Turisme mèdic

17 gen.
Joan MV Pons

Els que han vist la pel·lícula britànica “L’exòtic hotel Marigold” (2012) recordaran que una de les protagonistes, una anciana rondinaire que després, gràcies a les seves habilitats comptables salva l’hotel, va a l’Índia per a poder ser operada més ràpidament d’una artroplàstia, no recordo bé si de maluc o de genoll. Constitueix un exemple més del que es coneix com a turisme mèdic que consisteix en això, desplaçar-se a un altre país per trobar un servei sanitari que es necessita i de manera més ràpida o barata.

Barcelona és un focus d’atracció en el turisme sanitari i diferents clíniques i hospitals de la ciutat es publiciten, en una barreja d’interessos d’hotelers i de professionals prestigiosos, a través del Barcelona Medical Center i la Barcelona Medical Agency. La mateixa Agència Catalana de Turisme ho inclou com un valor del país. No fa massa, quan hi havia dubtes de si els tractament amb antivirals d’acció directa per tractar els infectats amb els virus de l’hepatitis C arribarien a tots els afectats, algun país espavilat com Egipte, on el turisme ha caigut molt per diverses raons que no escapen a ningú, anunciava que per 5.900-8.000 € hom podia passar una setmana al país, fer un tomb per les piràmides i, a la vegada, rebre el tractament. Val a dir que a Egipte, per l’alta prevalença d’hepatitis C, tenen molta expertesa i els encants turístics, més si afegim un tour pel Nil, són indiscutibles.

Amb tot això del turisme sanitari no estem dient res de nou, doncs ja en l’època dels grecs alguns temples d’Asclepi tenien més anomenada que d’altres. És un fenomen que fa bastants anys que va en augment, tot i que, com d’altres menes de comerç, es veu afectat per les recessions econòmiques. Es parla d’un turisme mèdic sensible a la qualitat i un altre més sensible al preu, predominant en el primer la gent benestant i en el segon la classe mitjana. No sembla que hi hagi cap país proteccionista en aquest àmbit, ben al contrari, constitueix una mena d’importació (persones que venen cercant el servei sanitari amb una estada curta però fàcilment extensiu a llarg termini amb els pensionistes que venen a petar-se els darrers anys amb sol i platja) i que quasi es pot considerar com una forma d’inversió estrangera.

Hi ha països que en això del turisme sanitari, seguint les recomanacions de l’Adam Smith, s’han especialitzat. Barcelona és coneguda pels seus centres oftalmològics, cirurgia digestiva, trasplantament i clíniques de reproducció assistida. Pel que fa al trasplantament, tothom sap que el comerç amb òrgans humans està prohibit, però ningú no dubta que en alguns països es porta a terme. Quant a la reproducció assistida, la major o menor atracció d’un país ve molt determinada pel grau de permissivitat en la seva legislació i, com en un altre tipus de turisme sanitari, pels preus. Aquest tema legal es posa especialment de manifest en el que es coneix com a maternitat subrogada o ventres de lloguer. Es diu que aquesta “indústria” en concret, on pot diferenciar-se la subrogació gestacional (d’embrions generats in vitro)  i la tradicional (sols inseminació artificial) arriba a moure uns sis mil milions de dòlars anualment i que l’Índia n’és un dels grans focus. No cal dir que tant en la reproducció assistida com en el trasplantament hi ha qüestions ètiques importants.

Hom pot trobar, a part del que s’ha referit, un ampli ventall de serveis a fora: cirurgia cardíaca, bariàtrica, plàstica, de tota mena, inclosa la més tradicional cura de balnearis en llocs seleccionats (qui no recorda “La muntanya màgica” de Thomas Mann). Per aquells que veuen el món com una font potencial de negoci, el turisme mèdic pot constituir una gran inversió i si es mantenen les tendències actuals encara creixerà més en el futur. És també un camp de comerç extremament competitiu, especialment en preus, com així mostra una comparativa internacional de tarifes.

Entrada elaborada per Joan MV Pons.

Bones festes des del blog AQuAS

20 des.

Des del blog AQuAS de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries us volem donar les gràcies per haver-nos acompanyat un any més.

Amb l’objectiu de compartir coneixement i generar un espai de reflexió, aquest 2018 hem publicat 48 posts.

La línia editorial del blog contempla temes d’avaluació i de sistema de salut, de participació de pacients i ciutadans, de pràctiques de poc valor (projecte Essencial), d’eHealth i salut connectada, d’analítica de dades, de recerca, de qüestions de gènere, de desigualtats en salut, d’innovació i d’actualitat; amb continguts elaborats per autors d’AQuAS i convidats.

Els cinc posts més llegits de 2018 han estat els següents (per ordre alfabètic del títol del post):

El proper 10 de gener sabrem quin post és el guanyador del Blog AQuAS Awards 2018. De moment, moltes gràcies per llegir-nos i bones festes!

Post elaborat per Marta Millaret (@MartaMillaret), editora del blog AQuAS.

Projecte PIPPI: comunitat de pràctica per a la compra basada en valor

13 des.
Ramon Maspons

La innovació ha estat present en el blog AQuAS amb projectes com l’Antisuperbugs i el Ritmocore però n’hi ha molts més en marxa ara mateix. Avui posarem el focus en la compra d’innovació i en com aquesta metodologia innovadora pot tenir impacte en la pràctica clínica.

