Monthly Archives: juny 2017

Emprendimiento social y en salud desde el OIGS: de retos y soluciones

22 juny
Dolors Benítez

El pasado 22 de mayo tuvo lugar la IV Jornada del Observatorio de Innovación en Gestión de la Sanidad en Cataluña (OIGS) (en Twitter #OIGS17).

Un auditorio al completo se ha convertido, un año más, en el espacio de encuentro para la comunidad de innovación con la asistencia de más de 500 profesionales del sector salud.

Así, presentamos un Observatorio totalmente consolidado como marco de referencia para detectar iniciativas innovadoras y tendencias en el sistema sanitario catalán, comunicando las novedades más rellevants incorporades durant el último año. Una comunidad de innovación formada por más de 1300 profesionales y emprendedores de la salud y con un banco de innovación que actualmente cuenta con más de 400 experiencias innovadores llevadas a la práctica en Cataluña.

El Observatorio ha desplegado con fuerza su comunidad de innovación abierta, hecho que ha permitido promover con éxito colaboraciones entre organizaciones creando sinergias, grupos de interés y lanzando retos.

Durante la presentación del “Reto OIGS soluciones innovadoras”, tuvimos la oportunidad de disfrutar de una mesa formada completamente por mujeres innovadoras y emprenderoras: una representante del Hospital Clínic, una médico de familia del CAP Borrell, una representante del grupo ganador del challenge desarrollado por alumnos del Máster de Comunicación Científica de la UPF Barcelona School of Management, acompañadas por la responsable del Observatorio de Salut de Cataluña, que introdujo el reto lanzado desde el OIGS, como un ejercicio que presentaba el Hospital Clínic y que iba a ser desarrollado por los alumnos del Máster.

Paloma Goñí (UPF), Anna García-Altés (AQuAS), Montserrat Muñoz (Hospital Clínic), Imma Garrell (CAP Borrell)

La emprenedoría social también tuvo un papel destacado en el programa con la presentación de experiencias innovadoras en el ámbito de salud y social, a cargo de los responsables del Centro de Estudios Sanitarios y Sociales (CESS) de la Universitat de Vic y de la entidad PREAD (Prevención de la Ansiedad y la Depresión). Finalmente, el proyecto Barça Innovation HUB cerró el turno de presentaciones.

Durante el acto se entregó un diploma a las 22 mejores experiencas que este año han conseguido una certificación de calidad del proceso de evaluación expedido por la Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS).

22 experiencias premiadas OIGS 2017

Nos despedimos hasta el año que viene muy satisfechas por el buen trabajo realizado y muy comprometidas hacia nuevas líneas de innovación: dotamos de calidad metodológica a nuestras innovaciones y hacemos eco conjuntamente de un Observatorio internacionalizado.

También queremos expresar nuestro agradecimiento a los ponentes, organizaciones y equipo de AQuAS porque todos ellos nos han ayudado a conseguir el éxito de esta IV Jornada del OIGS.

Estas son las 22 experiencias innovadoras que han recibido el certificado de calidad del proceso de evaluación:

  1. Per què serveix una direcció de processos transversals? Institut Català de la Salut -Gerència Territorial Metropolitana Nord: AP i Hospital Germans Trias, Fundació Hospital de l’Esperit Sant, Consorci Sanitari del Maresme, Institut Guttmann, Badalona Serveis Assistencials, CatSalut – Direcció de Sector del Barcelonès Nord i Maresme/Vallès Oriental
  2. Circuit integrat d’Hospitalització a Domicili i Atenció Primària a l’AIS Dreta per ingrés directe de pacients crònics complexes: Experiència col.laborativa entre diferents nivells d’atenció per a la millor continuïtat assistencial. Unitat d’Hospitalització a Domicili de l’AIS Dreta de Barcelona. Consorci Sanitari Integral
  3. Introducció d’infermera gestora de casos per gestió telefònica al servei SEVIAC. Institut Català de la Salut
  4. Els laboratoris de l’ICS pioners a Europa en gestió conjunta de la qualitat. Grup de Laboratoris de l’ICS per la recerca d’indicadors i especificacions de la qualitat: Laboratori Clínic l’Hospitalet, Laboratori Clínic Hospital de Bellvitge, Laboratori Unificat Metropolitana Nord (Badalona), Laboratoris Clínics Hospital Vall d’Hebron (Barcelona), Laboratori Clínic territorial ICS Lleida, Laboratori Territorial Girona, Laboratori Clínic Camp de Tarragona, Laboratori Clínic Terres de l’Ebre (Tortosa), Consorci de Laboratori Intercomarcal Anoia, Penedès i Garraf (Catalunya Central-Alt Penedès Garraf)
  5. Programa pilot d’atenció al pacient crònic complex en salut mental. Parc Sanitari Sant Joan de Déu
  6. Pla de minimització de riscos i ús segur dels medicaments: de la teoria a la pràctica. “Servei d’Atenció Primària Alt Penedès-Garraf- Baix Llobregat Nord. Institut Català de la Salut”
  7. Programa Atenció Primària Sense Fum. Agència de Salut Pública de Catalunya, Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària i Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya
  8. Activació del pacient per l’autocontrol en el tractament anticoagulant oral a traves de les TIC. Althaia. Xarxa Assistencial Universitària de Manresa
  9. Efectivitat de la teràpia racional emotiva comportamental en la pràctica del treball social clínic: impacte en freqüentació mèdica i prescripció de psicofàrmacs. Institut Català de la Salut. IDIAP Jordi Gol, Universitat Autònoma de Barcelona.
  10. Lean Management i l’Anàlisi Modal de Fallades i Efectes en el Codi Ictus. Hospital Universitari Mútua Terrassa
  11. Ordenació dels laboratoris clínics de l’Institut Català de la Salut. Institut Català de la Salut, Laboratoris clínics
  12. Pla territorial d’atenció al·lergològica del Barcelonès-Nord. «Institut Català de la Salut – Gerència Territorial Metropolitana Nord: AP i Unitat d’Al.lergologia Hospital Germans Trias. Badalona Serveis Assistencials: AP i Unitat d’Al·lergologia Fundació Hospital de l’Esperit Sant CatSalut – Direcció de Sector Barcelonès Nord i Maresme/Vallès Oriental
  13. Establir una ruta assistencial de col·laboració en l’atenció urgent atenció primària – atenció especialitzada. Centre Atenció Primària La Seu d’Urgell – SAP Lleida Nord – Fundació Sant Hospital de La Seu d’Urgell
  14. Redisseny del programa d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR) de MútuaTerrassa. MútuaTerrassa Assistencial
  15. Implementació de l’escala RACE al codi ictus de Catalunya: selecció de pacients candidats a tractament endovascular. Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya , Hospital Universitari Germans Trias i Pujol
  16. Programa d’atenció al pacient crònic complex de MútuaTerrassa: unitat funcional de crònic i unitat de subaguts. MútuaTerrassa Assistencial (AP-AE) i Centre sociosanitari Vallparadís
  17. Althaia sense Dolor. Fundació Althaia, Xarxa Assistencial Universitaria de Manresa
  18. Aprofitant les noves tecnologies: La consulta a distància i els professionals d’infermeria. El projecte Telecura®. Institut Català de la Salut. Camp de Tarragona
  19. Al·lergologia en xarxa, un nou model d’assistència. «Althaia. Xarxa Assistencial i Universitària de Manresa. Servei d’Al·lèrgia. Hospital Sant Joan de Déu. Hospital d’Igualada. Consorci Sanitari de l’Anoia. Hospital Nostra Senyora de Meritxell d’Andorra. Servei Andorrà d’Atenció Sanitària
  20. Noves estratègies per optimitzar l’atenció al pacient quirúrgic. Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida – CAPs de la regió sanitària Lleida.
  21. Unitat d’Atenció Intermèdia Onco-Geriàtrica del Parc Sanitari Pere Virgili. Hospital Sociosanitari Parc Sanitari Pere Virgili Hospital Universitari de la Vall d’Hebron
  22. Primer any d’experiència en la implantació del codi sèpsia a l’Hospital de Sant Pau a través del procés d’atenció urgent: la millora en els Resultats. Procés d’atenció urgent. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Si os perdistéis la jornada, tenéis la oportunidad de visitar el Storify de la IV Jornada de l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya (OIGS) de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS).

