maig de 2016 – AQuAS Blog

«Miss» Stevens and the Y chromosome

26 maig

Nettie Maria Stevens (1861-1912) belongs to “the other half of science”: the half that is made up of women who have often been forgotten by history. The glowing obituary which appeared in the Science journal refers to her as Miss Stevens, even though she held a Ph.D. and the centre where she worked (Bryn Mawr College) had offered her a research professorship. Stevens was a researcher in several fields of biology, but her most prominent work was performed in the determination of the chromosomal basis of sex.

After completing her teaching studies at Westfield Normal School (now Westfield State University) in Massachusetts, Stevens worked as a teacher and librarian. However, one of her professors, a disciple of the great naturalist Louis Agassiz, awakened her interest in biology. In 1896, when Stevens was 35, she began studying at Stanford University (California), a modern institution that admitted women and allowed students to choose their own courses. In addition, enrolment was much cheaper than in the universities of New England, where she lived. She graduated in 1899 and published her first article, based on research from her Ph.D., which described two new species of protozoa and changes in the chromosomes during cell division.

In 1900, Stevens moved to Bryn Mawr College, Pennsylvania, which was renowned for its research into cytology. Thomas H. Morgan, a prominent researcher in genetics, evolution and embryology (Nobel Prize in Physiology or Medicine, 1933) directed her doctoral thesis. While preparing her thesis, Stevens received grants for stays in Germany (University of Würzburg) and Italy (Anton Dohrn Naples Zoological Station). Upon completing her Ph.D., she remained at Bryn Mawr College to lecture and continue her research.

The hypothesis that sex could be determined by one chromosome that was different from all the others – then called the “accessory chromosome” – had already been suggested in 1902 by Clarence E. McClung (1870-1946), but it was Nettie Stevens who proved it with her experiments. The first article on the accessory chromosome, published in 1905, was a careful cytological study with 241 drawings made by Stevens herself of what she observed through the microscope. The article proved clearly that all eggs tested from the mealworm beetle Tenebrio molitor, had 10 chromosomes of equal size, while the spermatozoa could contain a set just like that of the eggs, in other words, 10 chromosomes of the same size – or 9 chromosomes of equal size and one smaller chromosome (see figure 186 and 187). In the first case (all the spermatozoa of equal size) always produce females, while in the other (with one smaller) produced males. In addition, somatic (non-reproductive) cells from males always possessed the smaller chromosome.

Some of Stevens’ illustrations

Stevens - figura 1

At the same time Stevens was performing this work, Edmund B. Wilson (1856-1939), who was working independently, described a similar dimorphism in insect spermatozoa. There was no rivalry between both scientists nor did either scientist claim priority of their discoveries. However, many texts attribute the discovery solely to Wilson, despite the fact that he himself stated in the article in Science outlining his observations: “… one of the chromosomes in the male is much smaller than the corresponding one in the female (which is in agreement with the observations of Stevens on the beetle Tenebrio)”.

Unfortunately, Nettie Maria Stevens’ career as a scientist was short-lived. She died in 1912 at the age of 51 from breast cancer.

Bibliography

Studies in spermatogenesis with special reference to the “accessory chromosome.” Article by Nettie M. Stevens, 1905, which describes the study that confirmed that sex was determined by a chromosome which, was different in males. Available from the Project Gutenberg.

Nettie Maria Stevens (1861-1912): Her life and contributions to cytogenetics.
Marilyn Bailey Ogilvie & Clifford J. Choquette.
Proceedings of the American Philosophical Society, 1981, 125:292-311

Post writen by Mercè Piqueras (@lectoracorrent), biologist, science writer, science editor, and translator.

La «señorita» Stevens y el cromosoma Y

26 maig

Nettie Maria Stevens (1861-1912) pertenece a «la otra mitad de la ciencia»: una mitad formada por las mujeres que a menudo la historia ha olvidado. La necrológica elogiosa que le dedicó la revista Science se refiere a ella como Miss Stevens, aunque tenía un doctorado y el centro donde trabajaba (Bryn Mawr College) había creado una cátedra para ella. Stevens investigó en varios campos de la biología, pero su trabajo más destacado es sobre la determinación cromosómica del sexo.

Al terminar los estudios de magisterio en la Escuela Normal de Westfield (hoy Universidad Estatal de Westfield), en Massachusetts, Stevens trabajó como maestra y bibliotecaria. Pero uno de sus profesores, discípulo del gran naturalista Louis Agassiz, despertó su interés por la biología. En 1896, con 35 años, se fue a estudiar a la Universidad de Stanford (California), una institución moderna, que admitía mujeres y permitía elegir las asignaturas a los estudiantes. Además, la matrícula era mucho más barata que en las universidades de Nueva Inglaterra, donde ella vivía. Se graduó en 1899 y, en su primer artículo, basado en la investigación de su máster, describía dos nuevas especies de protozoos y también cambios en los cromosomas durante la división celular.

En 1900 se trasladó a Bryn Mawr College, un centro de Pensilvania reconocido por la investigación en citología. Thomas H. Morgan, destacado investigador en genética, evolución y embriología (recibió el premio Nobel de Fisiología o Medicina en 1933) dirigió su tesis doctoral. Mientras hacía la tesis recibió sendas becas para realizar estancias en Alemania (Universidad de Würzburg) e Italia (Stazione Zoologica Anton Dohrn, en Nápoles). Al doctorarse continuó en Bryn Mawr College dando clases e investigando.

