Durant els últims anys, el nombre de projectes d’innovació ha crescut de manera exponencial. La presència de solucions disruptives té impacte en el nostre dia a dia. Des de l’ús dels mòbils, passant per les apps, els robots i els sistemes de domòtica, l’ecosistema de la disrupció ha obert les portes a un nou paradigma: hi ha solucions tecnològiques que monitoritzen dades de tots tipus i les gestionen obrint l’horitzó a nous escenaris.
A partir d’un programa de formació i capacitació transregional en l’àmbit de la innovació serà possible elaborar un continuum robòtic entre l’àmbit domèstic i els àmbits professionals que afavoreixi l’adopció de la innovació, les preferències de cada persona i la metodologia HTA.
Estem parlant de l’ecosistema de la innovació i del projecte ALEXHTA.
El projecte ALEXHTA desenvoluparà un robot capaç d’elaborar informes HTA de qualsevol tema d’interès, prioritzat a nivell individual o comunitari.
El següent pas (en fase de prototip en aquests moments) serà l’algoritme AHTA (accelerated HTA) que a través d’un sistema de machine learning construïrà coneixement actualitzat al moment en base als diferents informes d’avaluació elaborats i, sintetitzarà la pregunta PICO en una resposta PACO (Potent, Actual, Contudent, Optimitzada) utilitzant també la informació publicada en temps real a partir d’un motor virtual de cerca a Pubmed/MEDLINE.
Serà a partir de la identificació, la selecció i la síntesi de les publicacions més novedoses sobre un tema i amb més qualitat metodològica, que es replicarà aquesta estratègia de cerca a totes les fonts d’informació disponible, arribant fins i tot a publicacions científiques que encara no han estat desenvolupades però que ja formen part de l’ADN dels investigadors, ja no parlem d’arribar als pre-prints, sinó als pre-thinks.
Quin és l’objectiu de tot plegat? Avaluar innovant i accelerar innovant (AI-AI). Ben aviat tindrem més informació sobre el robot ALEXHTA, desenvolupat per les principals agències d’avaluació, que formarà part del dia a dia de la ciutadania del futur, de ben segur.
Amb l’objectiu de compartir coneixement i generar un espai de reflexió, aquest 2018 hem publicat 48 posts.
La línia editorial del blog contempla temes d’avaluació i de sistema de salut, de participació de pacients i ciutadans, de pràctiques de poc valor (projecte Essencial), d’eHealth i salut connectada, d’analítica de dades, de recerca, de qüestions de gènere, de desigualtats en salut, d’innovació i d’actualitat; amb continguts elaborats per autors d’AQuAS i convidats.
Els cinc posts més llegits de 2018 han estat els següents (per ordre alfabètic del títol del post):
La innovació ha estat present en el blog AQuAS amb projectes com l’Antisuperbugs i el Ritmocore però n’hi ha molts més en marxa ara mateix. Avui posarem el focus en la compra d’innovació i en com aquesta metodologia innovadora pot tenir impacte en la pràctica clínica.
Entrevistem Ramon Maspons, enginyer especialitzat en gestió de la innovació i de la tecnologia, coordinador d’innovació a AQuAS.
Quins instruments té a l’abast el sistema de salut actual per afegir valor a l’atenció sanitària?
La compra pública d’innovació és un dels instruments facilitadors en l’adopció de les innovacions i el desenvolupament de polítiques tecnològiques i d’innovació. En el sector salut, per les seves característiques, es converteix en un element estratègic. Hi ha altres sectors on això no passa perquè el comprador públic no té poder de mercat.
De quina manera la innovació aporta valor?
En un primer nivell, podríem dir que si no hi ha aplicació, no es genera valor. En un segon nivell, diria que el valor l’aporten els canvis en el procés. I en un tercer nivell, podríem parlar directament de l’usuari.
Ara fa poc es va publicar a la revista Annals de Medicina un article molt breu sobre aquest tema. En un altre context, recentment, el King’s Fund ha publicat un informe sobre models d’innovació.
Vols destacar algun projecte innovador dins de l’àmbit d’innovació?
