novembre de 2016 – AQuAS Blog

Dades de salut: oferim a la ciutadania el que vol?

24 nov.

central-de-resultats-qualitatiu — Dolores Ruiz-Muñoz, Anna García-Altés i Hortènsia Aguado

A la Carta de drets i deures de la ciutadania en relació a la salut i l’atenció sanitària, actualitzada l’any 2015, es recull el dret a rebre assessorament relatiu a la informació disponible a la xarxa i, en concret, s’especifica que la persona té dret a obtenir recomanacions veraces i fiables per part dels professionals sanitaris en relació amb la informació sanitària disponible a la xarxa (pàgines web, aplicacions, etc.).

Cada vegada més, des dels diferents sectors professionals, identifiquem a la ciutadania com un grup clau que cal tenir en compte a l’hora de fer arribar el resultat final de la nostra feina, inclòs el sector sanitari. Els serveis implicats en donar a conèixer la informació sanitària que es desprèn del sistema sanitari català no som una excepció i quan publiquem les nostres dades ho fem, cada vegada més, amb la idea de no només informar als professionals sanitaris, sinó també de retre comptes a la ciutadania en última instància.

Però, realment li hem preguntat mai a la ciutadania quina informació vol rebre de nosaltres?

Des de la Central de Resultats de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya publiquem anualment una sèrie d’informes amb indicadors quantitatius que pretenen mesurar, avaluar i difondre els resultats assolits en els diferents àmbits del sistema sanitari públic. Fins ara, per difondre aquesta informació més enllà del territori de confort que ens suposa el sector sanitari, hem publicat una sèrie d’infografies amb la informació que hem considerat que seria més rellevant per a la ciutadania fent un esforç perquè el format fos amigable.

Durant el primer semestre del 2016 vam fer un exercici de reflexió i ens vam adonar que realment no sabíem si el que publicàvem per a la ciutadania realment els arribava i els interessava, i ni tan sols sabíem què era el que la ciutadania volia rebre de nosaltres. Per contestar aquestes preguntes hem dut a terme un estudi qualitatiu per conèixer les necessitats d’informació sanitària de la ciutadania a Catalunya, sense restringir-nos als productes de la Central de Resultats.

Hem fet 3 grups de discussió on hem convidat ciutadans triats a l’atzar del Registre Central d’Assegurats del CatSalut i on ells han pogut expressar lliurement quines necessitats d’informació sanitària tenen. El resultat que hem obtingut és que a la ciutadania no els interessa rebre informació sanitària de manera general i sistemàtica, només els interessa la informació sanitària quan tenen una necessitat personal clara i aquesta està directament relacionada a allò que a la persona li estigui succeint en aquell moment concret. No els interessa, per tant, rebre informació de salut poblacional o del funcionament del sistema sanitari. Manifesten que aquesta informació és necessària però entenen que són els professionals sanitaris els que l’han de conèixer i saber gestionar-la, confiant en el sistema sanitari i desvinculant-se d’aquest tipus d’informació.

Consideren, a més, que és interessant que la informació estigui accessible a les xarxes però manifesten que, busquin o no activament a Internet, el que necessiten és que aquesta informació la puguin contrastar després amb el seu metge d’atenció primària o especialista i que sigui aquest professional qui destriï la millor informació disponible en cada moment. Encara més, identifiquen clarament que és aquest professional qui ha de conèixer la informació sanitària que sistemàticament el sistema sanitari català produeix.

Els resultats d’aquest estudi els hem presentat recentment en un congrés, concretament al XXXIV Congreso de la Sociedad Española de Calidad Asistencial i XXI Congreso de la Sociedad Andaluza de Calidad Asistencial, generant un debat posterior molt interessant entorn als seus resultats. Una de les persones presents en el congrés manifestava la seva preocupació pel fet que la ciutadania no estigués interessada en rebre informació general de salut. El debat es centrava en com podíem educar la població per a què aquesta informació els interessés i els arribés. Creiem que la qüestió realment important darrera de tot això és si cal fer-ho.

