What do the following have in common? An integrated circuit of home based hospitalisation, a telephonic nursing management project, a plan to minimise risks and the safe use of drugs, the use of ICTs in patients treated with oral anticoagulants, an assistance route of collaboration between primary and specialised care, the redesign of a programme of assistance in sexual and reproductive health, a functional unit of chronic and subacute patients, the optimisation of assistance to a patient who has undergone surgery and an oncological-geriatric unit of intermediary care?
They are all innovative projects or experiences which are compiled in the Observatory of Innovation in Healthcare Management, a reference framework to detect innovative initiatives and tendencies in the Catalan Health System. You can read about it in this post by Dolors Benítez.
“Promoting collaborations between organisations by creating synergies, interest groups and setting up challenges.”
If talking about challenges, we have quite a few and innovation is in fact intended to provide solutions to make improvements.
Innovating, therefore, can be seen as a constant and necessary attitude that we can identify in all professional fields and areas of life.
In the AQuAS blog, we have shared some projects with a strong innovative component.
¿Qué tiene en común un circuito integrado de hospitalización domiciliaria, un proyecto de gestión infermera telefónica, un plan de minimización de riesgos y uso seguro de los medicamentos, el uso de las TIC en pacientes tratados con anticoagulantes orales, una ruta asistencial de colaboración entre atención primaria y especializada, el rediseño de un programa de atención a la salud sexual y reproductiva, una unidad funcional de pacientes crónicos y subagudos, la optimización de la atención al paciente quirúrgico y una unidad de atención intermedia onco-geriátrica?
Todos son proyectos o experiencias innovadoras recogidas en el Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat, marco de referencia para detectar iniciativas innovadoras y tendencias en el sistema sanitario catalán. Podéis leer más sobre el tema en este post de Dolors Benítez.
«Promover colaboraciones entre organizaciones creando sinergias, grupos de interés y lanzando retos»
Si hablamos de retos, tenemos unos cuantos y la innovación pretende justamente aportar soluciones para mejorar.
Innovar, por tanto, se puede considerar que es una actitud constante y necesaria que podemos identificar en todos los ámbitos profesionales y vitales.
Desde el blog AQuAS hemos compartido algunos proyectos con un fuerte componente de innovación.
Què té en comú un circuït integrat d’hospitalització domiciliària, un projecte de gestió infermera telefònica, un pla de minimització de riscos i ús segur dels medicaments, l’ús de les TIC en pacients tractats amb anticoagulants orals, una ruta assistencial de col·laboració entre atenció primària i especialitzada, el redisseny d’un programa d’atenció a la salut sexual i reproductiva, una unitat funcional de pacients crònics i subaguts, l’optimització de l’atenció al pacient quirúrgic i una unitat d’atenció intermèdia onco-geriàtrica?
Tots són projectes o experiències innovadores recollides en l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat, marc de referència per detectar iniciatives innovadores i tendències en el sistema sanitari català. En podeu llegir més en aquest post de Dolors Benítez.
«Promoure col·laboracions entre organitzacions creant sinèrgies, grups d’interès i llençant reptes»
Si parlem de reptes, en tenim un quants i la innovació pretén justament aportar solucions per millorar.
Innovar, doncs, es pot considerar una actitud constant i necessària que podem identificar en tots els àmbits professionals i vitals.
Des del blog AQuAS hem compartit alguns projectes amb un fort component d’innovació.
The existence of rural areas hard to reach, remoteness with respect to large urban centres, an extensive area of land, a low population density and something of a shortfall of paediatricians in the area are the characteristics of the Alt Urgell that have given rise to the Pediatrics initiative in the Pyrenees., an innovative initiative from the Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya (OIGS).
With the experience acquired during these seven years, what improvements has the project provided in your opinion?
I think the most important has been stability and in ensuring a health care continuum for our boys and girls. We have been able to give 100% cover from the start in primary and hospital paediatric care and in on-going medical care including localised standby calls. This has meant excellent access for the population, with a 100% success rate of pre-arranged appointments for the same day, and, in addition, with a high success rate at primary level, with an increase in standards in the quality of care.