Sí, el projecte PIPPI, coordinat per l’Hospital Universitari Karolinska i amb implicació d’AQuAS, juntament amb sis institucions més d’àmbit hospitalari i universitari de Suècia, Holanda, Itàlia, Àustria, Espanya, Finlàndia i Regne Unit. Es tracta d’una estructura formada amb hospitals de l’European University Hospital Alliance, que és la xarxa d’hospitals europeus més rellevants, i AQuAS. El focus d’aquest grup de treball són els nous models de compra basada en valor usant les tecnologies digitals com a element transformador dels serveis de salut.
Grup de treball del projecte PIPPI
Us heu plantejat canviar el nom al projecte?
No. Però en realitat, sí. El nom té accepcions i connotacions curioses en els diferents idiomes. Aquest va ser un dels temes que va sortir al Kickoff meeting del projecte.
Bromes a part, quina és la implicació d’AQuAS en el projecte PIPPI?
L’expertesa d’AQuAs en avaluació, innovació i compra d’innovació és clau. Aquest projecte planteja un entorn on els diferents agents implicats en el canvi puguin posar-se d’acord i treballar junts. Tant a l’hora de fer aflorar les necessitats del sistema de salut, dels hospitals, com a l’hora d’implicar empreses, centres tecnològics, universitats, pacients i cuidadors.
L’objectiu és molt ambiciós, què diries que té d’especial aquest projecte?
L’enfocament estratègic de posar en un mateix projecte els diferents stakeholders implicats en la millora de l’atenció sanitària però comptant amb el lideratge d’hospitals i d’una agència d’avaluació. La identificació de necessitats i de solucions, amb tot aquest mapa d’experteses diverses és una de les fortaleses d’aquest projecte.
Com funcionarà el projecte PIPPI?
El projecte ha de desenvolupar una comunitat de pràctica, on es podran plantejar reptes i solucions en un marc internacional.
Podríem concretar una mica en quins àmbits impactarien les tecnologies digitals en els serveis de salut?
I tant. Podem incloure temes molt diversos com ara cocreació amb els clínics, telemedicina, analítica de dades, intel·ligència artificial… Alguns aspectes són més a prop en l’horitzó i altres més lluny. Hi ha tota una reflexió potent sobre tecnologies digitals: es diu que tot allò que es digitalitza, es desmaterialitza i es desmonetitza (potser és un tema massa complex per desenvolupar ara) i també hi ha qui diu que, finalment, el que es digitalitza es democratitza, però això sí que ja seria entrar en altres temes.
Abans parlaves d’implicar pacients, de qui i de què parlem exactament?
El pacient és un element clau en la compra basada en valor perquè el pacient genera valor i això costa d’entendre des d’altres sectors. Quan parlem de transformació digital sovint la implicació dels pacients és tan necessària com delicada i requereix una certa metodologia o regles de joc específics. Estem parlant de sistemes complexos que requereixen maneres de treballar complexes i amb la implicació de sensibilitats, models organitzatius, governances, sistemes de salut, tipus de proveïdors… molt diversos. Del que estem parlant, en definitiva, és de fer que els pacients formin part de la identificació de necessitats, de la presa de decisions; parlem de conceptes de pacient expert, participació ciutadana i health literacy.
I com ho fareu tot això?
Els membres d’aquest consorci tenim experiència, coneixement, metodologies i lideratge per tirar endavant un projecte d’aquestes característiques. Recomano la presentació de Romualdo Ramos i Tanja Stamm de la Universitat de Viena per saber més d’aquest projecte.
L’objectiu del projecte PIPPI en dues paraules?
Impossible amb només dues paraules, puc fer-ho amb deu paraules? Facilitar el disseny conjunt de la millor atenció sanitària possible.
Seguim amb la temàtica del Preventing Overdiagnosis que vam veure en aquest altre post però des d’una perspectiva més pràctica amb experiències d’implementació per reduir pràctiques de poc valor i, per tant, el sobrediagnòstic i el sobretractament, en la línia del projecte Essencial d’AQuAS.
