Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS)

In memory of professor Joan Rodés

12 gen.

With his passing away, Dr Joan Rodés (1938-2017) will be remembered by many people in person, and in many fields, for those who had the good fortune to know him as a doctor, researcher, manager and assessor (of politicians), as his was a life full to the brim. No matter which professional activity he took part in, and with the responsibilities he took on throughout his life, he left his mark and the accolades expressed these days are a clear demonstration of this.

To AQuAS (originally AATM), Joan Rodés has been an exceptional figure and I say this without any rhetoric whatsoever. When the Agency was created in 1994, he presided its scientific board of assessors and at the end of 1999, when the institution became known as Catalan Agency for Health Tecnology Assessment and Research (CAHTA), in Catalan Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques (AATRM), he presided its Administrative Board, a position that he held till 2010. It was in that period (2000-2006) that, due to my responsabilities within the Agency as Managing Director, I was able to get to know this great personality more closely, very much a big strong fellow (in Catalan, a homenot) was Joan, as Josep Pla would say. At that time, we saw each other often, and I had frequent exchanges with him, aside from the more or less termly meetings of the Administrative Board. I did this in that minute office of the haematology services and later in that of the General Manager at the Hospital Clinic.

No matter what the position he occupied, he was always watchful -very much so- of events at the Agency, being a great facilitator of its duties. It was like this, without a doubt, because with Joan Rodés there was no need to convince him of the importance of informing well about decisions taken in the health services, using the most updated and precise knowledge that was available, not only that regarding the benefits and risks to health of medical interventions, but also in terms of its economic, ethical and social impact. For him and I quote his words literally from the AATRM Newsletter, 10 years of the Agency, of November 2004:

“critical assessment and continued learning are basic tools that need to be maintained and improved, not only by the Agency, in its everyday activity, but also by all the multiple actors and stakeholders in the health system (professionals, managers, politicians and citizens) that wish to continue sustaining this element of such importance for our social well-being”

I said this because of his role of facilitator as highest representative of the Agency giving constant support to the activities it carried out, but also because of his extensive experience and network of relationships that contributed to giving strength to many initiatives that were then being undertaken, especially in the field of research and its assessment. I was able to discuss this with him on many occasions at a later date, and I never once perceived an interventionist or managerial attitude; quite the opposite, always with a laissez-faire approach where each one had to do their assigned task (the technicians and managing director of the Agency, the scientific board and the administrative board) while facilitating that of others.

It has always been a great pleasure for me -a privilege better said- to have maintained contact at dinners and get-togethers, even during the last period in which his respiratory illness worsened, but he would still go to IDIBAPS from time to time despite this. I cannot end without saying that during those times when we would talk about any and everything (medicine, science, politics, society, the past, present and future) we had a really good laugh. Then as now that you have left us, you are and will very much be in my thoughts.

Post written by Joan MV Pons

agencia-2004-ca — Joan Rodés presiding an Administrative Board of AATRM in 2004

Al profesor Joan Rodés en el recuerdo

12 gen.

Con su muerte, la figura del doctor Joan Rodés (1938-2017) será rememorada por muchas personas y desde diferentes ámbitos, pues ha sido una vida llena a rebosar, como persona para aquellos que han tenido la suerte de conocerlo y como médico, investigador, gestor y asesor (de políticos). En cualquiera de las tareas profesionales donde ha actuado, con las responsabilidades que fue asumiendo al largo de la vida, ha dejado su huella y los laudatorios de estos días lo demuestran claramente.

Para AQuAS (primeramente AATM), Joan Rodés ha sido una figura transcendental y no es retórico lo que digo. Con la creación el 1994 de la Agencia, presidió su consejo científico asesor y, a finales del 1999, cuando la institución pasó a llamarse Agencia de Evaluación de Tecnología e Investigación Médica, en catalán Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques (AATRM), a presidir su consejo de administración, cargo que ocupó hasta el 2010. Fue en ese período (2000-2006) que, por mis responsabilidades dentro de la Agencia como director, pude conocer de cerca a este gran personaje, un homenot que diría Josep Pla, que ha sido Joan. Entonces nos veíamos a menudo, reportaba frecuentemente con él, además de las reuniones, más o menos trimestrales, del consejo de administración. Lo hice en aquel minúsculo despacho del servicio de hepatología del Hospital Clínic y después en el de director general del Hospital Clínic.

