Shall we go an extra mile? The IMIM and IDIBELL place the patient at the centre of research

24 gen.
Maite Solans Domènech

Research impact assessment studies show that to achieve more impact on society the participation of ‘people that can provide value’ is an important factor. What these studies show us is that making key actors participate in the long process of research can improve the efficacy of its application and its impact on society. In the conference which AQuAS organised on Participation in Research last April 4, Derek Stewart, very much involved in Patient and Public Involvement and Engagement at the NIHR Nottingham Biomedical Research Centre, told us that participation provides different perspectives to research. In addition, Derek Stewart explained that “while patients have the opportunity to configure the future and make sense of what is happening to them in their day to day, researchers have the opportunity to legitimate what they do and make their results visible.”

So what have we learnt from all this? Firstly, that there is diversity of participation in research with a wide range of ways of interaction that are inserted in the different levels of the research process. Secondly, that despite individual idiosyncrasies, a global and shared approach is needed to avoid contradictions and to take advantage of mutual learning. Thirdly, that a commitment is needed on the part of all the different institutions and the research community in order to favour participation in research and to have an impact on society. This is why a Work Group on Participation in Research has been created, (#SomRecerca). Under the initial coordination of AQuAS, different health research institutions have come together to promote actions, agents or strategies that facilitate participation and that foster more awareness of the research community. The principles that accompany this group are based on mutual support and the acceptance that diversity and different realities exist within each context.

The first step taken by this group has been to hold conferences in two institutions (IMIM and IDIBELL), last 22 and 23 of January, under the title Shall we go one step further? Placing the patient at the centre of research. These conferences have been a good opportunity to present experiences that were already on the go within the institution itself which place the patient at the centre of research.

The conferences have made the different experiences stemming from individual motivations worthwhile, of researchers or users themselves, and they have been inspirational as examples of where one can start. The patient has been placed at the centre of research in these experiences: to obtain resources, to generate ideas, to prioritise research or to be a part of the research team, among others.

And more specifically, actions have been proposed that help develop the participation of patients which provides value in research:

  • Informing patients of the research that is being carried out in institutions; that is, bringing research closer to citizens
  • Communicative skills of the researcher towards a non-scientific audience
  • Effective communication channels between patients and researchers, be they via an associative network or via other activities or means of communication such as conferences with patients, etc…
  • Support for all those involved in participation: of recruitment, of time, of resources, between researchers or with a guide.
  • Stable work groups that include the participation of different profiles (basic and clinical researchers, assistants, managers and patients) so as to identify needs, come up with ideas or make proposals, for example.

In short, the synergies between patients and researchers must be sought out in those cases where value can be provided. It is not always and easy path but one which makes a whole lot of sense.

Post written by Maite Solans Domènech.

Fem un pas més? L’IMIM i l’IDIBELL posen el pacient en el centre de la recerca

24 gen.
Maite Solans Domènech

Los estudios de evaluación del impacto de la investigación demuestran que para conseguir más impacto en la sociedad, un factor importante es la participación de las ‘personas que aportan valor’. Lo que nos demuestran estos estudios es que hacer participar actores clave a lo largo del proceso de investigación puede mejorar la eficacia de su aplicación y el impacto en la sociedad. En la Jornada que AQuAS organizó sobre Participación en Investigación el pasado 4 de abril, Derek Stewart, muy implicado con el Patient and Public Involvement and Engagement del NIHR Nottingham Biomedical Research Centre, ens va explicar que la participació aporta diferents perspectives a la recerca. A més a més, deia en Derek Stewart, “mentre que el pacient té l’oportunitat de configurar el futur i donar sentit a allò que li passa en el seu dia a dia, l’investigador té l’oportunitat de legitimar el que fa, i donar visibilitat als seus resultats”.

I què hem aprés de tot això? En primer lloc, que hi ha una diversitat quant a participació en recerca, amb una gran varietat de formes d’interacció inserides en diferents nivells del procés de recerca. En segon lloc, que tot i les idiosincràsies de cadascun, cal una aproximació global i compartida per evitar contradiccions i aprofitar un aprenentatge mutu. I en tercer lloc, que cal un compromís per part dels diferents instituts i de la comunitat investigadora que afavoreixin la participació en recerca i l’impacte en la societat. Per aquest motiu, s’ha creat el Grup de Treball sobre Participació en Recerca (#SomRecerca), on sota la coordinació inicial d’AQuAS, diferents instituts d’investigació sanitària s’han agrupat per tal de promoure accions, agents o estratègies que facilitin la participació i que promoguin més sensibilització a la comunitat investigadora. Els principis que acompanyen aquest grup estan basats en el suport mutu i l’acceptació de la diversitat i diferents realitats de cada context.