Entrevistem Ramon Maspons, enginyer especialitzat en gestió de la innovació i de la tecnologia, coordinador d’innovació a AQuAS.

Quins instruments té a l’abast el sistema de salut actual per afegir valor a l’atenció sanitària?

La compra pública d’innovació és un dels instruments facilitadors en l’adopció de les innovacions i el desenvolupament de polítiques tecnològiques i d’innovació. En el sector salut, per les seves característiques, es converteix en un element estratègic. Hi ha altres sectors on això no passa perquè el comprador públic no té poder de mercat.

De quina manera la innovació aporta valor?

En un primer nivell, podríem dir que si no hi ha aplicació, no es genera valor. En un segon nivell, diria que el valor l’aporten els canvis en el procés. I en un tercer nivell, podríem parlar directament de l’usuari.

Ara fa poc es va publicar a la revista Annals de Medicina un article molt breu sobre aquest tema. En un altre context, recentment, el King’s Fund ha publicat un informe sobre models d’innovació.

Vols destacar algun projecte innovador dins de l’àmbit d’innovació?

Sí, el projecte PIPPI, coordinat per l’Hospital Universitari Karolinska i amb implicació d’AQuAS, juntament amb sis institucions més d’àmbit hospitalari i universitari de Suècia, Holanda, Itàlia, Àustria, Espanya, Finlàndia i Regne Unit. Es tracta d’una estructura formada amb hospitals de l’European University Hospital Alliance, que és la xarxa d’hospitals europeus més rellevants, i AQuAS. El focus d’aquest grup de treball són els nous models de compra basada en valor usant les tecnologies digitals com a element transformador dels serveis de salut.

Grup de treball del projecte PIPPI

 

Us heu plantejat canviar el nom al projecte?

No. Però en realitat, sí. El nom té accepcions i connotacions curioses en els diferents idiomes. Aquest va ser un dels temes que va sortir al Kickoff meeting del projecte.

Bromes a part, quina és la implicació d’AQuAS en el projecte PIPPI?

L’expertesa d’AQuAs en avaluació, innovació i compra d’innovació és clau. Aquest projecte planteja un entorn on els diferents agents implicats en el canvi puguin posar-se d’acord i treballar junts. Tant a l’hora de fer aflorar les necessitats del sistema de salut, dels hospitals, com a l’hora d’implicar empreses, centres tecnològics, universitats, pacients i cuidadors.

L’objectiu és molt ambiciós, què diries que té d’especial aquest projecte?

L’enfocament estratègic de posar en un mateix projecte els diferents stakeholders implicats en la millora de l’atenció sanitària però comptant amb el lideratge d’hospitals i d’una agència d’avaluació. La identificació de necessitats i de solucions, amb tot aquest mapa d’experteses diverses és una de les fortaleses d’aquest projecte.

Com funcionarà el projecte PIPPI?

El projecte ha de desenvolupar una comunitat de pràctica, on es podran plantejar reptes i solucions en un marc internacional.

Podríem concretar una mica en quins àmbits impactarien les tecnologies digitals en els serveis de salut?

I tant. Podem incloure temes molt diversos com ara cocreació amb els clínics, telemedicina, analítica de dades, intel·ligència artificial… Alguns aspectes són més a prop en l’horitzó i altres més lluny. Hi ha tota una reflexió potent sobre tecnologies digitals: es diu que tot allò que es digitalitza, es desmaterialitza i es desmonetitza (potser és un tema massa complex per desenvolupar ara) i també hi ha qui diu que, finalment, el que es digitalitza es democratitza, però això sí que ja seria entrar en altres temes.

Abans parlaves d’implicar pacients, de qui i de què parlem exactament?

El pacient és un element clau en la compra basada en valor perquè el pacient genera valor i això costa d’entendre des d’altres sectors. Quan parlem de transformació digital sovint la implicació dels pacients és tan necessària com delicada i requereix una certa metodologia o regles de joc específics. Estem parlant de sistemes complexos que requereixen maneres de treballar complexes i amb la implicació de sensibilitats, models organitzatius, governances, sistemes de salut, tipus de proveïdors… molt diversos. Del que estem parlant, en definitiva, és de fer que els pacients formin part de la identificació de necessitats, de la presa de decisions; parlem de conceptes de pacient expert, participació ciutadana i health literacy.

I com ho fareu tot això?

Els membres d’aquest consorci tenim experiència, coneixement, metodologies i lideratge per tirar endavant un projecte d’aquestes característiques. Recomano la presentació de Romualdo Ramos i Tanja Stamm de la Universitat de Viena per saber més d’aquest projecte.

L’objectiu del projecte PIPPI en dues paraules?

Impossible amb només dues paraules, puc fer-ho amb deu paraules? Facilitar el disseny conjunt de la millor atenció sanitària possible.

“Practising wisely”: de Canadà a Catalunya passant per Copenhaguen

5 des.
Johanna Caro Mendivelso

Seguim amb la temàtica del Preventing Overdiagnosis que vam veure en aquest altre post però des d’una perspectiva més pràctica amb experiències d’implementació per reduir pràctiques de poc valor i, per tant, el sobrediagnòstic i el sobretractament, en la línia del projecte Essencial d’AQuAS.

