juny de 2017 – AQuAS Blog

Emprenedoria social i en salut des de l’OIGS: de reptes i solucions

22 juny

El passat 22 de maig va tenir lloc la IV Jornada de l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya (OIGS) (a Twitter #OIGS17).

Un auditori al complet ha esdevingut, un any més, l’espai de trobada per a la comunitat d’innovació amb l’assistència de més de 500 professionals del sector salut.

Així, vam presentar un Observatori totalment consolidat com a marc de referència per detectar iniciatives innovadores i tendències en el sistema sanitari català, comunicant les novetats més rellevants incorporades durant el darrer any. Una comunitat d’innovació formada per més de 1300 professionals i emprenedors de la salut i amb un banc d’innovació que actualment compta amb més de 400 experiències innovadores posades en pràctica arreu de Catalunya.

L’Observatori ha desplegat amb força la seva comunitat d’innovació oberta, fet que ha permès amb èxit promoure col·laboracions entre organitzacions creant sinèrgies, grups d’interès i llençant reptes.

Durant la presentació del “Repte OIGS solucions innovadores”, vam poder gaudir d’una taula al complet conformada per dones innovadores i emprenedores: una representant de l’Hospital Clínic, una metge de família del CAP Borrell, una representant del grup guanyador del challenge desenvolupat per alumnes del Màster de Comunicació Científica de la UPF Barcelona School of Management, acompanyades per la responsable de l’Observatori de Salut de Catalunya que va introduir el repte llençat des de l’OIGS, com un exercici que presentava l’Hospital Clínic i que va ser desenvolupat pels alumnes del Màster.

Paloma Goñí (UPF), Anna García-Altés (AQuAS), Montserrat Muñoz (Hospital Clínic), Imma Garrell (CAP Borrell)

L’emprenedoria social també va tenir un paper destacat en el programa amb la presentació d’experiències innovadores en l’àmbit salut i social, a càrrec dels responsables del Centre d’Estudis Sanitaris i Socials (CESS) de la Universitat de Vic i de l’entitat PREAD (Prevenció de l’Ansietat i la Depressió). Finalment, el projecte Barça Innovation HUB va cloure el torn de presentacions.

Durant l’acte es va entregar un diploma a les 22 millors experiències que enguany han aconseguit una certificació de qualitat del procés d’avaluació expedit per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS).

Ens acomiadem fins l’any vinent molt satisfetes per la bona feina feta i molt encoratjades cap a noves línees innovadores: dotem de qualitat metodològica a les nostres innovacions i fem plegats ressò d’un Observatori internacionalitzat.

També volem expressar el nostre agraïment als ponents, organitzacions i l’equip de l’AQuAS perquè tots ells ens han ajudat a aconseguir l’èxit d’aquesta IV Jornada de l’OIGS.

Aquestes són les 22 experiències innovadores que han rebut el certificat de qualitat del procés d’avaluació:

