Com elaborar recomanacions per evitar pràctiques clíniques innecessàries: entre la formació, la comunicació i l’impacte

28 Mar

Sense allunyar-nos del projecte Essencial de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) i les experiències d’implementació del projecte, avui seguim l’entrevista a Antoni Sánchez Hidalgo i Elena Medarde Barragán del Consorci Sanitari de Terrassa que vam començar la setmana passada des d’aquest mateix espai.

En l’anterior post vam posar el focus en la col·laboració entre nivells assistencials a l’hora de millorar la qualitat de l’atenció sanitària a partir de la identificació de pràctiques que no aporten valor i l’evitació d’aquestes pràctiques. Avui tractarem altres temes rellevants que van quedar pendents de desenvolupar.

En quin moment de la formació d’un metge considereu que estaria bé començar a reflexionar i sensibilitzar sobre els temes de prevenció quaternària, sobre l’impacte que pot tenir en l’atenció sanitària l’evitació, o no, de pràctiques clíniques que se sap que no aporten valor?

Durant el període formatiu al Grau de Medicina, a totes les assignatures clíniques caldria fer un resum final amb les pràctiques que no aporten valor.

I també durant la formació continuada del metge, des de cada organització fent servir el model de les Comissions de Millora de la Pràctica Clínica.

La informació del projecte Essencial compta amb una versió per a la ciutadania, ho coneixeu?

Sí, és una eina molt potent i valdria la pena impulsar-la molt més des del Departament de Salut.

Quan parleu amb els pacients, quins elements de comunicació creieu que són els més importants?

Els elements més importants són la comunicació verbal i no verbal, informar i escoltar alhora els pacients per consensuar el tractament en funció de les seves necessitats. La informació documental rellevant avalada per societats científiques i organismes oficials és una ajuda important per complementar els moments de conversa amb els pacients durant les visites.

Us heu trobat amb pacients que us demanen proves o tractaments diferents dels que vosalres o els vostres companys plantegeu?

Els pacients arriben cada vegada més informats. La nostra activitat clínica es centra sobretot en l’atenció mèdica pública. A la nostra especialitat solem trobar algun cas tot i que no és freqüent atès que gràcies a la coordinació amb atenció primària arriben peticions ja filtrades i moltes d’elles ja orientades. En els casos que això succeeix cal saber argumentar i convèncer sobre quina és la millor opció terapèutica en cada cas, basant la recomanació en elements que tinguin evidència.

Quina recomanació faríeu, des de la vostra experiència personal, sobre les iniciatives per “deixar de fer”?

Aquestes iniciatives requereixen un esforç continuat de difusió, d’anàlisi de resultat i de feedback als professionals de les nostres organitzacions. Hi ha el perill que, després de l’esforç en elaborar-les, quedin només en un document escrit o en una presentació de PowerPoint.

Un parell d’anys després d’haver rebut un premi d’Innovació en Gestió de la Unió Catalana d’Hospitals, quin balanç en feu?

Aquest premi i l’acreditació posterior per l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya (OIGS) va ser un reconeixement a la utilitat de les eines d’ajuda a la presa de decisions que des de fa 7 anys estan incorporades a la pràctica assistencial en la nostra organització.

Altres institucions han confiat en aquest model i aquest fet ens permet incorporar un formulari específic a les peticions d’ecocardiogrames fetes des d’atenció primària a la història clínica de l’eCAP.

D’aquesta manera es facilitarà la presa de decisions dels professionals de primària sobre les indicacions apropiades d’aquesta prova i permetrà endreçar millor la seva prioritat de programació.

Estem treballant en el projecte professionals de cardiologia, d’atenció primària, de sistemes d’informació de diferents territoris de Catalunya amb responsables de l’eCAP i de CatSalut i en breu engegarem la prova pilot. De ben segur que es podrà replicar a altres proves cardiològiques (ergometria i Holter d’arítmies) i a altres especialitats.

Quin repte professional us heu marcat per aquest 2019?

Els repte seria aconseguir mobilitzar més professionals de l’organització per treballar amb el model de Right Care millorant la difusió de les recomanacions i activitats de la Comissió de Millora de la Pràctica Clínica i oferint formació continuada.

(Podeu llegir la primera part d’aquesta entrevista aquí)

Com elaborar recomanacions per evitar pràctiques clíniques innecessàries: el repte de la col·laboració entre nivells assistencials

21 Mar
Elena Medarde i Antonio Sánchez Hidalgo

El projecte Essencial és una iniciativa catalana liderada des d’AQuAS en la línia d’altres iniciatives internacionals com Choosing Wisely, Do not do i Right Care.

L’objectiu d’aquest tipus d’iniciatives és millorar la qualitat de l’atenció sanitària a partir de la identificació de pràctiques que no aporten valor i l’evitació d’aquestes pràctiques, tal com va explicar Cari Almazán des d’aquest mateix espai.

