Laura Muñoz – AQuAS Blog

Evaluación: Back to the Basics

22 set.

La cultura evaluativa de AQuAS viene de lejos y la compartimos en redes estatales como REDETS e internacionales como INAHTA, HTAi y EUnetHTA. Esta evaluación hace referencia a la evaluación de tecnologías sanitarias (esto incluye la evaluación de productos sanitarios, medicamentos, programas, modelos organizativos en el ámbito de la salud y un largo etcétera que puede a su vez incluir la evaluación de cribados, tests diagnósticos e eHealth, entro otros) y también la evaluación de la calidad de la atención asistencial.

La metodología que se usa es robusta y genera debate aún actualmente y es positivo que sea así porque este debate implica un cuestionamiento constante sobre qué hacemos y cómo lo hacemos. Cuando aparecen nuevas tecnologías, nuevas necesidades, nuevas realidades, se requieren también nuevas metodologías evaluativas o su adaptación.

“Evaluar para mejorar” es la idea básica de la evaluación pero … ¿de qué hablamos exacatamente cuando hablamos de evaluación?

No existe una respuesta simple para esta cuestión.

En este post de Mireia Espallargues, Noemí Robles y Laia Domingo hay una buena definición sobre indicadores para la evaluación clínica y de la calidad asistencial.

“Un indicador es un instrumento de medida que se utiliza para evaluar o medir aspectos concretos de la calidad de la atención a través de diversas estrategias de análisis”

En este otro post de las mismas autoras hay un ejemplo de evaluación de programas de cronicidad.

“Los resultados obtenidos de la implementación de los indicadores permitirá a los profesionales disponer de unos criterios objetivos sobre la calidad de sus intervenciones, facilitando la identificación de las fortalezas de los programas de atención a la cronicidad, y también de las áreas de mejora”

En esta línea de evaluación de la cronicidad, puede ser muy útil la aplicación de herramientas para medir multimorbilidad, tal como se puede leer en este post de Emili Vela.

“La presencia multimorbilidad está asociada a una mayor utilización de recursos asistenciales (sanitarios y sociales) y a una peor calidad de vida. En este contexto, se hace necesario medir la multimorbilidad para poder de este modo determinar su impacto en el sistema sanitario”

Otra línea de trabajo muy relacionada con evaluación la encontramos en este post de Miquel Pons, Daniel Chaverri y Luis Lobo sobre prótesis de cadera. Se trata de un estudio que muestra de forma muy clara la utilidad de los registros para la evaluación de tecnologías sanitarias.

“En el contexto actual de innovaciones y avances tecnológicos contínuos y ante una gran presión por parte de los fabricantes, el abanico de prótesis a disposición de los cirujanos ortopédicos es cada vez más grande. Esta situación hace necesario que las prótesis que se utilicen presenten evidencia científica basada en estudios clínicos o bien en datos de registros de artroplastias”

Las iniciativas que estudian la variabilidad en la práctica médica tienen un fuerte componente evaluativo también. Para introducirnos en esta cuestión, Enrique Bernal Delgado y Sandra García Armesto publicaron un post sobre cómo se trata y cómo ha evolucionado esta cuestión a nivel internacional.

“Las experiencias más significativas se han desarrollado en contextos con una profunda cultura evaluativa y en sistemas donde la elección de aseguradoras y competencia entre proveedores constituye una de sus características fundamentales”

Desde AQuAS, Laura Muñoz presentaba en este otro post dos líneas de trabajo muy potentes: el estudio de la variabilidad en el contexto catalán y la presentación dinámica de estos resultados, una novedad absoluta por lo que a visualización de datos se refiere.

Elementos tecnológicos nuevos implican -para la evaluación- un reto intelectual y un reto por el alcance o volumen de las intervenciones a evaluar. Es reciente la publicación de un marco conceptual de evaluación de mHealth publicado en una revista con un alto factor de impacto, situada en el primer cuartil del Journal Citation Reports.