I és que ens continuen interessant temes d’aquest congrés. Des de la perspectiva d’implementació, es van realitzar tallers i comunicacions que van poder tractar aquests temes. Destacaria: “The difficult art of un-doing”, que va oferir un marc teòric d’implementació enfocat a “deixar de fer” amb una dinàmica de “role play” entre metges i pacients. Aquest taller, liderat per John Brodersen i Iona Heath, va exposar els desafiaments a què els professionals actualment s’enfronten a l’hora d’incorporar noves eines tant per comunicar aquests temes, com per utilitzar les decisions compartides en la seva pràctica clínica.

A mesura que augmenta l’evidència sobre aquests temes, el nou repte és saber com utilitzar aquest coneixement. A partir de l’experiència dels metges de família es van descriure exemples de visites clíniques que van demostrar com el coneixement dels conceptes de sobrediagnòstic i sobretractament poden integrar-se en el procés de decisions compartides en el moment de la consulta.

També durant el congrés va haver-hi una formació orientada als professionals que estaven interessats en aprendre sobre els conceptes bàsics del sobrediagnòstic i que desconeixien fins aquell moment. La major part eren professionals assistencials que tracten pacients en la seva pràctica clínica habitual. Aquest espai els va permetre adquirir aquest tipus de coneixement per poder integrar-lo en les seves visites.

Així mateix, es va presentar la iniciativa “Practising Wisely” dels metges de família de l’Ontario College (OFCP), que han desenvolupat una intervenció basada en tallers pràctics dirigits a metges de família per reduir la sobreutilització en atenció primària. Aquesta iniciativa va començar el 2011 i s’està implementant en la major part del Canadà.

L’objectiu és que els professionals puguin desenvolupar habilitats per mantenir converses complexes amb els seus pacients (per exemple, relacionades amb el sobrediagnòstic) i posar en pràctica el procés de decisions compartides.

El taller consta de quatre mòduls d’una hora i mitja i introdueix una reflexió sobre les proves diagnòstiques i els tractaments excessius, la detecció del càncer i la vigilància excessiva de la malaltia. S’aborden pràctiques clíniques de poc valor com ara les proves d’imatge en dolors lumbars, prescripció d’inhibidors de la bomba de protons i estatines, desprescipció en adults d’edat avançada i analítiques anuals en població sana. També es va presentar com es va dur a terme l’avaluació dels professionals centrada en l’adquisició de coneixements i de satisfacció per poder identificar barreres i possibles aspectes de millora en els tallers.

D’altra banda, també es van presentar experiències interesants desenvolupades a Catalunya. Carolina Requeijo, de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, va presentar la iniciativa de DianaSalud i l’impacte que ha tingut com a eina útil per millorar l’adequació de la pràctica clínica i la identificació de recomanacions que evitin pràctiques de poc valor. Així mateix, Karla Salas, des del mateix hospital, va mostrar els resultats d’una enquesta per avaluar el coneixement i l’aplicabilitat clínica de les recomanacions de les pràctiques de poc valor entre metges i gestors a Espanya.

En l’àmbit de l’atenció primària, Carles Brotons, de l’Equip d’Atenció Primària Barcelona Sardenya, va presentar els resultats d’un estudi sobre l’impacte d’utilitzar una guia americana, britànica i europea sobre l’avaluació del risc cardiovascular i Carles Llor, de l’institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, va presentar l’estudi de sobrediagnòstic de l’etiologia bacteriana en les exacerbacions agudes de malaltia pulmonar obstructiva crònica i les discrepàncies de les guies de pràctica clínica actuals a nivell estatal.

Finalment, aquest congrés va posar en relleu la necessitat d’utilitzar eines de comunicació per integrar els conceptes de sobrediagnòstic i sobretractament en la pràctica clínica i abordar aquests temes amb els pacients. Cada vegada són més les experiències sobre implementació d’intervencions per deixar de fer i l’adequació de la pràctica clínica, experiències que es presenten en aquest fòrum científic i que posen de manifest la seva rellevància en la provisió de serveis i en la qualitat de l’atenció sanitària, elements que són també l’horitzó del projecte Essencial.

Entrada elaborada per Johanna Caro Mendivelso (@jmcaro103).

Indicadors per àrea bàsica de salut: una nova eina per a la promoció de la salut comunitària

30 nov.
Angelina González Viana, Dolores Ruiz Muñoz

La salut depèn majoritàriament de factors situats fora del sistema sanitari, com són els determinants socioeconòmics i és per això que es considera que l’acció intersectorial i la participació són elements clau per a una atenció integral centrada en la persona i la comunitat. L’Estratègia Nacional d’Atenció Primària i Comunitària (ENAPISC), pretén implementar un nou model d’atenció primària amb l’objectiu d’enfortir-la perquè sigui l’eix vertebrador del sistema sanitari. A més, situa l’orientació comunitària com a eix transversal i prioritari.

L’orientació comunitària té a veure amb actuacions a nivell dels i les professionals de salut, actuacions a la consulta individual i de l’organització de l’equip d’atenció primària i també té a veure amb l’acció comunitària a nivell del barri o municipi, on treballen conjuntament professionals de salut pública, del municipi, entitats i ciutadania. L’acció comunitària suposa posar en marxa un procés dinàmic i iteratiu, que es distribueix en un seguit de “fases”, com es mostra a la següent figura. La identificació d’actius i necessitats a partir de la qual definir intervencions és un punt molt important del procés.