El primer pas d’aquest grup ha estat la realització de  jornades en dos dels instituts (IMIM i IDIBELL) els passats 21 i 22 de gener. Sota el títol de Fem un pas més? Posant el pacient al centre de la recerca. Aquestes jornades han estat una bona oportunitat per presentar experiències que ja s’estaven fent, dins de la mateixa institució i que posen el pacient al centre de la recerca.

Les jornades han fet valdre l’esforç de diferents experiències que parteixen de motivacions individuals, bé dels investigadors o bé dels mateixos usuaris, i que han resultat inspiradores com a exemples de per on es pot començar. En aquestes experiències s’ha posat el pacient al centre de la recerca: per captar recursos, per generar idees, per prioritzar recerca, per ser part de l’equip de recerca, entre d’altres.

I més específicament, s’han proposat acciones que ajudin a desenvolupar una participació del pacient en recerca que aporti valor:

  • Donar a conèixer als pacients la recerca que es fa en les institucions; és a dir, apropar la recerca a la ciutadania
  • Habilitats comunicatives de l’investigador vers el públic no científic
  • Canals de comunicació efectius entre pacients i investigadors ja sigui a través del teixit associatiu, o amb altres activitats o mitjans de comunicació, jornades amb pacients…
  • Un suport per a tots aquells que s’involucren en la participació: de capacitació, de temps, de recursos, entre investigadors, amb una guia.
  • Grups de treball estables que incloguin la participació de diferents perfils (investigadors bàsics i clínics, assistencials, gestors i pacients) per tal d’identificar necessitats, treure idees, donar lloc a propostes, per exemple.

En resum, s’han de buscar les sinergies entre els pacients i els investigadors en aquells casos on es pugui aportar valor. Un camí que no sempre és senzill ni fàcil, però que té tot el sentit.

Entrada elaborada per Maite Solans Domènech.

Reusing health data: oral anticoagulants and cerebral haemorrhages

23 nov.
Rosa Maria Vivanco

Last September, the 35th scientific meeting of the Spanish Epidemiological Society (SEE in Spanish) took place in Barcelona.

The AQuAS presented the impromtu roundtable “The reuse of health data for research: how, when and what is expected from the PADRIS programme in Catalonia.”

At this roundtable, moderated by Mireia Espallargues and Ramon Roman, the attendees were informed of what the PADRIS programme consists of (Public Data Analysis for Health Research and Innovation Programme in Catalonia) and some results were presented, such as those that derive from the study we are carrying out at the IMIM (Medical Research Institute of the Hospital del Mar), with the support  of the Catalan Stroke Program, on the link between the use of oral anticoagulants and cerebral haemorrhages.

Cerebral haemorrhages are the second most frequent type of stroke in the world, with an incidence of 48 cases per 100,000 inhabitants per year (Global Burden Disease 2010). The most frequent cause is high blood pressure.

As with other causes, it points to the use of anticoagulant drugs and old age. High blood pressure is a risk factor which is being detected the earliest and which is being controlled more efficiently in recent years in high income countries, and thus it is estimated that associated cases of cerebral haemorrhages will decrease.

By contrast, it is foreseeable that due to the ageing of the population and the increase in the prescription of anticoagulants to prevent stroke at a primary and secondary stage, cerebral haemorrhages associated to these other risk factors will increase.

On the other hand, new oral anticoagulants have appeared on the market (known as direct action) which, according to clinical trials, offer similar efficacy and improved safety features over the anticoagulants that there have been till now, known as vitamin K dependent.

These results, however, need to be verified in habitual clinical practice.

This is the context in which it is so necessary to have a programme available with the characteristics of the PADRIS programme.

What can we get out of it?

To know, by using population data, among other elements, the incidence of cerebral haemorrhages over the last 10 years, their association with the use of these drugs, both dependent vitamin K coagulants and the new oral anticoagulants, whether the tendency of the prescription has changed, whether the new oral anticoagulants are associated to a lower risk of cerebral haemorrhages as studies seem to indicate, what segment of the population is most affected and even to be able to make estimates for the years ahead.

In the case of our study, the preliminary results that we presented show a tendency for a greater prescription of new oral anticoagulants and a stabilisation of the number of cerebral haemorrhages in recent years. To be able to give more definitive results, more analyses need to be done and we continue working because this is what the complexity of managing data requires.

Making the most of our experience, we feel we are in a position to offer a series of advice to any research group that is considering putting in a request to the PADRIS programme for health data.