This has led to a drastic decrease in emergency visits to hospitals as well as in admissions and transfers beyond the borders of the territory. Although there are fewer admissions, a fact that brings with it an increase in the complexity of child admissions, the average hospital stays for these admissions have been reduced.
In keeping the umbilical cord tied to the Hospital Sant Joan de Déu for training paediatricians and in the referral our patients, it has meant that this rate of success has in fact increased in our territory.
In this way, children and their parents are always attended by the same paediatrician, or team of paediatricians, where all know the problem at hand and provide solutions following the same protocols that would be followed in the Hospital Sant Joan de Déu.
Another noteworthy element is that by integrating ourselves within the Maternal and Child Unit of the Alt Urgell, with obstetricians and midwives, we have widened the homogeneity of interventions to include the whole mother-baby area and this has allowed us to begin projects such as early postpartum discharges with follow ups by paediatricians/midwives together and postpartum support groups which have been very well received by the population.
The web set up in 2011 has also brought us closer to the population enabling us to spread information on paediatric subjects. In particular, the virtual doctor’s consulting room is a frequently used tool by parents to clarify doubts with great flexibility and without having to travel to the doctor’s rooms.
Good results and awards endorse the entity’s task that you began which has been able to guarantee efficient paediatric, primary and hospital care. What are the keys of this success?
I think having the autonomy to manage ourselves is fundamental. Being able to manage our own agendas, timetables and cover for each other, among other things, has allowed us to adapt the task of caring to the reality of the territory and also to the realities of each professional by trying to reconcile our work and family life. What is more, it allows for on-going training.
The other key point is the relationship with a top-level centre like the Hospital Sant Joan de Déu which ensures we get on-going training and it solves problems of professional isolation that we might experience in zones a long way from the metropolis.
In a way, we feel we have a ‘big brother’ that helps us when there are difficulties and who accompanies along our journey.
Do you think this innovative model of self-management could be applied to other medical specialities and extrapolated to other regions?
I am absolutely convinced that it is a model which can be reproduced in almost all areas of care and in all regions. The important thing is to find professionals who are willing to accept the challenge and that the administration believes in it and is willing to back it.
Information and communication technologies (ICT) have played a key role from the beginning. Of all the innovative actions you have fostered, which one has worked the best?
The web page and virtual consulting room without a shadow of a doubt.
The web page, with its internal part, gives us access to all professionals and it is where all protocols are hung and this means we all work in the same way, including family doctors that are on call in different doctor’s rooms in the Alt Urgell and who have access to it.
The virtual doctor’s consulting room, likewise, means parents’ doubts can be clarified in a relaxed way and without interrupting visits (as always happens with untimely phone calls). On-site visits that require time investment by parents and, above all, discomfort are thus avoided.
You opened a virtual doctor’s consulting room on your web page five years ago, addressed to parents and tutors. Do you receive a lot of consultations via this channel?
As a matter of fact, no. We get 12 consultations a day on average, shared between the four paediatricians on duty in the region (paediatrician and paediatric nurse).
It must be stressed that we have very good accessibility to on-site visits and we attend a total of 3400 children meaning that numbers are logically not very high. The family’s and professional’s satisfaction, respectively, is very high.
Innovation has been the motor of your initiative. Do you have plans for implementing a new project this year?
In December last year, we incorporated the obstetricians from La Seu d’Urgell into the cooperative society. In practical terms, they were already working in close collaboration since 2012 and now form part of the cooperative; this fact consolidates the project a lot.
We would like to have the midwives from the Alt Urgell in the cooperative because with a few small changes, this would allow us to improve care, especially in community health which is lacking at the moment in our region.
This year, CatSalut has asked us to implement the model in other areas of the Pyrenees where there are problems of cover and it is now one of the issues we are looking into.
Interview prepared by Neus Solé Peñalver (@neussolep).
