gener de 2018 – AQuAS Blog

Hip and knee arthroplasty: What prosthesis did you say I would get? (part one)

25 gen.

Today, we interview Olga Martínez expert at the Catalan Arthroplasty Register (RACat) and Xavier Mora, specialist in traumatology and orthopaedic surgery with a Master in biomaterials. They are two professionals involved in arthroplasties, a subject of great impact among a large sector of the population. We focus on aspects of recommendation and prognosis related to the pathology and on the value of registries for quality care.

In what cases is an arthroplasty intervention recommended?

Xavier: The most important surgical indication to carry out a knee or hip arthroplasty is arthrosis. Advanced arthrosis has a considerable social impact with a loss of life quality for the person affected due to pain, a loss of personal autonomy and an increase in dependency. In addition, the loss or reduction in mobility can worsen existing diseases such as diabetes or heart diseases. It is in these situations when an arthroplasty is recommended which will reduce pain and improve joint mobility.

Olga: In our field, according to the data from the Conjunt Mínim de Dades dels Hospitals d’Aguts (Minimum Set of Data from Acute Care Hospitals) and the Catalan Arthroplasty Register (RACat), the main reason for an intervention in knee and also hip arthroplasties is arthrosis. In the case of the hip, femoral neck fractures are the second cause for arthroplasty recommendation.

It seems that there are more and more people who undergo arthroplastic surgery each day to implant a prosthesis. Is this a fact?

Xavier: Yes, around 9,6% of the Spanish population suffer from this disease to some degree, a percentage that increases up to 33,7% among people aged between 70 and 80. With the ageing of the population, it is evident that there will be an increase in the number of people who could be candidates for arthroplastic surgery in the future. In the context of Catalonia, if we do a simulation with 2026 as the time horizon, based on data from the Idescat, the population aged between 15 and 39 will decrease while the population of 40 to 64 will increase (227,000 people and 330,000 people respectively).

Olga: At present, knee arthrosis has a prevalence of 10,2% and that of the hip is around 5%, more frequent among women, even though the data vary between one study and another.

The AQuAS, the Agency for Quality and Health Assessment of Catalonia, has been managing the Catalan knee and hip arthroplasty registry (prosthesis) for many years. What purpose does a registry like this have?

Xavier: The aim of all orthopaedic surgery is the survival and good functioning of a prosthesis and in consequence, the improvement in the quality of life of patients. Although a prosthetic implant undergoes strict manufacturing procedures before being used and follows a rigorous surgical technique during surgery, the functional results in a patient need to be assessed via follow up sessions from the time they receive an implant. To this effect, arthroplasty registries can help detect models of prosthesis with a malfunction, both in the short and long term, and identify the patients who have received these implants.

Olga: This is what happened a few years ago with the ASR model, a hip prosthesis that some publications and registries, such as the National Joint Registry, pointed out due to an unusual increase in the rate of revisions. This motivated an international health alert and a protocol was adopted to monitor patients.

Olga: One of the first prosthetic failures that prompted the creation of registries was that of the 3M Capital Hip, a hip prosthesis introduced in 1991 in the United Kingdom as an inexpensive prosthesis. After six years and more than 4,600 prosthesis implants, the risk of undergoing a revision was considered to be 4 times higher than that expected with the added difficulty of the traceability of the implants as no registry existed at a national level.

Olga: The Registry for Arthroplasties of Catalonia created in 2005, an epidemiological tool of surveillance in the Catalan Health System, stemmed from the collaboration between the AQuAS, CatSalut and the Catalan Society of Orthopaedic Surgery and Traumatology.

Are there other similar experiences of registries of this type in other countries?

Olga: Sweden (1975) and Finland (1980) were the first countries to push for a national registry of arthroplasties of a demographic nature.

Olga: At present, many countries have implemented this tool, be it in Europe, America, Oceania, etc… with different territorial coverage, but with a common aim: to be a valid instrument in assessing arthroplasty procedures and implants used.

As a patient or as a family member of a person that suffers from joint arthrosis, what is the message that you would like to get across based on your experience?