Per què serveix una direcció de processos transversals? Institut Català de la Salut -Gerència Territorial Metropolitana Nord: AP i Hospital Germans Trias, Fundació Hospital de l’Esperit Sant, Consorci Sanitari del Maresme, Institut Guttmann, Badalona Serveis Assistencials, CatSalut – Direcció de Sector del Barcelonès Nord i Maresme/Vallès Oriental
Circuit integrat d’Hospitalització a Domicili i Atenció Primària a l’AIS Dreta per ingrés directe de pacients crònics complexes: Experiència col.laborativa entre diferents nivells d’atenció per a la millor continuïtat assistencial. Unitat d’Hospitalització a Domicili de l’AIS Dreta de Barcelona. Consorci Sanitari Integral
Introducció d’infermera gestora de casos per gestió telefònica al servei SEVIAC. Institut Català de la Salut
Els laboratoris de l’ICS pioners a Europa en gestió conjunta de la qualitat. Grup de Laboratoris de l’ICS per la recerca d’indicadors i especificacions de la qualitat: Laboratori Clínic l’Hospitalet, Laboratori Clínic Hospital de Bellvitge, Laboratori Unificat Metropolitana Nord (Badalona), Laboratoris Clínics Hospital Vall d’Hebron (Barcelona), Laboratori Clínic territorial ICS Lleida, Laboratori Territorial Girona, Laboratori Clínic Camp de Tarragona, Laboratori Clínic Terres de l’Ebre (Tortosa), Consorci de Laboratori Intercomarcal Anoia, Penedès i Garraf (Catalunya Central-Alt Penedès Garraf)
Programa pilot d’atenció al pacient crònic complex en salut mental. Parc Sanitari Sant Joan de Déu
Pla de minimització de riscos i ús segur dels medicaments: de la teoria a la pràctica. “Servei d’Atenció Primària Alt Penedès-Garraf- Baix Llobregat Nord. Institut Català de la Salut”
Programa Atenció Primària Sense Fum. Agència de Salut Pública de Catalunya, Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària i Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya
Activació del pacient per l’autocontrol en el tractament anticoagulant oral a traves de les TIC. Althaia. Xarxa Assistencial Universitària de Manresa
Efectivitat de la teràpia racional emotiva comportamental en la pràctica del treball social clínic: impacte en freqüentació mèdica i prescripció de psicofàrmacs. Institut Català de la Salut. IDIAP Jordi Gol, Universitat Autònoma de Barcelona.
Lean Management i l’Anàlisi Modal de Fallades i Efectes en el Codi Ictus. Hospital Universitari Mútua Terrassa
Ordenació dels laboratoris clínics de l’Institut Català de la Salut. Institut Català de la Salut, Laboratoris clínics
Pla territorial d’atenció al·lergològica del Barcelonès-Nord. “Institut Català de la Salut – Gerència Territorial Metropolitana Nord: AP i Unitat d’Al.lergologia Hospital Germans Trias. Badalona Serveis Assistencials: AP i Unitat d’Al·lergologia Fundació Hospital de l’Esperit Sant CatSalut – Direcció de Sector Barcelonès Nord i Maresme/Vallès Oriental
Establir una ruta assistencial de col·laboració en l’atenció urgent atenció primària – atenció especialitzada. Centre Atenció Primària La Seu d’Urgell – SAP Lleida Nord – Fundació Sant Hospital de La Seu d’Urgell
Redisseny del programa d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR) de MútuaTerrassa. MútuaTerrassa Assistencial
Implementació de l’escala RACE al codi ictus de Catalunya: selecció de pacients candidats a tractament endovascular. Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya , Hospital Universitari Germans Trias i Pujol
Programa d’atenció al pacient crònic complex de MútuaTerrassa: unitat funcional de crònic i unitat de subaguts. MútuaTerrassa Assistencial (AP-AE) i Centre sociosanitari Vallparadís
Althaia sense Dolor. Fundació Althaia, Xarxa Assistencial Universitaria de Manresa
Aprofitant les noves tecnologies: La consulta a distància i els professionals d’infermeria. El projecte Telecura®. Institut Català de la Salut. Camp de Tarragona
Al·lergologia en xarxa, un nou model d’assistència. “Althaia. Xarxa Assistencial i Universitària de Manresa. Servei d’Al·lèrgia. Hospital Sant Joan de Déu. Hospital d’Igualada. Consorci Sanitari de l’Anoia. Hospital Nostra Senyora de Meritxell d’Andorra. Servei Andorrà d’Atenció Sanitària
Noves estratègies per optimitzar l’atenció al pacient quirúrgic. Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida – CAPs de la regió sanitària Lleida.
Unitat d’Atenció Intermèdia Onco-Geriàtrica del Parc Sanitari Pere Virgili. Hospital Sociosanitari Parc Sanitari Pere Virgili Hospital Universitari de la Vall d’Hebron
Primer any d’experiència en la implantació del codi sèpsia a l’Hospital de Sant Pau a través del procés d’atenció urgent: la millora en els Resultats. Procés d’atenció urgent. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Si us vau perdre la jornada, podeu donar un cop d’ull a l’Storify de la IV Jornada de l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya (OIGS) de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS).

Entrada elaborada per Dolors Benítez.

