Impacte de la recerca en perspectiva

26 Jul

Va ser a la tardor passada, amb unes temperatures menys càlides que les actuals de ple estiu, quan vam publicar unes interessants reflexions de Ramon Gomis sobre la recerca biosanitària a Catalunya esmentant el programa CAPRIS (Consell Assessor en Política de Recerca i Innovació) i el programa ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats).

“Què fa que una recerca determinada tingui un impacte a la societat més enllà de l’estrictament acadèmic i sigui, realment, tranformadora?”

Aquesta pregunta marcava l’inici d’una potent reflexió de Núria Radó sobre recerca infermera on es combinava l’element de la participació i de l’impacte (multifactorial) de la recerca, i entrava en joc l’element de la implicació. I tot això en el context del SARIS (Sistema d’Avaluació de la Recerca i Innovació en Salut) i el PERIS (Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut 2016-2020).

Fer recerca i publicar sobre aquesta recerca són accions que sovint van agafades de la mà, ja sigui en contextos científics (articles, comunicacions en congressos) com en contextos més aviat divulgatius (mitjans de comunicació tradicionals, xarxes socials).

Vam veure en aquest estudi una anàlisi sobre el to crític de les notícies sobre innovacions mèdiques publicades en premsa diària escrita. Aquestes són les generoses reflexions de Gaietà Permanyer al voltant de les recances d’un metge a l’hora de publicar en diaris o llibres d’àmbit no professional, els conceptes d’autonomia del pacient, de les decisions informades i de l’alfabetisme sanitari, i com lliga tot plegat, per aterrar cap a un ideal d’informació equilibrada en mitjans de comunicació generalistes.

Seguim posant l’accent en les publicacions. Però ara ens centrem en les publicacions científiques i en l’impacte que se’n pot derivar amb dues temàtiques molt diferents però inspiradores:

D’una banda vam veure el fenomen conegut com les “belles dorments de la ciència” gràcies a en Joan MV Pons i el cas d’un descobriment (publicat) de Francis Mojica (ara fa 25 anys) que ha estat clau en el desenvolupament de la tècnica d’edició genètica CRISPR.

“Belles Dorments són els articles que semblen passar sense reconeixement fins que algú els rescata tardanament i els dona el crèdit que mereixen”.

I d’altra banda, dos dies abans de començar la primavera, des de Newcastle vam comptar amb la col·laboració d’Ernest Abadal explicant les altmètriques i els punts forts i febles dels  sistemes (tradicionals i no tan tradicionals) d’avaluació de la qualitat d’una publicació científica.

“A partir de 2010 es comença a parlar de les altmètriques, un conjunt d’indicadors que mesuren la presència d’una publicació a les xarxes socials i acadèmiques i complementen de manera notable els índexs de citacions”

I apareix aquí també l’element de la implicació:

“Des del punt de vista de l’investigador, està clar que actualment no n’hi ha prou amb publicar un article en una revista, sinó que cal implicar-se a fons en la seva difusió a les xarxes socials i també a les xarxes acadèmiques per tal de donar visibilitat als continguts publicats”

Acabem aquest recorregut sobre avaluació i impacte de la recerca de la mà de Ion Arrizabalaga amb el repte de mesurar la participació en aquest context.

“La participació dels actors en recerca és un element clau en la recerca per transformar i generar impacte en la societat”

Si voleu llegir més sobre participació i recerca, us recomanem la lectura d’aquests dos documents publicats des d’AQuAS:

Les Belles Dorments de la ciència

26 Oct
Joan MV Pons

No sembla que Charles Perrault (1628-1703) fos qui originalment creés aquesta figura que després també copiaren els germans Grimm, però segur que això és una qüestió força banal pel que volem explicar avui.

Tanmateix, la història tothom la coneix: la princesa, l’encanteri que la deixa dormida, els anys que passen i passen i, finalment, el príncep que amb el petó la desperta.

Belles Dorments també se’n diu d’aquells articles científics que semblen passar sense reconeixement fins que algú els rescata tardanament i els dóna el crèdit que mereixen.

L’article de Mendel i com les característiques de la planta dels pèsols es passen a la descendència en podria ser un exemple. Tot i que l’article va ser publicat en una revista científica -crec que en alemany-, ningú no hi va parar compte fins anys més tard quan tres investigadors a la vegada van reconèixer el gran mèrit del seu treball.

Recentment, la premsa (El Periódico, El Mundo, eldiario.es, La Vanguardia) portava un altre cas, el de l’investigador alacantí Francis Mojica, que va descobrir fa 25 anys unes seqüències genètiques repetides a l’ADN d’uns microbis d’una llacuna de Santa Pola.

L’investigador les va anomenar CRISPR per les inicials en anglès de “repeticions palindròmiques curtes agrupades i regularment interespaiades”.

A partir d’aquí, altres investigadors han acabat derivant la tècnica CRISPR/cas9 d’edició genètica que -diuen- transformarà la biologia i la biomedicina.

Aquest concepte passà a tenir descriptors MeSH propis a Pubmed/MEDLINE l’any 2014.

El reconeixement tardà, desprès d’una període, diguem-ne, de somnolència, no és tan estrany en el món de la ciència i una forma de posar-ho de manifest és amb el comptatge de les citacions que un article rep.

No cal dir que gràficament això es mostra claríssimament.

Exemple de cerca a Pubmed/MEDLINE de “CRISPR” en llenguatge lliure que passa d’1 ítem l’any 2002 i arriba fins a 2590 ítems l’any 2017, a data d’avui:

2002                                                                        2017

Nombre de citacions rebudes a Web of Science de l’article de 1993:

Anàlisi de citacions rebudes a Web of Science en el període 2009-2017 d’articles de l’autor publicats en el període 2009-2017 amb “CRISPR” en el títol:

Les Belles Dorments, durant la dormida, reben de mitjana poques cites, però un cop han despertat, en els 4 anys següents reben un gran nombre de cites: un despertar excitant.

De Sleeping Beauties en trobem a tots els camps de la ciència, tot i que en l’estudi sistemàtic de les mateixes, és en els camps de la física, la química i la matemàtica on n’hi ha més.

Un dels fets que expliquen el despertar és que una altra disciplina el descobreixi i sigui inspirador en el seu camp, un xic més lluny o apartat del camp original on va sortir.

Entrada elaborada per Joan MV Pons.