Xavier: The first consultation that a patient has is always because of the pain they are experiencing in the hip or knee joint when walking, going up or down stairs, getting up from a sitting position in a chair, having difficulty to put on shoes, etc. The aim of treatment should be to eliminate pain by using medication, doing physical exercise and physiotherapy that help improve 95% of patients. An arthroplasty intervention should only be considered as a last therapeutic resort. In this context, shared decisions between professionals and patients are very important too when talking about arthroplasties. We should all ask ourselves whether the best option to reduce this pain is to implant a prosthesis.

Does a patient go back to normal routine life after an arthroplasty intervention?

Xavier: After a surgical intervention and once the period of functional recovery has come to an end, a normal lifestyle can begin, due to the disappearance of pain and an improvement in joint mobility. In certain cases, constraints will be limited to intense activity that could overburden the joint.

(To be continued …)

Artroplastia de cadera y rodilla: ¿qué prótesis dice que me van a poner? (primera parte)

25 gen.

Hoy entrevistamos Olga Martínez, técnico del Registro de Artroplastias de Cataluña (RACat) y Xavier Mora, especialista en traumatologia i cirugía ortopédica y máster en biomateriales, dos profesionales involucrados en artroplastias, un tema con impacto en buena parte de la ciudadanía. Nos centraremos en aspectos de indicación y pronóstico de la patología y en el valor de los registros para la calidad asistencial.

¿En qué casos se indica una interevención de artroplastia?

Xavier: La indicación quirúrgica más importante para realizar una artroplastia de rodilla o de cadera es la artrosis. La artrosis avanzada tiene una importante repercusión social con una pérdida de la calidad de vida por el dolor, por el hecho de disminuir la autonomía personal y aumentar la dependencia de la persona afectada. Además, la pérdida o disminución de la movilidad puede agravar enfermedades existentes como la diabetes o las enfermedades cardíacas. Es en estas situaciones cuando se realiza una indicación de artroplastia, que reducirá el dolor y mejorará la movilidad articular.

Olga: En nuestro ámbito, según los datos del Conjunto Mínimo de Datos de los Hospitales de Agudos y del Registro de Artroplastias de Cataluña (RACat), el principal motivo de intervención en artroplastias de rodilla y cadera también es la artrosis. En el caso de cadera, las fracturas de cuello del fémur son la segunda causa de indicación de artroplastia.

Cada día parece que hay más personas intervenidas de artroplastia a quien se ha implantado una prótesis, ¿es una realidad?

Xavier: Sí, alrededor del 9,6% de la población española sufre algún grado de afectación de esta enfermedad, porcentaje que aumenta en personas de entre 70 y 78 años hasta el 33,7%. El envejecimiento de la población evidencia el aumento de personas que podrán ser tributarias de una cirugía de artroplastia en un futuro. A nivel catalán, si hacemos una simulación con un horizonte 2026 a partir de datos del Idescat, la población entre 15 y 39 anys disminuirá, mientras que la población entre 40 y 64 años y más de 65 aumentará (227.000 personas y 330.000 personas respectivamente).

Olga: Actualmente, la artrosis de rodilla tiene una prevalencia del 10,2% y la de cadera, a pesar que los datos varían de unos estudios a otros, se sitúa por debajo del 5% y es más frecuente en mujeres.

Hace ya bastantes años que AQuAS, la Agencia de Calidad y Evaluación Sanitarias de Cataluña, gestiona el registro de artroplastias (prótesis) de rodilla y cadera de Cataluña. ¿Qué sentido tiene un registro de este tipo?

Xavier: La supervivencia y el buen funcionamiento de una prótesis, y por tanto, la mejora de la calidad de vida de los pacientes, es el objetivo de todo cirujano ortopédico. A pesar que un implante protésico sigue unos estrictos procedimientos de fabricación para su utilización y una técnica quirúrgica rigurosa durante la cirugía, los resultados funcionales en el paciente se deben valorar con su seguimiento desde su implantación. En este sentido, los registros de artroplastias pueden ayudar a detectar modelos de prótesis con un mal funcionamiento, a corto y largo plazo, e identificar los pacientes a los que se haya implantado estas prótesis.

Olga: Es lo que ocurrió hace unos años con el modelo ASR, una prótesis de cadera que en algunas publicaciones y registros, como el National Joint Registry, evidenciaron un incremento inusual del número de revisiones. Ésto motivó una alerta sanitaria a nivel internacional y se activó un protocolo para el seguimiento de los pacientes.