Entrada elaborada por Dolors Benítez.

Emprenedoria social i en salut des de l’OIGS: de reptes i solucions

22 juny
Dolors Benítez

El passat 22 de maig va tenir lloc la IV Jornada de l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya (OIGS) (a Twitter #OIGS17).

Un auditori al complet ha esdevingut, un any més, l’espai de trobada per a la comunitat d’innovació amb l’assistència de més de 500 professionals del sector salut.

Així, vam presentar un Observatori totalment consolidat com a marc de referència per detectar iniciatives innovadores i tendències en el sistema sanitari català, comunicant les novetats més rellevants incorporades durant el darrer any. Una comunitat d’innovació formada per més de 1300 professionals i emprenedors de la salut i amb un banc d’innovació que actualment compta amb més de 400 experiències innovadores posades en pràctica arreu de Catalunya.

L’Observatori ha desplegat amb força la seva comunitat d’innovació oberta, fet que ha permès amb èxit promoure col·laboracions entre organitzacions creant sinèrgies, grups d’interès i llençant reptes.

Durant la presentació del “Repte OIGS solucions innovadores”, vam poder gaudir d’una taula al complet conformada per dones innovadores i emprenedores: una representant de l’Hospital Clínic, una metge de família del CAP Borrell, una representant del grup guanyador del challenge desenvolupat per alumnes del Màster de Comunicació Científica de la UPF Barcelona School of Management, acompanyades per la responsable de l’Observatori de Salut de Catalunya que va introduir el repte llençat des de l’OIGS, com un exercici que presentava l’Hospital Clínic i que va ser desenvolupat pels alumnes del Màster.

Paloma Goñí (UPF), Anna García-Altés (AQuAS), Montserrat Muñoz (Hospital Clínic), Imma Garrell (CAP Borrell)

L’emprenedoria social també va tenir un paper destacat en el programa amb la presentació d’experiències innovadores en l’àmbit salut i social, a càrrec dels responsables del Centre d’Estudis Sanitaris i Socials (CESS) de la Universitat de Vic i de l’entitat PREAD (Prevenció de l’Ansietat i la Depressió). Finalment, el projecte Barça Innovation HUB va cloure el torn de presentacions.

Durant l’acte es va entregar un diploma a les 22 millors experiències que enguany han aconseguit una certificació de qualitat del procés d’avaluació expedit per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS).

22 experiències premiades OIGS 2017

Ens acomiadem fins l’any vinent molt satisfetes per la bona feina feta i molt encoratjades cap a noves línees innovadores: dotem de qualitat metodològica a les nostres innovacions i fem plegats ressò d’un Observatori internacionalitzat.

També volem expressar el nostre agraïment als ponents, organitzacions i l’equip de l’AQuAS perquè tots ells ens han ajudat a aconseguir l’èxit d’aquesta IV Jornada de l’OIGS.

Aquestes són les 22 experiències innovadores que han rebut el certificat de qualitat del procés d’avaluació:

