Els 25 anys de la LOSC i els sistemes d’informació sanitaris

30 Des

 

Veva Barba

Anna Garcia-Altés

 

 

 

 

Veva Barba i Anna García-Altés (@annagaal)

L’evolució dels sistemes d’informació en els darrers 25 anys: del paper al benchmarking*

Des de l’aprovació de la LOSC (Llei d’ordenació sanitària de Catalunya) hem estat testimonis de profunds canvis que s’han produït dins i fora del context sanitari. Les necessitats de salut de la població i la manera d’expressar-les han canviat la forma de relació dels ciutadans amb els serveis de salut. La maduresa de la societat actual comparada amb la dels anys noranta ha fet emergir conceptes com el dret a la informació o a les decisions compartides que fa vint-i-cinc anys eren poc imaginables. D’altra banda, s’ha obert un ampli ventall d’oportunitats per als professionals i les organitzacions sanitàries que veuen la informació com una eina de competència insubstituïble per afrontar el repte d’atendre les necessitats de salut de la població amb els recursos disponibles.

La transformació dels sistemes d’informació de salut dels darrers 25 anys és el resultat dels canvis que s’han produït a la societat i al propi sistema sanitari però no haurien estat possibles sense l’espectacular avenç de les tecnologies de la informació i de les comunicacions. Els sistemes d’informació actuals s’han anat construint d’acord a les oportunitats i prioritats de cada moment i, tot i no haver tingut sempre un full de ruta clar, han anat dibuixant un model de sistema que cada vegada és més adequat per complir el seu objectiu, permetre relacionar l’estat de salut de la població amb la utilització de recursos i els costos corresponents, i poder avaluar la consecució dels objectius del sistema sanitari en termes d’efectivitat, eficiència i seguretat.

El sistema d’informació actual, amb les seves mancances i les seves fortaleses, no s’entendria sense l’existència d’alguns dels seus elements. La implantació de la targeta sanitària individual i el registre de ciutadans assegurats permeten situar a les persones en el centre del sistema, tant pel que fa referència a la gestió assistencial com a l’anàlisi de la utilització de serveis. La història clínica informatitzada amb utilitats com la història clínica compartida ha sigut un element de millora de la continuïtat assistencial i l’eficiència. Tampoc s’entendria el procés de compra i provisió de serveis sense els CMBD o els registres de farmàcia.

A un altre nivell, el Pla de salut i l’enquesta de salut han facilitat el canvi d’un sistema de salut basat en la malaltia i en l’activitat assistencial curativa a una nova manera d’entendre la salut i d’orientar els serveis. A nivell de la gestió i la presa de decisions estratègiques la Central de balanços als anys 90 i la Central de resultats en els darrers anys han permès compartir informació per avaluar diferents aspectes del sistema de salut. En el context de la Central de resultats, una de les decisions més transcendents ha estat la de publicar indicadors nominalitzats.

En alguns àmbits assistencials encara conviuen les més sofisticades tecnologies de digitalització i transmissió d’imatges i els formularis manuals, amb la més absoluta manca de registre, emmagatzematge i utilització de les dades més elementals. Als àmbits de planificació i gestió també hi conviuen sistemes de tota mena. Els sistemes d’informació econòmica permeten un bon coneixement de la comptabilitat pressupostària però encara no estan prou desenvolupats pel que fa a l’anàlisi de costos. En general, resulta massa complicat aconseguir informació sobre les necessitats de salut i sobre els resultats dels serveis. Segurament, el repte de millorar en la mesura dels resultats dels serveis ens acompanyarà encara molt de temps.

Queden encara, però, uns quants reptes de futur. Cal desenvolupar subsistemes d’informació en àrees relativament deficitàries com és el de l’oferta de serveis, cal treballar per millorar l’equilibri entre transparència i protecció de dades personals, cal rendibilitzar la informació disponible facilitant l’accés a les dades al màxim d’usuaris possible.

El camí recorregut és llarg i extens, però la societat i el context tecnològic també s’han transformat. El sistema d’informació ha de ser prou dinàmic per adaptar-se als requeriments futurs i haurà de ser capaç de fer-ho en un entorn de recursos necessàriament limitats. Els canvis que es facin en el futur haurien de ser coherents amb un model de sistema d’informació conegut i consensuat per tots el agents del sistema.

*Aquest post ha sigut adaptat de: Barba V, García-Altés A. 25 anys de LOSC. L’evolució dels sistemes d’informació en els darrers 25 anys: del paper al benchmarking. El Referent 2015.

L’article acaba de sortir públicat al darrer número de Referent, dedicat a fer balanç de 25 anys de LOSC.

Professionals d’infermeria amb més responsabilitats

17 Des

Sense títol

Montse Moharra (@mmoharra), Dolors Benítez i Anna García-Altés (@annagaal)

El Departament de Salut posa les bases perquè el col·lectiu pugui prescriure medicaments

Els infermers i infermeres tenen cada vegada més reptes sobre la taula. El sector està permanentment immers en processos innovadors que milloren els serveis i l’atenció als ciutadans.

Des de l’estiu passat, una comissió de treball formada per membres del Departament de Salut, el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermeres de Catalunya i els Col·legis oficials d’Infermers i Infermeres de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona està elaborant una proposta per regular que aquest col·lectiu pugui indicar, usar i autoritzar la dispensació de medicaments i productes sanitaris.

