Projecte PROCURA: El rol de la innovació en la provisió de serveis integrats per a un envelliment actiu

4 abr.

Actualment, una de cada nou o deu persones en el món occidental supera el llindar dels 65 anys. L‘augment de l’esperança de vida, la reducció progressiva de la mortalitat, juntament amb la disminució de les taxes de fecunditat està provocant la inversió de les piràmides de poblacions, amb els consegüents problemes socials, econòmics i repercussió en l’estructura del sistema sanitari. És per aquest motiu que hi ha necessitat d’efectuar canvis en la provisió de serveis sanitari-socials (preventius i assistencials) cap a la gent gran.

Una manera de fer front a aquesta situació és promovent models integrats d’atenció sociosanitària facilitats per tecnologies i serveis innovadors, resultat de l’activitat R+D+I dels ecosistemes regionals. La compra pública d’innovació és un instrument que facilita l’adopció d’aquestes innovacions i el desenvolupament de polítiques tecnològiques. En el sector salut, per les seves característiques i accés al mercat, esdevé un element estratègic de la contractació pública per afavorir la innovació.

Malgrat el seu gran potencial, aquest és encara un mecanisme infrautilitzat al sud-oest d’Europa. És per això que el projecte PROCURA proposa desbloquejar aquest potencial i incrementar la utilització d’aquest instrument per part de les administracions públiques en l’àmbit sociosanitari i amb un especial enfocament en l’envelliment actiu.

Aquest projecte europeu, que va començar al mes d’abril de 2018 i està coordinat per la Gerència de Serveis Socials de Castella i Lleó, compta amb la implicació de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) com a soci formador en compra pública.

El primer dels objectius és crear una aliança duradora i autosostenible amb vistes a incrementar les oportunitats i iniciatives de compra pública d’innovació en el sud-oest d’Europa.

El segon objectiu -i on el paper d’AQuAS agafa més força- consisteix a elevar les capacitats dels agents que intervenen en els procediments de compra pública d’innovació a través d’un pla de formació i transferència del coneixement dirigit especialment a les autoritats públiques, centres generadors de coneixements i innovació oberta i PIMES.

Amb aquesta finalitat, s’han establert diferents activitats formatives que tindran lloc durant els 3 anys que dura el projecte. Les més recents van tenir lloc aquest passat mes de gener a Barcelona, ​​en un esdeveniment de 2 dies i mig en què AQuAS va ser amfitriona. En aquest esdeveniment, els diferents agents van tenir l’oportunitat de conèixer l’ecosistema d’innovació de Catalunya a data d’avui.

Van visitar diversos dels principals hospitals, l’Hospital Vall d’Hebron, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i l’Hospital Sant Joan de Déu, on es van mostrar diferents projectes específics de compra pública d’innovació. De la mateixa manera, van visitar l’Institut Català de Salut, on se’ls va presentar la plataforma Innòbics, que permet gestionar de manera integral els processos de creació, desenvolupament i aplicació d’idees innovadores promogudes pels professionals de l’Institut Català de Salut. Finalment, i com no podia ser d’altra manera, van visitar també les instal·lacions d’AQuAS, on se’ls va donar a conèixer el treball que es realitza a l’Observatori d’Innovació en Gestió en Salut (OIGS), i com aquest ajuda als professionals a compartir les seves experiències innovadores en gestió.

Aquestes i futures activitats formatives (properament, a Coimbra, al maig) permetran assolir el tercer i últim objectiu del projecte, que és el d’incrementar la competitivitat de les regions i les empreses a través del llançament d’una experiència pionera en compra pública en l’àmbit sociosanitari, prevista per al 2020.

Post elaborat per Ion Arrizabalaga.

L’avaluació mHealth al HIMSS Europe 2018: casos d’èxit i nous reptes

14 juny

El passat 27, 28 i 29 de maig, Sitges va acollir el congrés anual de la Healthcare Information and Management Systems Society (HIMSS) Europe & Health 2.0, esdeveniment centrat en salut digital i innovació en telemedicina. El congrés va rebre centenars de professionals d’arreu del món que van compartir les seves experiències en mHealth i salut del ciutadà, atenció integrada, estratègies de valor afegit, big data, analítica de dades i real world data.