  1. Per què serveix una direcció de processos transversals? Institut Català de la Salut -Gerència Territorial Metropolitana Nord: AP i Hospital Germans Trias, Fundació Hospital de l’Esperit Sant, Consorci Sanitari del Maresme, Institut Guttmann, Badalona Serveis Assistencials, CatSalut – Direcció de Sector del Barcelonès Nord i Maresme/Vallès Oriental
  2. Circuit integrat d’Hospitalització a Domicili i Atenció Primària a l’AIS Dreta per ingrés directe de pacients crònics complexes: Experiència col.laborativa entre diferents nivells d’atenció per a la millor continuïtat assistencial. Unitat d’Hospitalització a Domicili de l’AIS Dreta de Barcelona. Consorci Sanitari Integral
  3. Introducció d’infermera gestora de casos per gestió telefònica al servei SEVIAC. Institut Català de la Salut
  4. Els laboratoris de l’ICS pioners a Europa en gestió conjunta de la qualitat. Grup de Laboratoris de l’ICS per la recerca d’indicadors i especificacions de la qualitat: Laboratori Clínic l’Hospitalet, Laboratori Clínic Hospital de Bellvitge, Laboratori Unificat Metropolitana Nord (Badalona), Laboratoris Clínics Hospital Vall d’Hebron (Barcelona), Laboratori Clínic territorial ICS Lleida, Laboratori Territorial Girona, Laboratori Clínic Camp de Tarragona, Laboratori Clínic Terres de l’Ebre (Tortosa), Consorci de Laboratori Intercomarcal Anoia, Penedès i Garraf (Catalunya Central-Alt Penedès Garraf)
  5. Programa pilot d’atenció al pacient crònic complex en salut mental. Parc Sanitari Sant Joan de Déu
  6. Pla de minimització de riscos i ús segur dels medicaments: de la teoria a la pràctica. “Servei d’Atenció Primària Alt Penedès-Garraf- Baix Llobregat Nord. Institut Català de la Salut”
  7. Programa Atenció Primària Sense Fum. Agència de Salut Pública de Catalunya, Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària i Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya
  8. Activació del pacient per l’autocontrol en el tractament anticoagulant oral a traves de les TIC. Althaia. Xarxa Assistencial Universitària de Manresa
  9. Efectivitat de la teràpia racional emotiva comportamental en la pràctica del treball social clínic: impacte en freqüentació mèdica i prescripció de psicofàrmacs. Institut Català de la Salut. IDIAP Jordi Gol, Universitat Autònoma de Barcelona.
  10. Lean Management i l’Anàlisi Modal de Fallades i Efectes en el Codi Ictus. Hospital Universitari Mútua Terrassa
  11. Ordenació dels laboratoris clínics de l’Institut Català de la Salut. Institut Català de la Salut, Laboratoris clínics
  12. Pla territorial d’atenció al·lergològica del Barcelonès-Nord. «Institut Català de la Salut – Gerència Territorial Metropolitana Nord: AP i Unitat d’Al.lergologia Hospital Germans Trias. Badalona Serveis Assistencials: AP i Unitat d’Al·lergologia Fundació Hospital de l’Esperit Sant CatSalut – Direcció de Sector Barcelonès Nord i Maresme/Vallès Oriental
  13. Establir una ruta assistencial de col·laboració en l’atenció urgent atenció primària – atenció especialitzada. Centre Atenció Primària La Seu d’Urgell – SAP Lleida Nord – Fundació Sant Hospital de La Seu d’Urgell
  14. Redisseny del programa d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR) de MútuaTerrassa. MútuaTerrassa Assistencial
  15. Implementació de l’escala RACE al codi ictus de Catalunya: selecció de pacients candidats a tractament endovascular. Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya , Hospital Universitari Germans Trias i Pujol
  16. Programa d’atenció al pacient crònic complex de MútuaTerrassa: unitat funcional de crònic i unitat de subaguts. MútuaTerrassa Assistencial (AP-AE) i Centre sociosanitari Vallparadís
  17. Althaia sense Dolor. Fundació Althaia, Xarxa Assistencial Universitaria de Manresa
  18. Aprofitant les noves tecnologies: La consulta a distància i els professionals d’infermeria. El projecte Telecura®. Institut Català de la Salut. Camp de Tarragona
  19. Al·lergologia en xarxa, un nou model d’assistència. «Althaia. Xarxa Assistencial i Universitària de Manresa. Servei d’Al·lèrgia. Hospital Sant Joan de Déu. Hospital d’Igualada. Consorci Sanitari de l’Anoia. Hospital Nostra Senyora de Meritxell d’Andorra. Servei Andorrà d’Atenció Sanitària
  20. Noves estratègies per optimitzar l’atenció al pacient quirúrgic. Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida – CAPs de la regió sanitària Lleida.
  21. Unitat d’Atenció Intermèdia Onco-Geriàtrica del Parc Sanitari Pere Virgili. Hospital Sociosanitari Parc Sanitari Pere Virgili Hospital Universitari de la Vall d’Hebron
  22. Primer any d’experiència en la implantació del codi sèpsia a l’Hospital de Sant Pau a través del procés d’atenció urgent: la millora en els Resultats. Procés d’atenció urgent. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Si us vau perdre la jornada, podeu donar un cop d’ull a l’Storify de la IV Jornada de l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya (OIGS) de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS).

Entrada elaborada per Dolors Benítez.

“Virtual Nurse”, a promotional and educational portal for health at the service of people

15 juny
Marc Fortes

Stemming from the necessity to be able to access accurate health information, qualified and within reach of everyone, the Official Nurse’s College of Barcelona (COIB), launched the portal, Infermera virtual (virtual Nurse) in 2005 (in Twitter, @infermeria), for the promotion and education of health.

The almost 3000 pages of content that it contains aims to empower people in taking decisions about their own health while at the same time create a healthier society and achieve a more sustainable healthcare.

Citizens can find all this content adapted in formats such as video, infographs and health tutorials which make both the access and understanding of the information easier.

Additionally, Infermera virtual is a global professional project with the view of it becoming a working tool for nurses and other health professionals in the social area or that of education. The contents, which enable nursing knowledge on each of the health contexts to be shared in an enjoyable and rapid way, become links that allow professionals to prescribe or recommend this information directly to the people they attend, via email or sharing it via social networks.

To generate the content, there are structural, educational and scientific revision processes which are updated annually. The most important piece in the whole puzzle is undoubtedly the more than 70 authors and collaborators who generate all this content.

The Infermera virtual project is based on the 8 daily life activities, what we call “requirements that people must satisfy, in a specific time frame, for their own benefit with the aim of maintaining life, a healthy lifestyle, a continuous personal development and the greatest degree of wellbeing and quality of life possible”, and they are: to breathe, move, eliminate, avoid dangers, sleep, communicate with others, work and enjoy oneself, and eat and drink.

On the other hand, the units of content are organised in two large blocks which we call “life situations” and “health problems” which enable the other  files to be organised as “What you need to know”.

Among the health problems, one can find files ranging from an explanation of cancer to that about having a temperature, for example.

The portal is continuously growing and being improved and is also adapted to the circumstances of the changing context. This is why all the certified and personal content has been offered for more than a year via a free mobile application available both for Android and iOs.

A citizen can find all this content adapted in video formats, infographs and health tutorials which facilitate both the access to and the understanding of information. QR Codes can also be scanned using the application and notifications received related to health. On the other hand, health professionals can prescribe this content via a mobile phone or tablet.

One of the highlights of the application’s menu is the access to the more than  110 tutorials via ‘Look after your health’, aimed at clarifying doubts and obtaining more information about health problems, healthy life styles, life situations and aspects related to the different stages of life. Entering in ‘Files’, nurses and all health professionals can access the complete files created by nurses and other expert authors. Professionals also have direct access to consult on the structure and function of the human body.

If you are a user of the Metropolitan Transport of Barcelona, you may have seen the health advice in video format which is offered in collaboration with virtual Infermera in some of the metro stations and some Barcelona city buses.

The health advice comes by way of a friendly family of extra-terrestrials that have come to our planet unintentionally, the Bonsu Family, and this allows such diverse subjects as bullying at school to sun protection to be dealt with in less than 16 seconds.

Post written by Marc Fortes (@marcfortes).

«Infermera virtual», un portal de promoción y educación para la salud al servicio de las personas

15 juny
Marc Fortes

De la necesidad de poder acceder a información de salud veraz, contrastada y al alcance de todos, el Colegio Oficial de Enfermeras e Infermeros de Barcelona (COIB) impulsó en 2005 el portal de promoción y educación para la salud Infermera virtual (en Twitter, @infermeria).

Las casi 3.000 páginas de contenido que lo forman tienen como objetivo capacitar a las personas para que puedan tomar decisiones sobre su propia salud y conseguir, a la vez, una sociedad más sana y una atención sanitaria más sostenible.