La hipótesis de que el sexo podía estar determinado por un cromosoma que era diferente de todos los demás –entonces le llamaban «el cromosoma accesorio»– ya había sido sugerida en 1902 por Clarence E. McClung (1970-1946), pero fue Nettie Stevens quien lo probó con sus experimentos. El primer artículo sobre el cromosoma accesorio, publicado en 1905, era un cuidadoso estudio citológico con 241 dibujos de lo que veía a través del microscopio hechos por ella misma. En ellos se demostraba claramente que, en todos los óvulos examinados del coleóptero Tenebrio molitor, había 10 cromosomas de igual tamaño, mientras que los espermatozoides podían contener un juego igual como el de los óvulos –es decir, 10 cromosomas de igual tamaño–, o bien 9 de igual tamaño y uno más pequeño (ver figura 186 y 187 de la imagen). En el primer caso (todos los espermatozoides de igual tamaño), se originaban siempre hembras, mientras que en el otro (con uno más pequeño) el resultado eran machos. Además, las células somáticas (no reproductoras) de los machos tenían siempre ese cromosoma más pequeño.

Algunas de las ilustraciones de Stevens

Stevens - figura 1

Al tiempo que Stevens, y trabajando de forma independiente, Edmund B. Wilson (1856-1939) describió un dimorfismo similar en los espermatozoides de insectos. Entre ellos no hubo rivalidad ni ninguno de los dos se atribuyó la prioridad del descubrimiento. Sin embargo, muchos textos lo atribuyen solo a Wilson, aunque él mismo, en el artículo en la revista Science que describía sus observaciones, dice: «… uno de los cromosomas en el macho es mucho más pequeño que el correspondiente de la hembra (hecho que concuerda con las observaciones de Stevens en el coleóptero Tenebrio)».

Desgraciadamente, la carrera científica de Nettie Maria Stevens fue breve. Murió en 1912, a los 51 años, de cáncer de mama.

Bibliografía

Studies in spermatogenesis with special reference to the “accessory chromosome.” Artículo de Nettie M. Stevens, de 1905, que describe el estudio que confirmó que el sexo venía determinado por un cromosoma que en los machos era diferente. Disponible en el Proyecto Gutenberg

Nettie Maria Stevens (1861-1912): Her life and contributions to cytogenetics.
Marilyn Bailey Ogilvie & Clifford J. Choquette.
Proceedings of the American Philosophical Society, 1981, 125:292-311

Entrada elaborada por Mercè Piqueras (@lectoracorrent), bióloga, dedicada a la divulgación, la edición científica y la traducción.

La «senyoreta» Stevens i el cromosoma Y

26 maig

Nettie Maria Stevens (1861-1912) pertany a «l’altra meitat de la ciència»: una meitat formada per les dones que sovint la història ha oblidat. La necrològica elogiosa que va dedicar-li la revista Science s’hi refereix com a Miss Stevens, tot i que tenia un doctorat i que el centre on treballava (Bryn Mawr College) havia creat una càtedra per a ella. Stevens va investigar en diversos camps de la biologia, però el seu treball més destacat és sobre la determinació cromosòmica del sexe.

En acabar els estudis de magisteri a l’Escola Normal de Westfield (avui dia Universitat Estatal de Westfield), a Massachusetts, Stevens va treballar com a mestra i bibliotecària. Però un dels seus professors, deixeble del gran naturalista Louis Agassiz, va despertar el seu interès per la biologia. El 1896, amb 35 anys, va anar a estudiar a la Universitat de Stanford (Califòrnia), una institució moderna, que admetia dones i permetia triar les assignatures als estudiants. A més, la matrícula era molt més barata que en les universitats de Nova Anglaterra, on ella vivia. Va graduar-se el 1899 i, en el seu primer article, basat en la recerca del seu màster, descrivia dues noves espècies de protozous i també canvis en els cromosomes durant la divisió cel·lular.

El 1900 va traslladar-se a Bryn Mawr College, un centre de Pennsilvània reconegut per la recerca en citologia. Thomas H. Morgan, destacat investigador en genètica, evolució i embriologia (va rebre el premi Nobel de Fisiologia o Medicina el 1933) va dirigir la seva tesi doctoral. Mentre feia la tesi va rebre sengles beques per fer estades a Alemanya (Universitat de Würzburg) i Itàlia (Stazione Zoologica Anton Dohrn, a Nàpols). En doctorar-se va continuar a Bryn Mawr College fent classe i recerca.

La hipòtesi que el sexe podia estar determinat per un cromosoma que era diferent de tots els altres –aleshores l’anomenaven «el cromosoma accessori»– ja havia estat suggerida el 1902 per Clarence E. McClung (1870-1946), però va ser Nettie Stevens qui ho va provar amb els seus experiments. El primer article sobre el cromosoma accesori, publicat el 1905, era un acurat estudi citològic amb 241 dibuixos del que veia a través del microscopi fets per ella mateixa, S’hi demostrava clarament que, en tots els òvuls examinats del coleòpter Tenebrio molitor, hi havia 10 cromosomes d’igual grandària, mentre que els espermatozous podien contenir un joc igual com el dels òvuls –és a dir, 10 cromosòmes d’igual grandària– o bé 9 d’igual grandària i un de més petit (vegeu la figura 186 i 187). En el primer cas (tots els espermatozous d’igual grandària), s’originaven sempre femelles, mentre que en l’altre (amb un de més petit) el resultat eren mascles. A més les cèl·lules somàtiques (no reproductores) dels mascles tenien sempre aquell cromosoma més petit.