La ciutadania té a l’abast una quantitat d’informació desbordant sobre un número infinit de temes diferents cada dia. Sembla clar que quan una persona té una necessitat concreta sobre el seu estat de salut consulta un professional en qui confia. És evident que a nosaltres, com a professionals sanitaris, sempre ens semblarà que la informació que produïm és prou interessant perquè els altres la vulguin conèixer però també és probable que el nostre entusiasme ens esbiaixi a l’hora d’interpretar la realitat. Tal vegada hauríem de preguntar-nos si hem de fer esforços per fer arribar a la ciutadania informació que diu que no necessita i que no li interessa, i si estem preparats per acceptar la seva decisió i respectar-la.

Entrada elaborada per Dolores Ruiz-Muñoz, Anna García-Altés (@annagaal) i Hortènsia Aguado.

Atles de Variacions de Pràctica Mèdica en el Sistema Nacional de Salut

17 nov.

Des de fa una dècada es constata el creixement d’experiències internacionals amb l’objectiu d’analitzar, d’una manera més o menys sistemàtica, la variabilitat en la pràctica o la variació en els resultats dels sistemes sanitaris. Les experiències més significatives s’han desenvolupat en contextos amb una profunda cultura avaluativa i en sistemes en què l’elecció d’asseguradors i competència entre proveïdors en constitueix una de les característiques fonamentals. (En aquesta taula es presenten algunes d’aquestes experiències). La vocació d’aquestes iniciatives ha estat i és facilitar el debat públic sobre el significat i l’impacte de la variabilitat injustificada en les cures sanitàries. No obstant això, en els últims anys en què, empesos per la crisi, el terme value for money ha adquirit una major significació, la representació de les variacions en la pràctica ha recobrat interès i la seva utilització comença a orientar, per exemple, decisions sobre finançament o desinversió.

A Espanya, l’Atlas de Variaciones de Práctica Médica en el Sistema Nacional de Salud, també conegut com a Atlas VPM, és una iniciativa pionera a Europa que es va desenvolupar a cavall entre la recerca en serveis sanitaris(1) i el suport a les decisions públiques. Atlas VPM fa tres lustres que analitza sistemàticament l’acompliment dels 17 sistemes sanitaris que componen el Sistema de Salut espanyol. Així, han estat objecte d’anàlisi les variacions en diversos procediments quirúrgics com els oncològics o els ortopèdics, la variabilitat en les hospitalitzacions en poblacions de risc (malalts crònics o malalts de salut mental), la variació en el maneig de certes patologies com la malaltia coronària o la malaltia cerebrovascular isquèmica, o l’atenció hospitalària rebuda per subgrups poblacionals com els nens o la gent gran.

Atles de variacions en procediments de dubtós valor

L’“Atles de variacions injustificades en procediments de dubtós valor” és l’últim atles de la sèrie i aporta una lectura local de l’anteriorment esmentat value for money. Aquest projecte va néixer el 2013 com una iniciativa conjunta entre Atlas VPM i la Xarxa Nacional d’Agències d’Avaluació de Tecnologies Sanitàries, amb el propòsit de donar suport a una estratègia nacional encaminada a reduir la utilització de procediments de dubtós valor, fomentant l’ús de les alternatives superiors o la reassignació de recursos a altres activitats més cost-efectives.

Idealment, aquest atles fixa un objectiu d’acompliment empíric i dinàmic, mitjançant l’ús de termes de comparació reals obtinguts en entorns sanitaris equivalents, assenyalant els marges de millora per a cada proveïdor, i possibilitant l’aprenentatge entre iguals a l’hora de dissenyar estratègies de correcció.