El ciudadano puede encontrar todo este contenido adaptado en formatos como el vídeo, infografías y tutoriales de salud que facilitan tanto el acceso como la comprensión de la información.

Asimismo, Infermera virtual también es un proyecto profesional global pensado para que pueda convertirse en una herramienta de trabajo para las enfermeras y otros profesionales de la salud, del ámbito social o de la educación. Los contenidos, que permiten compartir de forma amena y rápida el conocimiento enfermero sobre cada una de las situaciones de salud, se convierten en enlaces que permiten a los profesionales prescribir o recomendar esta información vía email directamente a las personas que atienden, o compartirlo a través de las redes sociales.

Para la generación del contenido, se cuenta con procesos de revisión estructural, pedagógica y científica que se actualizan con una periodicidad anual. Sin duda la pieza más importante en todo este rompecabezas son los más de 70 autores y colaboradores que generan todo este contenido.

El proyecto Infermera virtual se fundamenta en las 8 actividades de la vida diaria, lo que llamamos «requisitos que las personas, en un marco temporal concreto, deben satisfacer para su propio beneficio, a fin de lograr el mantenimiento de la vida, un funcionamiento saludable, el desarrollo personal continuo y el mayor grado de bienestar y de calidad de vida posible» y son: respirar, moverse, eliminar, evitar peligros, dormir, comunicarse, trabajar y divertirse, y comer y beber.

Por otra parte, las unidades de contenido se estructuran en dos grandes bloques que llamamos «situaciones de vida» y «problemas de salud» y que permiten organizar el resto de las fichas «Lo que necesita saber».

Dentro de los problemas de salud, se puede encontrar, por ejemplo, desde la ficha que explica el cáncer hasta la ficha de la fiebre.

El portal está en permanente crecimiento y en mejora continua y también se adapta a las circunstancias del entorno cambiante. Por eso, hace ya más de un año que ofrece todo el contenido validado y de confianza a través de una aplicación móvil gratuita disponible tanto para Android como para iOs.

El ciudadano puede encontrar todo este contenido adaptado a formatos de vídeo, infografías y tutoriales de salud que le facilitarán tanto el acceso como la comprensión de la información. Con la aplicación también se pueden escanear códigos QR y recibir notificaciones relacionadas con la salud. Por otra parte, los profesionales de la salud pueden prescribir este contenido a través de un móvil o tableta.

Destaca del menú de la aplicación el acceso, a través de ‘Cuida tu salud’, a los más de 110 tutoriales dirigidos a resolver dudas y tener más información sobre problemas de salud, estilos de vida saludables, situaciones de vida y aspectos vinculados a las diferentes etapas del ciclo vital. Entrando en las ‘Fichas’ las enfermeras y todos los profesionales de la salud pueden acceder a las fichas completas realizadas por enfermeras y otros autores expertos. Los profesionales disponen también de un acceso directo de consulta sobre estructura y función del cuerpo humano.

Si eres usuario de Transportes Metropolitanos de Barcelona, ​​tal vez has visto los consejos de salud en formato de vídeo que se ofrecen en colaboración con Infermera virtual en algunas estaciones de metro y algunos autobuses de Barcelona.

Si sou usuaris de TMB (Transports Metropolitans de Barcelona), potser heu vist els consells de salut en format de vídeo que ofereix en col·laboració amb Infermera virtual en algunes estacions de metro i alguns autobusos de Barcelona.

Los consejos de salud vienen de la mano de una simpática familia de extraterrestres que han venido a parar a nuestro planeta de forma involuntaria, la Familia de en Bonsu, y que permiten tratar temas tan dispares como el acoso escolar o la protección solar en 16 segundos.

Entrada elaborada per Marc Fortes (@marcfortes).

Infermera virtual, un portal de promoció i educació per a la salut al servei de les persones

15 juny
Marc Fortes

De la necessitat de poder accedir a informació de salut veraç, contrastada i a l’abast de tothom, el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) va impulsar l’any 2005 el portal de promoció i educació per a la salut Infermera virtual (a Twitter, @infermeria).

Les gairebé 3.000 pàgines de contingut que el formen tenen com a objectiu capacitar les persones perquè puguin prendre decisions sobre la seva pròpia salut i aconseguir, a la vegada, una societat més sana i una atenció sanitària més sostenible.

El ciutadà pot trobar tot aquest contingut adaptat a formats com el vídeo, infografies i tutorials de salut que li faciliten tant l’accés com la comprensió de la informació.

Alhora, Infermera virtual també és un projecte professional global pensat perquè pugui esdevenir una eina de treball per a les infermeres i altres professionals de la salut, de l’àmbit social o de l’educació. Els continguts, que permeten compartir de forma amena i ràpida el coneixement infermer sobre cadascuna de les situacions de salut, es converteixen en enllaços que permeten als professionals prescriure o recomanar aquesta informació via email directament a les persones que atén, o compartir-ho a través de les xarxes socials.

Per a la generació del contingut, es compta amb processos de revisió estructural, pedagògica i científica i s’actualitzen amb una periodicitat anual. Sens dubte la peça més important en tot aquest trencaclosques són els més de 70 autors i col·laboradors que generen tot aquest contingut.

El projecte Infermera virtual es fonamenta en les 8 activitats de la vida diària, el que anomenem “requisits que les persones, en un marc temporal concret, han de satisfer per al seu propi benefici, a fi d’aconseguir el manteniment de la vida, un funcionament saludable, el desenvolupament personal continu i el major grau de benestar i de qualitat de vida possible” i són: respirar, moure’s, eliminar, evitar perills, dormir, comunicar-se, treballar i divertir-se, i menjar i beure.

D’altra banda, les unitats de contingut s’estructuren en dos grans blocs que anomenem “situacions de vida” i “problemes de salut” i que permeten organitzar la resta de les fitxes “Què Cal Saber”.

Dins dels problemes de salut, es pot trobar, per exemple, des de la fitxa que explica el càncer fins a la fitxa de la febre.

El portal està en permanent creixement i millora continuada i també s’adapta a les circumstàncies de l’entorn canviant. Per això, ja fa més d’un any que ofereix tot el contingut validat i de confiança a través d’una aplicació mòbil gratuïta disponible tant per Android com per iOs.

El ciutadà hi pot trobar tot aquest contingut adaptat a formats de vídeo, infografies i tutorials de salut que li facilitaran tant l’accés com la comprensió de la informació. Amb l’aplicació també es pot escanejar codis QR i rebre notificacions relacionades amb la salut. D’altra banda, els professionals de la salut poden prescriure aquest contingut a través d’un mòbil o tauleta.

