Shall we go an extra mile? The IMIM and IDIBELL place the patient at the centre of research

24 gen.
Maite Solans Domènech

Research impact assessment studies show that to achieve more impact on society the participation of ‘people that can provide value’ is an important factor. What these studies show us is that making key actors participate in the long process of research can improve the efficacy of its application and its impact on society. In the conference which AQuAS organised on Participation in Research last April 4, Derek Stewart, very much involved in Patient and Public Involvement and Engagement at the NIHR Nottingham Biomedical Research Centre, told us that participation provides different perspectives to research. In addition, Derek Stewart explained that “while patients have the opportunity to configure the future and make sense of what is happening to them in their day to day, researchers have the opportunity to legitimate what they do and make their results visible.”

So what have we learnt from all this? Firstly, that there is diversity of participation in research with a wide range of ways of interaction that are inserted in the different levels of the research process. Secondly, that despite individual idiosyncrasies, a global and shared approach is needed to avoid contradictions and to take advantage of mutual learning. Thirdly, that a commitment is needed on the part of all the different institutions and the research community in order to favour participation in research and to have an impact on society. This is why a Work Group on Participation in Research has been created, (#SomRecerca). Under the initial coordination of AQuAS, different health research institutions have come together to promote actions, agents or strategies that facilitate participation and that foster more awareness of the research community. The principles that accompany this group are based on mutual support and the acceptance that diversity and different realities exist within each context.

The first step taken by this group has been to hold conferences in two institutions (IMIM and IDIBELL), last 22 and 23 of January, under the title Shall we go one step further? Placing the patient at the centre of research. These conferences have been a good opportunity to present experiences that were already on the go within the institution itself which place the patient at the centre of research.

The conferences have made the different experiences stemming from individual motivations worthwhile, of researchers or users themselves, and they have been inspirational as examples of where one can start. The patient has been placed at the centre of research in these experiences: to obtain resources, to generate ideas, to prioritise research or to be a part of the research team, among others.

And more specifically, actions have been proposed that help develop the participation of patients which provides value in research:

  • Informing patients of the research that is being carried out in institutions; that is, bringing research closer to citizens
  • Communicative skills of the researcher towards a non-scientific audience
  • Effective communication channels between patients and researchers, be they via an associative network or via other activities or means of communication such as conferences with patients, etc…
  • Support for all those involved in participation: of recruitment, of time, of resources, between researchers or with a guide.
  • Stable work groups that include the participation of different profiles (basic and clinical researchers, assistants, managers and patients) so as to identify needs, come up with ideas or make proposals, for example.

In short, the synergies between patients and researchers must be sought out in those cases where value can be provided. It is not always and easy path but one which makes a whole lot of sense.

Post written by Maite Solans Domènech.

Fem un pas més? L’IMIM i l’IDIBELL posen el pacient en el centre de la recerca

24 gen.
Maite Solans Domènech

Los estudios de evaluación del impacto de la investigación demuestran que para conseguir más impacto en la sociedad, un factor importante es la participación de las ‘personas que aportan valor’. Lo que nos demuestran estos estudios es que hacer participar actores clave a lo largo del proceso de investigación puede mejorar la eficacia de su aplicación y el impacto en la sociedad. En la Jornada que AQuAS organizó sobre Participación en Investigación el pasado 4 de abril, Derek Stewart, muy implicado con el Patient and Public Involvement and Engagement del NIHR Nottingham Biomedical Research Centre, ens va explicar que la participació aporta diferents perspectives a la recerca. A més a més, deia en Derek Stewart, “mentre que el pacient té l’oportunitat de configurar el futur i donar sentit a allò que li passa en el seu dia a dia, l’investigador té l’oportunitat de legitimar el que fa, i donar visibilitat als seus resultats”.