La presencia de núcleos rurales de difícil acceso, la lejanía respecto a los grandes núcleos urbanos, una gran superficie, una baja densidad de población y un déficit de pediatras en la zona son las características del Alt Urgell que han dado lugar a Pediatria dels Pirineus, una iniciativa innovadora que forma parte del Observatorio de Innovación en Gestión de la Sanidad en Cataluña (OIGS).
Con la experiencia adquirida en estos siete años, ¿qué mejoras consideras que ha aportado el proyecto?
Yo creo que lo más importante ha sido la estabilidad y el hecho de asegurar el contínuum assistencial entre nuestros niños y niñas. Desde el inicio hemos podido realizar una cobertura al 100% de los consultorios pediátricos en primaria y en el hospial, atención ordinaria y guardias localizadas incluídas. Este hecho ha permitido una excelente accesibilidad de la población, con un 100% de éxito de cita previa el mismo día y, además, con una alta resolución desde la atención primaria, con un incremento de los estándares de calidad asistencial.
Esto ha conllevado una disminución drástica de las visitas a las urgencias del hospital y de los ingresos y traslados fuera del territorio. Incluso ingresando menos y, por tanto, aumentando la complejidad de los niños y niñas ingresados, se ha conseguido que disminuyera la duración media de estos ingresos hospitalarios.
El hecho de mantener el cordón umbilical con el Hospital Sant Joan de Déu de Esplugues de Llobregat, en Barcelona por lo que refiere a la formación de los profesionales pediatras y por lo que refiere a la derivación de nuestros pacientes ha permitido aumentar, precisamente, esta resolución dentro del territorio.
De este modo, los niños y sus padres siempre ven al mismo pediatra -o equipo de pediatras donde todos ellos conocen su problemática- y dan soluciones siguiendo los mismos protocolos que se seguirían en el Hospital Sant Joan de Déu.
Otro elemento remarcable es que por el hecho de estar integrados dentro de la Unidad Materno Infantil del Alt Urgell, con obstetras y comadronas, ha permitido ampliar esta homogeneidad en las actuaciones en todo el ámbito maternoinfantil y ha permitido iniciar proyectos como el alta precoz postparto con el seguimiento conjunto pediatra/comadrón y los grupos de apoyo postparto, que han tenido una excelente acogida entre la población.
También la página web, iniciada el año 2011, nos ha acercado a la población para poder hacer divulgación de temas pediátricos. Especialmente, el consultorio virtual es una herramienta muy utilizada por padres y madres para resolver dudas con una gran agilidad y sin requerir el desplazamiento hasta la consulta.
Los buenos resultados y los premios avalan la labor de la entidad constituida y que ha permitido garantizar una atención pediátrica, primaria y hospitalaria eficiente. ¿Cúales son las claves del éxito?
Creo que es fundamental la autonomías de la gestión, el hecho de podernos autogestionar agendas, horarios y autocoberturas, y mucho más. Ésto ha facilitado adaptar la tarea asistencial a la realidad del territorio y también a las realidades de cada profesional, intentar conciliar la vida laboral y familiar de los profesionales y és más, incluir también la realización de formación continuada.
Otro elemento clave es la relación con un centro de primer nivel como el Hospital Sant Joan de Déu, hecho que nos asegura que esta formación continuada y nos proporciona solución al problema del aislamiento profesional que puede darse en zonas alejadas de las metrópolis. De alguna forma, sentimos que tenemos un “hermano mayor» que nos ayuda cuando hay dificultades y que nos acompaña en el camino.
¿Crees que este modelo innovador de autogestión se podría aplicar a otras especialidades médicas y extrapolarlo a otras comarcas?
Estoy completamente convencido de que se trata de un modelo reproducible a casi todos los ámbitos asistenciales y territorios. Pero es importante encontrar profesionales dispuestos a dar el paso y que la administración se lo crea y quiera apostar por ello.
Las tecnologías de la información y la comunicación (TIC) han desarrollado un papel fundamental desde el inicio. De todas las acciones que se han promovido desde vuestra experiencia, ¿cúal ha sido la que mejor ha funcionado?
Sin ninguna duda, la página web y el consultorio virtual.