Infermera virtual, un portal de promoció i educació per a la salut al servei de les persones

15 juny

De la necessitat de poder accedir a informació de salut veraç, contrastada i a l’abast de tothom, el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) va impulsar l’any 2005 el portal de promoció i educació per a la salut Infermera virtual (a Twitter, @infermeria).

Les gairebé 3.000 pàgines de contingut que el formen tenen com a objectiu capacitar les persones perquè puguin prendre decisions sobre la seva pròpia salut i aconseguir, a la vegada, una societat més sana i una atenció sanitària més sostenible.

El ciutadà pot trobar tot aquest contingut adaptat a formats com el vídeo, infografies i tutorials de salut que li faciliten tant l’accés com la comprensió de la informació.

Alhora, Infermera virtual també és un projecte professional global pensat perquè pugui esdevenir una eina de treball per a les infermeres i altres professionals de la salut, de l’àmbit social o de l’educació. Els continguts, que permeten compartir de forma amena i ràpida el coneixement infermer sobre cadascuna de les situacions de salut, es converteixen en enllaços que permeten als professionals prescriure o recomanar aquesta informació via email directament a les persones que atén, o compartir-ho a través de les xarxes socials.

Per a la generació del contingut, es compta amb processos de revisió estructural, pedagògica i científica i s’actualitzen amb una periodicitat anual. Sens dubte la peça més important en tot aquest trencaclosques són els més de 70 autors i col·laboradors que generen tot aquest contingut.

El projecte Infermera virtual es fonamenta en les 8 activitats de la vida diària, el que anomenem “requisits que les persones, en un marc temporal concret, han de satisfer per al seu propi benefici, a fi d’aconseguir el manteniment de la vida, un funcionament saludable, el desenvolupament personal continu i el major grau de benestar i de qualitat de vida possible” i són: respirar, moure’s, eliminar, evitar perills, dormir, comunicar-se, treballar i divertir-se, i menjar i beure.

D’altra banda, les unitats de contingut s’estructuren en dos grans blocs que anomenem “situacions de vida” i “problemes de salut” i que permeten organitzar la resta de les fitxes “Què Cal Saber”.

Dins dels problemes de salut, es pot trobar, per exemple, des de la fitxa que explica el càncer fins a la fitxa de la febre.

El portal està en permanent creixement i millora continuada i també s’adapta a les circumstàncies de l’entorn canviant. Per això, ja fa més d’un any que ofereix tot el contingut validat i de confiança a través d’una aplicació mòbil gratuïta disponible tant per Android com per iOs.

El ciutadà hi pot trobar tot aquest contingut adaptat a formats de vídeo, infografies i tutorials de salut que li facilitaran tant l’accés com la comprensió de la informació. Amb l’aplicació també es pot escanejar codis QR i rebre notificacions relacionades amb la salut. D’altra banda, els professionals de la salut poden prescriure aquest contingut a través d’un mòbil o tauleta.

Destaca del menú de l’aplicació l’accés, a través de ‘Cuida la teva salut’ als més de 110 tutorials dirigits a resoldre dubtes i tenir més informació sobre problemes de salut, estils de vida saludables, situacions de vida i aspectes vinculats a les diferents etapes del cicle vital. Entrant a ‘Fitxes’ les infermeres i tots els professionals de la salut poden accedir a les fitxes completes realitzades per infermeres i d’altres autores expertes. Els professionals disposen també d’un accés directe de consulta sobre estructura i funció del cos humà.

Si sou usuaris de Transports Metropolitans de Barcelona, potser heu vist els consells de salut en format de vídeo que ofereix en col·laboració amb Infermera virtual en algunes estacions de metro i alguns autobusos de Barcelona.

Els consells de salut vénen de la mà d’una simpàtica família d’extraterrestres que han vingut a parar al nostre planeta de forma involuntària, la Família d’en Bonsu, i que permeten tractar temes tan dispars com l’assetjament escolar o la protecció solar en 16 segons.

Entrada elaborada per Marc Fortes (@marcfortes).