I què hem aprés de tot això? En primer lloc, que hi ha una diversitat quant a participació en recerca, amb una gran varietat de formes d’interacció inserides en diferents nivells del procés de recerca. En segon lloc, que tot i les idiosincràsies de cadascun, cal una aproximació global i compartida per evitar contradiccions i aprofitar un aprenentatge mutu. I en tercer lloc, que cal un compromís per part dels diferents instituts i de la comunitat investigadora que afavoreixin la participació en recerca i l’impacte en la societat. Per aquest motiu, s’ha creat el Grup de Treball sobre Participació en Recerca (#SomRecerca), on sota la coordinació inicial d’AQuAS, diferents instituts d’investigació sanitària s’han agrupat per tal de promoure accions, agents o estratègies que facilitin la participació i que promoguin més sensibilització a la comunitat investigadora. Els principis que acompanyen aquest grup estan basats en el suport mutu i l’acceptació de la diversitat i diferents realitats de cada context.

El primer pas d’aquest grup ha estat la realització de  jornades en dos dels instituts (IMIM i IDIBELL) els passats 21 i 22 de gener. Sota el títol de Fem un pas més? Posant el pacient al centre de la recerca. Aquestes jornades han estat una bona oportunitat per presentar experiències que ja s’estaven fent, dins de la mateixa institució i que posen el pacient al centre de la recerca.

Les jornades han fet valdre l’esforç de diferents experiències que parteixen de motivacions individuals, bé dels investigadors o bé dels mateixos usuaris, i que han resultat inspiradores com a exemples de per on es pot començar. En aquestes experiències s’ha posat el pacient al centre de la recerca: per captar recursos, per generar idees, per prioritzar recerca, per ser part de l’equip de recerca, entre d’altres.

I més específicament, s’han proposat acciones que ajudin a desenvolupar una participació del pacient en recerca que aporti valor:

  • Donar a conèixer als pacients la recerca que es fa en les institucions; és a dir, apropar la recerca a la ciutadania
  • Habilitats comunicatives de l’investigador vers el públic no científic
  • Canals de comunicació efectius entre pacients i investigadors ja sigui a través del teixit associatiu, o amb altres activitats o mitjans de comunicació, jornades amb pacients…
  • Un suport per a tots aquells que s’involucren en la participació: de capacitació, de temps, de recursos, entre investigadors, amb una guia.
  • Grups de treball estables que incloguin la participació de diferents perfils (investigadors bàsics i clínics, assistencials, gestors i pacients) per tal d’identificar necessitats, treure idees, donar lloc a propostes, per exemple.

En resum, s’han de buscar les sinergies entre els pacients i els investigadors en aquells casos on es pugui aportar valor. Un camí que no sempre és senzill ni fàcil, però que té tot el sentit.

Entrada elaborada per Maite Solans Domènech.

Innovate and Assess: how to incorporate assessment in innovation

22 febr.
Dolors Benítez

Incorporating the culture of assessment in innovative initiatives was the starting point and the challenge from which the Observatory of Innovation in Healthcare Management in Catalonia (OIGS) initiated the first edition of the Innovate and Assess training workshop, a programme to train “Agents of Change” with the focus set on assessment and innovation.

What were the contents of this initiative?

  • What is innovation, what is assessment and what is the OIGS’s process of assessment?
  • The management of change to provide tools to encourage assessment
  • A practical session in assessment
  • The conceptualisation of a proposal to implement the assessment of an innovative initiative

From the Agency for Health Quality and Assessment of Catalonia (AQuAS) and via the Community for Innovation of the OIGS, a process of assessment has been driven allowing the quality of methodology in innovative practices to be measured within the framework of the public healthcare system of Catalonia, offering professionals in health and organisations the opportunity to opt for the certification of their experiences as an added stamp of quality.

This workshop has enabled experts in innovation to get in touch with experts in assessment and share their knowledge with each other in order to improve the quality of assessment of innovation.

This training activity has been accredited with 2,0 credits by the Catalan Council of Ongoing Training for Healthcare Professions.

The main aim has been to create and facilitate the necessary tools to be able to carry out assessment and innovation in healthcare centres in an adequate manner.

On the one hand, Cari Almazán, Cristina Colls, Núria Radó, Dolores Ruiz-Muñoz and Maite Solans, experts at the AQuAS in different disciplines participated, working with professionals and provided their knowledge and recommendations from the point of view of assessment.