La página web (con su parte interna a la que tenemos acceso todos los profesionales) es donde tenemos todos los protocolos colgados y hace posible que todos trabajemos de la misma forma, incluyendo a los médicos de familia que hacen guardias en los diferentes consultorios del Alt Urgell y que tienen acceso al web.
El consultorio virtual, a su vez, permite que de forma pausada y sin interrumpir visitas (como sucede con las siempre inoportunas llamadas telefónicas) contestar dudas de los padres. De esta forma se evitan consultas presenciales que implican tiempo de los padres y, más que nada, preocupaciones.
Hace cinco años abristeis en vuestra página web un consultorio virtual dirigido a los padres y tutores. ¿Recibís muchas consultas a través de este canal?
La verdad es que no. Recibimos una media de 1’2 consultas al día, repartidas entre los 4 contingentes pediáticos de la comarca (pediatra e enfermería pediátrica). Se debe tener en cuenta que tenemos una accesibilidad muy buena a la visita presencial y que atendemos un total de 3400 niños de forma que los números no pueden ser muy elevados. La satisfacción de la familia y del profesional, respectivamente, es muy buena.
La innovación ha sido el motor de vuestra iniciativa. ¿Tenéis previsto implementar algun proyecto nuevo este año?
En diciembre del año pasado incorporamos los obstetras de La Seu d’Urgell dentro de la sociedad coperativa. A pesar que desde el año 2012 funcionalmente estábamos trabajando juntos, ahora ya forman parte de la coperativa y esta nueva situación consolida mucho el proyecto.
Ahora nos gustaría poder incluir también a las comadronas del Alt Urgell porque con unos pequeños cambios se podría mejorar, de este modo, la atención, especialmente en salud comunitaria, actualmente deficitaria en nuestro territorio.
Este año, el CatSalut nos ha pedido poder implementar el modelo en otras zonas del Pirineo con la misma problemática de cobertura. Ahora mismo, este es uno de los temas que estamos estudiando.
Entrevista elaborada por Neus Solé Peñalver (@neussolep).
La presència de nuclis rurals de difícil accés, la llunyania respecte als grans nuclis urbans, una gran superfície, una baixa densitat de població i un cert dèficit de pediatres a la zona són les característiques de l’Alt Urgell que han donat lloc a Pediatria dels Pirineus, una iniciativa innovadora que forma part de l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya (OIGS).
Amb l’experiència adquirida durant aquests set anys, quines millores considereu que ha aportat el projecte?
Jo crec que el més important ha estat l’estabilitat i el fet d’assegurar el contínuum assistencial entre els nostres nens i nenes. Des de l’inici hem pogut realitzar una cobertura al 100% dels consultoris pediàtrics a primària i a l’hospital, atenció ordinària i guàrdies localitzades incloses. Aquest fet ha permès una excel·lent accessibilitat de la població, amb 100% d’èxit de cita prèvia el mateix dia i, a més, amb una alta resolució des de primària, amb un increment dels estàndards de qualitat assistencial.
Això ha comportat una disminució dràstica de les visites a urgències de l’hospital, així com dels ingressos i dels trasllats a fóra del territori. Tot i ingressar menys i, per tant, augmentant la complexitat dels nens i nenes ingressades, s’ha aconseguit fer que disminuïssin les estades mitjanes d’aquests ingressos.
El fet de mantenir el cordó umbilical amb l’Hospital Sant Joan de Déu quant a la formació dels professionals pediatres i pel que fa a la derivació dels nostres pacients ha permès augmentar, precisament, aquesta resolució dins del territori.
Així, els nens i els seus pares veuen sempre el mateix pediatre -o equip de pediatres on tots ells coneixen la seva problemàtica- i donen solucions seguint els mateixos protocols que se seguirien a l’Hospital Sant Joan de Déu.