Avui entrevistem dos professionals del Consorci Sanitari de Terrassa: Antonio Sánchez Hidalgo -cap del Servei de Cardiologia i President de la Comissió de Millora de la Pràctica Clínica- i Elena Medarde Barragán -responsable d’innovació i secretària tècnica de la Comissió de Millora de la Pràctica Clínica-.

Quin és l’objectiu d’una Comissió de Millora de la Pràctica Clínica en un hospital?

L’objectiu principal de la Comissió de Millora de la Pràctica Clínica  és posar en valor el moviment Right Care, promovent la millora de la pràctica assistencial tot identificant pràctiques clíniques que no aporten valor, creant i aplicant recomanacions per tal d’evitar-ne la seva realització amb la idea de millorar la qualitat assistencial i donar el màxim valor a la utilització de recursos. La Comissió es va crear el febrer de 2013 impulsada per la Direcció Assistencial.

Com s’aborden o minimitzen les pràctiques clíniques de poc valor o, directament, innecessàries?

La Comissió de Millora de la  Pràctica Clínica està integrada per professionals assistencials i no assistencials (majoritàriament, no comandaments) de diferents àmbits del Consorci Sanitari de Terrassa: mèdic, quirúrgic, maternoinfantil, treball social, penitenciari, serveis centrals (farmàcia, radiologia), Control de Gestió  i Direcció Assistencial.

La utilització de la metodologia Right Care promou la medicina basada en l’evidència i involucra els professionals en el procés de millora i en l’assoliment de canvis en la pràctica clínica, tot avaluant l’impacte de les recomanacions que fa.

Les propostes de les recomanacions sorgeixen de l’estudi intern, de propostes externes com les del projecte Essencial, DianaSalud, Choosing Wisely o Do not do, així com de propostes procedents del treball de col·laboració amb altres centres.

Funcionem amb aquesta metodologia de treball:

El projecte Essencial treballa amb recomanacions dirigides tant a l’atenció primària com a l’atenció especialitzada, què us sembla des del punt de vista del continuum assistencial?

La majoria de les malalties més prevalents requereixen d’un maneig coordinat entre nivells assistencials (primària i hospitalària), sobretot en la gestió dels pacients en l’àmbit ambulatori. No obstant això, cada vegada és més necessari aixecar la vista i incloure recomanacions que també incloguin l’atenció sociosanitària, ja que molts pacients precisen aquest tipus de serveis en algun moment del seu procés d’atenció.

Com a cardiòleg, puc posar l’exemple de l’experiència de coordinació amb atenció primària, que està permetent l’establiment de sinergies entre metges de família i cardiòlegs, potenciant l’abordatge de qualitat dels pacients amb cardiopaties, tot estimulant la formació i el lideratge dels metges de família en el maneig de les malalties cròniques cardiològiques estables amb suport del cardiologia.

Un dels objectius del grup de treball de la SCC i de la CAMFIC és elaborar guies de pràctica assistencial conjuntes i consensos per reduir la variabilitat de la pràctica clínica posant en valor la metodologia Right Care.

També estem treballant en revisar pràctiques clíniques que no aporten valor i en breu es publicarà una recomanació Essencial creada pel nostre grup.

Com va sorgir la idea de treballar de forma conjunta?

Treballar conjuntament va sorgir a partir de la preocupació de molts professionals d’atenció primària i de cardiologia envers l’increment de les malalties cardiovasculars i dels factors de risc cardiovascular a la nostra població.

Aquesta situació està comportant un augment de les consultes ambulatòries i el ingressos hospitalaris, amb el problema afegit freqüent de la fragmentació en l’atenció rebuda als pacients.

Aquestes dues societats estan fent un gran esforç a l’hora d’establir pactes entre els diferents nivells assistencials del territori que permetin atendre aquests pacients en l’entorn assistencial més adient en funció de les seves necessitats, promovent una  actitud proactiva per racionalitzar la gestió d’aquests pacients ambulatoris, adequant el  consum de recursos assistencials que requereixen.

També s’intenta estimular el lideratge dels professionals de medicina de família en el maneig de les malalties cròniques cardiològiques estables amb el suport dels professionals de cardiologia i, d’aquesta manera, podem afavorir que aquests darrers professionals centrin la seva activitat en el diagnòstic de nous casos i en aquells pacients més complexes que requereixin un tractament específic amb visites més freqüents.

Les recomanacions del projecte Essencial s’elaboren a partir de la col·laboració entre societats científiques, què n’opines?

Molts professionals tenen les seves societats com a garants de l’evidència científica i del coneixement no esbiaixat, les societats estan representades per líders clínics amb valor afegit. És important que les recomanacions estiguin avalades per les societats.

Malgrat això, a partir de la nostra experiència en la comissió, creiem que  l’exploració sistemàtica de pràctiques que no aporten valor en els centres sanitaris pot ajudar a identificar oportunitats de millora i a aplicar les recomanacions o canvis necessaris amb més agilitat, ja que són els propis professionals que han identificat la necessitat els que ajuden a implementar la millora.

(Continuarà…)