En aquest context és fonamental disposar de dades fiables i robustes per àrees petites, que permetin fer una primera aproximació al diagnòstic comunitari i que assegurin l’homogeneïtat de càlcul per a cada territori. Per tal de facilitar aquesta part metodològica de l’acció comunitària, en el marc del Pla Interdepartamental i Intersectorial de Salut Pública (PINSAP), s’han seleccionat, definit i calculat un conjunt d’indicadors bàsics a nivell d’àrees bàsiques de salut (ABS) que permeten la comparativa tant entre territoris com amb les dades de Catalunya.

Per definir el conjunt d’indicadors es va crear un grup de treball amb expertes del Departament de Salut. Participaren la Direcció General de Planificació en Salut, l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS), el CatSalut i l’Agència de Salut Pública de Catalunya. Es va fer una selecció d’indicadors a nivell d’àrea bàsica de salut, basada tant en la detecció de problemes de salut prioritaris com en els seus determinants, a partir de les dades disponibles.

Grup de treball d’indicadors per àrea bàsica de salut del Departament de Salut de Catalunya

Dolores Ruiz, Iria Caamiña, Adriana C. Freitas, Angelina González, Carmen Cabezas

 

Anna Mompart, Anna Puigdefàbregas, Antònia Medina, Anna Schiaffino

 

A partir d’aquest treball, finalment es van seleccionar 38 indicadors (4 demogràfics, 3 socioeconòmics, 9 de morbiditat, 6 de mortalitat, 4 d’estils de vida, 1 de pràctiques preventives, 9 de recursos i ús de serveis sanitaris, i 2 d’entorn físic).

Els indicadors es faciliten en forma de taula dinàmica, que permet visualitzar d’una manera senzilla els resultats dels diferents indicadors per a cada àrea bàsica de salut, i en format de taula per pestanyes i de taula en format pla, formats que permeten fer altres càlculs a partir de les dades, ja que disposen dels numeradors i denominadors de cada indicador, així com de les taules brutes i estandarditzades, quan és el cas.

Tots els indicadors es presenten sistemàticament per sexe i territori, i s’actualitzaran anualment. A tall d’exemple, mostrem detall d’aquestes visualitzacions.

 

Detall de la taula dinàmica

 

Detall de la taula per pestanyes

 

 

Detall de la taula en format pla

A més a més, s’ha publicat una guia per a la creació de l’informe de salut a partir d’aquests indicadors. La guia inclou un apartat sobre la metodologia i fonts de dades dels indicadors seleccionats, a la vegada que fa recomanacions de com realitzar l’informe de salut, proposant algunes taules i gràfics per presentar els resultats.

Aquests indicadors faciliten la realització d’un informe de salut de forma àgil i sistemàtica. Es contempla anar revisant, en cada actualització, les millores que es vagin detectant a mesura que els indicadors s’utilitzin, ja sigui en la definició concreta dels indicadors com en la incorporació de nous indicadors. Properament es farà una activitat formativa sobre la utilització d’aquesta eina.

La priorització a nivell polític-estratègic de la salut comunitària i el treball col·laboratiu d’expertes ha permès disposar d’uns indicadors bàsics que faciliten la implementació de la salut comunitària i permet agilitzar processos metodològics fins ara complexos.

Entrada elaborada per Angelina González Viana i Dolores Ruiz Muñoz, del grup de treball d’indicadors per àrea bàsica de salut del Departament de Salut de Catalunya.

La importància dels registres en quatre preguntes

15 nov.
Kayla Smith

Avui seguim parlant de registres al blog AQuAS. El mes passat Jorge Arias va parlar-ne fixant-se en la col·laboració clínic-investigador i a començaments d’any vam tractar el mateix tema amb dues entrevistes a Olga Martínez i Xavier Mora amb el focus posat en les artroplàsties i en els nous materials utilitzats per a les pròtesis. Fa més temps, l’any 2015, vam celebrar els 10 anys del Registre d’Artroplàsties de Catalunya (RACat), coordinat i gestionat des de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) i en aquella ocasió Olga Martínez i Laia Domingo van parlar de l’experiència del registre en termes de la seva història i funcionament.

Comencem el post d’avui sobre la importància dels registres.

1. Què volem dir amb “registre”’?

Un registre és una recopilació d’informació estandarditzada que pot incloure des del diagnòstic d’un pacient, els resultats, els procediments, les malalties, el rendiment d’un dispositiu, entre d’altres aspectes, i totes aquestes dades són utilitzades per avaluar resultats específics amb objectius predefinits de caràcter clínic, científic o de recerca.

De manera més concisa, un registre recopila informació estandarditzada, que s’utilitza per a un propòsit específic, sobre pacients que comparteixen una condició o determinades característiques. Els registres de pacients han existit durant dècades, amb els primers registres d’artroplàsties, a la regió nòrdica, que van debutar a la dècada de 1970: el Swedish Hip Arthroplasty i el Swedish Knee Arthroplasty Registers, l’any 1975 i 1979, respectivament, seguit del Finnish Arthroplasty Registry l’any 1980.

Aquesta publicació se centrarà específicament en els registres d’implants i la seva importància a nivell local, nacional i internacional, tot i que hi ha més tipus de registres.

2. Per què són importants?

Els registres són de vital importància per diversos motius.