Olga: Uno de los primeros fracasos protésicos que motivaron la creación de registros fue la de la prótesis de cadera 3M Capital Hip que se introdujo el 1991 en el Reino Unido como una prótesis de precio económico y que después de seis años y más de 4.600 prótesis implantades se estimó que implicaba un riesgo de revisión 4 veces mayor al esperado, con la dificultad que suposo hacer la trazabilidad de los implantes por no existir un registro de ámbito nacional.

Olga: Fue a partir de la colaboración de AQuAS, el CatSalut y la Sociedad Catalana de Cirugía Ortopédica y Traumatología, que en el año 2005 se creó el Registro de Artroplastias de Cataluña (RACat), una herramienta de vigilancia epidemiológica en el sistema de salud catalán.

¿Hay otras experiencias similares de registros de este tipo en otros países?

Olga: Suecia (1975) y Finlandia (1980) fueron los primeros países en impulsar un registro nacional de artroplastias de tipo poblacional.

Olga: Actualmente, muchos países han implementado esta herramienta, ya sea en Europa, América, Oceanía, etcétera, con diferente cobertura territorial, pero con un objetivo común: ser un instrumento válido para la evaluación de los procedimientos de artroplastias y los implantes utilizados.

Como paciente o familiar de una persona que sufre una artrosis articular, ¿cuál sería el mensaje que querríais transmitir a partir de vuestra experiencia?

Xavier: La primera consulta que hace el paciente es siempre por el dolor que sufre en la articulación de cadera o de rodilla, subir o bajar escaleras, levantarse de una silla, dificultad al calzarse, etcétera. El objetivo del tratamiento debe ser la eliminación del dolor con medicación, actividad física y fisioterapia que permite mejorar el 95% de los pacientes. La intervención de artroplastia debería considerarse como la última opción terapéutica. En este sentido, las decisiones compartidas entre profesional y paciente son muy importantes también cuando hablamos de artroplastias. Todos nos hemos de preguntar si la mejor opción para reducir este dolor es implantar una prótesis.

Después de la intervención de artroplastia, ¿el paciente vuelve a hacer vida normal?

Xavier: Después de la intervención quirúrgica y una vez finalizado el período de recuperación funcional, se puede iniciar la actividad normal, por la desaparición del dolor y la mejora de la movilidad articular. En ciertas ocasiones, las limitaciones serán solamente respecto a actividades intensas que podrían producir una sobrecarga articular.

(Continuará…)

Artroplàstia de maluc i genoll: quina pròtesi diu que em posaran? (primera part)

25 gen.

Avui entrevistem l’Olga Martínez, tècnic del Registre d’Artroplàsties de Catalunya (RACat) i el Xavier Mora, especialista en traumatologia i cirurgia ortopèdica i màster en biomaterials, dos professionals involucrats en artroplàsties, un tema amb impacte en bona part de la ciutadania. Ens centrarem en aspectes d’indicació i pronòstic de la patologia i en el valor dels registres per a la qualitat assistencial.

En quins casos s’indica una intervenció d’artroplàstia?

Xavier: La indicació quirúrgica més important per a realitzar una artroplàstia de genoll o de maluc és l’artrosi. L’artrosi avançada té una important repercussió social amb una pèrdua de la qualitat de vida pel dolor, pel fet de disminuir l’autonomia personal i augmentar la dependència de la persona afectada. A més, la pèrdua o disminució de la mobilitat pot agreujar malalties existents com la diabetis o les malalties cardíaques. És en aquestes situacions quan es fa la indicació d’una artroplàstia, que reduirà el dolor i millorarà la mobilitat articular.

Olga: En el nostre àmbit, segons les dades del Conjunt Mínim de Dades dels Hospitals d’Aguts i del Registre d’Artroplàsties de Catalunya (RACat), el principal motiu d’intervenció en artroplàsties de genoll i maluc també és l’artrosi. En el cas de maluc, les fractures del coll del fèmur són la segona causa d’indicació d’artroplàstia.

Cada dia sembla que hi ha més persones intervingudes d’artroplàstia a qui s’ha implantat una pròtesi, és una realitat?