En cada una de las distinas posiciones que ocupó siempre estuvo atento -y mucho- a los temas de la Agencia siendo un gran facilitador de sus actividades. Esto era así, sin duda, porque Joan Rodés fue de los primeros convencidos de la relevancia de informar bien sobre las decisiones que se toman en los servicios sanitarios, con el conocimiento más actualizado y más preciso disponible, no sólo por lo que se refiere a los beneficios y riesgos para la salud de las intervenciones médicas, sinó tambien considerando su impacto económico, ético y social. Para él, y copio literalmente palabras suyas en el Informativo AATRM 10 años de Agencia, de noviembre de 2004:

“la evaluación crítica y el aprendizaje constante son herramientas básicas que es necesario mantener y potenciar, no solamente en la Agencia, en su trabajo cotidiano, sinó también para todos los múltiples actores y partícipes del sistema sanitario (profesionales, gestores, políticos y ciudadanos) que quieren seguir sosteniendo este elemento tan importante de nuestro bienestar social”

Mencionaba su papel facilitador como máximo representante de la Agencia con su apoyo constante a las actividades que ésta desarrollaba, pero también por su amplia experiencia y red de relaciones que contribuyeron a la solidez de muchas iniciativas que entonces se iniciaron, especialmente en el campo de la investigación y de su evaluación. Lo he podido hablar con él posteriormente muchas veces, nunca percibí una actitud intervencionista o dirigista; al contrario, siempre dejando hacer y donde cada uno tiene que hacer la tarea que le corresponde (los técnicos y el director de la Agencia, el consejo científico y el consejo de administración) facilitando la de los demás.

Siempre ha sido para mí una gran satisfacción -diría un privilegio- haber mantenido el contacto en comidas y encuentros, incluso en el último período cuando la enfermedad respiratoria se acentuó, pero todavía iba de vez en cuando al IDIBAPS. No puedo dejar de decir que en esos momentos cuando hablábamos de todo (medicina, ciencia, política, sociedad, pasado, presente y futuro) nos reíamos mucho. Como antes y ahora que te has ido, te tengo y te tendré bien presente.

Entrada elaborada por Joan MV Pons.

Al professor Joan Rodés en el record

12 gen.

Amb la seva mort, la figura del doctor Joan Rodés (1938-2017) serà rememorada per moltes persones i des de diferents àmbits, doncs ha estat una vida plena a vessar, com a persona per aquells que han tingut la sort de conèixer-lo i com a metge, investigador, gestor i assessor (de polítics). En qualsevol de les tasques professionals on ha actuat, amb les responsabilitats que va anar assumint al llarg de la vida, ha deixat la seva empremta i els laudatoris d’aquests dies ho demostren ben clarament.

Per a l’AQuAS (primerament AATM), en Joan Rodés ha estat una figura transcendental i no és pas retòrica el que dic. Amb la creació el 1994 de l’Agència, va presidir el seu consell científic assessor i, a finals del 1999, quan la institució va passar a anomenar-se Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques (AATRM), a presidir el seu consell d’administració, càrrec que ocupà fins al 2010. Va ser en aquell període (2000-2006) que, per les meves responsabilitats dins de l’Agència com a director, vaig poder conèixer de més a prop aquest gran personatge, tot un homenot que diria Pla, que ha estat en Joan. Aleshores ens vèiem sovint, reportava freqüentment amb ell, a part de les reunions, més o menys trimestrals, del consell d’administració. Ho vaig fer en aquell minúscul despatx del servei d’hepatologia de l’Hospital Clínic i després en el de director general de l’Hospital Clínic.

En qualsevulla de les posicions que va ocupar sempre va estar amatent -i molt- als temes de l’Agència sent un gran facilitador de les seves tasques. Això era així, sense cap mena de dubte, pel fet que en Joan Rodés era dels primers convençuts de la rellevància d’informar bé sobre les decisions que es prenen en els serveis sanitaris, amb el coneixement més actualitzat i més precís que es tingui a l’abast, no sols pel que fa als beneficis i riscos per a la salut de les intervencions mèdiques, sinó també quant al seu impacte econòmic, ètic i social. Per a ell, i copio literalment paraules seves en l’Informatiu AATRM 10 anys d’Agència, de novembre de 2004:

“l’avaluació crítica i l’aprenentatge constant són eines bàsiques que cal mantenir i potenciar, no només per a l’Agència, en la seva feina quotidiana, sinó també per a tots aquells múltiples actors i partícips del sistema sanitari (professionals, gestors, polítics i ciutadans) que volen seguir sostenint aquest element tan important del nostre benestar social”

Deia del seu paper facilitador com a màxim representant de l’Agència amb el seu recolzament constant a les activitats que aquesta desenvolupava, però també per la seva àmplia experiència i xarxa de relacions que contribuïren a la solidesa de moltes iniciatives que aleshores s’endegaren, especialment en el camp de la recerca i de la seva avaluació. Ho he pogut parlar amb ell posteriorment moltes vegades, mai vaig percebre una actitud intervencionista o dirigista; ben el contrari, sempre deixant fer i on cadascú ha de fer la tasca que correspon (els tècnics i el director de l’Agència, el consell científic i el consell d’administració) facilitant la dels altres.

Sempre ha estat per a mi una gran satisfacció -diria un privilegi- haver mantingut el contacte en dinars i trobades, fins i tot en el darrer període en què la malaltia respiratòria s’accentuà, però encara anava de tant en tant a l’IDIBAPS. No puc estar de dir que en aquells moments en què parlàvem de tot (medicina, ciència, política, societat, passat, present i futur) ens fèiem un tip de riure. Com abans i ara que has marxat, et tinc i et tindré ben present.

Entrada elaborada per Joan MV Pons.