Destaca del menú de l’aplicació l’accés, a través de ‘Cuida la teva salut’ als més de 110 tutorials dirigits a resoldre dubtes i tenir més informació sobre problemes de salut, estils de vida saludables, situacions de vida i aspectes vinculats a les diferents etapes del cicle vital. Entrant a ‘Fitxes’ les infermeres i tots els professionals de la salut poden accedir a les fitxes completes realitzades per infermeres i d’altres autores expertes. Els professionals disposen també d’un accés directe de consulta sobre estructura i funció del cos humà.

Si sou usuaris de Transports Metropolitans de Barcelona, potser heu vist els consells de salut en format de vídeo que ofereix en col·laboració amb Infermera virtual en algunes estacions de metro i alguns autobusos de Barcelona.

Els consells de salut vénen de la mà d’una simpàtica família d’extraterrestres que han vingut a parar al nostre planeta de forma involuntària, la Família d’en Bonsu, i que permeten tractar temes tan dispars com l’assetjament escolar o la protecció solar en 16 segons.

Entrada elaborada per Marc Fortes (@marcfortes).

The DECIPHER Project: from the interoperability to the procurement of innovation

8 juny
Jean Patrick Mathieu

In 2013 when Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS) relaunched the project DECIPHER (@DECIPHERpcpEU), we were pioneering in the field of Procurement of Innovation and little did we know on the journey ahead. The project proved to be a big challenge for the AQuAS, the Catalan Department of Health and the all consortium involved.

The European Commission Officers and the projects evaluators would also be faced with a new type of project and with the projects consortium and stakeholders, we all learned a lot in this exciting adventure.

The journey would end in March 2017 with the Barcelona final event, but the aftermath of the projects will definitely be felt in the years to come.

Rossana Alessandrello at the DECIPHER – FINAL EVENT (Barcelona 2017)

DECIPHER was a project funded by the European Commission under the 7th  Framework Programme (FP7) under a call for project in 2011 whose topic was “Patient Guidance Services (PGS), safety and healthcare record information reuse”.

The objective of the project was to enable secure cross-border mobile access to existing patient healthcare portals which are individually supported by public bodies.

DECIPHER would deploy Pre-commercial Procurement (PCP) to create step-change innovations in mobile patient ICTs. Using electronic patient records as the key enabling technology, this joint PCP would create technology-led service transformation in cross-border mobile healthcare, delivering qualitative and significant benefits to patients and healthcare organisations.

The Consortium consisted of ESTAR Centro (Tuscany), TicSalut (Catalonia) and CMFT (Manchester).  Suppliers will be challenged to build on outputs from epSOS, CALLIOPE, and LOD2, and advances in mobile technology. Moreover, experts from Greece, France, Finland, UK, Sweden and Ireland will provide support.

DECIPHER will generate a portfolio of interoperable applications, deployed on a pan-European platform. This resource will improve existing healthcare services by supporting mobility of patients and healthcare providers.

As a use-case scenario, the solutions were to focus on patients with a chronic health condition and Diabetes type II was selected.

From anywhere in the European Union, a patient will be able to use a secure mobile device safely to gain 24/7 access to their prescription data, emergency data, examination results and other health information.

By the end of the project, 6 prototypes solutions were funded of which 3 finalists received full funding to develop a full final version. Although the respective national Personal Health Records (PHRs) systems of the three procuring authorities are not able to implement those solutions in their current state, the achievements are important for DECIPHER:

  1. Invaluable experiences were gathered by all stakeholders involved in the project
  2. SMEs from all over Europe came under the radar of potential clients, the public procuring authorities in the consortium and those who were interested on the project
  3. AQuAS acquired an expertise in procurement of innovation that is now well-renowned in Europe and beyond.
  4. The lessons learned will be applied in the new PCP project coordinated by AQuAs, Antisuperbugs.

DECIPHER project was initially designed to address the interoperability issue in the healthcare sector. But, this project has been fundamental in the development of a model of procurement of innovation useful for the set-up of this kind of project. With this objective in Catalonia, we consider DECIPHER as a case use where AQuAS lead the path with a set of toolkit, methodology and expertise.

Post written by Jean Patrick Mathieu.

El proyecto DECIPHER: de la interoperatividad entre sistemas de salud a la compra de innovación

8 juny
Jean Patrick Mathieu

En el año 2013, cuando la Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Cataluña (AQuAS) asumió la puesta en marcha del proyecto DECIPHER (@DECIPHERpcpEU), fue pionera en el campo de la compra de innovación pero sabíamos poco, entonces, del camino que teníamos por delante. El proyecto ha resultado ser un gran reto para AQuAS, para el Departamento de Salud catalán y para todas las entidades involucradas.

Los responsables de la comisión europea y los evaluadores de proyectos han tenido que adaptarse a un nuevo tipo de proyectos, de forma que tanto las empresas como los principales actores implicados (stakeholders), todos juntos, hemos aprendido mucho en esta emocionante aventura.

El viaje acabó formalmente en Barcelona el pasado mes de marzo de 2017 con la jornada final del proyecto pero sus efectos se podrán ver, sin lugar a dudas, en los próximos años.

Rossana Alessandrello en el DECIPHER – FINAL EVENT (Barcelona 2017)

DECIPHER es un proyecto que fue financiado por la Comisión Europea por el 7º Programa Marco (FP7) en una convocatoria de 2011 que llevaba por lema “Patient Guidance Services (PGS), safety and healthcare record information reuse«, el acompañamiento al paciente y la reutilización de registros de información sobre historia clínica y sobre seguridad de los pacientes.

El objetivo del proyecto es permitir el acceso móvil transfrontera seguro de los pacientes en los portales de salud existentes soportados individualmente por organismos públicos.

Con este propósito, DECIPHER desplegó un tipo de contractación precomercial para crear innovaciones y cambios radicales usando las TIC para pacient en movilidad. El uso de registros electrónicos de pacientes como tecnología y la compra precomercial conjunta crearía la transformación del servicio dirigido hacia la tecnología móvil en la asistencia sanitaria transfrontera, hecho que generaría beneficios cualitativos y significativos entre los pacientes y los diferentes sistemas de salud.

El proyecto ha implicado ESTAR Centro (Toscana), TicSalut (Cataluña) y CMFT (Manchester). Los diferentes proveedores construyeron sus propuestas de soluciones a partir de iniciativas previas como epSOS, CALLIOPE y LOD2, y de los avances en la tecnología móvil. Además, expertos de Grecia, Francia, Finlandia, Reino Unido, Suecia e Irlanda tambien apoyaron el proyecto.

Así, DECIPHER generó una cartera de aplicaciones interoperables desplegada en una plataforma paneuropea. Este recurso mejoraría los servicios de salud existentes a través del apoyo a la movilidad de los pacientes.