***

Després de gairebé 15 anys des de la posada en marxa del projecte s’han generat 10 atles (amb formats diferents) i innombrables articles temàtics i metodològics. No obstant això, l’impacte d’aquest esforç investigador va més enllà d’haver creat consciència sobre l’existència d’un greu problema de difícil solució; és a dir, 1) la prestació de serveis, a Espanya, no sembla seguir un patró relacionat amb les necessitats de salut de la població, de manera que l’accés a cures efectives i segures sembla dependre del lloc de residència; 2) el cost marginal incorregut per prestar serveis supera sovint el seu benefici marginal; i, 3) el lloc de prestació del servei és determinant en els resultats sanitaris que obté el pacient, i en el cost associat.

Al contrari, Atlas VPM ha propiciat, a més, la translació d’aquests resultats a l’arena de les polítiques sanitàries. Ens felicitem que AQuAS, amb la qual hem mantingut una estreta col·laboració al llarg dels anys, estigui liderant un atles per a Catalunya, i és aquesta la primera iniciativa que, en el context del Sistema Nacional de Salut a Espanya, institucionalitza l’estudi de la variabilitat injustificada de les cures de salut.

(1) Atlas VPM va néixer i va agafar impuls dins de l’enyorada Xarxa d’Investigació en Resultats i Serveis de Salut (XARXA IRYSS) coordinada per la (aleshores) AATRM i de la mà de Salvador Peiró, inspirant-se en l’aproximació epistemològica i metodològica del conegut com a The Dartmouth Atlas of Healthcare Quality.

Entrada elaborada per Enrique Bernal Delgado i Sandra García Armesto pel grup Atlas VPM. Unidad de Investigación en Servicios y Políticas de Salud. Instituto Aragonés de Ciencias de la Salud.

Si us interessa aquest tema, el proper dilluns 21 de novembre tindrà lloc a Barcelona la Jornada de presentació dels Atles de variacions de la pràctica clínica del SISCAT. L’objectiu d’aquesta jornada és donar a conèixer el projecte Atles de variacions i promoure el seu valor per als professionals com a eina per a la gestió i l’avaluació del sistema sanitari.

Indicadors per a l’avaluació de l’atenció a la cronicitat

10 nov.

En un post anterior parlàvem dels avantatges d’utilitzar indicadors en l’avaluació dels serveis sanitaris. Des de l’AQuAS, ja fa temps que s’està aplicant l’ús d’indicadors per avaluar diferents processos i àmbits assistencials, sent una de les àrees principals d’interès l’avaluació de nous models i programes d’atenció als pacients crònics. Les intervencions en el camp de l’atenció a la cronicitat són extremadament complexes ja que es caracteritzen per la concurrència de múltiples actors i nivells assistencials i per diversos components amb una intensitat molt variable en l’ús dels instruments terapèutics i tecnològics. A més, la seva efectivitat està sovint vinculada a aspectes contextuals, la qual cosa dificulta atribuir l’efecte a un component particular del programa. Llavors, tenint en compte aquest nivell de complexitat, caldria preguntar-nos: per a què l’ús d’indicadors en aquest cas? La resposta és que aquests indicadors ens poden aportar una sèrie de beneficis respecte a altres aproximacions avaluatives, com són:

Incorporar l’opinió i el consens dels professionals
La possibilitat d’incloure indicadors d’estructura i procés permetent obtenir un coneixement de l’entorn i la realitat en què s’està duent a terme la iniciativa
Facilitar un tipus d’avaluació més accessible i comprensible per als professionals
Més simplicitat i rapidesa en l’avaluació i obtenció de resultats
Possibilitat de definir estàndards
Permetre establir comparacions i objectivar tendències
Identificar aquelles característiques o factors d’èxit que ens puguin definir quins models són més efectius, per a quins grups de pacients crònics, en quin context i amb quin cost

El primer projecte en què l’AQuAS va començar a utilitzar els indicadors de qualitat assistencial per a l’avaluació de la cronicitat es va iniciar el 2012 amb l’encàrrec del Programa de Prevenció i Atenció a la Cronicitat (PPAC) de definir un conjunt d’indicadors que permetessin avaluar la qualitat dels programes integrats d’atenció a la cronicitat de l’àmbit sanitari, entenent per integrats aquells programes en què participen de forma coordinada diferents nivells assistencials. Seguint la metodologia descrita en el post anterior (revisió bibliogràfica, establiment d’un marc teòric i opinió dels experts) es van obtenir un total de 18 indicadors, principalment de resultats intermedis i finals, que els experts van considerar com a rellevants i factibles per avaluar aquest tipus de programes i que actualment estan en fase d’implementació (veure taula 1 i web).