Xavier: Sí, al voltant del 9,6% de la població espanyola pateix algun grau d’afectació d’aquesta malaltia, percentatge que augmenta en persones d’entre 70 i 78 anys fins al 33,7%. L’envelliment de la població evidencia l’augment de persones que podran ser tributàries d’una cirurgia d’artroplàstia en un futur. A nivell català, si fem una simulació amb un horitzó 2026 a partir de dades de l’Idescat, la població entre 15 i 39 anys disminuirà, mentre que la població entre 40 i 64 anys i més de 65 augmentarà (227.000 persones i 330.000 persones respectivament).

Olga: Actualment, l’artrosi de genoll té una prevalença del 10,2% i la de maluc, tot i que les dades varien d’uns estudis a altres, se situa per sota del 5% i és més freqüent en dones.

Ja fa força anys que AQuAS, l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya, gestiona el registre d’artroplàsties (pròtesis) de genoll i de maluc de Catalunya. Quin sentit té un registre d’aquest tipus?

Xavier: La supervivència i el bon funcionament d’una pròtesi, i per tant, la millora de la qualitat de vida dels pacients, és l’objectiu de tot cirurgia ortopèdic. Tot i que un implant protètic segueix estrictes procediments de fabricació per a la seva utilització i una tècnica quirúrgica rigorosa durant la cirurgia, els resultats funcionals en el pacient s’han de valorar amb el seu seguiment des de la seva implantació. En aquest sentit, els registres d’artroplàsties poden ajudar a detectar models de pròtesi amb un mal funcionament, a curt i llarg termini, i identificar els pacients als quals s’hagi implantat aquestes pròtesis.

Olga: És el que va passar ara fa uns anys amb el model ASR, una pròtesi de maluc que algunes publicacions i registres, com el National Joint Registry, van evidenciar un increment inusual del nombre de revisions. Això va motivar una alerta sanitària a nivell internacional i es va activar un protocol per al seguiment dels pacients.

Olga: Un dels primers fracassos protètics que van motivar la creació de registres va ser la de la pròtesi de maluc 3M Capital Hip que es va introduir el 1991 al Regne Unit com una pròtesi de preu econòmic i que després de sis anys i més de 4.600 pròtesis implantades es va estimar que implicava un risc de revisió 4 vegades superior a l’esperat, amb la dificultat que va suposar fer la traçabilitat dels implants en no existir un registre d’àmbit nacional.

Olga: Va ser a partir de la col·laboració d’AQuAS, el CatSalut i la Societat Catalana de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia, que l’any 2005 es va crear el Registre d’Artroplàsties de Catalunya (RACat), una eina de vigilància epidemiològica en el sistema de salut català.

Hi ha altres experiències similars de registres d’aquest tipus a altres països?

Olga: Suècia (1975) i Finlàndia (1980) varen ser els primers països en impulsar un registre nacional d’artroplàsties de caire poblacional.

Olga: Actualment, molts països han implementat aquesta eina, ja sigui a Europa, Amèrica, Oceania, etcètera, amb diferent cobertura territorial, però amb un objectiu comú: ser un instrument vàlid per a l’avaluació dels procediments d’artroplàsties i els implants utilitzats.

Com a pacient o familiar d’una persona que pateix una artrosi articular, quin seria el missatge que voldríeu transmetre a partir de la vostra expertesa?

Xavier: La primera consulta que fa el pacient és sempre pel dolor que pateix a l’articulació de maluc o de genoll al caminar, pujar i baixar escales, aixecar-se d’una cadira, dificultat al calçar-se, etcètera. L’objectiu del tractament ha de ser eliminar el dolor amb medicació, activitat física i fisioteràpia que permet millorar el 95% dels pacients. La intervenció d’artroplàstia s’hauria de considerar com la darrera opció terapèutica. En aquest sentit, les decisions compartides entre professional i pacient són molt importants també quan parlem d’artroplàsties. Ens hem de preguntar tots si la millor opció per reduir aquest dolor és implantar una pròtesi.

Després de la intervenció d’artroplàstia, el pacient torna a fer vida normal?