Pel que fa al sector sanitari, atès que es recopilen un conjunt estandarditzat de dades, un registre permet als professionals i als investigadors de l’àmbit de la salut fer comparacions sistemàtiques a través de múltiples conjunts de dades i considerar ubicacions geogràfiques. El personal sanitari pot estar al cas de les variables que es tenen en compte en diferents registres i poden extreure conclusions a partir de les experiències dels altres. Els registres poden facilitar el desenvolupament professional al mateix temps que fan visibles pràctiques clíniques, resultats i possibles àrees de millora.

Amb aquestes dades, podem identificar millors pràctiques, utilitzar els resultats previs com a guia, i obtenir informació important, de manera molt ràpida, si es planteja la necessitat de retirada d’un implant.

Trobaríem un exemple d’aquesta situació amb el cas dels implants mamaris Poly Implant Prothèse (PIP), que es van fer a França amb una silicona més econòmica i industrial que no estava aprovada per a ús mèdic. Els implants es van trencar dues vegades més freqüentment que la mitjana i van causar problemes de salut en milers de dones.

Després d’aquest fet, el NHS britànic va crear i implementar un registre, el  The Breast and Cosmetic Implant Registry (2016), per a pacients d’Anglaterra amb implants de mama i altres implants cosmètics que permet rastrejar els implants de forma ràpida i eficient, en cas que sorgeixin problemes de seguretat similars.

3. Fortaleses i barreres dels registres internacionals?

Els registres no només són importants per fer un seguiment de la informació a nivell local o nacional, sinó que també són molt útils en el context internacional, per comparar fàcilment tècniques i mètodes entre països.

Tanmateix, algunes barreres poden dificultar l’accés a dades internacionals. Els últims canvis en la regulació europea pel que fa a protecció de dades del pacient, podrien tenir efectes en els registres internacionals.

Segons un expert del Dutch Arthroplasty Register (LROI), aquesta legislació introduïda al maig de 2018 podria perjudicar els registres pel fet que fins ara estaven regulats per legislacions nacionals més flexibles i que ara es veuran obligats a adaptar-se a una normativa més rígida.

Pel que fa al personal implicat en els registres internacionals, ja siguin stakeholders,  decisors, professionals de la salut, o d’altres, han d’estar al corrent de les possibles barreres derivades d’abarcar diversos països, així com d’altres aspectes de regulacions a nivell regional, estatal i europeu per garantir la correcta implementació i funcionament del registre.

Els experts de dos registres internacionals, el Nordic Arthroplasty Register Association (NARA) i l’International Collaboration of Breast Registry Activities (ICOBRA), afirmen que diversos països i, per tant, múltiples jurisdiccions, participant en un sol registre implica dificultats pel fet que el registre en conjunt està obligat a funcionar utilitzant les normes imposades pel país més estricte.

Malgrat aquestes barreres, els registres internacionals segueixen sent una font d’informació útil. Faciliten l’avenç en el coneixements, processos i dades sobre els tipus d’implants a utilitzar i/o evitar.

4. Què pot fer aquest coneixement per AQuAS?

La implementació d’un registre, la funcionalitat a llarg termini i les millors pràctiques són de gran importància per a AQuAS, que va crear i està a càrrec del RACat.

Actualment, el RACat recopila informació sobre els procediments d’artroplàstia de maluc i genoll de 53 dels 61 centres sanitaris del Sistema Integrat de Salut de la Xarxa de Salut Pública de Catalunya (SISCAT) i està a punt d’incloure els procediments d’artroplàstia d’espatlla.

Atesa l’amplitud i la profunditat dels coneixements existents a la comunitat internacional, AQuAS i els que participen estretament amb el RACat estan interessats en la informació disponible en termes de bones pràctiques d’implementació i sostenibilitat, i també amb els tipus de variables incloses en altres registres.

Amb la idea de seguir els passos dels registres que ja estan ben establerts, AQuAS, el sistema de salut català i la comunitat internacional, en conjunt, poden millorar l’atenció de les seves poblacions.

Entrada elaborada per Kayla Smith.

Preventing Overdiagnosis 2018: tres elements clau per reduir el sobrediagnòstic

8 nov.
Johanna Caro Mendivelso

Aquest any la conferència anual del Preventing Overdiagnosis es va realitzar a Copenhaguen copatrocinada per l’Organització Mundial de la Salut i va comptar amb la participació d’aproximadament 30 països.

L’espai que es genera en aquesta conferència permet tractar el tema de com els professionals de la salut, investigadors i pacients poden implementar solucions als problemes relacionats amb el sobrediagnòstic, el sobretractament i la sobreutilització a partir de l’evidència disponible.

En general, els temes que es van tractar van ser la implementació de recomanacions per “deixar de fer”, el repte d’abordar el diagnòstic excessiu a la visita clínica, l’impacte del sobrediagnòstic, el fet de convertir la ciutadania en pacients  i el paper dels factors de risc en el diagnòstic excessiu.

John Brodersen, professor de medicina de família de la Universitat de Copenhaguen, inicia la conferència reflexionant sobre què és i què no és el sobrediagnòstic. En general, el sobrediagnòstic significa fer que les persones siguin pacients innecessàriament, s’identifiquen problemes que mai causarien danys o es medicalitzen experiències de la vida quotidiana a partir d’una ampliació de les definicions de les malalties. Aquest sobrediagnòstic pot desencadenar una cascada de tractaments excessius.