Un altre element remarcable és que el fet d’intregrar-nos dins de la Unitat Materno Infantil de l’Alt Urgell, amb els obstetres i les llevadores, ha permès ampliar aquesta homogeneïtat en les actuacions a tot l’àmbit maternoinfantil i ha permès iniciar projectes com l’alta precoç postpart amb el seguiment conjunt pediatre/llevador i els grups de suport postpart que han tingut una excel.lent acollida entre la població.
També la pàgina web, iniciada l’any 2011, ens ha apropat a la població per poder fer divulgació de temes pediàtrics. Especialment, el consultori virtual és una eina molt emprada pels pares i mares per resoldre dubtes amb una gran agilitat i sense haver de desplaçar-se a la consulta.
Els bons resultats i els premis avalen la tasca de l’entitat que vau constituir i que ha permès garantir una atenció pediàtrica, primària i hospitalària, eficient. Quines serien les claus de l’èxit?
Jo crec que és fonamental l’autonomia de gestió, el fet de poder-nos autogestionar agendes, horaris i autocobertures, entre d’altres. Això ha facilitat adaptar la tasca assistencial a la realitat del territori i també a les realitats de cada professional, intentar conciliar la vida laboral i familiar dels professionals i, a més, permetre’n la formació continuada.
L’altre puntal clau és la relació amb un centre de primer nivell com l’Hospital Sant Joan de Déu, fet que ens assegura aquesta formació continuada i dóna solució al problema de l’aïllament professional que podem tenir les zones allunyades de les metròpolis. D’alguna manera, sentim que tenim un “germà gran” que ens ajuda quan hi ha dificultats i que ens acompanya en el camí.
Creieu que aquest model innovador d’autogestió es podria aplicar a altres especialitats mèdiques i extrapolar-lo a altres comarques?
Estic completament convençut que és un model reproduïble a gairebé tots els àmbits assistencials i territoris. Ara, és important trobar professionals disposats a donar el pas i que l’administració s’ho cregui i hi vulgui apostar.
Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) han desenvolupat un paper fonamental des de l’inici. De totes les accions innovadores que s’han promogut des de la vostra experiència, quina ha estat la que millor ha funcionat?
Sense cap mena de dubte, la pàgina web i el consultori virtual.
La pàgina web (amb la seva part interna on tenim accés tots els professionals) és on tenim tots els protocols penjats i fa que tots treballem de la mateixa manera, incloent els metges de família que fan guàrdies en els diferents consultoris de l’Alt Urgell i que hi tenen accés.
El consultori virtual, al seu torn, permet de manera pausada i sense interrompre visites (com passa amb les sempre inoportunes trucades telefòniques) contestar dubtes dels pares. D’aquesta manera s’eviten consultes presencials que comporten temps per als pares i, sobretot, neguits.
Fa cinc anys vau obrir a la vostra pàgina web un consultori virtual adreçat als pares i tutors. Rebeu moltes consultes a través d’aquest canal?
La veritat és que no. Rebem una mitjana d’1’2 consultes al dia, repartides entre els 4 contingents pediàtrics de la comarca (pediatre i infermera de pediatria). Cal tenir present que tenim una accessibilitat molt bona a la visita presencial i que atenem un total de 3400 nens de manera que els números no poden ser gaire alts. La satisfacció de la família i del professional, respectivament, és molt bona.
La innovació ha estat el motor de la vostra iniciativa. Teniu previst implementar algun nou projecte aquest any?
Al desembre de l’any passat vam incorporar els obstetres de La Seu d’Urgell dins de la societat cooperativa. Tot i que des de l’any 2012 funcionalment estàvem treballant plegats, ara ja formen part de la cooperativa i aquest fet consolida molt el projecte.
Ara ens agradaria poder incloure també les llevadores de l’Alt Urgell perquè mitjançant alguns petits canvis, això ens permetria millorar l’atenció, sobretot en salut comunitària, actualment deficitària en el nostre territori.
D’altra banda, aquest any, el CatSalut ens ha demanat poder implementar el model a altres zones del Pirineu on tenen problemes de cobertura. Ara mateix, aquest és un dels temes que estem estudiant.
Entrevista elaborada per Neus Solé Peñalver (@neussolep).