Taula 1: Indicadors valorats com a rellevats i factibles per a l’avaluació dels programes integrats d’atenció a la cronicitat

indicadors-2-paint

A partir d’aquesta experiència, l’AQuAS ha desenvolupat una proposta d’indicadors per avaluar l’atenció a la cronicitat en el marc de l’estratègia per a l’abordatge de la cronicitat del Sistema Nacional de Salud, publicat recentment. Fruit d’aquest treball van sorgir un conjunt d’indicadors considerats clau per a l’avaluació entre els quals es repetien alguns anteriorment prioritzats com ara la polimedicació, els reingressos i les hospitalitzacions evitables, però se n’incorporen de nous més relacionats amb la vivència dels pacients, com la valoració de la qualitat de vida dels pacients i cuidadors, o dels estils de vida dels pacients (veure Taula 2).

Taula 2: Proposta d’indicadors prioritzats per a la promoció de la medició de forma homogènia al conjunt del Sistema Nacional de Salud per a l’avaluació de les estratègies d’atenció a la cronicitat indicadors-2-paint-2

Posteriorment, a partir de 2014 com a encàrrec de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS – Dpt. Benestar Social i Família) i del PPAC (Dept. Salut), s’ha treballat extensament en l’avaluació de models col·laboratius d’atenció social i sanitària a Catalunya. Aquests models no només consideren els diferents nivells assistencials del sistema sanitari sinó que afegeixen els serveis socials, peça clau en l’assistència a aquest tipus de malalts. Els objectius del projecte eren descriure l’organització i funcionament d’aquestes experiències col·laboratives, identificar barreres i facilitadors, proposar un marc conceptual d’avaluació i definir un conjunt d’indicadors vàlids en aquest context a partir dels discursos dels participants i l’experiència en estudis previs d’avaluació. Els indicadors proposats continuen tenint en compte els indicadors clàssics però es consolida l’avaluació que inclou el punt de vista de les persones, no només del pacient, sinó també dels cuidadors i dels professionals, i fent èmfasi en l’avaluació d’aquestes accions coordinades dels serveis socials i sanitaris, per exemple considerant l’evitació de processos duplicats o la realització d’intervencions conjuntes d’atenció social i sanitària.

Destacar també en aquesta línia el treball que s’està fent en el FORUM ITESS (Forum de la innovació, transformació, i excel·lència en els serveis socials i de salut) per definir un marc d’avaluació comú social i sanitari amb proposta d’indicadors (línia L6) i en què l’AQuAS també participa conjuntament amb altres professionals de diversos àmbits. El Fòrum és una eina que ha de facilitar el debat conceptual necessari per a la transformació dels models d’atenció social i sanitària actuals en favor d’un nou model d’atenció integrada.

Finalment, seguint amb aquesta àrea d’avaluació de la integració dels serveis sanitaris i socials, l’AQuAS participa des de 2015 en el projecte del programa europeu Horizon2020 SUSTAIN (Sustainable tailored integrated care for older people in Europe). Aquest projecte europeu pretén comparar, avaluar i implementar estratègies de millora en diferents experiències d’atenció integrada adreçades a gent gran no institucionalitzada, és a dir, que resideixen als seus domicilis. Així mateix, es busca l’objectiu d’assegurar que les millors iniciatives d’atenció integrada en aquest àmbit siguin aplicables i adaptables a d’altres sistemes sanitaris i regions europees. En aquest projecte es treballarà de forma simultània en 7 països europeus en base a la definició i implementació d’un conjunt d’indicadors pendents de definir ajustat a aquest tipus de població i d’enfocament integrador.