Posteriorment, Iona Heath, metgessa de família i membre del comitè organitzador del Preventing Overdiagnosis,  pregunta a l’audiència Why we are so afraid of normal?  (Per què tenim tanta por de ser normals?). Reflexiona sobre per què els metges tenen tendència a afanyar-se a fer un diagnòstic i posa de manifest que la feina de definició de “qui és normal” és tot un desafiament. Qui ha de definir qui és normal i en base a criteri?

Gisle Roksund, metge de família de Noruega planteja que la tendència general en medicina és: “troba-ho abans i fes més”. Així mateix, remarca que s’estan etiquetant persones com a malalts amb condicions “pre” quan no n’estan. Acaba dient que la vida mateixa és una condició de “premortalitat”.

Per la seva banda, Paul Glasziou, metge de família i professor de la Universitat de Bond Australia va presentar els tres punts clau per reduir el sobrediagnòstic: la reducció de la sobredetecció, la sobredefinició i la medicalització.  Juan Pablo Brito, endocrinòleg i investigador de la Clínica Mayo, en la seva conferència del diagnòstic centrat en la persona, parla d’un terme nou: extradiagnòstic; terme que es referiria a quan el diagnòstic no és apropiat per la biologia, el context o les preferències d’un pacient. El diagnòstic centrat en el pacient es basa en identificar el problema i dur a terme les accions per resoldre’l. És a dir, “arribar junts a una conclusió que tingui sentit intel·lectual, emocional i pràctic“.

En salut mental, Allen Frances, psiquiatra en els Estats Units, va esmentar que el sobrediagnòstic en psiquiatria podria evitar-se si els metges de família disposessin de més temps a la seva consulta per conèixer els seus pacients.

D’altra banda, Steven Woloshin i Lisa Schwartz, metges internistes i codirectors del Center for Medicine and Media en el The Dartmouth Institute, expliquen que algunes campanyes publicitàries poden ampliar les definicions de les malalties i això pot generar un sobrediagnòstic i una medicalització de les experiències de la vida. Aquestes reflexions posen de manifest la importància de l’existència d’una regulació sobre aquestes campanyes.

Finalment, el Preventing Overdiagnosis és un espai que permet compartir experiències tant teòriques com pràctiques de tot allò que actualment s’està duent a terme a nivell mundial respecte al sobrediagnòstic i al sobretractament.

Des d’AQuAS i en col·laboració amb professionals de la salut i societats científiques, el projecte Essencial intenta abordar aquests temes a Catalunya contextualitzant-los en el nostre entorn i intentant implementar recomanacions que eviten les pràctiques de poc valor.

Entrada elaborada per Johanna Caro Mendivelso (@jmcaro103).

Implementation Science i nova regulació HTA: dos temes ben diferents

31 oct.

La implementació de millores, canvis en els processos, introducció de bones pràctiques en contextos determinats de salut i la nova regulació sobre avaluació de tecnologies sanitàries, respectivament, són temes presents a l’agenda d’AQuAS. Avui ho veurem a grans trets i, en properes ocasions, hi aprofundirem més des d’aquest espai.

Per aprendre sobre “implementation science” o “research implementation” vam fer un workshop a la seu d’AQuAS amb Laura J. Damschroeder, consultora experta en ciència de la implementació i investigadora als Estats Units.

De la seva ponència en destaquem la idea de construir coneixement col·lectiu i d’identificar barreres i facilitadors per a la implementació, el factor temps i el valor de l’avaluació.

És important també conèixer el marc teòric i conceptual de la implementació i els “bàsics” de la ciència de la implementació, útils per a qualsevol projecte en fase d’implementació, com també ho és el fet de dissenyar i seguir un pla d’acció adequat.

El workshop va continuar amb diferents exemples d’implementació de bones pràctiques en el context de la REDISSEC, la Red de Investigación en Servicios de Salud en Enfermedades Crónicas .

Tot ve del fet que la setmana passada es va fer a Madrid, a l’Instituto de Salud Carlos III, la reunió anual d’aquesta xarxa i es va plantejar la idea d’organitzar aquest workshop i apropar, d’aquesta manera, alguns continguts de la reunió al context català; amb participació d’AQuAS, de l’Hospital del Mar i de la Fundació Avedis Donabedian.

Pel que fa a AQuAS, es van presentar tres ponències sobre projectes on es fa recerca de la implementació, amb una perspectiva diferent en cada cas:

  • Estàndards de qualitat en la implementació per Vicky Serra-Sutton des del projecte europeu sobre demència Act on Dementia Joint Action. Justament, l’equip d’AQuAS implicat en aquest projecte ha tingut una menció aquesta setmana a l’Alzheimer Europe Conference que s’ha celebrat a Barcelona
  • Transferència de bones pràctiques i avaluació de l’impacte per Elisa Poses-Ferrer des del projecte europeu CHRODIS PLUS sobre cronicitat
  • Avaluació de projectes de millora de l’atenció integrada per Jillian Reynolds des del projecte europeu SUSTAIN sobre atenció integrada en persones grans

Pel que fa a l’Hospital del Mar, vam comptar amb la ponència de Maria Sala sobre la personalització del cribratge de càncer de mama i pel que fa a la Fundació Avedis Donabedian vam comptar amb les ponències de Carola Orrego i de Marta Ballester, que van aportar reflexions sobre aspectes de millora i lliçons apreses en implementació.

Aquest workshop va ser una bona oportunitat per a ponents i assistents a l’hora de compartir experiències i coneixements.

Canviem al segon tema.