El projecte DECIPHER: de la interoperativitat entre sistemes de salut a la compra d’innovació

8 juny

L’any 2013, quan l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS) va assumir la posada en marxa del projecte DECIPHER (@DECIPHERpcpEU), va ser pionera en el camp de la compra d’innovació però en sabíem poc, aleshores, del camí que teníem al davant. El projecte ha resultat ser un gran repte per a l’Agència, per al Departament de Salut i per a totes les entitats involucrades.

Els responsables de la comisió europea i els avaluadors de projectes han hagut d’adaptar-se a un nou tipus de projectes, de manera que tant les empreses com els principals actors clau implicats (stakeholders), tots plegats, hem après molt en aquesta emocionant aventura.

El viatge va acabar formalment a Barcelona el passat mes de març de 2017 amb la jornada final del projecte però els seus efectes es podran veure, sense cap mena de dubte, en els propers anys.

Rossana Alessandrello al DECIPHER – FINAL EVENT (Barcelona 2017)

DECIPHER és un projecte que va ser finançat per la Comissió Europea pel 7è Programa Marc (FP7) en una convocatòria de 2011 que tenia per lema “Patient Guidance Services (PGS), safety and healthcare record information reuse“, que seria l’acompanyament al pacient i la reutilització de registres d’informació sobre història clínica i sobre seguretat dels pacients.

L’objectiu del projecte és permetre l’accés mòbil transfronterer segur dels pacients als portals de salut existents que estan suportats individualment per organismes públics.

Amb aquest propòsit, DECIPHER va desplegar un tipus de contractació precomercial per crear innovacions i canvis radicals usant les TIC per a pacient en mobilitat. L’ús de registres electrònics de pacients com a tecnologia clau i la compra precomercial conjunta crearia la transformació del servei dirigit cap a la tecnologia mòbil en l’assistència sanitària transfronterera, fet que generaria beneficis qualitatius i significatius entre els pacients i els diferents sistemes de salut.

El projecte ha implicat ESTAR Centro (Toscana), TicSalut (Catalunya) i CMFT (Manchester). Els diferents proveïdors van construir les seves propostes de solucions a partir d’iniciatives prèvies com epSOS, CALLIOPE i LOD2 i dels avenços en la tecnologia mòbil. A més a més, experts de Grècia, França, Finlàndia, Regne Unit, Suècia i Irlanda també van donar suport al projecte.

Així, DECIPHER va generar una cartera d’aplicacions interoperables desplegada en una plataforma paneuropea. Aquest recurs milloraria els serveis de salut existents mitjançant el suport a la mobilitat dels pacients.

Com a escenari de cas d’ús, les solucions havien d’estar centrades en pacients amb una malaltia crònica i es va seleccionar la diabetis tipus II.

La idea és que des de qualsevol punt de la Unió Europea, un pacient hauria de poder accedir des d’un dispositiu mòbil de manera segura -24 hores al dia, 7 dies a la setmana- i disposar de les seves dades personals de salut, des d’informació de prescripció, dades d’emergència, resultats de proves i tests, i altra informació de salut.

Al final del projecte, es van finançar 6 prototips, dels quals se’n van seleccionar 3 per desenvolupar la versió completa de la seva proposta de solució.

Si bé actualment els respectius registres personals de salut de les tres autoritats contractants no poden implementar les solucions en el seu estat actual, sí que podem destacar les següents fites assolides amb el projecte DECIPHER:

El valor de les experiències recollides per tots els participants del projecte
L’oportunitat per a petites i mitjanes empreses d’arreu d’Europa de tenir visibilitat a l’hora de presentar solucions a grans compradors públics del sector salut
La consolidació del paper d’AQuAS com a referent en compra d’innovació a nivell europeu i internacional
L’aplicació del coneixement i de l’expertesa adquirides en un nou projecte de compra pública innovadora coordinat per AQuAS anomenat Antisuperbugs per a la detecció i prevenció d’infeccions nosocomials

El projecte DECIPHER, inicialment lligat al repte de la interoperativitat en l’àmbit de la salut, ha estat fonamental per al desenvolupament d’un model de compra d’innovació útil per al disseny d’aquest tipus de projectes. Per això, podem considerar que DECIPHER ha estat un cas d’ús i que l’objectiu de tot plegat ha estat fomentar a Catalunya -amb el lideratge d’AQuAS– eines, metodologia i expertesa en compra d’innovació.