Algunes de les il·lustracions de Stevens

Stevens - figura 1

Al mateix temps que Stevens, i treballant de manera independent, Edmund B. Wilson (1856-1939) va descriure un dimorfisme semblant en els espermatozous d’insectes. Entre ells no hi va haver rivalitat ni cap dels dos es va atribuir la prioritat de la descoberta. Tanmateix, molts textos l’atribueixen la només a Wilson, tot i que ell mateix, en l’article a la revista Science que descrivia les seves observacions, diu: «… un dels cromosomes en el mascle és molt més petit que el corresponent de la femella (fet que concorda amb les observacions de Stevens en el coleòpter Tenebrio)».

Malauradament, la carrera científica de Nettie Maria Stevens va ser breu. Va morir el 1912, als 51 anys de càncer de mama.

Bibliografia

Studies in spermatogenesis with special reference to the “accessory chromosome.” Article de Netti M. Stevens, de 1905, que descriu l’estudi que va confirmar que el sexe venia determinat per un cromosoma que, en els mascles era diferent. Disponible en el Projecte Gutenberg.

Nettie Maria Stevens (1861-1912): Her life and contributions to cytogenetics.
Marilyn Bailey Ogilvie & Clifford J. Choquette.
Proceedings of the American Philosophical Society, 1981, 125:292-311

Entrada elaborada per Mercè Piqueras (@lectoracorrent), biòloga, dedicada a la divulgació, l’edició científica i la traducció.

Low-value clinical practices: the physicians give their opinion!

19 maig

We continue with the theme of overdiagnosis and overtreatment which we have already dealt with in this post and this other post, but this time from another perspective: that of the health professional.

In 2015, AQuAS in collaboration with the ICS introduced a pilot program to avoid low-value practices in primary care. In order to explore and categorize the insight and opinions of General Practitioners and paediatricians about these practices, a survey was carried out among primary care professionals. The survey, which was submitted to 735 professionals from the Barcelona North Metropolitan Area Primary Care Directorate online and answered anonymously, with a response rate of 34%.

Figure 1. Survey screen capture Essencial - Cuestionario

Below are some of the results from this survey.

What is the current situation of low-value clinical practices?

69% of primary care physicians believe that the low-value practices within the sector are very frequent, 9% believe they are very common and 60% say they are common. In their clinical practices, approximately 80% of physicians are faced with having to take a decision about whether to request a test or prescribing unnecessary treatment at least once a week.

Question: In your opinion, assigning unnecessary tests, procedures and treatment in primary care in our environment is: Essencial - Survey - Frequent

Question: In your practise, how often are you faced with a decision about whether to request a test or prescribe an unnecessary procedure:

Essencial - Survey - Day
What are the underlying causes?

According to doctors, the main causes behind low-value practices are a shortage of time in the examination room (74%), need for more information (doubts or uncertainty on the part of the professional) (63%) and the demand from the patient to prescribe a particular test or treatment (37%).

Question: There are several reasons why physicians request unnecessary tests and treatments. In your clinical practise, which of the following reasons do you believe influence your decision?

Essencial - Survey - Causes

Is this a talking point in the examination room?

Doctors discuss the potential risks of tests or treatment with their patients in the examination room frequently (52%), but do not often discuss the cost involved (21%).

Is there a solution?

Doctors believe that those in the best position to address excessive low-value clinical practice are clinicians themselves (88%), those responsible for elaborating clinical practice guidelines (57%), the Department of Health, in terms of health policy (39%) and representatives from academic/scientific circles (33%).

Moreover, physicians consider that the most effective initiatives to reduce these practices are: availing of more time for consultation to discuss alternatives with patients (87%), ensuring the support from the centre in the event of a patient filing a complaining or report for not having had certain tests performed (65%), integrating and sharing patient information between different levels of care (64%), and carrying out advertising campaigns to raise public awareness (62%).

Question: In your opinion, how effective might the following initiatives be in reducing the number of unnecessary tests, procedures and treatments?

Essencial - Survey - Effective

In Catalonia, this is the first time a survey has been carried out to assess physician’s knowledge and opinions regarding low-value practices. It is significant that these practices are common in the field of primary care. In another context, a survey in the United States carried out by the Choosing Wisely initiative showed that doctors also consider these practices to be common and have to face these choices at least once a week. Among the reasons cited for the occurrence of such low-value practices were concerns about malpractice claims, professional security (diagnostic confirmation) and patient requests.

According to the results of our survey, physicians are those best equipped to address the issue, while healthcare organization also plays a crucial role. It might be that the characteristics of the health system itself and health professionals are not aware of the cost involved in these tests, procedures and treatments.

Based on this survey and armed with the experience of the Essencial Project, we believe that a multifaceted strategy is required, which includes organizational aspects from a standpoint of both professionals and patients, to reduce the occurrence of low-value practices.

Post written by Johanna Caro Mendivelso (@jmcaro103).

Prácticas clínicas de poco valor: ¡los médicos opinan!

19 maig

Seguimos con la temática de sobrediagnóstico y sobretratamiento que ya vimos en este post y en este otro post pero hoy desde otra perspectiva: la del profesional de salud.