Xavier: Després de la intervenció quirúrgica i una vegada finalitzat el període de recuperació funcional, es pot iniciar l’activitat normal, per la desaparició del dolor i la millora de la mobilitat articular. En certes ocasions, les limitacions seran només respecte a activitats intenses que podrien produir una sobrecàrrega articular.

(Continuarà…)

Sleep apnea: towards precision medicine

18 gen.

Obstructive sleep apnea is a chronic disorder characterised by recurrent episodes of a blockage of the upper airways during sleep which affects between 5% and 14% of adults from 30 to 70 years of age, mainly men. In addition, sleep apnea leads to a reduction of the intake of oxygen (hypoxia) during sleep. In order to counteract this lack of oxygen, the brain reacts by forcing a short awakening known as arousal which reactivates the muscles in the upper airway and allows air to pass through (reoxygenation).

These cycles of hypoxia-reoxygenation produce stress to the circulatory system and leads to an increase in the risk of cardiovascular, hypertensive, metabolic, cerebrovascular, or neoplastic diseases, and lastly, a risk of death. At the same time, the arousals prevent a person from having a good night’s rest, produce the feeling of tiredness and an excessive desire to sleep during the day, which is associated with an increase in road accident rates and a decrease in life quality.

A standardised approach in the treatment of sleep apnoea exists: the use of continuous positive airway pressure (CPAP) during the night in order to keep the upper airways open which helps the person rest.

However, treatment with CPAP shows contradictory results. On the one hand, it has been demonstrated that the use of a CPAP for at least 4h per night increases quality of life and reduces blood pressure among population groups with high blood pressure. In contrast, it has not been demonstrated that the use of CPAP reduces the risk of major cardiovascular events or deaths. Therefore, sleep apnea is a heterogeneous disorder and the use of CPAP is not equally effective with all patients. Which patients can benefit most from the treatment? Should all patients be treated in the same way?

We believe it is important to look for patients with sleep apnea profiles that can benefit from a treatment with CPAP. The creation of the PADRIS programme (Public Data Analysis for Health Research and Innovation Programme in Catalonia), whose aim it is to make related health data available to the scientific community to drive research, innovation and assessment in health, has given us the opportunity to be able to analyse all subjects with sleep apnea treated with CPAP in Catalonia. We are talking about 71,217 people, approximately 1% of the general population who were attended by the public health system in Catalonia (primary care, hospital care, social health and/or pharmacy) in the period 2012-2013.

To establish these profiles (that is, groups of patients having similarities with each other but at the same time very different from the remainder) the most frequent comorbidities of patients with sleep apnea have been taken into consideration as well as the clinically relevant comorbidities. Six different profiles of patients were identified among patients with sleep apnea and treated with CPAP in Catalonia.

Despite defining these six different patient profiles, we can safely say that the population of Catalonia receiving CPAP is divided into two large basic groups: on the one hand, old age patients, with a high mortality rate and a frequent use of resources, and on the other, patients with fewer comorbidities, a low mortality rate and an infrequent use of resources. You can read it in an article in Plos ONE.

Do both groups need to be treated in the same way? It seems not. In the group with fewer comorbidities, a low mortality rate and an infrequent use of resources, it seems that sleep apnea is the most important determinant in the prognosis of these patients and there is evidence that this would be the group that could most benefit from treatment with CPAP. In contrast, it seems that in the other group sleep apnoea is at a secondary level, given that the predominant diseases are more serious.

The study has allowed us to assess the association between treatment with CPAP and mortality; that is, whether more people die who are being treated with CPAP or whether more people die having the same comorbidities but without sleep apnea.

To be able to achieve this objective, for each patient treated with CPAP we looked for three people with similar characteristics but without sleep apnea. What we observed was surprising, namely that despite presenting a greater number of comorbidities, treatment with CPAP is associated with a decrease in mortality rate at a population level (Am J Crit Care Med 2018).

We now need to continue working to find out what occurs in each of the patient profiles. Having access to this volume of data helps us to make an estimate of the groups of patients with sleep apnoea that will benefit more with CPAP treatment and this means that we are getting closer and closer to precision medicine.

Diseases do not exist, ill people do

Post written by Ferran Barbé, Hospital Institut de Recerca Biomèdica de Lleida.

Apnea del sueño: hacia la medicina de precisión

18 gen.