On the other hand, Dani Bernard, Ignasi Clos, Xavi Olba and Clàudia Pardo of Induct, offered their expertise in the field of innovation using dynamics and techniques such as user journey map and cubbing.

Cubbing

With the intention of boosting the number of certified innovative initiatives (as we mentioned, using criteria to measure the quality of methodology), as well as spreading the word about the Observatory as a support tool in the assessment of the Catalan healthcare system as a whole, the AQuAS provides assistance, or mentoring, to all those professionals that provide self-evaluations of their own experiences but who do not attain the required quality of methodology to obtain certification.

At present, the OIGS has become a point of reference within the Catalan healthcare system, and day after day it places value on the effort made by organisations that share and divulge their innovative experiences and who promote the assessment of innovation.

Post written by Dolors Benítez.

Innova i Avalua: com incorporar l’avaluació en la innovació

22 febr.
Dolors Benítez

Incorporar la cultura de l’avaluació en les iniciatives innovadores ha estat el punt de partida i el repte des del qual l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya (OIGS) ha posat en marxa la primera edició del taller formatiu Innova i Avalua, programa per formar “Agents del Canvi” amb la mirada posada en l’avaluació i en la innovació.

Quins han estat els continguts d’aquesta activitat?

  • Què és la innovació, què és l’avaluació i quin és el procés d’avaluació de l’OIGS
  • Gestió del canvi per donar eines per fomentar l’avaluació
  • Una sessió pràctica d’avaluació
  • Conceptualització d’una proposta per a implementar l’avaluació d’una iniciativa innovadora

Des de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) i a través de la Comunitat d’Innovació de l’OIGS, s’impulsa un procés d’avaluació que permet mesurar la qualitat metodològica de les pràctiques innovadores en el marc del sistema sanitari públic de Catalunya, oferint als professionals de la salut i a les organitzacions la possibilitat d’optar a la certificació de les experiències com un extra de qualitat.

Aquest taller ha permès posar en contacte experts en innovació amb experts en avaluació i compartir plegats coneixement per tal de millorar la qualitat de l’avaluació de la innovació.

Aquesta activitat formativa ha estat acreditat pel Consell Català de Formació Continuada de les Professions Sanitàries amb 2,0 crèdits.

L’objectiu principal ha estat formar i facilitar eines necessàries per tal de poder desenvolupar de forma adequada l’avaluació i la innovació en els centres sanitaris.

D’una banda, Cari Almazán, Cristina Colls, Núria Radó, Dolores Ruiz-Muñoz i Maite Solans, expertes de l’AQuAS en diferents disciplines, van participar-hi fent treball amb els professionals i aproximant els seus coneixements i recomanacions des del punt de vista de l’avaluació.

D’altra banda, Dani Bernard, Ignasi Clos, Xavi Olba i Clàudia Pardo, d’Induct, van aportar la seva expertesa en el camp de la innovació usant dinàmiques i tècniques com ara el user journey map  i el cubbing.

Cubbing

Amb la intenció de potenciar el nombre d’iniciatives d’innovació certificades (com dèiem, segons criteris de qualitat metodològica), així com de donar a conèixer l’Observatori com a eina de suport en l’avaluació al conjunt del sistema de salut català, l’AQuAS realitza l’acompanyament, o mentoring, a tots aquells professionals que presenten les autoavaluacions de les seves experiències però que no assoleixen la qualitat metodològica necessària per a la seva certificació.

Actualment l’OIGS esdevé un punt de referència dins del sistema de salut català, que dia a dia posa en valor l’esforç de les organitzacions compartint i difonent les seves experiències innovadores i promovent l’avaluació de la innovació.

Post elaborat per Dolors Benítez.

Committed to research assessment 100%

31 ag.

Since 2001, the AQuAS (Agency for Health Quality and Assessment of Catalonia) has been in charge of evaluating the proposals of research projects that are eligible to receive funding from the Fundació La Marató de TV3. It means prioritising the research with the most quality using a quantitative and qualitative methodology in a process that lasts months and that ends in a face-to-face meeting of international experts.