Entrada elaborada per Jean Patrick Mathieu.

Aquí prenem decisions junts

1 juny

Fa poc vaig ser a Barcelona, parlant amb un grup de persones interessades en la presa de decisions compartides (#decisionescompartidas) en una jornada organitzada per la Societat Catalana de Gestió Sanitària (SCGS) i l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS). La meva visita era la tercera parada d’un viatge que primer m’havia dut a Polònia i després a Holanda. En els tres països es viu un intens interès per les decisions compartides i en els tres hi ha esforços de diferent calibre per promoure’n la seva pràctica.

El que motiva aquest interès també és comú: la sensació que la implicació del pacient en les decisions compartides ha de reduir costos i millorar els desenllaços clínics. També és un fenomen general el fet que els metges se senten acorralats davant d’aquesta nova expectativa que s’afegeix a les agendes ja existents que competeixen en els magres 7 minuts per pacient.

Atesa aquesta realitat, les promeses sobre prendre decisions que reflecteixin millor la situació del pacient i com resoldre-la, en base a la participació informada del pacient, acaben delegant en el pacient la feina de prendre decisions a través d’eines en pàgines web o impreses. Compartir el procés de prendre decisions? Una poesia corporativa, un somni acadèmic.

Les presa de decisions compartides requereix que pacients i clínics treballin junts fins arribar a la conclusió sobre com procedir per millorar la decisió del pacient. La conclusió d’aquest esforç és un pla de cura. Per determinar aquest pla és important entendre quina és la situació del pacient i quina acció demana aquesta situació, així com quines són les opcions disponibles i que responen de millor manera a les demandes que la situació imposa.

La conclusió ha de tenir sentit intel·lectual, emocional i pràctic. És a dir, el pla ha de reflectir la millor ciència mèdica, ha de caure bé dins de les circumstàncies biològiques i biogràfiques del pacient i s’ha de poder implementar amb la mínima impertinència possible en la vida del pacient. Aquest treball no és per al pacient o per al clínic, sinó per a tots dos. Es tracta d’una tasca feixuga, es basa en la relació clínic-pacient i requereix temps.

Molts clínics em comenten que ells ja prenen decisions amb els seus pacients. Això no és evident quan veiem vídeos de visites mèdiques als Estats Units (durada d’entre 15-30 minuts). En aquestes visites mèdiques veiem clínics que interrompen pacients abans que hagin passat 11 segons des del moment que el pacient comença a parlar, que fan servir el sentit de l’humor per evitar situacions emocionals i que ofereixen recomanacions abans de conèixer la perspectiva del pacient.

Víctor M. Montori a la Jornada Decisions Compartides (SCGS i AQuAS). Barcelona, 19 de maig de 2017

Que els pacients vulguin participar o participin plenament en la presa de decisions tampoc no és evident i, malgrat això, els pacients reporten nivells alts de satisfacció pel que fa a la manera com es prenen les decisions. Una mirada crítica revela, però, que moltes decisions es prenen sense que els pacients se n’adonin, atès que es disfressen les decisions com els passos lògics en el maneig del problema i no com oportunitats per a què la veu del pacient, la seva perspectiva, experiència i coneixement contribueixin en el procés.

L’esforç per convertir la presa de decisions compartides del que és (un unicorni) en allò que hauria de ser (una rutina en la cura dels pacients) és molt gran i ple de dubtes. No hi ha cap país, segons el meu criteri, ni cap sistema de salut que estigui a l’avantguarda d’aquest tema. La rereguarda, per descomptat, està poblada per sistemes que encara tenen un deute gran amb la seva població i encara no han pogut garantir l’accés universal a una sanitat amb uns nivells mínims de qualitat i seguretat.

El que han de fer aquells que estiguin a l’avantguarda té a veure, segons la meva opinió, més amb l’actitud i l’oportunitat que amb eines i programes d’incentius i d’entrenament. I això últim ha de ser-hi per quan l’actitud i l’oportunitat es presentin.