A més, el Departament de Salut, el CatSalut, l’Institut Català de la Salut i les entitats infermeres i infermers han signat un altre conveni per millorar aspectes d’autonomia de gestió necessaris perquè l’efectivitat i els avantatges d’aquesta siguin exercits i percebuts pels professionals d’infermeria. Així, entre d’altres aspectes, es pretén avançar en millorar la participació d’aquests professionals a la gestió clínica amb més presència als òrgans de participació, reconèixer el lideratge professional infermer a l’atenció primària i millorar en la simplificació i racionalització de l’organització i gestió del sector.

Innovacions en la gestió infermera des de l’OIGS

L’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya (OIGS), que recull els avenços de les organitzacions del sistema sanitari català per innovar en diferents àmbits de gestió, compta amb diverses experiències que se centren en millores que afecten els professionals d’infermeria. Precisament, dues dels iniciatives que van rebre el certificat de qualitat de l’AQuAS el passat setembre durant la III Jornada de l’OIGS estaven centrats en innovacions dins d’aquest col·lectiu.

Una de les experiències reconegudes va ser ‘Integració d’infermeria especialitzada a l’equip d’anestèsia per a la sedació profunda en l’àmbit de l’endoscòpia digestiva’, impulsada pel servei d’anestesiologia i la secció de malalties digestives i unitat d’endoscòpia digestiva de l’Hospital Clínic de Barcelona. Aquest projecte ha consolidat una unitat específica formada per anestesiòlegs i infermers especialitzats en sedació que ha millorat el servei i atenció, garantint una major seguretat en aquest tipus de processos, atorgant més responsabilitats als infermers i infermeres.

També va ser guardonada amb el certificat de qualitat l’experiència ‘Infermera de la demanda’ de Castelldefels Agents de Salut (CASAP). Aquest projecte ha aconseguit millorar l’agilitat i augmentar la resolució a l’atenció primària fomentant la infermeria com a porta d’entrada al sistema. Així, ha pogut resoldre una sèrie de consultes, com ara casos de traumatismes, vòmits i diarrees, lesions a la pell, problemes genitourinaris o d’anticoncepció d’urgència. Aquesta iniciativa permet donar una atenció més ràpida i eficaç al ciutadà i que el metge de família pugui destinar més temps a altres serveis.

A més d’aquests dos projectes certificats, entre els més de 180 projectes registrats a l’Observatori, hi ha altres iniciatives que posen èmfasi en els infermers i infermeres com a protagonistes de la millora en la gestió sanitària. És el cas, per exemple, de projectes d’implantació de serveis preoperatoris online o de telemedicina per curar úlceres, de l’activació d’una unitat específica d’alta resolució en malalties reumàtiques i de l’aparell locomotor que doni més capacitat resolutiva al col·lectiu infermer o d’estandardització de sistemes de cures. Podeu consultar aquests projectes i altres experiències innovadores al portal de l’OIGS.

El benestar desigual, present i futur dels drets i beneficis socials

10 Des

foto_portadaGuillem López-Casasnovas

A El benestar desigual analitzo l’estat de malestar en què es troba avui el nostre Estat de benestar. El títol no és un joc de paraules, sinó la constatació de la realitat d’una ciutadania descontenta que s’havia acostumat a esperar més i més de la protecció social.

La crisi econòmica viscuda ha suposat un cert retorn al passat. La manca de creixement de la renda i la conseqüent disminució dels ingressos fiscals han fet que les cotes de serveis ja consolidats, així com les noves prestacions que es consideraven merescudes, no siguin financerament sostenibles. Si la despesa social havia crescut abans, fins i tot per damunt del que ho havia fet la renda, la recessió soferta va alentir si més no el seu ritme de creixement.

La indignació que ha causat el repartiment dels costos de la crisi, la creixent desigualtat de la seva incipient sortida i la percepció que poc o res s’ha fet per immunitzar l’economia enfront d’una altra pandèmia futura, han focalitzat en les retallades de despeses socials les ires ciutadanes. Es clama així en mitjans polítics i ciutadans contra l’austeritat, sense valorar el que s’ha aconseguit, sense qüestionar la manera en què s’ha assolit, si el mateix o menys pot ser millor i més raonable davant d’un potencial malbaratament; factors tots ells que erosionen la sostenibilitat financera i alimenten corporacions professionals que volen decidir per compte propi i cobrar com a compte d’altri. Continue reading

Estratificació i bases de dades de morbiditat

3 Des

Foto Emili VelaEmili Vela, Responsable dels Mòduls per al Seguiment d’Indicadors de Qualitat (MSIQ) Àrea d’Atenció Sanitària, CatSalut

En els darrers anys s’ha observat un increment de la prevalença de malalties cròniques degut, en part, a l’increment de l’esperança de vida, a l’envelliment de la població i a la millora de l’atenció sanitària. Aquests factors també han propiciat l’aparició de pacients amb un elevat nombre de patologies concomitants amb un elevat risc de descompensació. Aquests pacients representen un percentatge relativament petit de la població, però realitzen una elevada utilització dels recursos sanitaris. De fet, es pot afirmar que, pel que fa als pacients crònics, la multimorbiditat és la norma, no l’excepció.

Atenent a aquestes circumstàncies, l’estratificació de la població en grups de risc, que permeti conèixer i preveure les seves necessitats futures de recursos sanitaris, és un objectiu contemplat en diverses línies estratègiques definides en el Pla de Salut de Catalunya (2011-2015) i resulta especialment rellevant en la transformació dels models assistencials (fent-los més proactius), en el tractament de la cronicitat (establint poblacions diana per a determinades actuacions) i en la integració dels nivells assistencials, tant sanitaris com socials. Continue reading