One must bear in mind the characteristics of the registries and the data bases from which health information is obtained: namely, that the data obtained is administrative data, with the limitations that this entails, and that technical personnel do not speak the same language as research personnel.

This is why we consider it necessary to have the figure of an interlocutor or mediator that enables the research group and technical and administrative personnel “to understand each other” and that via the feedback from both sides, the group can benefit from the numerous opportunities that the PADRIS programme offers.

In our case, thanks to the Catalan Stroke Program, we were able to push ahead with the project and we hope to be able to publish our results soon and provide society with the corresponding benefits.

Post written by Rosa Maria Vivanco, researcher at the Neurovascular Diseases Research Group of  at IMIM.

Reutilización de datos sanitarios: anticoagulantes orales y hemorragias cerebrales

23 nov.
Rosa Maria Vivanco

El pasado mes de septiembre se celebró en Barcelona la XXXV reunión científica de la Sociedad Española de Epidemiología (SEE).

AQuAS presentó la mesa espontánea “Reutilización de datos sanitarios para la investigación: cómo, cúando y qué se espera del programa PADRIS en Cataluña”.

En esta mesa, moderada por Mireia Espallargues y Ramon Roman, se explicó a los asistentes en qué consiste el programa PADRIS (Programa Público de Analítica de Datos para la Investigación y la Innovación en Salud) y se presentaron algunos resultados, como los que se derivan del estudio que estamos realizando desde el IMIM (Instituto de Investigaciones Médicas del Hospital del Mar), con el apoyo del Plan director de la Enfermedad Vascular Cerebral, sobre la asociación entre el uso de anticoagulantes orales y las hemorragias cerebrales.

Las hemorragias cerebrales suponen el segundo tipo de ictus más frecuente en el mundo, con una incidencia de 48 casos por 100.000 habitantes año (Global Burden Disease 2010). La causa más frecuente es la hipertensión arterial.

Como otras causas, se apunta el uso de fármacos anticoagulantes y la edad avanzada. La hipertensión arterial es un factor de riesgo que se está detectando más precozmente y que se está controlando de forma más eficiente en los últimos años en los países con rentas más elevadas, por lo que se estima que los casos de hemorragias cerebrales asociados disminuirán.

En cambio, es previsible que debido al envejecimiento de la población y al aumento de la prescripción de los anticoagulantes para la prevención primaria y secundaria del ictus, las hemorragias cerebrales asociadas a estos otros factores de riesgo aumenten.

Por otra parte, han salido al mercado nuevos anticoagulantes orales (llamados de acción directa) que ofrecen, según los resultados de los ensayos clínicos, una eficacia similar y un perfil de seguridad mejor que el de los anticoagulantes disponibles hasta el momento, llamados vitamina K dependientes.

Estos resultados, sin embargo, se deben comprobar en la práctica clínica habitual.

Este es el contexto que hace tan necesario disponer de un programa de las características del programa PADRIS.

¿Qué podemos obtener?

Poder conocer, utilitzando los datos poblacionales, entre otros elementos, la incidencia de hemorragias cerebrales en los últimos 10 años, su asociación con el uso de estos fármacos, tanto los anticoagulantes vitamina K dependientes como los nuevos anticoagulantes orales, si ha cambiado la tendencia de la prescripción, si los nuevos anticoagulantes orales se asocian a un menor riesgo de hemorragias cerebrales como parecen sugerir los estudios, cúal es la población más afectada y poder, incluso, hacer previsiones de los resultados para los próximos años.

En el caso de nuestro estudio, los resultados preliminares que presentamos muestran una tendencia a una mayor prescripción de nuevos anticoagulantes orales y una estabilización del número de hemorragias cerebrales en los últimos años. Para poder dar resultados más definitivos está pendiente hacer más análisis. Seguimos trabajando. La complejidad de la gestión de los datos así lo requiere.

Aprovechando nuestra experiencia, pensamos que podemos ofrecer una serie de consejos a todo grupo de investigación que se plantee hacer una solicitud de datos de salud al programa PADRIS.

Hay que tener presente cómo son los registros y las bases de datos de donde se obtiene la información de salud; que los datos que se obtienen son datos administrativos, con las limitaciones que ésto conlleva y que el personal técnico no habla el mismo idioma que el personal de investigación.

Por estas razones consideramos necesaria la figura de un interlocutor o mediador que haga que el grupo de investigación y el personal técnico y administrativo “se entienda” y, a través del feed-back de ambas partes, se puedan beneficiar de las numerosas posibilidades que ofrece el programa PADRIS.