En el años 2015, AQuAS en colaboración con el ICS inició una experiencia piloto para evitar prácticas de poco valor en atención primaria. Con el objetivo de explorar y describir el conocimiento y las opiniones de los médicos de familia y pediatras sobre estas prácticas se realizó una encuesta en atención primaria. La encuesta, que se contestaba online de forma anónima, se envió a 735 profesionales de la Direcció d’Atenció Primària Metropolitana Nord, con una tasa de respuesta de un 34%.

Figura 1. Detalle de la encuesta.

Essencial - Cuestionario

Veamos algunos de los resultados de la encuesta.

¿Cuál es la situación de las prácticas clínicas de poco valor?

El 69% de los médicos de la atención primaria consideran que las prácticas de poco valor en nuestro medio son muy frecuentes (9%) y frecuentes (60%). En su práctica clínica aproximadamente un 80% de los médicos se encuentran en una situación de tomar una decisión sobre la solicitud de una prueba o prescripción de un tratamiento innecesario al menos una vez a la semana.

Pregunta: Según su opinión, la prescripción de pruebas, procedimientos y tratamientos innecesarios en la atención sanitaria de nuestro entorno es:

Essencial-Enquesta 1Freqüència

Pregunta: En su consulta, con qué frecuencia se encuentra en una situación de tomar una decisión sobre la solicitud de una prueba o precripción de un tratamiento innecesarios?

Essencial-Enquesta 2Freqüència

¿Cuáles son los motivos?

Según los médicos, los principales motivos de las prácticas de poco valor son la falta de tiempo en la consulta (74%), necesidad de tener más información (dudas o incertidumbre por parte del profesional) (63%) y demanda por parte del paciente, de prescripción de una prueba o tratamiento (37%).

Pregunta: Hay varias razones para que los clínicos solicitan una prueba o tratamiento innecesario. En su práctica clínica, ¿cuáles de las siguientes razones piensa que tienen influencia sobre esta decisión?

Essencial-Enquesta 3Raons
¿Se habla de este tema en las consultas?

Los médicos en su consulta hablan a sus pacientes de manera frecuente (52%) de los potenciales riesgos de pruebas o tratamientos, mientras que no hablan de manera frecuente (21%) de los costes de los mismos.

¿Hay soluciones?

Los médicos piensan que quienes están en la mejor posición para abordar el exceso de prácticas clínicas de poco valor son los profesionales clínicos (88%), los elaboradores de las guías de práctica clínica (57%), el Departament de Salut, en términos de políticas sanitarias (39%) y representantes académicos/científicos (33%).

Así mismo, consideran que las iniciativas más efectivas para reducir estas prácticas son: disponer de más tiempo de consulta para poder discutir con el paciente las alternativas existentes (87%), contar con apoyo del centro en caso de denuncias o quejas del paciente al no realizar determinadadas pruebas (65%), integrar la información del paciente y compartirla entre los diferentes niveles asistenciales (64%), o realizar una intervención publicitaria dirigida a concienciar a la ciudadanía (62%).

Pregunta: En su opinión, ¿cuán efectivas pueden ser las siguientes iniciativas para reducir el número de pruebas, procedimientos y tratamientos innecesarios?

Essencial-Enquesta 4AccionsEfectives

En Cataluña, esta es la primera encuesta sobre conocimientos y opiniones de médicos con respecto a prácticas de poco valor. Es relevante que estas prácticas son muy frecuentes en el ámbito de atención primaria. En otro contexto, una encuesta en Estados Unidos de la iniciativa Choosing Wisely, mostró que los médicos también consideran estas prácticas frecuentes y se enfrentan a ellas por lo menos una vez por semana. Entre las razones por las cuáles tienen lugar este tipo de prácticas de poco valor se encuentra la preocupación por denuncias por mala praxis, la seguridad del profesional (confirmación diagnóstica) y las peticiones de los pacientes.

Según los resultados de nuestra encuesta, los médicos son los que están en la mejor posición de abordar el tema pero también la organización sanitaria juega un papel fundamental. Puede ser que las propias características del sistema de salud y los profesionales sanitarios no sean conscientes de los costes que suponen las pruebas, procedimientos o tratamientos.

A partir de esta encuesta y con la experiencia en el proyecto Essencial, consideramos que es necesaria una estrategia multifactorial -que incluya aspectos organizativos, a nivel del profesional y del paciente- para reducir las prácticas de poco valor.

Entrada elaborada por Johanna Caro Mendivelso (@jmcaro103).

Pràctiques clíniques de poc valor: els metges opinen!

19 maig

Seguim amb la temàtica de sobrediagnòstic i sobretractament que ja vam veure en aquest post i en aquest altre post però des d’una altra perspectiva: la del professional de salut.

L’any 2015, AQuAS en col·laboració amb l’ICS va iniciar una experiència pilot per evitar pràctiques de poc valor en atenció primària. Amb l’objectiu d’explorar i descriure el coneixement i les opinions dels metges de família i pediatres sobre aquestes pràctiques, es va realitzar una enquesta en atenció primària. L’enquesta, que es contestava en línia de manera anònima, es va enviar a 735 professionals de la Direcció d’Atenció Primària Metropolitana Nord, amb una taxa de resposta d’un 34%.

Figura 1. Detall de l’enquesta

Essencial - Cuestionario

Vegem alguns dels resultats de l’enquesta.

Quina és la situació de les pràctiques clíniques de poc valor?