Sobre la nova regulació Europea d’HTA que s’està acabant de perfilar en el Parlament Europeu, Iñaki Imaz de l’Instituto de Salud Carlos III de Madrid va fer un seminari que vam poder seguir en directe des d’AQuAS.

Va ser molt interessant per molts aspectes. Es van contextualitzar situacions que justifiquen la necessitat de l’avaluació de tecnologies sanitàries (HTA, per les inicials en anglès) com a punt de partida sempre present en el nostre context.

També es va posar èmfasi en la complexitat de l’avaluació i dels diferents escenaris (o nivells) possibles i es van comentar, amb detall, aspectes que s’estan discutint al voltant de la proposta de legislació que hauria de permetre, entre d’altres objectius, una avaluació clínica conjunta a nivell europeu.

El seminari es pot tornar a veure des del següent enllaç:

Imaz I. El futuro de la evaluación de tecnologías sanitarias en Europa. A propósito de la propuesta de regulación aprobada por el Parlamento Europeo. Madrid: Agencia de Evaluación de Tecnologías Sanitarias. Instituto de Salud Carlos III, 30 de noviembre de 2018.

Si parlem d’HTA a Europa, hi ha molta feina feta (en el marc d’EUnetHTA hi ha disponibles més de 30 avaluacions), feina en curs i, sobretot, la voluntat de guanyar tots plegats en termes de confiança, de garanties, de transparència i de sostenibilitat dels sistemes de salut. Especialment el que es busca és evitar duplicitats i compartir coneixement i metodologies.

Anirem seguint tots aquests temes.

El registre d’artroplàsties de Catalunya i la col·laboració entre clínics i investigadors

25 oct.
Jorge Arias

El fet d’establir col·laboracions amb diferents projectes de recerca impulsats des del registre d’artroplàsties de Catalunya (RACat) posa de manifest com de rellevant és la relació i la comunicació entre els professionals que gestionen i analitzen dades i els professionals clínics.

Un registre és una base de dades amb un potencial enorme. El RACaT, tant per nombre de casos recollits com per la manera com s’exploten les dades, és un element de recerca molt potent que requereix la col·laboració entre clínics i investigadors. Es tracta de dues visions, totes dues igualment necessàries i complementàries.

Avui entrevistem Jorge Arias, investigador que treballa en el RACat implicat en diferents projectes de recerca impulsats des del mateix registre a AQuAS.

Clínics i investigadors parleu el mateix idioma?

Sí i no. Tot i que habitualment estem implicats en comú, nosaltres no tenim experiència clínica per poder interpretar al 100% els resultats i plantejar estudis suficientment precisos i ajustat a la realitat de la pràctica clínica. Els clínics, per la seva banda, moltes vegades no estan acostumats a les diferents análisis utilitzades de manera que la col·laboració es converteix en un element clau per obtenir resultats d’interès.

I com ho solucioneu?

Evidentement, parlant.

Qui decideix quines anàlisis estadístiques es realitzaran?

Diria que ho dirigeix l’investigador però no passa exactament així en realitat. En certa manera l’anàlisi la dirigeixen les pròpies dades i l’objectiu que es plantegi.

M’explico. Depenent del que es vulgui investigar, per aconseguir la major precisió possible, l’anàlisi s’ha de dur a terme d’una manera o d’una altra “ja definida”, per dir-ho d’alguna manera. És cert que sempre hi ha marge per innovar i gairebé sempre s’ha de seleccionar (d’entre diverses aproximacions al problema) la més correcta però segons la meva opinió, la major part de les vegades, el tipus d’anàlisi el guia -com he dit abans- l’objectiu de la recerca i les dades disponibles.

Què teniu entre mans ara mateix?

A nivell de Catalunya estem començant una línia de treball relativament nova en el nostre entorn, en col·laboració amb l’Hospital de Sant Rafael, relacionada amb l’avaluació de resultats segons volum de procediments (artroplàsties en el nostre cas) anuals. Estem contents amb l’interès que sembla que està generant el projecte.

Quan parles d’interès, a què et refereixes?

En aquest cas ens referim al fet que hem presentat els resultats en en congrés de la Sociedad Española de Cirugía Ortopédica (SECOT) i diversos hospitals s’han posat en contacte amb nosaltres i han mostrat el seu interès en col·laborar en aquesta línia. Això ens sembla molt important.

Vols destacar alguna experiència més?

Sí. També estem implicats en la comparació de resultats en base a models concrets de pròtesis, comparació de tipus “més en general” d’implants, de ciments ossis, analitzant la possible influència de la comorbiditat sobre els resultats quirúrgics.

A nivell de pacients, com incorporeu les seves visions o experiències?

Malgrat que en tots els projectes mencionats, el pacient està en el centre de tot, potser més específicament m’agradaria destacar els projectes relacionats amb els anomenats “PROMS”, els resultats reportats pels pacients (de l’anglès Pacient Reported Outcome Measures). Aquests resultats són particularment interessants perquè és el mateix pacient el que valora els resultats quirúrgics en termes, per exemple, de dolor, de millora de qualitat de vida, etc.

Centrant-se en la idea de col·laboració m’agradaria destacar que segons el meu punt de vista aquest és un projecte particularment rellevant. El vam començar amb clínics de la Universitat d’Exeter en el Regne Unit “veient” quins qüestionaris podíem incorporar al registre i en veure que els qüestionaris que més s’utilitzaven en altres registres no estaven disponibles en el nostre context, vam decidir fer un pas endavant i adaptar-los nosaltres mateixos.