Group photograph of the final meeting with international experts in assessing the FMTV3 call on Diabetes. Barcelona, September 2016. From left to right and top to bottom: Gerald Tomking (Diabetes Institution of Ireland), Joan MV Pons (AQuAS), Johann Wojta (Medical University of Vienna), Stephan Zipfel (University of Tuebingen), Karlheinz Friedrich (University Hospital Jena), Maite Solans (AQuAS), Harold de Valk (University Medical Centre Utrecht), Hans-Georg Joost (German Institute of Human Nutrition), Juergen Eckel (German Diabetes Center), Ernest Vinyoles (external observer), Anna Monsó (external observer), Gabriel Capellà (external observer), Jaume Reventós (external observer), Bea Ortega (AQuAS), Esther Vizcaino (AQuAS), Núria Radó (AQuAS)

 

The assessment of research which is centred at the AQuAS considers three different stages in the cycle of research. The assessment of research proposals (avaluació ex-ante), assessment during research (ongoing assessment) and assessment once the research has been completed (avaluació ex-post). The AQuAS has a long track record and lengthy experience in all these stages of research.

The fact that one and the same institution does assessment of research and assessment of the health system is altogether exceptional and is one of the strong points of the AQuAS. The two types of assessment benefit each other mutually as a result of the knowledge that is generated.

Another area of research in which the AQuAS has been a pioneer is in assessing the impact of research. This year, the International School for Research Impact Assessment (ISRIA) will be held in Denmark (more information here).

Since last year, the PERIS call is also assessed, which is an important new event and a strong boost for Catalan biomedical research. With regards to this call, it is worth highlighting the will and determination in placing people at the centre of research, and that we, in fact, right now find ourselves in a very good period because the analysis of data offers many opportunities in research.

Apart from all this there is a long-term task, which will take years, which has to do with the question of research and gender.

The article A global call for action to include gender in research impact assessment very quickly had a strong impact in social networks. It has been a year since we published a post recommending that it be read.

Almetrics evolution of this article: 220 (26/8/2016), 258 (31/8/2017).

The article heads the publications of this magazine in terms of impact.

Noteworthy facts:

Regarding the question of research and gender, we took the topic up again on this blog with another post as a call for reflection and to be aware of the reality that surrounds us, both within and beyond the area of research.

At AQuAS we ask ourselves how such a small team in number but huge in involvement manages to deal with the complex mechanism of comprehensive assessment of several research calls, research impact and also carry out research on the involvement of citizens in research, research in the media and the already mentioned question of research and gender.

In short, a lot of work done and a lot of work on the go at present with 100% involvement of the research team at the AQuAS and of many other collaborators and experts.

Post written by Marta Millaret (@MartaMillaret)

Implicados en la evaluación de la investigación al 100%

31 ag.

Desde el año 2001, AQuAS (la Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya) se encarga de evaluar las propuestas de proyectos de investigación que optan a recibir financiación de la Fundación La Marató de TV3. Se trata de priorizar la investigación de más calidad según una metodología cuantitativa y cualitativa en un proceso que dura meses y que concluye con una reunión presencial de expertos internacionales. Esta metodología se publica cada año y está a disposición de toda la ciudadanía. La próxima reunión de expertos tendrá lugar en septiembre.

Fotografía de grupo de la reunión final con expertos internacionales para la evaluación de la convocatoria FMTV3 sobre Diabetes. Barcelona, septiembre 2016. De izquierda a derecha y de arriba abajo: Gerald Tomking (Diabetes Institution of Ireland), Joan MV Pons (AQuAS), Johann Wojta (Medical University of Vienna), Stephan Zipfel (University of Tuebingen), Karlheinz Friedrich (University Hospital Jena), Maite Solans (AQuAS), Harold de Valk (University Medical Centre Utrecht), Hans-Georg Joost (German Institute of Human Nutrition), Juergen Eckel (German Diabetes Center), Ernest Vinyoles (observador externo), Anna Monsó (observadora externa), Gabriel Capellà (observador externo), Jaume Reventós (observador externo), Bea Ortega (AQuAS), Esther Vizcaino (AQuAS), Núria Radó (AQuAS)

La evaluación de la investigación que se lleva a cabo desde AQuAS contempla tres momentos diferentes del ciclo de la investigación. La evaluación de las propuestas de investigación (evaluación ex-ante), la evaluación durante la investigación (evaluación ongoing) y la evaluación una vez la investigación ya ha finalizado (evaluación ex-post). AQuAS cuenta con experiencia de largo recorrido en todos estos estadios de la investigación.