Los conceptos de eficacia, efectividad, seguridad, eficiencia e impacto organizativo, ético y social son las grandes dimensiones del marco teórico de la evaluación de tecnologías sanitarias y aquí se añade la necesidad de incorporar metodologías de otros campos y el esfuerzo constante para adaptarse a una realidad siempre cambiante.

Para acabar, insistimos en la importancia de la metodología, no como algo estático sinó como un elemento al servicio de la investigación de mejor calidad.

Para seguir avanzando en la evaluación, back to the basics también.

Entrada elaborada por Marta Millaret (@MartaMillaret)

Avaluació: Back to the basics

22 set.

La cultura avaluativa d’AQuAS ve de lluny i la compartim en xarxes estatals com REDETS i internacionals com INAHTA, HTAi i EUnetHTA. Aquesta avaluació fa referència a l’avaluació de tecnologies sanitàries (això inclou l’avaluació de productes sanitaris, medicaments, programes, models organitzatius en l’àmbit de la salut i un llarg etcètera que pot incloure l’avaluació de cribratges, tests diagnòstics i eHealth, entre d’altres) i també l’avaluació de la qualitat de l’atenció assistencial.

La metodologia que s’usa és robusta i genera debat encara actualment i és positiu que sigui així perquè aquest debat implica un qüestionament constant sobre què fem i com ho fem. Quan apareixen noves tecnologies, noves necessitats, noves realitats, es requereixen també noves metodologies avaluatives o la seva adaptació.

“Avaluar per millorar” és la idea bàsica de l’avaluació però de què parlem exactament quan parlem d’avaluació?

No existeix cap resposta simple a aquesta qüestió.

En aquest post de Mireia Espallargues, Noemí Robles i Laia Domingo s’hi pot llegir una bona definició sobre indicadors per a l’avaluació clínica i de la qualitat assistencial.

“Un indicador és un instrument de mesura que s’utilitza per avaluar o mesurar aspectes concrets de la qualitat de l’atenció a través de diverses estratègies d’anàlisi”

En aquest altre post de les mateixes autores hi ha un exemple d’avaluació de programes de cronicitat.

“Els resultats obtinguts de la implementació dels indicadors permetrà als professionals comptar amb uns criteris objectius sobre la qualitat de les seves intervencions, facilitant la identificació de les fortaleses dels programes d’atenció a la cronicitat, així com les àrees de millora”

En aquesta línia de l’avaluació de la cronicitat, pot ser molt útil l’aplicació d’eines per mesurar la multimorbiditat, tal com es pot llegir en aquest post d’Emili Vela.

“La presència de multimorbiditat està associada a una major utilització de recursos assistencials (tant sanitaris com socials) i a una pitjor qualitat de vida. En aquest context, es fa necessari mesurar la multimorbiditat per tal de poder determinar el seu impacte en el sistema sanitari”

Una altra línia de treball molt lligada a l’avaluació, la podem trobar en aquest post de Miquel Pons, Daniel Chaverri i Luis Lobo sobre pròtesis de maluc. Es tracta d’un estudi que mostra d’una manera molt clara la utilitat dels registres per a l’avaluació de tecnologies sanitàries.

“En el context actual d’innovacions i avenços tecnològics continus i davant d’una gran pressió per part dels fabricants, el ventall de pròtesis a disposició dels cirurgians ortopèdics és cada vegada més gran. Aquesta situació fa necessari que les pròtesis que s’utilitzin presentin evidència científica basada en estudis clínics o bé en dades de registres d’artroplàsties”

Les iniciatives que estudien la variabilitat en la pràctica mèdica tenen un fort component avaluatiu també. Per introduir-nos en aquesta qüestió, Enrique Bernal Delgado i Sandra García Armesto van publicar un post sobre com es tracta i com ha evolucionat aquesta qüestió a nivell internacional.