El tret característic del congrés va ser l’enfocament de les activitats i presentacions a l’acció i participació de tots els stakeholders implicats en el sector salut, així com el fet de facilitar la creació de networking  estratègic, de recerca i de finançament de projectes.

AQuAS va tenir una participació destacada amb la ponència de Toni Dedeu a la sessió  “The ETC Map of Excellence” en el marc de l’European Telemedicine Conference.

L’adopció de les solucions 2.0 entre els professionals de la salut des d’un punt de vista disruptiu també va ser un debat potent que continua viu més enllà del congrés. Com implicar els professionals?

En el camp de l’avaluació, la conferència “Assessing Telemedicine Solutions” es va enfocar en exemples d’eHealth europeus en els quals l’avaluació de la tecnologia va ser una peça clau en la implementació d’estratègies digitals en salut.

Per una banda, representants de la Odense University Hospital de Dinamarca van explicar una estratègia innovadora per reduir l’estada a l’hospital de nounats prematurs i millorar el seu augment de pes i l’experiència familiar utilitzant videoconferències i suports digitals de gestió de dades.

Per una altra banda, l’empresa Kaia Health va presentar una aplicació mòbil dirigida a persones amb malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), monitoritzant tan l’adherència a la medicació com el nivell de sedentarisme diari. Els factors d’èxit més discutits durant la sessió  van ser tan la recollida de feedback continu i sistemàtic dels pacients, familiars i professionals, com la  millora contínua i  cíclica de la tecnologia.

Com a reptes, els conferenciants van ressaltar l’avaluació de l’impacte -econòmic i en salut- i el disseny d’estratègies per assegurar l’ús de les tecnologies i aplicacions mòbils per part dels pacients.

Això confirma que cada vegada més és necessari un marc d’avaluació europeu en mHealth,  que més enllà de la validació tecnològica i la certificació de qualitat, proporcioni un marc d’avaluació de l’impacte i un full de ruta per millorar la satisfacció dels usuaris.

AQuAS ha estat desenvolupant un model teòric d’avaluació en mHealth publicat a la revista JMIR mHealth and eHealth i actualment està en una segona fase que té com objectiu transformar aquest marc teòric en un model pràctic.

Properament es durà a terme un exercici de consens mitjançant l’eina Health Consensus per acordar indicadors d’avaluació i diversos grups focals per conèixer l’avaluació qualitativa de pacients, professionals i altres parts implicades en les tecnologies eHealth.

S’estima que aquest marc d’avaluació estigui llest per finals d’any i pugui donar resposta a les necessitats actuals d’avaluació de l’impacte i satisfacció d’usuaris de les noves tecnologies sanitàries.

El proper congrés europeu de HiMSS, programat pel 17 i 18 d’octubre de 2018 a Potsdam, Alemanya, estarà precisament dedicat a debatre l’impacte social i econòmic de les tecnologies en salut.

El congrés anual (l’equivalent al de Sitges en què s’ha centrat aquest post) tindrà lloc l’any que ve a Finlàndia. Podeu apuntar-ho a l’agenda: Helsinki, 11-13 de juny de 2019, HIMSS Europe 2019 & Health 2.0 2019.

Entrada elaborada per Elisa Poses Ferrer.

Conferència de la European Health Management Association 2015 (EHMA): Sessió de grup d’especial interès sobre les millors pràctiques en gestió

9 jul.