En nuestro caso, gracias al Plan director de la Enfermedad Vascular Cerebral, pudimos sacar adelante el proyecto y esperamos en breve poder publicar nuestros resultados y aportar el correspondiente beneficio a la sociedad.

Entrada elaborada por Rosa Maria Vivanco, investigadora del grupo de investigación de enfermedades vasculares cerebrales del IMIM.

Reutilització de dades sanitàries: anticoagulants orals i hemorràgies cerebrals

23 nov.
Rosa Maria Vivanco

El passat mes de setembre es va celebrar a Barcelona la XXXV reunió científica de la Sociedad Española de Epidemiología (SEE).

AQuAS va presentar la taula espontània “Reutilització de dades sanitàries per a la recerca: com, quan i què s’espera del programa PADRIS a Catalunya”.

En aquesta taula, moderada per Mireia Espallargues i Ramon Roman, es va explicar als assistents en què consisteix el programa PADRIS (Programa Públic d’Analítica de Dades per a la Recerca i la Innovació en Salut) i es van presentar alguns resultats, com els que es deriven de l’estudi que estem fent des de l’IMIM (Institut d’Investigacions Mèdiques de l’Hospital del Mar), amb el suport del Pla director de la Malaltia Vascular Cerebral, sobre l’associació entre l’ús d’anticoagulants orals i les hemorràgies cerebrals.

Les hemorràgies cerebrals suposen el segon tipus d’ictus més freqüent al món, amb una incidència de 48 casos per 100.000 habitants any (Global Burden Disease 2010). La causa més freqüent és la hipertensió arterial.

Com a altres causes, s’apunta l’ús de fàrmacs anticoagulants i l’edat avançada. La hipertensió arterial és un factor de risc que s’està detectant més precoçment i que s’està controlant de forma més eficient en els últims anys als països amb rendes elevades, pel que s’estima que els casos d’hemorràgies cerebrals associats disminuiran.

En canvi, és previsible que degut a l’envelliment de la població i a l’augment de la prescripció dels anticoagulants per a la prevenció primària i secundària de l’ictus, les hemorràgies cerebrals associades a aquests altres factors de risc augmentin.

D’altra banda, han sortit al mercat nous anticoagulants orals (anomenats d’acció directa) que ofereixen, segons els resultats dels assaigs clínics, una eficàcia similar i un perfil de seguretat millor que el dels anticoagulants que hi havia fins ara, anomenats vitamina K dependents.

Aquests resultats, però, s’han de comprovar a la pràctica clínica habitual.

Aquest és el context en què resulta tan necessari disposar d’un programa de les característiques del programa PADRIS.

Què en podem obtenir?

Poder conèixer, utilitzant les dades poblacionals, entre d’altres elements, la incidència d’hemorràgies cerebrals en els últims 10 anys, la seva associació a l’ús d’aquests fàrmacs, tant els anticoagulants vitamina K dependents com els nous anticoagulants orals, si ha canviat la tendència de la prescripció, si els nous anticoagulants orals s’associen a un menor risc d’hemorràgies cerebrals com semblen suggerir els estudis, quina és la població més afectada i poder fer, fins i tot, previsions dels resultats dels anys vinents.

En el cas del nostre estudi, els resultats preliminars que vam presentar mostren una tendència a una major prescripció de nous anticoagulants orals i una estabilització del número d’hemorràgies cerebrals en els darrers anys. Per poder donar resultats més definitius resta pendent fer més anàlisis. Continuem treballant. La complexitat de la gestió de les dades així ho requereix.

Aprofitant la nostra experiència, pensem que podem oferir una sèrie de consells a qualsevol grup de recerca que es plantegi fer una sol·licitud de dades de salut al programa PADRIS.

Cal tenir present com són els registres i les bases de dades d’on s’obté la informació de salut; que les dades que s’obtenen són dades administratives, amb les limitacions que això comporta, i que el personal tècnic no parla el mateix idioma que el personal de recerca.

Per això considerem necessària la figura d’un interlocutor o mediador que faci que el grup de recerca i el personal tècnic i administratiu “s’entenguin” i, a través del feed-back d’ambdues bandes, puguin beneficiar-se de les nombroses possibilitats que ofereix el programa PADRIS.

En el nostre cas, gràcies al Pla director de la Malaltia Vascular Cerebral, vam poder tirar endavant el projecte i esperem en breu poder publicar els nostres resultats i aportar el corresponent benefici a la societat.

Entrada elaborada per Rosa Maria Vivanco, investigadora del grup de recerca de malalties vasculars cerebrals de l’IMIM.