“Les experiències més significatives s’han desenvolupat en contextos amb una profunda cultura avaluativa i en sistemes en què l’elecció d’asseguradors i competència entre proveïdors en constitueix una de les característiques fonamentals”

Des d’AQuAS, Laura Muñoz presentava en aquest altre post dues línies de treball molt potents: l’estudi de la variabilitat en el context català i la presentació dinàmica d’aquests resultats, tota una novetat pel que fa a visualització de dades.

Elements tecnològics nous impliquen -per a l’avaluació- un repte intel·lectual i un repte quant a l’abast o volum de les intervencions a avaluar. És recent la publicació d’un marc conceptual d’avaluació d’mHealth publicat en una revista amb alt factor d’impacte, situada en el primer quartil del Journal Citation Reports.

Els conceptes d’eficàcia, efectivitat, seguretat, eficiència i impacte organitzatiu, ètic i social són les grans dimensions del marc teòric de l’avaluació de tecnologies sanitàries i aquí s’hi afegeix la necessitat d’incorporar metodologies d’altres camps i l’esforç constant d’adaptar-se a una realitat sempre canviant.

Per acabar, insistim en la importància de la metodologia, no com a quelcom estàtic sinó com un element al servei de la recerca de millor qualitat.

Per continuar avançant en l’avaluació, back to the basics també.

Entrada elaborada per Marta Millaret (@MartaMillaret)

What are the SISCAT atlas of variations all about?

19 gen.

atles-variacions-siscat — Laura Muñoz (Atlas of variations SISCAT), Laia Domingo (RaCat), Olga Martínez (RaCat)

At present, if you live in the region of Terres de l’Ebre and need to be operated on to have a knee replacement, it is quite probable that the type of technique used is one which preserves the posterior cruciate ligament. On the other hand, if you go and live in Girona, the chances of having the same kind of knee replacement will be a lot less, but in contrast, the type of technique chosen will be that of stabilising the posterior.

If you live in Girona and have respiratory difficulties susceptible for home-based CPAP treatment (continuous positive airway pressure), you will more likely be prescribed this therapy than if you live in Lleida or the Terres de l’Ebre. If you live in Lleida, in contrast, there is more probability of you being prescribed oxygen therapy at home than if you live in the Terres de l’Ebre region and suffer from some kind of respiratory disease that could benefit from this treatment. And if you live in the coastal neighbourhoods of Barcelona you will more likely be prescribed mechanical ventilation at home than if you live in a neighbourhood situated further inland for those respiratory ventilation disorders that might need this technique.

Why does this happen? There is no evidence to suggest which type of intervention is most suitable and it is simply the fact that the health professionals of one region are more inclined than those of another to choose one technique over another. This variability reveals the existence of schools linked to certain hospital centres that condition the choice of the type of intervention or technique used.

This is the type of information that the Atlas of variations in clinical practice of the Catalan Healthcare System (SISCAT) make available to health professionals and the entire population, and which has been led and developed by AQuAS since 2011.

The aim of these atlases is to identify, describe and reduce the variability that can lead to increased well-being, quality and an improvement in the use of available resources. Up to the present, 7 atlases have been developed in which the variations in hip and knee arthroplasty operations have been analysed, as well as the variability in home-based respiratory therapies (oxygen therapy, mechanical ventilation and continuous positive airway pressure), the variation in intravenous thrombolysis in patients with ischemic stroke and the variability and in renal replacement therapy in patients with chronic kidney failure (haemodialysis, peritoneal dialysis and kidney transplant).

One of the sources of data for this study, in fact, the most widely used, is the basic minimum group of data obtained at the time of a hospital discharge (CMBD-AH, the Catalan acronym) where the results are presented as activity rates, reasons for standardised uses and variability statistics. The methodology that lies behind this initiative can be seen here. The basic strategy of all the analyses is to compare the rates of use (numerator: for example, hospital admittances) of the inhabitants in a region (denominator: for example, basic area of health), regardless of the centre where patients have been treated or admitted. In addition, both the rates and the reasons for use are reflected in maps to better visualise the data which is another interesting point nowadays.

Apart from all this, it is important to stress that all the atlases include actions and recommendations for planners (Health Department), insurer (CatSalut), providers and professionals, and which have been developed by a unique team of experts with whom the results of the atlases are discussed.