Montse MoaharraMontse Moharra, OIGS AQuAS

La Conferència anual d’EHMA va tenir lloc aquest any a Breda (Holanda). El tema principal va ser sobre la Gestió Basada en l’Evidència que s’inspira en l’ús d’evidències en el procés de presa de decisions dels professionals de la salut que assumeixen que l’ús sistemàtic de la millor evidència disponible en la presa de decisions de gestió millorarà l’assistència sanitària. El programa d’aquest any va incloure diverses presentacions orals dins de la sessió del Grup d’Especial Interès (SIG en anglès) sobre les millors pràctiques en la gestió. L’objectiu va ser familiaritzar els participants amb les diferents aproximacions per a resoldre problemes en els diferents països europeus.

L’Observatori d’Innovació en Gestió Sanitària a Catalunya va presentar les tres millors pràctiques seleccionades a partir de les experiències innovadores durant aquesta sessió de GIS: Continue reading

La Central de Resultats busca capturar experiències innovadores de gestió en cardiologia, traumatologia, part, ictus i hospitalitzacions evitables. Vols participar, compartint la teva experiència innovadora?

14 maig

INFERIOR

Un dels objectius que persegueix la Central de Resultats és el de ser un estímul per a la millora de la pràctica clínica a partir del benchmarking i mitjançant la identificació i compartició de les millors pràctiques.

Així com la Central de Resultats permet tenir un marc de referència per fer benchmarking, l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya és la plataforma on poder compartir aquelles experiències que donin millors resultats.

Amb aquest objectiu i de manera “pilot”, es durà a terme una sèrie de cinc tallers per impulsar la discussió ordenada dels valors dels indicadors de Central de Resultats entre els responsables de centres i serveis hospitalaris semblants, per tal de poder conèixer i beneficiar-se mútuament de les millors experiències existents en un determinat àmbit. Continue reading

L’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya: present i futur

12 febr.

Montse MoaharraMontse Moharra. OIGS AQuAS

El sistema sanitari català neix d’una realitat històrica singular que afavoreix la consolidació d’un sistema caracteritzat pel finançament públic, la provisió plural i la integració de tots els recursos en una xarxa d’utilització pública, la qual cosa fa que sigui un referent i font d’innovació en gestió. En aquest context, l’any 2012 es va crear l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya (OIGS) amb l’objectiu de recollir i donar valor al coneixement generat a partir de les iniciatives innovadores: les experiències innovadores, les aliances estratègiques i les millors pràctiques. Actualment, l’OIGS recull un total de 181 experiències, de les quals un 56% estan relacionades amb la gestió de processos assistencials i estratègics, un 14% amb pacients crònics, un 14% amb TIC i un 7% amb fàrmacs.

L’OIGS ofereix a més un espai d’aprenentatge sobre innovació a través d’un portal públic i una comunitat d’innovació que facilita la interacció entre els més de 400 professionals usuaris que ja estan compartint les seves experiències. Continue reading

InnoLife, una bona oportunitat per posicionar Catalunya en l’àmbit de la recerca i la innovació en salut

5 febr.

Cristina AdroherCristina Adroher. Oficina Tècnica AQuAS

Ben entrats al segle XXI la innovació és una de les claus de la generació de coneixement, de la millora de la competitivitat de l’economia i de l’augment del benestar de la nostra societat. La capacitat d’una societat per innovar és fonamental en una economia cada vegada més intensiva en coneixement. En aquest context, Europa s’enfronta a un repte important, ja que malgrat que disposa d’una base d’investigació d’excel·lència, d’empreses pioneres i de molt talent creatiu, sovint és difícil que aquestes bones idees es transformin en nous productes o serveis. Tal com s’apunta en un recent informe del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC), hi ha dificultat en la transferència del coneixement.

Per capgirar aquesta situació la Unió Europea ha establert l’Estratègia Europea 2020 que prioritza la consolidació dels resultats de la recerca i la promoció i la transferència del coneixement. Un dels instruments destacats en el marc d’aquesta estratègia és l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (EIT), creat l’any 2008. Aquesta institució té com a objectiu millorar la capacitat d’Europa per innovar i, a través de les anomenades comunitats de coneixement i innovació (KIC), integra els tres vessants del coneixement: la formació, la recerca i la innovació.

Continue reading