El 69% dels metges d’atenció primària consideren que les pràctiques de poc valor en el nostre entorn són molt freqüents (9%) i freqüents (60%). En la seva pràctica clínica, aproximadament un 80% dels metges es troben en una situació de prendre una decisió sobre la sol·licitud d’una prova o prescripció d’un tractament innecessari almenys una vegada a la setmana.

Pregunta: Segons la seva opinió, la prescripció de proves, procediments i tractaments innecessaris en l’atenció sanitària del nostre entorn és:

Essencial-Enquesta 1Freqüència

Pregunta: A la seva consulta, amb quina freqüència es troba en una situació de prendre una decisió sobre la sol·licitud d’una prova o prescripció d’un tractament innecessari?

Essencial-Enquesta 2Freqüència

Quins són els motius?

Segons els metges, els principals motius de les pràctiques de poc valor són la manca de temps en la consulta (74%), la necessitat de tenir més informació (dubtes o incertesa per part del professional) (63%) i la demanda per part del pacient de prescripció d’una prova o tractament (37%).

Pregunta: Hi ha diverses raons perquè els clínics sol·liciten una prova o tractament innecessaris. En la seva pràctica clínica, quines de les següents raons pensa que tenen influència sobre aquesta decisió?

Essencial-Enquesta 3Raons

Es parla d’aquest tema a les consultes?

Els metges a la seva consulta parlen amb els seus pacients de manera freqüent (52%) dels potencials riscos de proves o tractaments, mentre que no parlen de manera freqüent (21%) dels seus costos.

Hi ha solucions?

Els metges pensen que els que estan en la millor posició per abordar l’excés de pràctiques clíniques de poc valor són els professionals clínics (88%), els elaboradors de guies de pràctica clínica (57%), el Departament de Salut, en termes de polítiques sanitàries (39%) i representants acadèmics/científics (33%).

Així mateix, consideren que les iniciatives més efectives per reduir aquestes pràctiques són: disposar de més temps de consulta per poder discutir amb el pacient les alternatives existents (87%), comptar amb suport del centre en cas de denúncies o queixes del pacient en no realitzar determinades proves (65%), integrar la informació del pacient i compartir-la entre els diferents nivells assistencials (64%), o realitzar una intervenció publicitària adreçada a conscienciar la ciutadania (62%).

Pregunta: En la seva opinió, com d’efectives poden ser les següents iniciatives per reduir el nombre de proves, procediments i tractaments innecessaris?

Essencial-Enquesta 4AccionsEfectives

A Catalunya, aquesta és la primera enquesta sobre coneixements i opinions de metges pel que fa a pràctiques de poc valor. És rellevant que aquestes pràctiques són molt freqüents en l’àmbit d’atenció primària. En un altre context, una enquesta als Estats Units de la iniciativa Choosing Wisely, va mostrar que els metges també consideren aquestes pràctiques freqüents i les afronten almenys una vegada per setmana. Entre les raons per les quals tenen lloc aquest tipus de pràctiques de poc valor es troba la preocupació per denúncies per mala praxi, la seguretat del professional (confirmació diagnòstica) i les peticions dels pacients.

Segons els resultats de la nostra enquesta, els metges són els que estan en la millor posició d’abordar el tema, però també l’organització sanitària hi té un paper fonamental. Pot ser que les pròpies característiques del sistema de salut i els professionals sanitaris no siguin conscients dels costos que suposen les proves, procediments o tractaments.

A partir d’aquesta enquesta i amb l’experiència en el projecte Essencial, considerem que cal una estratègia multifactorial –que inclogui aspectes organitzatius, a nivell del professional i del pacient– per reduir les pràctiques de poc valor.

Entrada elaborada per Johanna Caro Mendivelso (@jmcaro103).

Digital journalism and health data: data visualisation tools

12 maig

This coming 7th June will take place the second edition of the course titled II Workshop on data Visualisation for healthcare technicians and scientific journalism in an effort to jointly work with tools which make health data more visible and user-friendly. You can register for the course, but beforehand, we would like to present a short report of the topics covered in last year’s edition.

The course was divided into two very different parts: firstly, Eva Domínguez chaired a general discussion about digital journalism media and secondly, Paula Guisado focused on procedures, tools and applications within the area of health data.

When we refer to digital journalism, we are referring to some of the emerging traits for instance new narrative styles, such as immersion, audiovisual development, adapting the varying content to the most suitable format and hybridisation.

Beyond these characteristics we might be led to believe that becoming viral is a very common concept associated with everything digital but the questions remain: Does everybody want, and does everybody have the capacity to generate viral content?

Regardless of the objective, well-known successful factors can be analysed and utilised when deemed adequate by adapting them to the desired objective and context. Certain recommendations in this area reference classic ideas such as emotio (being capable of generating an emotion amongst your audience), universality (a “universally” identifiable concept might be successful) and brevity (eliminating superfluous elements for transmitting the key message).

In practise, how can all this be achieved?

We can approach the idea of universality for example by trying to explain short stories which become big. With regard to generating emotion, the basic idea is to awaken empathy in the reader. From this point onwards, total freedom and creativity and a proposal for working: we must question every technique in an aim to surprise the audience and we must do all this without losing sight of the fact that “Content is King“. Not everything has to be interactive, but we do have to think carefully about what we want to explain and how we wish to go about it.

More ideas. Interactive tools which enable us to identify ourselves work extremely well, whether this is a quantitative or qualitative identification.