This year, we have decided to take another step forward and convert the publications we have had till now in a static format (PDF), into dynamic publications that facilitate greater interaction with the data and, therefore, a more global view of the clinical practice analysed.

This is an example of the visualisation of the interactive hip and knee arthroplasty atlas which feeds off the data in the Catalan Arthroplasty Registry (RaCat):

Next year, you will be able to know whether there are variations in the Catalan territory regarding hospitalisations for back surgery, in the repair of abdominal aortic aneurysms and in gastrointestinal cancer surgery (esophagus, pancreatic, liver, stomach and rectal cancer).

We cannot end this post without thanking all the speakers that made the presentations seminar of the Atlas of variations in clinical practice of SISCAT possible last 21 November, and especially to Enrique Bernal-Delgado, the key professional in the analysis initiative and in mapping the variations of clinical practice in the Spanish National Health System.

As far as AQuAS is concerned, it is one of our work lines which was begun some time ago now which has recently generated publications such as this article on respiratory diseases and this article on kidney disease.

And I ask myself, …. now that we have the tools to identify and describe the variability in clinical practices which are carried out in Catalonia, why don’t we try and explain them? The atlases of variations in clinical practice of SISCAT are a key tool to ask ourselves questions.

Post written by Laura Muñoz, statistician.

El porqué de los atlas de variaciones del SISCAT

19 gen.

Actualmente, si vives en las Terres de l’Ebre y tienes que ser intervenido para ponerte una prótesis de rodilla, es muy probable que el tipo de técnica que se utilice sea la que conserva el ligamento cruzado posterior. En cambio, si te vas a vivir a Girona, las posibilidades de que te pongan este mismo tipo de prótesis serán mucho menores y, en cambio, será más probable que el tipo de técnica escogida sea la estabilizada posterior.

Si vives en Girona y presentas un problema respiratorio susceptible de ser tratado con CPAP (presión positiva continua en las vías aéreas) en domicilio, tendrás más probabilidades de que te prescriban esta terapia que si vives en Lleida o en Terres de l’Ebre; si vives en Lleida, en cambio, tendrás más probabilidades de que te prescriban oxigenoterapia domiciliaria que si resides en Terres de l’Ebre en caso de tener alguna enfermedad respiratoria que podría beneficiarse de este tratamiento; y si vives en los barrios de la costa de Barcelona tendrás más probabilidades de que te prescriban ventilación mecánica a domicilio que si vives en un barrio más interior de la ciudad para aquellos transtornos respiratorios de la ventilación que pudieran necesitar este apoyo.

¿Por qué ocurre esto? No hay evidencia sobre la idoneidad de un tipo de intervención sobre otra, simplemente los profesionales sanitarios de un territorio son más propensos que los de otro en el momento de elegir un tipo de técnica u otra. Esta variabilidad pone de manifiesto la existencia de escuelas ligadas a determinados centros hospitalarios que condicionan la elección del tipo de intervención o de técnica.

Este es el tipo de información que los Atlas de variaciones de la práctica clínica del sistema sanitario integral de utilización pública de Cataluña (SISCAT), liderados y elaborados por AQuAS desde 2011, ponen a disposición de los profesionales sanitarios y de toda la ciudadanía.

El objetivo de estos atlas es identificar, describir y reducir la variabilidad que pueda resultar en un mayor bienestar, calidad y un mejor uso de los recursos disponibles. Hasta día de hoy, se han elaborado 7 atlas, en los que se ha analizado la variación en las intervenciones por artroplastias de rodilla y cadera, la variabilidad en las terapias respiratorias a domicilio (oxigenoterapia, ventilación mecánica y presión positiva continua en las vías aéreas), la variación en la trombólisis intravenosa en pacientes con ictus isquémico y la variabilidad en el tratamiento sustitutivo renal en pacientes con insuficiencia renal crónica (hemodiálisis, diálisis peritoneal y trasplante renal).

