Noves perspectives d’avaluació: bons resultats en salut en comunitats amb atenció no satisfactòria

29 gen.

Mireia Espallargues Mireia Espallargues. Responsable Qualitat Atenció Sanitària AQuAS

Identificar pacients amb bons resultats en comunitats amb atenció no satisfactòria pot ser clau per descobrir factors d’èxit

Són diverses les iniciatives que advoquen per una atenció de major valor (high-value care) per contribuir a una major eficiència i sostenibilitat dels sistemes de salut. Aquest valor s’interpreta com l’obtenció de millors guanys en salut en relació als costos, quelcom que es tradueix en un millor ús dels recursos disponibles (1). L’aproximació més tradicional per detectar aquest valor potencial s’ha basat en la identificació de pacients amb un mal estat de salut per poder establir les posteriors mesures correctores que condueixin a un bon resultat.

En un article publicat a la revista New England Journal of Medicine, Sequist i Taveras (2) proposen analitzar el problema des d’una òptica diferent:

  1. Identificar els pacients que van bé (“positive outliers“)
  2. Analitzar quins factors poden influir en el seu bon estat de salut
  3. Disseminar els factors d’èxit detectats i fer-los extensius a la resta del sistema.

Continue reading

Pràctica mèdica: fer molt o fer el necessari?

22 gen.

Joan-PonsJoan MV Pons. Responsable Avaluació AQuAS

La medicina, que és una ciència imperfecte (per això allò de l’art), però també un ofici, ha tendit sempre, potser més pel segon que pel primer, a actuar, a fer quelcom, malgrat això no servís de res, causés un greu perjudici (les sagnies) o, si tenia un efecte beneficiós, aquest no s’aclarís fins molts anys desprès (la mateixa vacuna de la verola de Jenner). Fer, per mostrar que alguna cosa s’ha fet o, encara més, afegint successives intervencions, per mostrar que s’ha fet tot el que es podia fer. Per què aquest afany de fer i fer més cada vegada?

Les raons poden ser diverses. Una, ben simple, lligada a l’ofici i a la pràctica privada (les d’assegurances privades), és que, si et paguen per fer, acabes fent més del necessari, especialment proves diagnòstiques. Sempre amb la millor intenció, per a no oblidar res, recollir la màxima informació, fins i tot per cobrir qualsevol possibilitat remota d’un diagnòstic inversemblant. La medicina defensiva sorgeix d’aquí i es dóna més en els països sobrats d’advocats on el temor al litigi -fonamentat per una casuística creixent- porta a una inflació de proves i més proves. El cas de Dr. Daniel Merenstein, un resident de 3r any, amb un pacient i el PSA és ben notori (el poden llegir a “Winners and Losers“, un article de la Secció A piece of my mindde JAMA).

Continue reading

Pot un indicador sintètic resumir la qualitat de l’atenció prestada per un hospital?

14 gen.

Josep Maria ArgimonJosep Maria Argimon, Director AQuAS

La Central de Resultats té la missió de mesurar, avaluar i difondre els resultats assolits, en l’àmbit de l’assistència sanitària, pels diferents centres del sistema sanitari públic. L’objectiu és facilitar una millor presa de decisions al servei de la qualitat de l’atenció sanitària prestada a la ciutadania. Els resultats en els que es centren els informes inclouen des de la satisfacció dels pacients fins a l’eficiència en l’ús dels recursos. La finalitat última és fomentar un examen intern dels elements que influeixen en els resultats, especialment en aquelles organitzacions que mostren uns indicadors repetidament pitjors que d’altres. Per a incitar a aquesta tasca, es fa una identificació nominal de les institucions: no pas per penalitzar, sinó per contribuir a millorar.

Continue reading

Fàrmacs cars d’efectivitat minsa: què estem disposats a perdre per poder-los pagar?

8 gen.

AAnna Garcia-Altésnna Garcia-Altés. Responsable de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya

Alguns fàrmacs biotecnològics d’última generació com Sovaldi (sofosbuvir) per a l’hepatitis C, o com Avastin (bevacizumab) per al càncer de mama estan posant al sistema sanitari en una cruïlla. Encara que segueixi sense estar clar el preu de Sovaldi, projectant el preu obtingut en altres països sobre la prevalença d’hepatitis C en el nostre context, es perfila una xifra escandalosament elevada. Per la seva banda, des de la seva sortida al mercat el 2004, Avastin ha estat un fàrmac supervendes que en pocs anys ha obtingut l’aprovació per al tractament de cinc tipus de tumors i s’està investigant en cinquanta altres.

Als Estats Units s’estima que els fàrmacs biotecnològics són responsables del 70% de l’augment de la despesa en farmàcia dels darrers anys. La rellevància del volum de negoci queda reflectida molt sovint en les pàgines salmó dels diaris. En aquest conjunt, s’engloben també els fàrmacs per a l’artritis reumatoide i l’esclerosi múltiple.

Continue reading