Another compelling element is to involve the audience in the story. How can we achieve this goal? The following strategies can be used:

• Transmedia / Multiplatform. Confusion might arise as to whether the end product is a report, a data base, a creative project, a project designed to raise awareness, activism or serialisation. The Spanish serie El Ministerio del Tiempo, for example, has taken a lot out of this.

• Serialisation. Fragmenting information into “chapters” o “instalments”. This can be addictive when performed well. Example: Serial Podcast has managed to create a community of fans explaining a journalistic investigation by weekly deliveries.

• Creating an experience. By way of navigation it is possible to establish a connection with the user in such a way that navigation becomes a factor for immersion. Example: ViceNews about Ebola (Wired).

• Immersion through navigation (or immersion in the area). Interactive tools where the user places themselves inside the story. It is the case of this application of virtual reality that simulates that you are in the Roman Tarraco.

• Let the user participate and find elements that must be discovered. Play, the operative word here, with the fun element of the game … or with the fear element as in Take this lollipop.

• Constructing a story within the story. Example: documentary film Mujeres en venta.

• Immersion narratives in the first person. The aim is to give visibility to large documentaries. Format of the “docu-game”. Example: The refugee project.

• “Make it personal”. A close personal approach tends to work well. Example: Do not track regarding data privacy.

The second part of the course, which revolved around the applications to health data, got underway with a fascinating reflection: journalism with data is not data journalism (The Guardian 2011).

Massive analysis by computational means is the defining characteristic of data journalism. From this point onwards we can see specific patterns and tools:

• Datamining. Tools such as scrapping: tabula, import.io, kimono labs

• Data visualisation tools: adobe edge, hype tumult, cartoDB, datawrapper, infogram, odyssey.js, juxtapose.js

• Data cleanup and transformation: Excel, Open Refine

• Other tools: Tableau, Tableau public, Quadrigam (in the beta phase at the time of the course)

• Final recommendations (unusual ones): Remove to improve, Spurius correlations

We look forward to seeing you for the second edition of the course, which like the first, aims to act as an incentive for innovation and professional development based on the sharing of knowledge and a range of tools between professionals whose objective is to collect the public’s health data, in the best way possible.

You can also see the course information in the web of the Catalan Association on Scientific Comunication, about the 2015 edition and the 2016 edition.

Post written by Marta Millaret (@martamillaret) and Cristina Ribas (@cristinaribas), president of the Catalan Association of Scientific Communication (ACCC).

(Photo credit: dcJohn via Foter.com / CC BY)

Periodismo digital y datos de salud: herramientas de visualización de datos

12 maig

El próximo 7 de junio se realizará el curso II Taller de Visualización de datos para profesionales sanitarios y periodistas científicos con el fin de trabajar conjuntamente herramientas para hacer más visibles y más útiles los datos de salud. Os podéis inscribir al curso pero aprovechamos antes para recordar un poco los temas que se trabajaron en la edición del año pasado.

El curso tuvo dos partes bien diferenciadas: en primer lugar, Eva Domínguez habló en general sobre el periodismo en los medios digitales i, en segundo lugar, Paula Guisado se centró en procedimientos, herramientas y aplicaciones a los datos de salud.

Cuando hablamos de periodismo digital, algunas de las características emergentes son las nuevas narrativas, como la inmersión, la evolución del audiovisual, la adaptación de los distintos contenidos a los formatos más adecuados y la hibridación.

Más allá de estas características, podemos pensar que convertirse en viral es un concepto muy popular ligado a todo lo digital pero la pregunta es: ¿todo el mundo quiere, y es capaz, de hacer contenidos virales?

Sea el que sea nuestro objetivo, podemos analizar factores de éxito conocidos y utilizarlos si nos parece oportuno adaptados a nuestro objetivo y contexto. Algunas recomendaciones al respecto hacen referencia a conceptos clásicos como el de la emotio (ser capaces de generar emoción en la audiencia), la universalidad (un concepto “universalmente” identificable probablemente podrá tener éxito) y la brevedad (elimina elementos innecesarios para transmitir el mensaje clave).

En la práctica, ¿cómo podemos conseguir todo esto?

Nos podemos acercar al concepto de universalidad, por ejemplo, tratando de explicar pequeñas historias que se hacen grandes. Respecto a generar emoción, se trata básicamente de generar empatía. A partir de ahí, total libertad y creatividad y una propuesta de trabajo: cuestionémonos todas las técnicas con el objetivo de sorprender a la audiencia. I hagamos todo esto sin olvidarnos de que “el contenido es el rey”. No es necesario que todo sea interactivo pero sí que debemos pensar bien qué queremos explicar y cómo.

Más pistas. Funcionan muy bien las herramientas interactivas que permiten identificarnos a nosotros mismos, ya sea cuantitativa o cualitativamente.

Otro elemento interesante es integrar a la audiencia en el relato. ¿Cómo podemos hacerlo? Veamos algunas estrategias:

• Transmedia / Multiplataforma. Se confunde si el producto final es un reportaje, una base de datos, un proyecto creativo, un proyecto de concienciación, de activismo o un proyecto de serialización. La serie española El Ministerio del Tiempo, por ejemplo, le ha sacado mucho partido.

• Serialización. Fragmentar la información en “capítulos” o “entregas”. Bien hecho puede resultar adictivo. Ejemplo: Serial Podcast ha conseguido crear una comunidad de fans explicando una investigación periodística a través de entregas semanales.