La apnea obstructiva del sueño es un trastorno crónico que se caracteriza por episodios recurrentes de bloqueo de la vía aérea superior durante el sueño y afecta entre el 5% y el 14% de adultos de 30 a 70 años, mayoritariamente en los hombres. Además, la apnea del sueño implica una disminución de la entrada de oxígeno (hipoxia) durante el sueño. Para contrarrestar esta falta de oxígeno, el cerebro reacciona causando un microdespertar, llamado arousal, que reactiva los músculos de la vía aérea superior y permite el paso del aire (reoxigenación).

Estos ciclos de hipoxia-reoxigenación producen un estrés a nivel del sistema circulatorio que aumenta el riesgo de enfermedades cardiovasculares, hipertensivas, metabólicas, cerebrovasculares, neoplasias y, por último, el riesgo de muerte. Al mismo tiempo, los arousal impiden un buen descanso, producen una sensación de fatiga y de somnolencia diurna excesiva, hecho que se asocia a un aumento de la tasa de accidentabilidad vial y a una peor calidad de vida.

Existe una aproximación estandarizada en el tratamiento de la apnea del sueño: la aplicación nocturna de la presión positiva continua en la vía aérea (CPAP) para mantener abiertas las vías respiratorias superiores y, por tanto, ayudar a descansar.

Sin embargo, el tratamiento con CPAP muestra resultados contradictorios. Por un lado, se ha demostrado que el uso de la CPAP de al menos 4 h/noche aumenta la calidad de vida y disminuye la presión arterial en ciertas poblaciones de hipertensos. Por otro lado, no se ha llegado a demostrar que el uso de la CPAP disminuya el riesgo de eventos cardiovasculares mayores ni la mortalidad. Por tanto, la apnea del sueño es un trastorno heterogéneo y el uso de la CPAP no es igual de efectivo en todos los pacientes. ¿Qué pacientes se pueden beneficiar más del tratamiento? ¿Se debería tratar todos los pacientes de la misma forma?

Pensamos que es importante buscar perfiles de pacientes con apnea del sueño que se puedan beneficiar del tratamiento con CPAP. La creación del programa PADRIS (Programa público de analítica de datos para la investigación y la innovación en salud) que tiene como misión poner a disposición de la comunidad científica los datos sanitarios relacionados para impulsar la investigación, la innovación y la evaluación de salud, nos ha dado la oportunidad de poder analizar todos los sujetos con apnea del sueño y tratados con CPAP en Cataluña. Hablamos de 71.217 personas, aproximadamente el 1% de la población general, que fueron atendidas en el sistema sanitario público en Cataluña (atención primaria, hospital, sociosanitario y/o farmacia) entre el 2012-2013.

Para establecer estos perfiles (es decir, grupos de pacientes similares entre ellos, pero a la vez muy diferentes al resto) se han considerado las comorbilidades más frecuentes de los pacientes con apnea del sueño y las comorbilidades clínicamente relevantes. Se identificaron seis perfiles de pacientes diferentes entre los pacientes con apnea del sueño y tratados con CPAP en Cataluña.

A pesar de haber definido estos seis perfiles de pacientes diferentes podemos decir que la población con de Cataluña con CPAP se distrubuye mayoritariamente en dos grandes grupos: por un lado pacientes de edades avanzadas, alta mortalidad y un uso de recursos elevado y, por otro lado, pacientes con menos comorbilidades, baja mortalidad y poco uso de recursos, como se puede leer en este artículo publicado en la revista Plos ONE recientmente.

¿Se deben tratar los dos grupos de la misma forma? Parece que no. En el grupo con menos comorbilidades, baja mortalidad y poco uso de recursos parece que la apnea de sueño sea el determinante más importante del pronóstico de estos pacientes y da indicios que éste sería el grupo que más se podría beneficiar del tratamiento con CPAP. En cambio, en el otro grupo parece que la apnea del sueño se encuentra en segundo plano, ya que las enfermedades predominantes son más graves.

El estudio nos ha permitido evaluar la asociación entre el tratamiento con CPAP y la mortalidad; es decir, ¿mueren más aquellas personas tratadas con CPAP o mueren más las personas con las mismas comorbilidades pero sin apnea del sueño?