El hecho que en una misma institución se haga evaluación de la investigación y evaluación del sistema de salud tiene un carácter totalmente excepcional y es una de las fortalezas de AQuAS. Los dos tipos de evaluaciones se benefician mutuamente de esta situación por los aprendizajes que se generan.

Otro ámbito de investigación donde AQuAS ha sido pionera es la evaluación del impacto de la investigación. Este año se celebrará la escuela internacional de impacto de la investigación (ISRIA, por sus siglas en inglés) en Dinamarca (más información aquí).

Desde el año pasado también se evalúa la convocatoria PERIS, que representa una novedad importante y una buena inyección para la investigación biomédica catalana. Sobre esta convocatoria, vale la pena destacar la voluntad y la determinación para situar las personas en el centro de la investigación y el hecho que justamente ahora nos encontramos en un momento muy potente porque la analítica de datos abre muchas oportunidades en investigación.

Además de todo esto, hay un trabajo de fondo -que necesitará años- y que tiene que ver con cuestiones de investigación y género.

El artículo A global call for action to include gender in research impact assessment alcanzó muy rápidamente un fuerte impacto en redes sociales. El año pasado por estas fechas publicamos un post recomendando su lectura.

Evolución Almetrics de este artículo: 220 (26/8/2016), 258 (31/8/2017).

El artículo lidera las publicaciones de esta revista en impacto.

Datos destacados:

Sobre cuestiones de investigación y género, retomamos el tema desde este blog con otro post con el objetivo de invitar a la reflexión y estar atentas a la realidad que nos rodea, dentro y fuera del ámbito de investigación.

Desde AQuAS la pregunta es cómo un equipo tan pequeño en número pero tan grande en implicación lleva adelante el complejo engranaje de la evaluación integral de diversas convocatorias de investigación, el impacto de la investigación y además hace investigación sobre la implicación de la ciudadanía en la investigación, la investigación en los medios de comunicación y las ya comentadas cuestiones de investigación y género.

En resumen , mucho trabajo hecho y mucho trabajo en marcha en estos momentos con la implicación al 100% del equipo de investigació de AQuAS y de muchos otros colaboradores y expertos.

Entrada elaborada por Marta Millaret (@MartaMillaret)

Implicats en l’avaluació de la recerca al 100%

31 ag.

Des de l’any 2001, l’AQuAS (l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya) s’encarrega d’avaluar les propostes de projectes de recerca que opten a rebre finançament de la Fundació La Marató de TV3. Es tracta de prioritzar la recerca de més qualitat segons una metodologia quantitativa i qualitativa en un procés que dura mesos i que conclou amb una reunió presencial d’experts internacionals. Aquesta metodologia es publica cada any i està a disposició de tota la ciutadania. La propera reunió d’experts tindrà lloc aquest proper mes de setembre.

Fotografia de grup de la reunió final amb experts internacionals per a l’avaluació de la convocatòria FMTV3 sobre Diabetis. Barcelona, setembre 2016. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Gerald Tomking (Diabetes Institution of Ireland), Joan MV Pons (AQuAS), Johann Wojta (Medical University of Vienna), Stephan Zipfel (University of Tuebingen), Karlheinz Friedrich (University Hospital Jena), Maite Solans (AQuAS), Harold de Valk (University Medical Centre Utrecht), Hans-Georg Joost (German Institute of Human Nutrition), Juergen Eckel (German Diabetes Center), Ernest Vinyoles (observador extern), Anna Monsó (observadora externa), Gabriel Capellà (observador extern), Jaume Reventós (observador extern), Bea Ortega (AQuAS), Esther Vizcaino (AQuAS), Núria Radó (AQuAS)

L’avaluació de la recerca que es duu a terme des d’AQuAS contempla tres moments diferents del cicle de la recerca. L’avaluació de les propostes de recerca (avaluació ex-ante), l’avaluació durant la recerca (avaluació ongoing) i l’avaluació un cop la recerca ja ha finalitzat (avaluació ex-post). L’AQuAS compta amb experiència de llarg recorregut en tots aquests estadis de la recerca.