Como escenario de caso de uso, las soluciones tenían que estar centradas en una enfermedad crónica y se selección la diabetes tipo II.

La idea es que desde cualquier punto de la Unión Europea, un paciente debería poder acceder desde un dispositivo móvil de forma segura – 24 horas al día, 7 días a la semana- y disponer de sus datos personales de salud, desde información de prescripción, datos de emergencia, resultados de pruebas y tests, y otra información de salud.

Al final del proyecto, se financiaron 6 prototipos y se seleccionaron 3 para el desarrollo de la versión completa de su propuesta de solución.

Aunque actualmente los respectivos registros personales de salud de las tres autoridades contratantes no pueden implementar las soluciones en su estado actual, sí que podemos destacar los siguientes logros conseguidos con el proyecto DECIPHER:

  1. El valor de las experiencias recogidas por todos los participantes del proyecto
  2. La oportunidad para pequeñas y medianas empresas de toda Europa de tener visibilidad a la hora de presentar soluciones a grandes compradores públicos del sector salud
  3. La consolidación del papel de AQuAS como referente en compra de innovación a nivel europeo e internacional
  4. La aplicación del conocimiento y del carácter experto adquirido en un nuevo proyecto de compra pública innovadora coordinado por AQuAS llamado Antisuperbugs para la detección y la prevención de infecciones nosocomiales

El proyecto DECIPHER, inicialmente ligado al reto de la interoperatividad en el ámbito de la salud, ha sido fundamental para el desarrollo de un modelo de compra de innovación útil para el diseño de este tipo de proyectos. Por ello, podemos considerar que DECIPHER ha sido un caso de uso y que el objetivo de todo ha sido fomentar en Cataluña -con el liderazgo de AQuAS– herramientas, metodología y expertez en compra de innovación.

Entrada elaborada por Jean Patrick Mathieu.

El projecte DECIPHER: de la interoperativitat entre sistemes de salut a la compra d’innovació

8 juny
Jean Patrick Mathieu

L’any 2013, quan l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS) va assumir la posada en marxa del projecte DECIPHER (@DECIPHERpcpEU), va ser pionera en el camp de la compra d’innovació però en sabíem poc, aleshores, del camí que teníem al davant. El projecte ha resultat ser un gran repte per a l’Agència, per al Departament de Salut i per a totes les entitats involucrades.

Els responsables de la comisió europea i els avaluadors de projectes han hagut d’adaptar-se a un nou tipus de projectes, de manera que tant les empreses com els principals actors clau implicats (stakeholders), tots plegats, hem après molt en aquesta emocionant aventura.

El viatge va acabar formalment a Barcelona el passat mes de març de 2017 amb la jornada final del projecte però els seus efectes es podran veure, sense cap mena de dubte, en els propers anys.

Rossana Alessandrello al DECIPHER – FINAL EVENT (Barcelona 2017)

DECIPHER és un projecte que va ser finançat per la Comissió Europea pel 7è Programa Marc (FP7) en una convocatòria de 2011 que tenia per lema “Patient Guidance Services (PGS), safety and healthcare record information reuse«, que seria l’acompanyament al pacient i la reutilització de registres d’informació sobre història clínica i sobre seguretat dels pacients.

L’objectiu del projecte és permetre l’accés mòbil transfronterer segur dels pacients als portals de salut existents que estan suportats individualment per organismes públics.

Amb aquest propòsit, DECIPHER va desplegar un tipus de contractació precomercial per crear innovacions i canvis radicals usant les TIC per a pacient en mobilitat. L’ús de registres electrònics de pacients com a tecnologia clau i la compra precomercial conjunta crearia la transformació del servei dirigit cap a la tecnologia mòbil en l’assistència sanitària transfronterera, fet que generaria beneficis qualitatius i significatius entre els pacients i els diferents sistemes de salut.

El projecte ha implicat ESTAR Centro (Toscana), TicSalut (Catalunya) i CMFT (Manchester). Els diferents proveïdors van construir les seves propostes de solucions a partir d’iniciatives prèvies com epSOS, CALLIOPE i LOD2 i dels avenços en la tecnologia mòbil. A més a més, experts de Grècia, França, Finlàndia, Regne Unit, Suècia i Irlanda també van donar suport al projecte.

Així, DECIPHER va generar una cartera d’aplicacions interoperables desplegada en una plataforma paneuropea. Aquest recurs milloraria els serveis de salut existents mitjançant el suport a la mobilitat dels pacients.

Com a escenari de cas d’ús, les solucions havien d’estar centrades en pacients amb una malaltia crònica i es va seleccionar la diabetis tipus II.

La idea és que des de qualsevol punt de la Unió Europea, un pacient hauria de poder accedir des d’un dispositiu mòbil de manera segura -24 hores al dia, 7 dies a la setmana- i disposar de les seves dades personals de salut, des d’informació de prescripció, dades d’emergència, resultats de proves i tests, i altra informació de salut.

Al final del projecte, es van finançar 6 prototips, dels quals se’n van seleccionar 3 per desenvolupar la versió completa de la seva proposta de solució.

Si bé actualment els respectius registres personals de salut de les tres autoritats contractants no poden implementar les solucions en el seu estat actual, sí que podem destacar les següents fites assolides amb el projecte DECIPHER:

  1. El valor de les experiències recollides per tots els participants del projecte
  2. L’oportunitat per a petites i mitjanes empreses d’arreu d’Europa de tenir visibilitat a l’hora de presentar solucions a grans compradors públics del sector salut
  3. La consolidació del paper d’AQuAS com a referent en compra d’innovació a nivell europeu i internacional
  4. L’aplicació del coneixement i de l’expertesa adquirides en un nou projecte de compra pública innovadora coordinat per AQuAS anomenat Antisuperbugs per a la detecció i prevenció d’infeccions nosocomials

El projecte DECIPHER, inicialment lligat al repte de la interoperativitat en l’àmbit de la salut, ha estat fonamental per al desenvolupament d’un model de compra d’innovació útil per al disseny d’aquest tipus de projectes. Per això, podem considerar que DECIPHER ha estat un cas d’ús i que l’objectiu de tot plegat ha estat fomentar a Catalunya -amb el lideratge d’AQuAS– eines, metodologia i expertesa en compra d’innovació.

Entrada elaborada per Jean Patrick Mathieu.

We take shared decisions here

1 juny
Víctor Montori

I was recently in Barcelona talking to a group of people interested in the taking of shared decisions (#decisionescompartidas) at a seminar organised by the Catalan Society for Health Management (SCGS) and the Agency for Health Quality and Assessment of Catalonia (AQuAS). My visit was the third stop on a trip which first took me to Poland and later The Netherlands. There is a very strong interest in the subject of shared decisions in all three countries and in all three there are efforts at different levels to promote this practice.