Una de las fuentes de datos de este estudio -de hecho, la más utilizada- es el conjunto mínimo básico de datos al alta hospitalaria (CMBD-AH) y los resultados se presentan en forma de tasas de actividad, razones de uso estandarizadas y estadísticos de variabilidad, aquí podéis ver la metodología que hay detrás de esta iniciativa. La estrategia básica de todos los análisis es comparar las tasas de uso (numerador: por ejemplo, ingresos hospitalarios) de los habitantes de un territorio (denominador: por ejemplo, área básica de salud), con independencia del centro donde hayan sido tratados o ingresados. Además, tanto las tasas como las razones de uso son plasmadas en mapas para una mejor visualización de los datos, otro punto interesante actualmente.

Aparte de todo esto, es importante destacar que todos los atlas incluyen acciones y recomendaciones para los planificadores (Departamento de Salud), aseguradora (CatSalut), proveedores y profesionales, elaboradas por un equipo singular de expertos con los que se discuten los resultados de los atlas.

Este año hemos decidido dar un paso más y convertir las publicaciones que hasta ahora teníamos en formato estático (PDF), en publicaciones dinámicas que facilitan una mayor interacción con los datos y, por tanto, una visión más global de la práctica clínica analizada.

Este es un ejemplo de visualización del atlas interactivo de artroplastias de rodilla y cadera que se nutre de los datos del Registro de artroplastias de Cataluña (RaCat):

El año que viene podréis saber si hay variación en el territorio catalán con respecto a las hospitalizaciones por cirugía de espalda, en la reparación de los aneurismas de aorta abdominal y en la cirugía oncológica digestiva (cáncer de esófago, páncreas, hígado, estómago y recto).

No podemos terminar este post sin dar las gracias a todos los ponentes que hicieron posible, el pasado 21 de noviembre, la Jornada de presentación de los Atlas de variaciones de la práctica clínica del SISCAT, y en especial a Enrique Bernal-Delgado, profesional clave en la iniciativa del análisis y el mapeo de las variaciones en la práctica clínica en el Sistema Nacional de Salud español.

En cuanto a AQuAS, es una de nuestras líneas de trabajo, iniciada ya hace tiempo y que recientemente ha generado publicaciones, como este artículo sobre enfermedades respiratorias y este artículo sobre enfermedad renal.

Y yo me pregunto… ahora que tenemos las herramientas para poder identificar y describir la variabilidad de las prácticas clínicas que se realizan en Cataluña, ¿por qué no intentamos explicarla? Los atlas de variaciones de la práctica clínica del SISCAT son una herramienta clave para plantearnos preguntas.

Entrada elaborada por Laura Muñoz, estadística.

El perquè dels atles de variacions del SISCAT

19 gen.

Actualment, si vius a les Terres de l’Ebre i has de ser intervingut per posar-te una pròtesi de genoll, és molt probable que el tipus de tècnica que s’utilitzi sigui la que conserva el lligament encreuat posterior. En canvi, si te’n vas a viure a Girona, les possibilitats que et posin aquest mateix tipus de pròtesi seran molt menors i, en canvi, serà més probable que el tipus de tècnica escollida sigui l’estabilitzada posterior.

Si vius a Girona i presentes un problema respiratori susceptible de ser tractat amb CPAP (pressió positiva contínua a les vies aèries) a domicili, tindràs més probabilitats que et prescriguin aquesta teràpia que si vius a Lleida o a les Terres de l’Ebre; si vius a Lleida, en canvi, tindràs més probabilitats que et prescriguin oxigenoteràpia domiciliària que si resideixes a les Terres de l’Ebre en el cas de patir alguna malaltia respiratòria que podria beneficiar-se d’aquest tractament; i si vius als barris de la costa de Barcelona tindràs més probabilitats que et prescriguin ventilació mecànica a domicili que si vius a un barri més interior de la ciutat per aquells trastorns respiratoris de la ventilació que poguessin necessitar d’aquest suport.