El fet que en una mateixa institució es faci avaluació de la recerca i avaluació del sistema de salut té un caràcter totalment excepcional i és una de les fortaleses d’AQuAS. Els dos tipus d’avaluacions es beneficien mútuament d’aquesta situació pels aprenentatges que es generen.

Un altre àmbit de recerca on AQuAS ha estat pionera és l’avaluació de l’impacte de la recerca. Enguany se celebrarà l’escola internacional d’impacte de la recerca (ISRIA, per les seves sigles en anglès) a Dinamarca (més informació aquí).

Des de l’any passat, també s’avalua la convocatòria del PERIS, que representa una novetat important i una bona injecció per a la recerca biomèdica catalana. Sobre aquesta convocatòria, val la pena remarcar la voluntat i la determinació per situar les persones al centre de la recerca, i el fet que justament ara ens trobem en un moment molt potent perquè l’analítica de dades obre moltes oportunitats en recerca.

A més de tot això, hi ha una feina de fons -que necessitarà anys-, i que té a veure amb qüestions de recerca i gènere.

L’article A global call for action to include gender in research impact assessment va assolir molt ràpidament un fort impacte en xarxes socials. Ara fa un any publicàvem un post recomanant-ne la seva lectura.

Evolució Almetrics d’aquest article: 220 (26/8/2016), 258 (31/8/2017).

L’article encapçala les publicacions d’aquesta revista quant a impacte.

Dades destacades:

Sobre qüestions de recerca i gènere, vam reprendre el tema des d’aquest blog amb un altre post amb l’objectiu de convidar a la reflexió i estar atentes a la realitat que ens envolta, dins i fora de l’àmbit de recerca.

Des d’AQuAS la pregunta és com un equip tan petit en nombre però tan gran en implicació tira endavant el complex engranatge de l’avaluació integral de diverses convocatòries de recerca, l’impacte de la recerca i també fa recerca sobre la implicació de la ciutadania en la recerca, la recerca en els mitjans de comunicació i les ja comentades qüestions de recerca i gènere.

Ras i curt, molta feina feta i molta feina en marxa ara mateix amb la implicació al 100% de l’equip de recerca d’AQuAS i de molts altres col·laboradors i experts.

Entrada elaborada per Marta Millaret (@MartaMillaret)

Sistemas de salud perfectos, prácticas de mucho y de poco valor e investigación cualitativa

4 ag.

La temporada de verano puede ser un buen momento para leer y/o releer textos que quizás hemos dejado de lado antes. Hoy presentamos una recopilación de artículos publicados en el blog sobre el sistema de salud en general y sobre algunos cambios de paradigma relacionados con trabajar hacia unas prácticas más seguras, de más valor, y ver de qué modo el enfoque cualitativo de la investigación se encuentra cada día más presente en el entorno de evaluación.

Podemos empezar el recorrido pensando en el sistema de salud público. ¿Se sabe cuál es el sistema sanitario perfecto? Desde el punto de vista de la comparativa entre diferentes sistemas de salud de diversos países, se trata de un tema que Mark Britnell ha trabajado a fondo y sobre el cual Joan MV Pons propone una lectura inspiradora.

Y no olvidemos otra reflexión, más local, analizando el fenómeno de la doble cobertura sanitaria y las motivaciones que explican por qué uno de cada cuatro catalanes, a pesar de tener derecho a la asistencia sanitaria pública, compra un seguro de salud. Pensemos en ello.

