El perquè dels atles de variacions del SISCAT

19 Gen
atles-variacions-siscat
Laura Muñoz (Atles de variacions SISCAT), Laia Domingo (RaCat), Olga Martínez (RaCat)

Actualment, si vius a les Terres de l’Ebre i has de ser intervingut per posar-te una pròtesi de genoll, és molt probable que el tipus de tècnica que s’utilitzi sigui la que conserva el lligament encreuat posterior. En canvi, si te’n vas a viure a Girona, les possibilitats que et posin aquest mateix tipus de pròtesi seran molt menors i, en canvi, serà més probable que el tipus de tècnica escollida sigui l’estabilitzada posterior.

Si vius a Girona i presentes un problema respiratori susceptible de ser tractat amb CPAP (pressió positiva contínua a les vies aèries) a domicili, tindràs més probabilitats  que et prescriguin aquesta teràpia que si vius a Lleida o a les Terres de l’Ebre; si vius a Lleida, en canvi, tindràs més probabilitats que et prescriguin oxigenoteràpia domiciliària que si resideixes a les Terres de l’Ebre en el cas de patir alguna malaltia respiratòria que podria beneficiar-se d’aquest tractament; i si vius als barris de la costa de Barcelona tindràs més probabilitats que et prescriguin ventilació mecànica a domicili que si vius a un barri més interior de la ciutat per aquells trastorns respiratoris de la ventilació que poguessin necessitar d’aquest suport.

Per què passa això? No hi ha evidència sobre la idoneïtat d’un tipus d’intervenció sobre una altra, simplement els professionals sanitaris d’un territori són més propensos que els d’un altre a l’hora de triar un tipus de tècnica o una altra. Aquesta variabilitat posa de manifest l’existència d’escoles lligades a determinats centres hospitalaris que condicionen l’elecció del tipus d’intervenció o de tècnica.

Aquest és el tipus d’informació que els Atles de variacions de la pràctica clínica del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT), liderats i elaborats per AQuAS des de 2011, posen a disposició dels professionals sanitaris i de tota la ciutadania.

L’objectiu d’aquests atles és identificar, descriure i reduir la variabilitat que pugui resultar en un major benestar, qualitat i un millor ús dels recursos disponibles. Fins a dia d’avui, s’han elaborat 7 atles, en què s’ha analitzat la variació en les intervencions per artroplàsties de genoll i maluc, la variabilitat en les teràpies respiratòries a domicili (oxigenoteràpia, ventilació mecànica i pressió positiva contínua a les vies aèries), la variació en la trombòlisi intravenosa en pacients amb ictus isquèmic i la variabilitat en el tractament substitutiu renal en pacients amb insuficiència renal crònica (hemodiàlisi, diàlisi peritoneal i transplantament renal).

Una de les fonts de dades d’aquest estudi -de fet, la més utilitzada- és el conjunt mínim bàsic de dades a l’alta hospitalària (CMBD-AH) i els resultats es presenten en forma de taxes d’activitat, raons d’ús estandarditzades i estadístics de variabilitat, aquí podeu veure la metodologia que hi ha al darrere d’aquesta iniciativa. L’estratègia bàsica de totes les anàlisis és comparar les taxes d’ús (numerador: per exemple, ingressos hospitalaris) dels habitants d’un territori (denominador: per exemple, àrea bàsica de salut), amb independència del centre on hagin estat tractats o ingressats. A més, tant les taxes com les raons d’ús són plasmades en mapes per a una millor visualització de les dades, un altre punt interessant actualment.

A part de tot això, és important destacar que tots els atles inclouen accions i recomanacions per als planificadors (Departament de Salut), asseguradora (CatSalut), proveïdors i professionals, elaborades per un equip singular d’experts amb qui es discuteixen els resultats dels atles.

Aquest any hem decidit fer una pas més i convertir les publicacions que fins ara teníem en format estàtic (PDF), en publicacions dinàmiques que faciliten una major interacció amb les dades i, per tant, una visió més global de la pràctica clínica analitzada.

Aquest és un exemple de visualització de l’atles interactiu d’artroplàsties de genoll i maluc que es nodreix de les dades del Registre d’artroplàsties de Catalunya (RaCat):

atles-digital-siscat-berga

L’any que ve podreu saber si hi ha variació en el territori català pel que fa a les hospitalitzacions per cirurgia d’esquena, en la reparació dels aneurismes d’aorta abdominal i en la cirurgia oncològica digestiva (càncer d’esòfag, pàncrees, fetge, estómac i recte).

No podem acabar aquest post sense donar les gràcies a tots els ponents que van fer possible, el passat 21 de novembre, la Jornada de presentació dels Atles de variacions de la pràctica clínica del SISCAT, i en especial a Enrique Bernal-Delgado, professional clau en la iniciativa de l’anàlisi i el mapeig de les variacions en la pràctica clínica en el Sistema Nacional de Salut espanyol.

Pel que fa a l’AQuAS, aquesta és una de les nostres línies de treball, iniciada ja fa temps i que recentment ha generat publicacions, com ara aquest article sobre teràpies respiratòries i aquest article sobre malaltia renal.

I jo em pregunto… ara que tenim les eines per poder identificar i descriure la variabilitat de les practiques clíniques que es realitzen a Catalunya, per què no intentem explicar-la? Els atles de variacions de la pràctica clínica del SISCAT són una eina clau per plantejar-nos preguntes.

Entrada elaborada per Laura Muñoz, estadística.

La significativa excusa de l’estadística

28 Abr
CristianTebé
Cristian Tebé

En HG Wells mai va dir que “un dia el raonament estadístic seria tan important per a ser un bon ciutadà com el llegir i l’escriure”. Si ho hagués dit, però, l’hagués encertat de ple. Polítics, gestors, científics, tothom té un indicador, una mitjana o un p-valor preparat per acompanyar els seus arguments. L’origen d’aquesta informació no sempre és clara i, a vegades, la seva interpretació, o el resultat mateix, és erroni.

Valgui d’exemple una polèmica que hi hagué el mes de febrer al Regne Unit que va acabar amb un grup de metges regalant una edició de 3 metres del llibre “How to read a paper” a Jeremy Hunt, secretari de salut del govern britànic. Hunt, per defensar el seu pla “seven-day NHS”, va afirmar que al Regne Unit els pacients amb un ictus que ingressaven en cap de setmana tenien una major probabilitat de morir. 59 reputats neuròlegs van acusar a Hunt, per carta al Sunday Times, de mal interpretar resultats estadístics i de fer servir dades desfasades per justificar les seves polítiques.

How to read a paper - Twitter

No ho sé si haurem de regalar llibres, ni de quina mida, però sí pot ser interessant aprofitar aquest espai per reflexionar sobre l’ús o l’abús de l’estadística i la fascinació, quasi religiosa, pels p-valors significatius. Una cantarella, la de la significació estadística, que em recorda allò del “científicament provat” que lluïen molts productes que es publicitaven per televisió quan era petit. Un resultat estadísticament significatiu és el segell que tots busquem sense aturador, però faríem bé de recordar la història d’en Pahom i preguntar-nos quants p-valors necessita un investigador? Estadísticament significatiu o l’estadística vista com una significativa excusa.

Continuarà.

Entrada elaborada per Cristian Tebé Cordomí (@Cristiantb), Servei d’Assesoria Estadística a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge i Professor Associat a la Universitat Rovira i Virgili.