Per què passa això? No hi ha evidència sobre la idoneïtat d’un tipus d’intervenció sobre una altra, simplement els professionals sanitaris d’un territori són més propensos que els d’un altre a l’hora de triar un tipus de tècnica o una altra. Aquesta variabilitat posa de manifest l’existència d’escoles lligades a determinats centres hospitalaris que condicionen l’elecció del tipus d’intervenció o de tècnica.

Aquest és el tipus d’informació que els Atles de variacions de la pràctica clínica del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT), liderats i elaborats per AQuAS des de 2011, posen a disposició dels professionals sanitaris i de tota la ciutadania.

L’objectiu d’aquests atles és identificar, descriure i reduir la variabilitat que pugui resultar en un major benestar, qualitat i un millor ús dels recursos disponibles. Fins a dia d’avui, s’han elaborat 7 atles, en què s’ha analitzat la variació en les intervencions per artroplàsties de genoll i maluc, la variabilitat en les teràpies respiratòries a domicili (oxigenoteràpia, ventilació mecànica i pressió positiva contínua a les vies aèries), la variació en la trombòlisi intravenosa en pacients amb ictus isquèmic i la variabilitat en el tractament substitutiu renal en pacients amb insuficiència renal crònica (hemodiàlisi, diàlisi peritoneal i transplantament renal).

Una de les fonts de dades d’aquest estudi -de fet, la més utilitzada- és el conjunt mínim bàsic de dades a l’alta hospitalària (CMBD-AH) i els resultats es presenten en forma de taxes d’activitat, raons d’ús estandarditzades i estadístics de variabilitat, aquí podeu veure la metodologia que hi ha al darrere d’aquesta iniciativa. L’estratègia bàsica de totes les anàlisis és comparar les taxes d’ús (numerador: per exemple, ingressos hospitalaris) dels habitants d’un territori (denominador: per exemple, àrea bàsica de salut), amb independència del centre on hagin estat tractats o ingressats. A més, tant les taxes com les raons d’ús són plasmades en mapes per a una millor visualització de les dades, un altre punt interessant actualment.

A part de tot això, és important destacar que tots els atles inclouen accions i recomanacions per als planificadors (Departament de Salut), asseguradora (CatSalut), proveïdors i professionals, elaborades per un equip singular d’experts amb qui es discuteixen els resultats dels atles.

Aquest any hem decidit fer una pas més i convertir les publicacions que fins ara teníem en format estàtic (PDF), en publicacions dinàmiques que faciliten una major interacció amb les dades i, per tant, una visió més global de la pràctica clínica analitzada.

Aquest és un exemple de visualització de l’atles interactiu d’artroplàsties de genoll i maluc que es nodreix de les dades del Registre d’artroplàsties de Catalunya (RaCat):

L’any que ve podreu saber si hi ha variació en el territori català pel que fa a les hospitalitzacions per cirurgia d’esquena, en la reparació dels aneurismes d’aorta abdominal i en la cirurgia oncològica digestiva (càncer d’esòfag, pàncrees, fetge, estómac i recte).

No podem acabar aquest post sense donar les gràcies a tots els ponents que van fer possible, el passat 21 de novembre, la Jornada de presentació dels Atles de variacions de la pràctica clínica del SISCAT, i en especial a Enrique Bernal-Delgado, professional clau en la iniciativa de l’anàlisi i el mapeig de les variacions en la pràctica clínica en el Sistema Nacional de Salut espanyol.

Pel que fa a l’AQuAS, aquesta és una de les nostres línies de treball, iniciada ja fa temps i que recentment ha generat publicacions, com ara aquest article sobre teràpies respiratòries i aquest article sobre malaltia renal.

I jo em pregunto… ara que tenim les eines per poder identificar i descriure la variabilitat de les practiques clíniques que es realitzen a Catalunya, per què no intentem explicar-la? Els atles de variacions de la pràctica clínica del SISCAT són una eina clau per plantejar-nos preguntes.

Entrada elaborada per Laura Muñoz, estadística.