Seguimos el recorrido. En el día a día profesional y, probablemente, personal, es difícil no encontrarnos en alguna situación donde nos preguntemos si hay una situación de sobretratamiento o de sobrediagnóstico y este momento de duda (que puede generar un cambio) es el inicio del éxito de iniciativas como el proyecto Essencial y su implementación. Con todo, es interesante ver por qué resulta difícil reducir las prácticas de poco valor en el entorno de un hospital.

La preocupación de «en primer lugar, no hacer daño» también es el objetivo con que se trabaja para una prescripció segura desde receta electrónica facilitando la identificación de potenciales interacciones farmacológicas, duplicidades terapéuticas, fármacos desaconsejados en pacientes geriátricos, fármacos teratogénicos y dosis máximas.

Continuemos el recorrido cambiando un poco de tema: es un buen momento para poner la investigación cualitativa encima de la mesa. Hace un tiempo publicamos una serie de artículos sobre de qué forma la investigación cualitativa puede resultar clave para ampliar miradas en la evaluación de servicios sanitarios, qué utilidades ofrece, qué retos plantea la aplicación de esta metodología en proyectos de salud comunitaria y qué papel juega en todo ésto el elemento de la motivación, especialmente si hablamos de promoción de hábitos saludables en adolescentes.

Acabamos el post de hoy viendo una aplicación de investigación cualitativa en el contexto de la Central de Resultados del Observatorio del Sistema de Salud de Cataluña. El reto era saber qué relación se establece entre la ciudadanía y los datos de salud. A partir de una aproximación cualitativa (¿cómo, si no?) afloró una pregunta bien directa: ¿Ofrecemos a la ciudadanía lo que quiere? Las respuestas están publicadas en este informe.

Volviendo al proyecto Essencial, que trata de disminuir las prácticas de poco valor, ya se calientan motores para el próximo congreso Preventing Overdiagnosis, que tendrá lugar muy pronto en Quebec. No podemos evitar recordar que hace un año estábamos preparando este mismo congreso en Barcelona.

Entrada elaborada por Marta Millaret (@MartaMillaret)

Sistemes de salut perfectes, pràctiques de molt i de poc valor i recerca qualitativa

4 ag.

La temporada d’estiu pot ser un bon moment per llegir i/o rellegir textos que potser hem deixat de banda abans. Avui presentem un recull d’articles publicats al blog sobre el sistema de salut en general i sobre alguns canvis de paradigma relacionats amb treballar cap a unes pràctiques més segures, de més valor, i com l’enfocament qualitatiu de la recerca és cada dia més present en l’entorn d’avaluació.

Podem començar el recorregut pensant en el sistema de salut públic. Se sap quin és el sistema sanitari perfecte? Des del punt de vista de la comparativa entre diferents sistemes de salut de diversos països, Mark Britnell ho ha treballat a fons i Joan MV Pons en fa una lectura inspiradora.

I no oblidem una altra reflexió, més local, analitzant el fenomen de la doble cobertura sanitària i les motivacions per les quals un de cada quatre catalans, tot i tenir dret a l’assistència sanitària pública, compra una assegurança de salut. Pensem-hi també.

Seguim el recorregut. En el dia a dia professional i, probablement, personal, és difícil no trobar-nos en alguna situació on ens podem preguntar si hi ha sobretractament o sobrediagnòstic, i aquest moment de dubte (que pot generar un canvi) és l’inici de l’èxit d’iniciatives com el projecte Essencial i la seva implementació. Amb tot, és interessant veure per què resulta difícil reduir pràctiques de poc valor en l’entorn d’un hospital.

La preocupació de «primer de tot, no fer mal», també és l’objectiu amb què es treballa per a una prescripció segura des de recepta electrònica facilitant la identificació de potencials interaccions farmacològiques, duplicitats terapèutiques, fàrmacs desaconsellats en pacients geriàtrics, fàrmacs teratogènics i dosis màximes.

Continuem el recorregut canviant una mica de tema: potser és un bon moment per posar damunt de la taula la recerca qualitativa. Vam publicar una sèrie d’articles sobre com la recerca qualitativa pot ser un element per ampliar mirades en l’avaluació de serveis sanitaris, quines són les utilitats i els reptes de l’aplicació de la metodologia qualitativa en projectes de salut comunitària i quin paper clau juga en tot això l’element de la motivació, especialment si parlem de promoció d’hàbits saludables dirigida a adolescents.