En aquest sentit, a més amés durant les properes setmanes esperem obtenir un producte “directe” d’aquest projecte en col·laboració amb la Universitat de León i la Universitat d’Oviedo, respectivament, ja que justament en aquests moments estic fent una estada amb ells per pilotar un d’aquests qüestionaris de qualitat de vida, en concret el HOOS, el Hip disability and Osteoarthritis Outcome Score.

Què tenen en comú totes aquestes experiències?

Sense cap mena de dubte, la col·laboració.

¿Com penses que pot influir aquesta col·laboració?

La col·laboració en qualsevol camp de la ciència crec que és bàsica i necessària per obtenir resultats amb implicacions pràctiques reals i que finalment millorin algun aspecte important.

Hem parlat de la col·laboració a nivell clínic-investigador però suposo que hauríem de parlar de la necessitat d’aquesta col·laboració a tots els nivells; és a dir, no només amb els clínics sinó també amb els pacients, els gestors i fins i tot la indústria.

El tema dona per molt però si ens centrem en aquesta col·laboració clínic-investigador, m’agradaria acabar comentant que des del RACat animem i estem encantats de rebre professionals de la salut (traumatologia, infermeria, fisioteràpia, reumatologia, medicina interna, …) amb visió i experiència clínica que vulguin  col·laborar amb nosaltres. I, per descomptat, nosaltres amb ells.

EIT Health, una comunitat d’innovació i coneixement a Europa

18 oct.
Gemma Cabré

El consorci de l’EIT Health inclou un total de 144 empreses líders, universitats i centres d’investigació de 14 països europeus i pretén desenvolupar els ecosistemes d’innovació en salut, així com generar noves idees de negoci, impulsar start ups i implicar estudiants en els diferents programes impulsats per la EIT Health.

El node espanyol es va crear formalment al 31 de juliol del 2015 i la seu està localitzada al Parc Científic de Barcelona. L’EIT Health Spain està format per entitats en les àrees de recerca, educació i creació de negoci de 5 regions (Catalunya, Madrid, València, País Basc i Andalusia). L’AQuAS és un dels membres associats a l’EIT Health i forma part del node de l’Estat espanyol, EIT Health Spain.

D’on ve tot això?

La Unió Europea va crear l’any 2008 l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia, un organisme independent per fomentar la  innovació i la emprenedoria a Europa a través de les “KIC”, comunitats de coneixement i innovació (de l’anglès, Knowledge and Innovation Communities) en diferents disciplines.

Hi ha diverses comunitats ben diferents: EIT Climate-KIC, EIT Health, EIT Digital, EIT RawMaterials, EIT InnoEnergy i EIT Food.

Però posem el focus en la comunitat de salut. La missió de l’EIT Health és augmentar la competitivitat de la indústria europea, i alhora millorar la qualitat de vida dels ciutadans i la sostenibilitat dels sistemes públics de salut.

Tot això a la pràctica es tradueix en convocatòries que l’EIT Health publica anualment per tal de finançar projectes innovadors i on es poden presentar propostes que compleixin els requisits exigits per l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia.

A més, EIT Health impulsa activitats de xarxa i formatives dirigides als seus socis per a desenvolupar nous projectes i establir sinèrgies que afavoreixin la innovació en salut.

Quin rol té AQuAS en el marc de l’EIT Health?

AQuAS va començar a participar en aquesta comunitat d’innovació i coneixement l’any 2016 amb un programa formatiu en Big Data en salut dins de la Summer School.

L’any 2017 es va iniciar el projecte Co-Creating Innovative Solutions for Health (CRISH). Es tracta d’un programa educatiu que reuneix tots els actors principals -incloent pacients i cuidadors- i  té com a objectiu aprendre a participar, co-crear i co-dissenyar projectes d’investigació capdavanters i projectes innovadors d’atenció sanitària a través de l’experiència del pacient, la investigació responsable i la innovació.

És important remarcar que aquest projecte ha continuat durant aquests dos darrers anys mitjançant una formació combinada amb l’objectiu de proporcionar coneixements, habilitats i eines sobre la metodologia d’experiència del pacient, components de recerca i innovació responsables, elements d’emprenedoria i reciprocitat i mètodes de codis. El que es pretén amb tot plegat és fomentar una millor col·laboració entre disciplines i especialitats per anticipar i abordar conjuntament tendències emergents en salut i envelliment.

Un altre projecte iniciat al 2017 va ser el projecte Health Movement amb l’objectiu de crear un ecosistema d’actors de la comunitat per ajudar les persones a dirigir un estil de vida saludable, complir amb el tractament i rebre atenció personalitzada mitjançant l’instrument de finançament Social Impact bonds, tema sobre el qual aprofundirem en una altra ocasió des d’aquest blog.

Durant aquest darrer any 2018, s’han iniciat projectes nous en avaluació de tecnologies sanitàries. És el cas del projecte ApneaBand on s’elaborarà el protocol per avaluar la implementació d’un dispositiu innovador per detectar i mesurar les apnees del son i del projecte LiverScreen en el qual s’avaluarà un mètode nou, barat, ràpid i no invasiu per diagnosticar la cirrosi en fase inicial.

En definitiva, molts projectes d’innovació en cartera sobre els quals seguir aprenent i aportant valor.

Entrada elaborada per Marcel Olivé i Gemma Cabré.