• Creación de una experiencia. A través de la navegación se puede establecer una vinculación con el usuario de modo que la navegación se convierta en un factor de inmersión. Ejemplo de ViceNews sobre el Ebola (Wired).

• Inmersión por navegación (o inmersión en el espacio). Interactivos donde el usuario se sitúa dentro de la historia. Como esta aplicación de realidad virtual que permite simular que te encuentras dentro de la Tarraco Romana.

• Dejar que el usuario participe y que encuentre elementos para descubrir. Jugar —nunca mejor dicho— con el elemento lúdico del juego … o del miedo como hace Take this lollipop.

• Construir un relato dentro del relato. Ejemplo: documental Mujeres en venta.

• Relatos de inmersión en primera persona. Se trata de dar visibilidad a grandes documentales. Formato “docu-game”. Ejemplo: The refugee project.

• “Hacerlo personal”. La aproximación personal acostumbra a funcionar. Ejemplo: Do not track sobre privacidad de datos.

La segunda parte del curso —centrada en aplicaciones a los datos de salud— comenzó con una reflexión interesante: el periodismo con datos no es periodismo de datos (The Guardian 2011).

El análisis masivo por medios computacionales es la característica definitoria del periodismo de datos. De aquí salen patrones y herramientas específicas.

• Minería de datos. Herramientas de scrapping: tabula, import.io, kimono labs

• Herramientas de visualización de datos: adobe edge, hype tumult, cartoDB, datawrapper, infogram, odyssey.js, juxtapose.js

• Limpieza de datos: Excel, Open refine

• Otras herramientas: Tableau, Tableau public, Quadrigam (en fase beta en el momento de hacer el curso)

• Últimas recomendaciones (curiosas): Remove to improve, Spurius correlations

Os esperamos en la segunda edición del curso, que como en la primera edición, busca incentivar la innovación y el crecimiento profesional a partir de compartir conocimiento y herramientas diversas entre profesionales con el objetivo de acercar, de la mejor manera posible, los datos de salud a la ciudadanía.

Tambien podeis consultar la información del curso en el web de la Asociación Catalana de Comunicación Científica, sobre la edición de 2015 y sobre la edición de 2016.

Entrada elaborada por Marta Millaret (@martamillaret) y Cristina Ribas (@cristinaribas), presidenta de la Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC).

(Photo credit: dcJohn via Foter.com / CC BY)

Periodisme digital i dades de salut: eines de visualització de dades

12 maig

El proper 7 de juny es farà el curs II Taller de Visualització de dades per a professionals sanitaris i periodistes científics amb l’objectiu de treballar conjuntament eines per fer més visibles i més útils les dades de salut. Us podeu inscriure al curs però aprofitem abans per fer una mica de memòria dels temes que es van treballar en l’edició de l’any passat.

El curs va tenir dues parts ben diferenciades: en primer lloc, Eva Domínguez va parlar en general sobre el periodisme en mitjans digitals i, en segon lloc, Paula Guisado es va centrar en procediments, eines i aplicacions a les dades de salut.

Quan parlem de periodisme digital, algunes de les característiques emergents són les noves narratives, com la immersió, l’evolució de l’audiovisual, l’adaptació dels diferents continguts als formats més adequats i la hibridació.

Més enllà d’aquestes característiques, podem pensar que esdevenir viral és un concepte molt popular lligat a tot allò digital però la pregunta és: tothom vol, i és capaç, de fer continguts virals?

Sigui quin sigui el nostre objectiu, podem analitzar factors d’èxit coneguts i utilitzar-los si ens sembla oportú adaptats al nostre objectiu i context. Algunes recomanacions al respecte fan referència a conceptes ben clàssics com el de la emotio (ser capaços de generar emoció en l’audiència), la universalitat (un concepte “universalment” identificable probablement podrà tenir èxit) i la brevetat (elimina elements innecessaris per transmetre el missatge clau).

A la pràctica, com podem aconseguir tot això?

Ens podem apropar al concepte d’universalitat, per exemple, tractant d’explicar històries petites que es fan grans. Respecte a generar emoció, es tracta bàsicament de generar empatia. A partir d’aquí, total llibertat i creativitat i una proposta de treball: qüestionem-nos totes les tècniques amb l’objectiu de sorprendre l’audiència. I fem tot això sense oblidar-nos que “el contingut és el rei“. No cal que tot sigui interactiu però si que cal pensar bé què volem explicar i com.

Més pistes. Funcionen molt bé les eines interactives que permeten identificar-nos a nosaltres mateixos, ja sigui quantitativament o qualitativa.

Un altre element interessant és integrar l’audiència en el relat. Com podem fer-ho? Veiem algunes estratègies:

• Transmèdia / Multiplataforma. Es confon si el producte final és un reportatge, una base de dades, un projecte creatiu, un projecte de conscienciació, d’activisme o un projecte de serielització. La sèrie espanyola El Ministerio del Tiempo, per exemple, li ha tret molt de partit.

• Serielització. Fragmentar la informació en “capítols” o “entregues”. Ben fet pot resultar addictiu. Exemple: Serial Podcast ha aconseguit crear una comunitat de fans explicant una investigació periodística mitjançant lliuraments setmanals.

• Creació d’una experiència. A través de la navegació es pot establir una vinculació amb l’usuari de manera que la navegació esdevingui un factor d’immersió. Exemple de ViceNews sobre l’Ebola (Wired).