Acabem el post d’avui veient una aplicació de recerca qualitativa en el context de la Central de Resultats de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya. El repte era saber quina relació s’estableix entre la ciutadania i les dades de salut. A partir d’una aproximació qualitativa (com, si no?) va aflorar una pregunta ben directa: Oferim a la ciutadania el que vol? Les respostes estan publicades en aquest informe.

Tornant al projecte Essencial, que tracta de disminuir les pràctiques de poc valor, ja s’escalfen motors per al proper congrés Preventing Overdiagnosis, que tindrà lloc ben aviat al Québec. No podem evitar recordar que ara fa un any estàvem preparant-ho a Barcelona.

Entrada elaborada per Marta Millaret (@MartaMillaret)

Why is difficult to reduce low value clinical practices in a Hospital?

15 des.
MaiteSolans
Maite Solans

Within the framework of the Programa de Millora de la Pràctica Clínica (Programme for improvement in Clinical Practice) of the Vall d’Hebron University Hospital – VHIR Institut de Recerca (VHIR Research Institute) and in collaboration with the Essencial project, work has been done to explore what barriers health professionals (hospital doctors and nurses) come up against in order to implement clinical recommendations aimed at reducing inadequate practices or those of low clinical value. A group of 15 health professionals (with medical or surgical specialities) collaborated in two discussion sessions to identify these barriers. The work done by Dimelza Osorio of the Vall d’Hebron University Hospital and by Liliana Arroyo of the University of Barcelona has been really outstanding.

When talking about inadequate practices or those of low clinical value, we are referring to inappropriate health interventions in certain circumstances, whether it be because the risks involved outweigh the benefits, because their efficiency is not proven or because there is not a clear cost-benefit correlation. These low value practices are present in everyday clinical practice and can lead to an over-diagnosis and/or over-treatment, meaning diagnosing or treating a clinical condition in which there are no notable health benefits for patients.

The barriers identified can be classified into four levels: micro, meso, macro and those of the context. At a first level (micro), those deriving from the characteristics of professionals themselves were identified, such as the tendency for self-protection in the face of claims or legal problems (defensive medicine), dealing with uncertainty or having had bad experiences previously; scepticism towards scientific evidence as a result of out-dated or contradictory information; other attitudes of professionals such as inertia or resistance to change; and the lack of training. All these constitute barriers. Patients’ characteristics were also identified, such as their reluctances and demands; the figure of the expert patient or beliefs acquired in the past.

At a second level (meso), barriers as a result of the interaction between professionals and patients were identified. Some barriers have to do with the relationship between professionals; that is to say, difficulties related to clinical leadership, the coordination between different professionals (or specialists), or the cohesion within teams. There are also barriers of organisational leadership such as a lack of institutional support in legal issues, the inertia of the organisation itself, economic incentives, wrongly applied penalties or the lack of foresight of certain costs. And then barriers of information flow, namely, the inefficiency of information systems such as the lack of operating capacity of e-mailing, or intoxication due to an excess of corporate information.

At a third level (macro), barriers are influenced by the structure and management characteristics of a hospital and the Catalan health system. The healthcare conditions stand out, such as the burden of healthcare, the duration of the attention given to patients, or how much technology is used in care, that is, greater access to facilities and tests. But also the design of the health system, such as in the lack of systemic leadership, or the lack of coordination between different levels of healthcare (primary care, hospital care, social healthcare, ….) . And then also the characteristics of the health system like territorial differences and the legal and bureaucratic context.

Lastly, certain external factors to the health system (the context) can also lead to low value clinical practices persisting. Although a lot less present in this case, the political context and the influence from the media are included.

The importance of each barrier is shown in the following graph:

barreres-en

Potential solutions were explored or proposed in the same session so as to eliminate these barriers; a series of solutions have been proposed mainly related to the creation of a leadership strategy and a series of clear options, which require rationlising processes and using available information properly.

Post written by Maite Solans (@SolansMaite).