What motivates this interest is also something shared: the feeling that the involvement of patients in important decisions must inevitably reduce costs and improve clinical outcomes. It is also a general phenomenon that doctors feel cornered by this new expectation adding to their already existing agendas that compete for the meagre 7 minutes per patient.

In light of this reality, the promises to take shared decisions that better reflect the situation of a patient and how to deal with it, based on the informed participation of the patient, end up putting the onus on the patient of taking decisions by means of tools in web pages or on printed forms. But what about sharing the process of taking decisions? Corporate poetry, an academic dream.

Taking shared decisions requires patients and clinicians to work together so as to mutually agree on the best way to proceed in order to improve the patient’s situation. The outcome of this effort is a plan of care. To establish this plan it is important to understand what the situation of the patient is and what action is needed, as well as the options available to respond to the demands that the situation dictates in the best way.

The conclusion reached must make sense, intellectually, emotionally and practically. That is, the plan must reflect the best medical science, it has to be agreeable within the biological and biographical circumstances of the patient and be able to be implemented with the least possible inconvenience in the life of the patient. This work is not for the patient to do, nor the clinician, but for both. It is challenging and is based on a clinician-patient relationship, and it takes time.

Many clinicians tell me that they already take decisions together with their patients. This is not evident when we watch videos of clinical encounters in North America (15-30 minutes in length). In these, we see clinicians interrupting patients after less than 11 seconds from the time a patient begins talking, using humour to avoid emotional situations and offering recommendations before listening to the patient’s point of view.

Victor M.Montori in the Shared Decisions Conference (SCGS and AQuAS). Barcelona, 19 May 2017

The fact that patients want to participate or that they do in fact participate actively in the taking of decisions is not evident either and yet, patients report high levels of satisfaction in the way that decisions are taken. However, a critical look reveals that many decisions are taken without patients realising it, given that these decisions are disguised as the logical steps to follow in managing a problem rather than being opportunities for the patient to contribute in the process with their opinion, point of view, experience and knowledge.

The effort of converting the taking of shared decisions from what it is (a unicorn) to what it should be (something routine in the care of patients) is enormous and full of uncertainty. There is no country, in my opinion, nor any health system which is at the forefront on this subject. At the tail end, there are of course countless systems that are still hugely in debt with their populations for not yet having been able to guarantee universal access to health with minimum levels of quality and safety.

What those at the forefront need to do, in my opinion, has more to do with attitude and opportunity than with tools or incentive and training programmes. The latter must be there when attitude and opportunity appear.

In my visit to Barcelona I saw great willingness, but with noticeable limitations in attitude and opportunity. In attitude, as health professionals we need to value what patients know about their context, about their biology and biography and about the way in which they want to lead their lives.

We must acknowledge how essential it is that treatment plans make sense and that it is possible to implement them in the lives of patients, especially in the case of chronic patients. And we must be aware that practical guides and other management tools for management are useful to guide our treatment of “patients like these” but are not enough to determine the treatment for “this patient”.

But attitude is not enough. In addition, we need to work at creating opportunities for conversation between clinicians and patients and that these become therapeutic relationships. I believe that our intellect has evolved in the taking of decisions with others. In the same way that I believe in deliberative democracy for social problems, I believe in taking shared decisions for clinical problems.

Clinical problems are not simple (such as in the problem of baking biscuits, with a known recipe and ingredients and an expected result), they are not complicated problems (like flying a 747, with algorithms and feedback that lets one be confident of achieving the desired result) but they are complex problems (like raising a child, with known ingredients, without a recipe or algorithms and with sometimes unexpected results).

Complex problems cannot be solved by technical investments only. These are solved within human relations. Specific results cannot be expected, but one can respond to adverse situations with resilience. Without the fuel of opportunity for this, the flame of a favourable attitude in the taking of shared decisions will be extinguished in the end.

The taking of shared decisions needs human relations between clinician and patient to resolve the human problems of the patient with resilience. In turn, the solution of these problems requires decisions to be shared for the solution to make intellectual, emotional and practical sense in the life of the patient.

Besides attitude and opportunity, it is important to have interpersonal skills (or train up to acquire whatever is possible) so as to communicate with a patient with empathy, to understand their situation and to assess each reasonable option in the context of a conversation.

In this context, tools based on evidence designed specifically to support these conversations can be useful and can facilitate the efficient taking of shared decisions in any context, from emergencies to specialised care.

I am aware that many have found the motivation to participate in taking shared decisions thanks to training or the use of tools for taking shared decisions. This makes it important to understand what is necessary and where so that taking shared decisions becomes routine practice in the care of patients.

But what does all this effort achieve? Many colleagues say that the taking of shared decisions can improve clinical outcomes, the adherence to treatments, the use of services and the costs of care. Taking shared decisions might also help in preventing global warming.

My critical appraisal of the evidence available does not allow me to discern any of these benefits with a sufficient level of certainty. This forces us to consider why we must thus make the effort to create the conditions to be able to take shared decisions and to implement this as routine practice.

For me, as a clinician, the answer comes by means of understanding the aim of a treatment, of clinical care as well as by allowing each patient to fulfil their dreams with the least pathological interruption and the least therapeutic inconvenience possible. To achieve this, we need to design treatments that respond to a patient’s situation – seen in high definition – treatments that make sense for the patient, and a clinician cannot do this without the patient.

Post written by Victor M. Montori (@vmontori), Professor of Medicine at the Clínica Mayo (United States), KER Unit, http://shareddecisions.mayoclinic.org

Aquí tomamos decisiones juntos

1 juny
Víctor Montori

Hace poco estuve por Barcelona conversando con un grupo de gente interesada en la toma compartida de decisiones (#decisionescompartidas) en una jornada organizada por la Sociedad Catalana de Gestión Sanitaria (SCGS) y la Agencia de Calidad y Evaluación Sanitarias de Cataluña (AQuAS). Mi visita era la tercera parada en un viaje que primero me llevó a Polonia y luego a Holanda. En los tres países se vive un interés intenso por la toma compartida de decisiones y en los tres hay esfuerzos de diferente calibre para promover su práctica.

Lo que motiva este interés también es común: la sensación de que el involucramiento del paciente en decisiones importantes debe reducir los costos y mejorar los desenlaces clínicos. También es un fenómeno general el que los médicos se siente acorralados por esta nueva expectativa que se añade a las agendas ya existentes que compiten por los magros 7 minutos por paciente.

En vista de esta realidad, las promesas de tomar decisiones que reflejen mejor la situación del paciente y cómo resolverla, en base a la participación informada del paciente, terminan delegando al paciente el trabajo de tomar decisiones a través de herramientas en páginas web o impresas. ¿Lo de compartir el proceso de tomar decisiones? Una poesía corporativa, un sueño académico.