I és que ens continuen interessant temes d’aquest congrés. Des de la perspectiva d’implementació, es van realitzar tallers i comunicacions que van poder tractar aquests temes. Destacaria: “The difficult art of un-doing”, que va oferir un marc teòric d’implementació enfocat a “deixar de fer” amb una dinàmica de “role play” entre metges i pacients. Aquest taller, liderat per John Brodersen i Iona Heath, va exposar els desafiaments a què els professionals actualment s’enfronten a l’hora d’incorporar noves eines tant per comunicar aquests temes, com per utilitzar les decisions compartides en la seva pràctica clínica.
A mesura que augmenta l’evidència sobre aquests temes, el nou repte és saber com utilitzar aquest coneixement. A partir de l’experiència dels metges de família es van descriure exemples de visites clíniques que van demostrar com el coneixement dels conceptes de sobrediagnòstic i sobretractament poden integrar-se en el procés de decisions compartides en el moment de la consulta.
També durant el congrés va haver-hi una formació orientada als professionals que estaven interessats en aprendre sobre els conceptes bàsics del sobrediagnòstic i que desconeixien fins aquell moment. La major part eren professionals assistencials que tracten pacients en la seva pràctica clínica habitual. Aquest espai els va permetre adquirir aquest tipus de coneixement per poder integrar-lo en les seves visites.
Així mateix, es va presentar la iniciativa “Practising Wisely” dels metges de família de l’Ontario College (OFCP), que han desenvolupat una intervenció basada en tallers pràctics dirigits a metges de família per reduir la sobreutilització en atenció primària. Aquesta iniciativa va començar el 2011 i s’està implementant en la major part del Canadà.
L’objectiu és que els professionals puguin desenvolupar habilitats per mantenir converses complexes amb els seus pacients (per exemple, relacionades amb el sobrediagnòstic) i posar en pràctica el procés de decisions compartides.
El taller consta de quatre mòduls d’una hora i mitja i introdueix una reflexió sobre les proves diagnòstiques i els tractaments excessius, la detecció del càncer i la vigilància excessiva de la malaltia. S’aborden pràctiques clíniques de poc valor com ara les proves d’imatge en dolors lumbars, prescripció d’inhibidors de la bomba de protons i estatines, desprescipció en adults d’edat avançada i analítiques anuals en població sana. També es va presentar com es va dur a terme l’avaluació dels professionals centrada en l’adquisició de coneixements i de satisfacció per poder identificar barreres i possibles aspectes de millora en els tallers.
D’altra banda, també es van presentar experiències interesants desenvolupades a Catalunya. Carolina Requeijo, de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, va presentar la iniciativa de DianaSalud i l’impacte que ha tingut com a eina útil per millorar l’adequació de la pràctica clínica i la identificació de recomanacions que evitin pràctiques de poc valor. Així mateix, Karla Salas, des del mateix hospital, va mostrar els resultats d’una enquesta per avaluar el coneixement i l’aplicabilitat clínica de les recomanacions de les pràctiques de poc valor entre metges i gestors a Espanya.
En l’àmbit de l’atenció primària, Carles Brotons, de l’Equip d’Atenció Primària Barcelona Sardenya, va presentar els resultats d’un estudi sobre l’impacte d’utilitzar una guia americana, britànica i europea sobre l’avaluació del risc cardiovascular i Carles Llor, de l’institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, va presentar l’estudi de sobrediagnòstic de l’etiologia bacteriana en les exacerbacions agudes de malaltia pulmonar obstructiva crònica i les discrepàncies de les guies de pràctica clínica actuals a nivell estatal.
Finalment, aquest congrés va posar en relleu la necessitat d’utilitzar eines de comunicació per integrar els conceptes de sobrediagnòstic i sobretractament en la pràctica clínica i abordar aquests temes amb els pacients. Cada vegada són més les experiències sobre implementació d’intervencions per deixar de fer i l’adequació de la pràctica clínica, experiències que es presenten en aquest fòrum científic i que posen de manifest la seva rellevància en la provisió de serveis i en la qualitat de l’atenció sanitària, elements que són també l’horitzó del projecte Essencial.
Entrada elaborada per Johanna Caro Mendivelso (@jmcaro103).
