Un indicador per a un finançament de l’atenció primària més just

6 abr.
Cristina Colls

Recentment, el govern ha comunicat la seva voluntat d’incrementar el pes que s’atribueix al nivell socioeconòmic dels territoris a l’hora de determinar el pressupost de cada equip d’atenció primària.

Aquest fet ens convida a fer-nos una pregunta: per què és important tenir en compte la desigualtat econòmica en el finançament dels equips d’atenció primària?

La influència de les desigualtats socioeconòmiques en la salut de la població és un fet àmpliament estudiat des dels anys 60 del segle passat i del qual hi ha evidència tant en l’àmbit internacional com en el nacional.

Sabem que les persones de menor nivell socioeconòmic tenen més probabilitat de morir abans dels 65 anys i que presenten més problemes de salut tant físics com mentals al llarg de tota la seva vida. Per tant, és lògic pensar que necessiten fer un ús més intensiu dels recursos sanitaris.

També sabem que la desigualtat social es tradueix en una distribució desequilibrada de la població en el territori, concentrant els problemes socials més greus en determinats municipis o barris amb unes unes necessitats d’atenció socials i sanitàries més elevades que la resta de territoris.

És en aquest context que si es vol garantir l’equitat en l’assignació dels recursos cal posar més allà on hi ha més necessitat. Però on cal posar més recursos?

Els professionals dels equips d’atenció primària són els més propers a la ciutadania i, per tant, tenen una visió global de les necessitats sanitàries de la població del seu territori.

A més, la primària és l’àmbit de referència de les activitats preventives, del control de les malalties cròniques i des d’on es coordina bona part de l’activitat comunitària. Per totes aquestes raons és necessari que la dotació dels equips d’atenció primària tingui en compte les condicions socioeconòmiques de la població que atén.

Com podem saber quina es la situació socioeconòmica dels territoris on treballa cada equip d’atenció primària? Existeixen moltes variables que ens en donen informació indirecta (renda, ocupació, educació, condicions de l’habitatge, entre d’altres) però si volem una classificació única necessitem un únic índex que sintetitzi tots aquests aspectes; és el que anomenem un índex de privació.

Els índexs de privació han estat àmpliament utilitzats com a eina per a les polítiques socials perquè permeten establir una priorització objectiva d’àrees territorials petites de menys a més nivell socioeconòmic. El concepte “privació” fa referència a les necessitats no satisfetes com a conseqüència de la manca de recursos, no únicament econòmics.

Tots els índexs de privació es construeixen addicionant resultats de diferents indicadors socioeconòmics. El pes que s’atribueix a cada indicador pot ser teòric, és a dir, basat en la contribució que es considera que aquell indicador té sobre el fenomen de la privació; o bé resultat d’un model estadístic multivariant.

A fi de poder classificar les àrees bàsiques de salut (territoris de referència d’un equip d’atenció primària) d’acord amb el seu nivell socioeconòmic, l’AQuAS ha construït un índex anomenat indicador socioeconòmic compost que sintetitza set indicadors: població exempta de copagament farmacèutic, població amb rendes inferiors a 18.000€, població amb rendes superiors a 100.000€, població amb ocupacions manuals, població amb instrucció insuficient, mortalitat prematura i hospitalitzacions potencialment evitables.

La metodologia estadística emprada per al càlcul d’aquest indicador ha estat l’anàlisi de components principals. L’aplicació d’aquesta metodologia ha permès obtenir un mapa socioeconòmic de Catalunya.

 

L’aplicació de l’indicador socioeconòmic compost s’ha dut a terme en el marc de la redefinició del model d’assignació de recursos a l’atenció primària i ha permès identificar quins són els equips d’atenció primària que incrementaran la seva dotació pressupostària en els propers anys.

Aquest nou model d’assignació de recursos a l’atenció primària és una experiència d’aplicació de l’evidència científica a l’acció política.

Entrada elaborada per Cristina Colls.

 

Tot és Mobile

3 març

Barcelona Mobile Fira

Barcelona és Mobile. El gran congrés mundial de mòbils no ha passat desapercebut a la ciutat. Amb la xifra rècord de més de 100.000 visitants, el Mobile World Congress va tenir lloc la setmana passada a Barcelona, sota el lema “Everything is mobile”. Per les novetats que s’hi han vist, sembla que també la salut és cada vegada més mòbil (mhealth).

La gran fira mundial de tecnologia mòbil concentra operadors mòbils, fabricants de tecnologia, proveïdors, venedors, propietaris de continguts que presenten les grans novetats de la indústria. D’acord amb Genís Roca (@genisroca), el contingut d’aquest any del Mobile World Congress ha girat al voltant d’aquests 6 temes:

  • Grafè
  • Realitat virtual
  • eSim
  • Connected Car
  • 5G
  • Internet of Things – IoT

Tres d’aquestes grans tendències tenen aplicacions molt clares a l’àmbit de la salut.

En primer lloc, el grafè. L’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia, en col·laboració de centres d’investigació de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha presentat els sensors electrònics de grafè que poden utilitzar-se per detectar l’activitat elèctrica del cervell. En pacients epilèptics que els portessin, es podria detectar una crisi epilèptica de manera precoç. El dispositiu, implantat en el còrtex, podria alertar al pacient enviant algun senyal d’alarma a un dispositiu mòbil extern.

La realitat virtual ha estat la gran protagonista del congrés o, si més no, la que ha generat més expectació. Les cues per accedir a la muntanya russa de Samsung o al submarí de SK Telecom així ho testimoniaven.

Gear VR Theater with 4D

Comencen a aparèixer aplicacions de la realitat virtual en l’àmbit de la salut mental. Així, startups com MindWave (en el seu projecte HealthVR) o Psious ofereixen tractaments per a fer front a fòbies, pors o ansietat generalitzada a través d’exposar els pacients a imatges de realitat virtual, en alguns casos com a part del tractament de teràpia conductual cognitiva.

Per últim, la Internet of Things (Internet de les Coses) trepitja amb força: els objectes connectats a Internet estan generant nous models de negoci i apliquen cada vegada a més sectors. Per exemple, la monitorització de variables (pes, glucèmia, tensió arterial, exercici físic…) és cada vegada més comú a través dels coneguts wearables (rellotges intel·ligents, polseres, etc.) que permeten obtenir dades a temps real. Els dispositius connectats permeten també el control i seguiment de malalties cròniques com, per exemple, la diabetis, amb Insulclok .

Sense dubte la indústria del mòbil seguirà evolucionant i la seva aplicació a l’àmbit de la salut no deixarà de créixer. Vaig tenir la sort de poder participar al curs Mobile Thinking Days-Digital Health (organitzat per Mobile World Capital Barcelona, IESE Business School i RocaSalvatella) i un dels principals missatges que m’he endut és que tot producte sotmès a la pressió digital acabarà transformant-se en servei (Genís Roca dixit). Per tant, el gran repte serà de la mhealth serà oferir serveis disruptius, de qualitat i que compleixin amb les necessitats dels pacients.

Elena TorrenteEntrada elaborada per Elena Torrente (@etorrente), coordinadora de salud digital a DKV Servicios.