Així doncs, els indicadors són eines útils per avaluar un àmbit tan extens i complex com el de la cronicitat, i poden ser aplicats des de perspectives més o menys àmplies, és a dir, tenint en compte només els diferents nivells assistencials del sistema sanitari, o incloent també els serveis socials. Els resultats obtinguts de la implementació dels indicadors permetrà als professionals comptar amb uns criteris objectius sobre la qualitat de les seves intervencions, facilitant la identificació de les fortaleses dels programes d’atenció a la cronicitat, així com les àrees de millora.

Entrada elaborada per Noemí Robles, Laia Domingo i Mireia Espallargues. Àrea d’Avaluació, AQuAS.

Igualtat de gènere, hi guanyem tots

3 nov.

Fa uns mesos vam parlar des d’aquest mateix blog de la publicació de l’article A global call for action to include gender in research impact assessment, on l’equip d’impacte de la recerca d’AQuAS hem participat.

La inversió en recerca biomèdica ha crescut de manera exponencial durant els darrers anys, de manera que governs, indústria, centres de recerca i ciutadans esperen veure el retorn d’aquesta inversió convertida en un augment dels guanys en salut. Invertir en recerca de manera equivocada pot provocar pèrdues econòmiques i en salut. A més a més, aquesta inversió pot ser també malgastada si no es distribueix igualitàriament per gènere.

No és cap novetat dir que les dones estan poc representades en l’àmbit de la recerca en salut, i amb aquest poc representades ens referim com a investigadores i també com a participants en estudis de recerca. Les dones reben menys finançament, apareixen menys freqüentment que els homes com autors de publicacions en revistes científiques i són guardonades amb menys premis científics. Per exemple, d’entre els 210 premis Nobel de fisiologia i de medicina, només hi ha 12 dones (un 5.7%).

A més, hi ha evidència que les diferències de sexe (biològiques) i de gènere (socioculturals) no s’inclouen de manera rutinària dins del disseny d’estudis de recerca. Aquest fet pot comportar que les dones es trobin en desavantatge respecte als homes com a beneficiàries de la recerca en termes de l’impacte en salut, econòmic i social associat a la recerca. S’ha demostrat que incorporar la perspectiva de gènere en recerca estimula la innovació i l’excel·lència en recerca i tecnologia.

Atès el caràcter global i fragmentat de la recerca, ens trobem davant de la necessitat ineludible que totes les administracions, institucions de recerca i agències avaluadores promoguin polítiques científiques que maximitzin l’impacte de la recerca a través de la igualtat de gènere.

Considerant aquesta necessitat (és a dir, que a partir d’incorporar la perspectiva de gènere a la recerca es podrà aconseguir que aquesta recerca pugui tenir encara més impacte), investigadors de 15 països diferents provinents de 6 continents fem una “crida a l’acció” en l’article per incorporar la perspectiva de gènere en l’avaluació de l’impacte de la recerca amb l’objectiu de maximitzar l’impacte científic, econòmic i social de la recerca. En l’article s’ofereixen recomanacions per a tots els actors implicats en la recerca sobre com incloure i reforçar l’anàlisi de gènere dins de l’avaluació de l’impacte de la recerca.

L’any 2014, Nacions Unides va iniciar la campanya HeForShe per combatre el biaix de gènere a nivell global. Aquesta campanya vol implicar tothom, inclosos homes i nens, com a defensors i agents del canvi en la consecució de la igualtat de gènere i dels drets de les dones.

Pot ser que històricament la igualtat de gènere hagi estat principalment assumida com un tòpic d’interès per a les dones però incloure la igualtat de gènere en tots els àmbits és cosa de tots.

Entrada elaborada per Esther Vizcaino Garcia, AQuAS.