Para llevar a cabo este objetivo se buscó para cada paciente tratado con CPAP tres personas de características similares pero sin apnea del sueño. Lo que observamos fue, de forma sorprendente, que a pesar de presentar un mayor número de comorbilidades, el tratamiento con CPAP está asociado a una reducción de la mortalidad a nivel poblacional (Am J Respir Crit Care Med 2018).

Ahora hay que seguir trabajando para estudiar qué ocurre en cada uno de los perfiles de pacientes. Disponer de este volumen de datos nos ayuda a dar una aproximación de los grupos de pacientes con apnea del sueño que tendrán mejores beneficios con el tratamiento con CPAP y ésto hace que cada día nos encontremos más cerca de la medicina de precisión.

No existen enfermedades, sinó enfermos

Entrada elaborada por Ferran Barbé, Hospital Institut de Recerca Biomèdica de Lleida.

Apnea del son: cap a la medicina de precisió

18 gen.

L’apnea obstructiva del son és un trastorn crònic que es caracteritza per episodis recurrents de bloqueig de la via aèria superior durant el son i afecta entre el 5% i el 14% d’adults de 30 a 70 anys, majoritàriament en els homes. A més a més, l’apnea del son implica una disminució de l’entrada d’oxigen (hipòxia) durant el son. Per tal de contrarestar aquesta falta d’oxigen, el cervell reacciona causant un microdespertar, anomenat arousal, que reactiva els músculs de la via aèria superior i permet el pas de l’aire (reoxigenació).

Aquests cicles d’hipòxia-reoxigenació produeixen un estrès a nivell del sistema circulatori i fan que augmenti el risc de malalties cardiovasculars, hipertensives, metabòliques, cerebrovasculars, neoplàsies i, per últim, el risc de mort. Al mateix temps, els arousal impedeixen un bon descans, produeixen sensació de fatiga i de somnolència diürna excessiva, la qual cosa s’associa a un augment de la taxa d’accidentabilitat vial i a una pitjor qualitat de vida.

Existeix una aproximació estandarditzada en el tractament de l’apnea del son: l’aplicació nocturna de pressió positiva continua en la via aèria (CPAP) per tal de mantenir obertes les vies respiratòries superiors i, per tant, ajudar a descansar.

No obstant això, el tractament amb CPAP mostra resultats contradictoris. Per una banda, s’ha demostrat que l’ús de la CPAP d’almenys 4 h/nit augmenta la qualitat de vida i disminueix la pressió arterial en certes poblacions d’hipertensos. D’altra banda, no s’ha arribat a demostrar que l’ús de la CPAP disminueixi el risc d’esdeveniments cardiovasculars majors ni la mortalitat. Per tant, l’apnea del son és un trastorn heterogeni i l’ús de la CPAP no és igual d’efectiu en tots els pacients. Quins són els pacients que es poden beneficiar més del tractament? S’haurien de tractar tots els pacients de la mateixa manera?

Pensem que és important buscar perfils de pacients amb apnea del son que puguin beneficiar-se del tractament amb CPAP. La creació del programa PADRIS (Programa públic d’analítica de dades per a la recerca i la innovació en salut) que té com a missió posar a disposició de la comunitat científica les dades sanitàries relacionades per impulsar la recerca, la innovació i l’avaluació de salut, ens ha donat l’oportunitat de poder analitzar tots els subjectes amb apnea del son i tractats amb CPAP a Catalunya. Parlem de 71.217 persones, aproximadament l’1% de la població general, que van ser ateses pel sistema sanitari públic a Catalunya (atenció primària, hospital, sociosanitari i/o farmàcia) entre el 2012-2013.

Per establir aquests perfils (és a dir, grups de pacients similars entre ells, però alhora molt diferents de la resta) s’han tingut en compte les comorbiditats més freqüents dels pacients amb apnea del son i les comorbiditats clínicament rellevants. Es van identificar sis perfils de pacients diferents entre els pacients amb apnea del son i tractats amb CPAP a Catalunya.

Tot i haver definit aquests sis perfils de pacients diferents podem dir que la població de Catalunya amb CPAP es distribueix majoritàriament en dos grans grups: per una banda pacients d’edats avançades, alta mortalitat i un ús de recursos elevat i, d’altra banda, pacients amb menys comorbiditats, baixa mortalitat i poc ús de recursos, tal com podem llegir en aquest article publicat a la revista Plos ONE recentment.

