Science de l’article de 1993:

Anàlisi de citacions rebudes a Web of Science en el període 2009-2017 d’articles de l’autor publicats en el període 2009-2017 amb “CRISPR” en el títol:

Les Belles Dorments, durant la dormida, reben de mitjana poques cites, però un cop han despertat, en els 4 anys següents reben un gran nombre de cites: un despertar excitant.

De Sleeping Beauties en trobem a tots els camps de la ciència, tot i que en l’estudi sistemàtic de les mateixes, és en els camps de la física, la química i la matemàtica on n’hi ha més.

Un dels fets que expliquen el despertar és que una altra disciplina el descobreixi i sigui inspirador en el seu camp, un xic més lluny o apartat del camp original on va sortir.

Entrada elaborada per Joan MV Pons.