En la meva visita a Barcelona vaig veure una gran voluntat però limitacions importants quant a l’actitud i l’oportunitat. En l’actitud hem de valorar com a professionals de la salut el que el pacient sap sobre el seu context, sobre la seva biologia i biografia i sobre la manera com vol viure.

Hem de reconèixer com d’essencial resulta que els plans de tractament tinguin sentit i que puguin ser implementats, especialment en pacients crònics. I hem de saber que les guies pràctiques i les altres eines de gestió de la cura són útils per guiar el nostre tractament de “pacients com aquest” però no són suficients per determinar el tractament per a “aquest pacient”.

Però l’actitud no és suficient. Hem de treballar, a més a més, en crear oportunitats de converses entre clínics i pacients i que aquestes oportunitats es converteixin en relacions terapèutiques. Crec que el nostre intel·lecte ha evolucionat prou per a la presa de decisions amb els altres. Així com crec en la democràcia deliberativa per a problemes socials, crec en la presa compartida de decisions per a problemes clínics.

Els problemes clínics no són senzills (com el problema de cuinar una galeta, amb recepta, ingredients coneguts i resultats esperats), no són problemes complicats (com volar un 747, amb algoritmes i retroalimentacions que permetin confiar en assolir el resultat desitjat) però són problemes complexos (com criar un fill, sense ingredients coneguts, sense receptes ni algoritmes, amb resultats a vegades inesperats).

Els problemes complexos no es poden resoldre només amb inversions tècniques. Es resolen dins de les relacions humanes. No es poden esperar resultats específics però sí que es pot respondre a situacions adverses amb resiliència. Sense el combustible de l’oportunitat per fer-ho, la flama de l’actitud favorable a la presa de decisions compartides acabarà per extingir-se.

La presa de decisions compartides requereix relacions humanes entre clínic i pacient per resoldre els problemes humans dels pacients amb resiliència. La resolució d’aquests problemes requereix, al seu torn, de la presa de decisions compartides per tal que la solució tingui sentit intel·lectual, emocional i pràctic en la vida del pacient.

A més de l’actitud i l’oportunitat, és important comptar amb les habilitats interpersonals (o entrenar-se per adquirir-les en la mesura del que és possible) per comunicar amb empatia amb el pacient, entendre la seva situació i avaluar cada opció raonable en el context d’una conversa.

En aquest context, eines basades en evidències dissenyades explícitament per donar suport a aquestes converses poden ser útils i facilitar la presa de decisions eficient en qualsevol context, des d’urgències fins a atenció especialitzada.

Sóc conscient que molts s’han motivat per participar en la presa de decisions compartides gràcies a l’entrenament o a l’ús d’eines per a la presa de decisions compartides, fet que fa important entendre què és necessari i on per motivar la “rutinització” de la presa de decisions compartides com a part de la cura dels pacients.

I tot aquest esforç, què aconsegueix? Molts col·legues escriuen que la presa de decisions compartides és capaç de millorar els desenllaços clínics, l’adherència al tractament, l’ús dels serveis i els costos de l’atenció. Potser també la presa de decisions compartides ajuda a prevenir l’escalfament global.

La meva apreciació crítica de l’evidència no permet percebre cap d’aquests beneficis amb suficient nivell de certesa. Això ens obliga a considerar per què, aleshores, ens hem d’esforçar per crear les condicions per a la presa de decisions compartides i per implementar-la rutinàriament en la pràctica.

Per a mi, com a clínic, la resposta passa per entendre l’objectiu del tractament, de la cura mèdica: permetre que cada pacient pugui aconseguir els seus somnis amb la menor interrupció patològica i la menor impertinència terapèutica. Per això hem de dissenyar tractaments que donin resposta a la situació del pacient -vista en alta resolució-, tractaments que tinguin sentit per al pacient. I això no ho pot fer el clínic sense el pacient.

Entrada elaborada per Víctor M. Montori (@vmontori) Professor de Medicina a la Clínica Mayo (Estats Units), Unitat KER, http://shareddecisions.mayoclinic.org