Cal tractar ambdós grups de la mateixa manera? Sembla que no. En el grup amb menys comorbiditats, baixa mortalitat i poc ús de recursos sembla que l’apnea del son sigui el determinant més important del pronòstic d’aquests pacients i dóna indicis que aquest seria el grup que més podria beneficiar-se del tractament amb CPAP. En canvi, en l’altre grup sembla que l’apnea del son es troba en segon pla, ja que les malalties predominants són més greus.

L’estudi ens ha permès avaluar l’associació entre el tractament amb CPAP i la mortalitat; és dir, moren més aquelles persones que estan tractades amb CPAP o moren més les persones amb les mateixes comorbiditats però sense apnea del son?

Per poder dur a terme aquest objectiu es va buscar per a cada pacient tractat amb CPAP tres persones de característiques similars però sense apnea del son. El que vàrem observar, de forma sorprenent, va ser que malgrat presentar un major nombre de comorbiditats, el tractament amb CPAP està associat a una reducció de la mortalitat a nivell poblacional (Am J Respir Crit Care Med 2018).

Ara cal continuar treballant per estudiar què passa en cada un dels perfils de pacients. Disposar d’aquest volum de dades ens ajuda a donar una aproximació dels grups de pacients amb apnea de la son que tindran millors beneficis amb el tractament amb CPAP i això fa que cada dia estiguem més a prop de la medicina de precisió.

No existeixen malalties, sinó malalts

Entrada elaborada per Ferran Barbé, Hospital Institut de Recerca Biomèdica de Lleida.

Blog AQuAS Awards 2017

11 gen.

Today we are inaugurating the AQuAS Blog Awards 2017 to reward the most read post of the year.

In this first edition, the award was a contest between five finalists: Assumpció Mestre, Lluís Bohígas, Emili Vela, Paula Traver and Cristina Colls, as we explained a few days ago here.

The winner of the first edition is Emili Vela with the following post:

Congratulations Emili!

Blog AQuAS Awards 2017

11 gen.

Hoy inauguramos los premios Blog AQuAS Awards 2017 para premiar el post con más lecturas del año pasado.

En esta primera edición, el premio se debatía entre cinco finalistas: Assumpció González Mestre, Lluís Bohígas, Emili Vela, Paula Traver y Cristina Colls, como ya avanzamos hace unos días aquí.

El ganador de la primera edición ha estado Emili Vela con el siguiente post:

¡Muchas felicidades, Emili!

Blog AQuAS Awards 2017

11 gen.

Avui inaugurem els premis Blog AQuAS Awards 2017 per premiar el post amb més lectures de l’any.

En aquesta primera edició, el premi es debatia entre cinc finalistes: Assumpció González Mestre, Lluís Bohígas, Emili Vela, Paula Traver i Cristina Colls, tal com avançàvem fa uns dies aquí.

El guanyador de la primera edició ha estat Emili Vela amb el següent post:

Moltes felicitats, Emili!

Let’s begin the year…

4 gen.

We begin the year by giving thanks to all the people that have collaborated in the blog AQuAS during 2017: Laura Muñoz, Laia Domingo, Mercè Piqueras, Emili Vela, Xavier Serra-Picamal, Xavier Trabado, Angelina González-Viana, Andreu Segura, Daniel Chaverri, Miquel Pons, Luis Lobo, Glòria Ruiz, Neus Méndez, Toñi Parra, Jordi Fàbrega, Núria Radó, Paula Adam, Cristina Colls, Lluís Bohígas, Dolores Ruiz-Muñoz, Guillem López Casasnovas, Anna García-Altés, Òscar Solans, Paula Traver, Víctor M. Montori, Jean Patrick Mathieu, Rossana Alessandrello, Marc Fortes, Dolors Benítez, Ioan Arrizabalaga, Esther Vizcaino, Emmanuel Giménez, Johanna Caro, Assumpció González Mestre, Elisa Puigdomènech, Rosa Maria Vivanco, Ramon Gomis, Sònia Abilleira, Joan MV Pons and Toni Dedéu.

Many thanks to everybody!