La toma compartida de decisiones requiere que pacientes y clínicos trabajen juntos hasta llegar a la conclusión de cómo proceder para mejorar la situación del paciente. La conclusión de este esfuerzo es un plan de cuidado. Para determinar ese plan es importante entender cuál es la situación del paciente y qué acción ésta demanda, así como cuáles son las opciones disponibles que responden mejor a las demandas que la situación impone.

La conclusión debe tener sentido intelectual, emocional y práctico. Es decir, el plan tiene que reflejar la mejor ciencia médica, tiene que caer bien dentro de las circunstancias biológicas y biográficas del paciente y tiene que poder ser implementado con la menor impertinencia posible en la vida del paciente. Este trabajo no es para el paciente o para el clínico, sinó para los dos. Es arduo, se basa en la relación clínico-paciente. Y toma tiempo.

Muchos clínicos me dicen que ellos ya toman decisiones con sus pacientes. Esto no es evidente cuando vemos videos de encuentros clínicos en Norteamérica (duración de entre 15-30 minutos). En ellos, vemos a clínicos interrumpiendo a pacientes en menos de 11 segundos desde que el paciente empieza hablar, usando humor para evitar situaciones emocionales y ofreciendo recomendaciones antes de conocer la perspectiva del paciente.

Víctor M. Montori en la Jornada Decisiones Compartidas (SCGS y AQuAS). Barcelona, 19 de mayo de 2017

Que los pacientes quieran participar o que participen plenamente en la toma de decisiones tampoco es evidente y, así y todo, los pacientes reportan niveles altos de satisfacción con la forma en que se tomaron decisiones. Una mirada crítica revela, sin embargo, que muchas decisiones se toman sin que los pacientes se den cuenta, dado que se disfrazan las decisiones como los siguientes pasos lógicos en el manejo del problema y no como oportunidades para que la voz, perspectiva, experiencia y conocimiento del paciente contribuyan en el proceso.

El esfuerzo para convertir la toma compartida de decisiones de lo que es (un unicornio) a lo que debería ser (una rutina en el cuidado de los pacientes) es muy grande y lleno de dudas. No hay ningún país, en mi criterio, ni ningún sistema de salud que se encuentre a la vanguardia en este tema. La retaguardia por supuesto está poblada por sistemas que aún tienen una deuda grande con su población, no habiendo podido aún garantizar acceso universal a una sanidad con niveles mínimos de calidad y seguridad.

Lo que deben hacer aquellos que estén a la vanguardia tiene que ver, en mi opinión, más con actitud y oportunidad que con herramientas y programas de incentivo y entrenamiento. Lo último debe estar para cuando la actitud y la oportunidad se presenten.

En mi visita a Barcelona vi gran voluntad, pero limitaciones importantes de actitud y oportunidad. En la actitud, tenemos que valorar como profesionales de la salud lo que el paciente sabe sobre su contexto, sobre su biología y biografía y sobre la forma en que quiere llevar su vida.

Debemos de reconocer lo esencial que resulta que los planes de tratamiento tengan sentido y que puedan ser implementados en la vida de los pacientes, particularmente para pacientes crónicos. Y debemos de saber que las guías prácticas y otras herramientas de gestión del cuidado son útiles para guiar nuestro tratamiento de «pacientes como éste» pero no son suficientes para determinar el tratamiento para «este paciente».

Pero la actitud no es suficiente. Tenemos que además trabajar en crear oportunidades para las conversaciones entre clínicos y pacientes y que éstas se conviertan en relaciones terapéuticas. Yo creo que nuestro intelecto ha evolucionado para la toma de decisiones con otros. Así como creo en la democracia deliberativa para problemas sociales, creo en la toma compartida de decisiones para problemas clínicos.

Los problemas clínicos no son sencillos (como el problema de cocinar una galleta, con receta e ingredientes conocidos y resultado esperado), no son problemas complicados (como volar un 747, con algoritmos y retroalimentaciones que permiten confiar en lograr el resultado deseado) pero son problemas complejos (como criar un hijo, sin ingredientes conocidos, sin recetas o algoritmos, con resultados a veces inesperados).

Los problemas complejos no pueden resolverse sólo con inversiones técnicas. Éstos se resuelven dentro de relaciones humanas. No se pueden esperar resultados específicos, pero sí se puede responder a situaciones adversas con resiliencia. Sin el combustible de la oportunidad para ésto, la llama de la actitud favorable a la toma compartida de decisiones terminará por extinguirse.

La toma compartida de decisiones requiere de las relaciones humanas entre clínico y paciente para resolver los problemas humanos de los pacientes con resiliencia. La resolución de esos problemas requiere a su vez de la toma compartida de decisiones para que la solución tenga sentido intelectual, emocional y práctico en la vida del paciente.

Además de actitud y oportunidad es importante contar con las habilidades interpersonales (o entrenarse para adquirir lo posible) para comunicar con empatía con el paciente, entender su situación y evaluar cada opción razonable en el contexto de una conversación.

En ese contexto, herramientas basadas en evidencia diseñadas explícitamente para apoyar esas conversaciones pueden ser útiles y facilitar la toma compartida de decisiones eficiente en cualquier contexto, desde urgencias hasta atención especializada.

Soy consciente que muchos se han motivado para participar en toma compartida de decisiones gracias al entrenamiento o al uso de herramientas para toma compartida de decisiones, lo cual hace importante entender qué es necesario dónde para motivar la rutinización de la toma compartida de decisiones como parte del cuidado del paciente.

Y todo este esfuerzo, ¿qué logra? Muchos colegas escriben que la toma compartida de decisiones es capaz de mejorar los desenlaces clínicos, la adherencia al tratamiento, el uso de los servicios y los costos de atención. Quizás también la toma compartida de decisiones ayude a prevenir el calentamiento global.

Mi apreciación crítica de la evidencia no permite advertir ninguno de estos beneficios con suficiente nivel de certeza. Eso nos obliga a considerar por qué entonces debemos de esforzarnos por crear las condiciones para la toma compartida de decisiones y para implementarla de rutina en la práctica.

Para mí, como clínico, la respuesta pasa por entender el objetivo del tratamiento, del cuidado clínico, como el de permitir que cada paciente pueda alcanzar sus sueños con la menor interrupción patológica y la menor impertinencia terapéutica. Para ello debemos diseñar tratamientos que respondan a la situación del paciente -vista en alta resolución-, tratamientos que tengan sentido para el paciente. Y ésto no lo puede hacer el clínico sin el paciente.

Etrada elaborada por Víctor M. Montori (@vmontori), Professor de Medicina en la Clínica Mayo (Estados Unidos), Unidad KER, http://shareddecisions.mayoclinic.org