• Immersió per navegació (o immersió en l’espai). Interactius on l’usuari se situa dins de la història. Com aquesta aplicació de realitat virtual que et permet simular que estàs dins de la Tarraco Romana.

• Deixar que l’usuari participi i que trobi elements per descobrir. Jugar -mai millor dit- amb l’element lúdic del joc … o de la por com fa Take this lollipop

• Construir un relat dins del relat. Exemple: documental Mujeres en venta

• Relats d’immersió en primera persona. Es tracta de donar visibilitat a grans documentals. Format “docu-game”. Exemple: The refugee project

• “Fer-ho personal”. L’aproximació personal acostuma a funcionar. Exemple: Do not track sobre privacitat de dades.

La segona part del curs -centrada en aplicacions a les dades de salut- va començar amb una reflexió interessant: el periodisme amb dades no es periodisme de dades (The Guardian 2011).

L’anàlisi massiva per mitjans computacionals és la característica definitòria del periodisme de dades. D’aquí surten patrons i eines específiques:

• Mineria de dades. Eines d’scrapping: tabula, import.io, kimono labs

• Eines de visualització de dades: adobe edge, hype tumult, cartoDB, datawrapper, infogram, odyssey.js, juxtapose.js

• Neteja de dades: Excel, Open refine

• Altres eines: Tableau, Tableau public, Quadrigam (en fase beta en el moment de fer el curs)

• Últimes recomanacions (curioses): Remove to improve, Spurius correlations

Us esperem a la segona edició del curs, que com en la primera edició, busca incentivar la innovació i el creixement professional a partir de compartir coneixement i eines diverses entre professionals amb l’objectiu d’apropar, de la millor manera possible, les dades de salut a la ciutadania.

També podeu consultar la informació del curs al web de l’Associació Catalana de Comunicació Científica, sobre l’edició del 2015 i sobre l’edició de 2016.

Entrada elaborada per Marta Millaret (@martamillaret) i Cristina Ribas (@cristinaribas), presidenta de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC)

(Photo credit: dcJohn via Foter.com / CC BY)

Aline Noizet: “Digital tools transform the patient into the CEO of his own health”

5 maig

From 10 to 12 May, Barcelona becomes the European capital of digital health innovation, thanks to the Health 2.0 Europe congress. The seventh edition of this event for experts from the healthcare sector gathers more than 120 speakers and around 600 professionals from around the world.

The Agency for Health Quality and Assessment of Catalonia (AQuAS) and the Observatory of Innovation in Healthcare Management (OIGS) will be present in the free panel Digital health tools transforming the nurses’ daily mission, where we can see live demonstrations of technological solutions, developed by and for nurses.

The coordinator of the convention and consultant in digital health Aline Noizet (@anoizet) gives more details in this interview and explains how the European healthcare system is being redefined through these digital tools.

What do we understand by digital health of health 2.0?

The group of all new technologies focused on the patient that can be interconnected and that provide data that facilitate decision-making is known as digital health or health 2.0. They are tools developed for start-ups that encompass items from applications for mobile phones and wearable devides to virtual platforms. They always appear in response to a very specific need and contribute to improving the work of medical professionals and the experience of users.

If experts claim these new technological solutions are redefining the healthcare ecosystem, in what does this transformation consist?

The current ecosystem is vaster and encompasses more agents, directly or indirectly involved in the healthcare management, such as the small technological companies, pharmaceutical industry and insurance companies. The main novelty, however, lies in the fact that it puts the patient in the centre of the healthcare system.

In this system, where everything turns around the patient, how can digital tools improve his experience?

The new solutions facilitate communication between patients and healthcare professionals. Currently, there are platforms and virtual spaces where you can find quality information and clear doubts, almost in real-time. Thanks to the new technologies, the patient can be more involved when it comes to making decisions and can use telematics to explain how he feels and how his treatment progresses. The digital tools grant him more autonomy and convert him into the CEO of his own health.

And the healthcare professionals, how do they benefit from the use of this technology?

There are many benefits to the use of digital tools. They help the medical team to make faster and more accurate diagnoses, and offer a wider view on the users’ health state. Furthermore, they allow cost reduction through patient monitoring at home and they could improve the quality of care with the use of augmented reality glasses. Moreover, new technologies facilitate communication between health professionals from anywhere in the world, who can share information or get a second opinion immediately.

In the panel, with the participation of the Observatory of Innovation and moderated by the Portuguese nurse Tiago Vieira, member of the Advisory Council of the European Forum for Primary Care (EFPC), demos of the most innovating digital health tools will be presented. Whom is this session addressed to?

The session will be most inspiring for nurses, since they are in direct contact with both doctors and patients, and they know from firsthand the needs of both groups. The new technologies are transforming their role and can offer them many advantages with respect to patient care. Entrepreneurs will show them the operation of their solutions and professionals from different European countries will explain the benefits of implementing digitalization in their Center. The session may also be of interest to doctors, patients, entrepreneurs, investors, pharmaceutical laboratories and insurance companies. Start-ups can find inspiration and ideas for new solutions for medical personnel, while investors will have the opportunity to learn about the most innovative projects in digital health. If you’re a healthcare professional, you will discover how these tools can improve your performance in your daily tasks, and if you’re a patient or normal citizen, you can participate by giving your opinion as a user or future user of these new applications.

In order to participate in this free session about health digital tools, you only need to register. We would be delighted if you could join us!

Interview prepared by Neus Solé Peñalver (@neussolep).